|
Jeremies
Pròleg
1
1 Paraules i fets de Jeremies, fill d'Hilquiahu, un dels sacerdots que vivien a Anatot, poble de la tribu de Benjamí.
2 Aquestes són les paraules que el Senyor li va comunicar l'any tretze del regnat de Josies, fill d'Amon, rei de Judà,
3 i també en temps de Joiaquim, fill de Josies, fins al final de l'any onze del regnat de Sedecies, fill de Josies, rei de Judà, és a dir, fins al moment de la deportació dels habitants de Jerusalem, el mes cinquè.
Oracles contra Judà (1,4-25,14)
Vocació i primeres visions
4 El Senyor em va comunicar la seva paraula. Em digué:
5 --Abans de formar-te
en les entranyes de la mare,
jo et coneixia;
abans que sortissis del seu ventre
et vaig consagrar profeta
destinat a les nacions.
6 Jo vaig replicar:
--Ah, Senyor, Déu meu!
Sóc massa jove.
Com sabré parlar?
7 El Senyor em respongué:
--No diguis que ets massa jove.
Vés on jo t'enviaré,
digues el que jo t'ordenaré.
8 No tinguis por de ningú.
Jo seré al teu costat
per alliberar-te.
T'ho dic jo, el Senyor.
9 Aleshores el Senyor va allargar la mà, em tocà els llavis i em digué:
--Poso les meves paraules
a la teva boca:
10 des d'avui et dono poder
sobre nacions i reialmes,
per a arrencar i enderrocar,
per a destruir i enrunar,
per a construir i plantar.
11 El Senyor em va comunicar la seva paraula. Em digué:
--Què veus, Jeremies?
Vaig respondre:
--Veig una branca d'ametller,
l'arbre vigilant.
12 El Senyor em digué:
--És cert això que has vist.
Jo també vigilo
perquè es compleixi
la meva paraula.
13 El Senyor em va tornar a comunicar la seva paraula. Em digué:
--I ara què veus?
Vaig respondre:
--Veig una caldera sobre un fogó
atiat pel vent del nord.
14 El Senyor em digué:
--És cert. Del nord
entrarà el desastre
contra tots els habitants del país.
15 Estic a punt de cridar
tots els regnes aliats del nord,
perquè vinguin a plantar
el seu setial
a les portes de Jerusalem,
entorn de les seves muralles
i entorn de totes les ciutats de Judà.
Ho dic jo, el Senyor.
16 Aquesta és la sentència
que jo anuncio als de Judà
per tot el mal que han fet,
ja que m'han abandonat a mi
per cremar ofrenes a altres déus
i adorar els ídols que ells mateixos
s'havien fabricat.
17 »Tu cenyeix-te i planta'ls cara;
digues-los el que jo et manaré.
No tremolis davant d'ells:
si no, seré jo qui et farà tremolar.
18 Des d'ara faig de tu una plaça forta,
una columna de ferro,
una muralla de bronze,
enfront de tot el país,
dels reis de Judà i dels governants,
dels sacerdots i de la gent del poble.
19 Lluitaran contra tu
però no et venceran.
Jo seré al teu costat per alliberar-te.
T'ho dic jo, el Senyor.
|
