Societat Bíblica de Catalunya

Antic Testament
Pentateuc
Gènesi
Èxode
Levític
Nombres
Deuteronomi
Llibres profètics
Josuè
Jutges
1r Samuel
2n Samuel
1r Reis
2n Reis
Isaïes
Jeremies
Ezequiel
Osees
Joel
Amós
Abdies
Jonàs
Miquees
Nahum
Habacuc
Sofonies
Ageu
Zecaries
Malaquies
Escrits
Salms
Job
Proverbis
Rut
Càntic
Cohèlet
Lamentacions
Ester
Daniel
Esdres
Nehemies
1r Cròniques
2n Cròniques
Llibres deuterocanònics
Ester grec
Judit
Tobit
1r Macabeus
2n Macabeus
Saviesa
Siràcida
Baruc
Carta Jeremies
Daniel grec
Nou Testament
Mateu
Marc
Lluc
Joan
Fets Apòstols
Romans
1a Corintis
2a Corintis
Gàlates
Efesis
Filipencs
Colossencs
1a Tesalonic.
2a Tesalonic.
1a Timoteu
2a Timoteu
Titus
Filèmon
Hebreus
Jaume
1a Pere
2a Pere
1a Joan
2a Joan
3a Joan
Judes
Apocalipsi


BIBLIJA.net   - La Bíblia a Internet
Buscar Referència     Buscar Paraula
Passatge:   

Menú compacte
 BCI Escollir entre totes les versions   Sobre les versions Ajuda
Idioma

Jutges 1

Jutges :Introducció 1 2 3 4 5 6 7 8 9 10 11 12 13 14 15 16 17 18 19 20 21

Jutges
Pròleg (1,1-3,6)
El poble d'Israel ocupa el país de Canaan
1
Després de la mort de Josuè, els israelites van consultar el Senyor:
--Quina de les nostres tribus ha de començar la guerra contra els cananeus?
El Senyor respongué:
--Començarà la guerra Judà. He posat el país a les seves mans.
Llavors els de la tribu de Judà van dir als de la tribu de Simeó, els seus germans:
--Veniu, que combatrem plegats contra els cananeus en el territori que ens ha tocat en sort. Després nosaltres també vindrem a combatre en el territori que us ha estat assignat.
Els de Simeó, doncs, es van ajuntar als de Judà. Van començar la guerra i el Senyor va posar a les seves mans els cananeus i els perizites: en mataren deu mil a Bèzec. Amb ells hi havia el rei Adoní-Bèzec; van combatre contra ell i derrotaren els cananeus i els perizites. Adoní-Bèzec intentà de fugir, però el van perseguir i capturar, i li tallaren els polzes de les mans i dels peus. Llavors Adoní-Bèzec exclamà:
--Setanta reis, amb els polzes de les mans i dels peus tallats, recollien les engrunes que queien de la meva taula. Ara Déu em paga tal com jo havia fet.
I se l'endugueren a Jerusalem, on va morir.
Els de la tribu de Judà van posar setge a Jerusalem. Un cop presa la ciutat, van exterminar els seus habitants i van calar-hi foc. Després passaren a combatre contra els cananeus que vivien a la Muntanya, al Nègueb i a la Xefelà. 10 També van anar a combatre contra els cananeus que vivien a Hebron, que aleshores s'anomenava Quiriat-Arbà, i van derrotar els clans de Xeixai, Ahiman i Talmai. 11 Des d'allí marxaren contra els habitants de Debir, que aleshores s'anomenava Quiriat-Séfer. 12 Caleb va prometre que donaria la seva filla Acsà per muller al qui conquerís Quiriat-Séfer. 13 Otniel, fill de Quenaz, el germà petit de Caleb, la va conquerir, i Caleb li donà la seva filla. 14 El dia que Acsà entrava com a esposa a casa d'Otniel, ella va proposar al seu marit de demanar un terreny a Caleb, el seu pare. Acsà va començar d'amoïnar Caleb de l'ase estant, i ell li va dir:
--Què vols, ara?
15 Ella respongué:
--Fes-me un favor. Ja que m'has donat unes terres de secà, dóna'm també alguna font d'aigua.
Caleb li va donar la font de dalt i la font de baix.
16 Els quenites, descendents del sogre de Moisès, havien pujat amb els de la tribu de Judà des de la ciutat de les Palmeres cap al desert de Judà, al Nègueb d'Arad, i es van instal·lar entre els amalequites. 17 Els homes de Judà i els de Simeó, el seu germà, van derrotar els cananeus que vivien a Sefat. Van consagrar a l'extermini aquesta població i per això li donaren el nom d'Hormà (que vol dir «extermini»). 18 Judà va conquerir Gaza, Ascaló i Ecron, amb els seus territoris. 19 El Senyor era amb Judà, i per això es va apoderar de la Muntanya, però no pogué expulsar els habitants de les valls, perquè tenien carros de guerra. 20 Tal com havia dit Moisès, van assignar Hebron a Caleb, que va fer fora de la ciutat els clans dels tres fills d'Anac. 21 En canvi, els benjaminites no aconseguiren d'expulsar els jebuseus, que vivien a Jerusalem. Per això els jebuseus han continuat vivint a Jerusalem amb els benjaminites fins al dia d'avui.
22 Per la seva part, les tribus de Josep van pujar a atacar Betel. El Senyor era amb ells. 23 Van enviar espies a aquesta ciutat, que antigament s'anomenava Luz. 24 Els espies van veure un home que en sortia i li van dir:
--Ensenya'ns com podem penetrar a la ciutat i tindrem compassió de tu.
25 Ell els ho va ensenyar, i els homes de Josep exterminaren els habitants de la ciutat, però van deixar marxar aquell home amb tota la seva família. 26 Ell va emigrar al país dels hitites, on construí una ciutat que anomenà Luz, nom que conserva encara avui.
27 En canvi, la tribu de Manassès no aconseguí d'apoderar-se de Bet-Xean, de Tanac, de Dor, d'Ibleam ni de Meguidó amb els seus habitants i la seva rodalia; els cananeus van continuar vivint en aquell territori. 28 Quan els israelites van arribar a ser més forts, els van sotmetre a prestacions forçoses, però no els pogueren fer fora. 29 Tampoc la tribu d'Efraïm no va poder expulsar els cananeus de Guèzer. Per això els cananeus van continuar vivint a Guèzer, entre els efraïmites.
30 La tribu de Zabuló no va poder expulsar els habitants de Quitron ni els de Nahalol; els cananeus, sotmesos a prestacions forçoses, van continuar vivint entre la gent de Zabuló. 31 La tribu d'Aser tampoc no pogué expulsar els habitants d'Acó, ni els de Sidó, ni els d'Ahlab, ni els d'Aczib, ni els d'Helbà, ni els d'Afec, ni els de Rehob. 32 Així, doncs, els de la tribu d'Aser van haver de residir enmig dels cananeus, els habitants del país, perquè no pogueren expulsar-los.
33 Tampoc la tribu de Neftalí no va poder expulsar els habitants de Bet-Xèmeix ni els de Betanat. Hagué d'establir-se entre els cananeus que habitaven en aquell territori, però els va sotmetre a prestacions forçoses.
34 Els amorreus van arraconar els de la tribu de Dan a la Muntanya i no els deixaren baixar a les valls. 35 Així els amorreus van continuar habitant a Harheres, Aialon i Xaalbim. Però, quan les tribus de Josep van ser més fortes, els van sotmetre a prestacions forçoses. 36 La frontera dels amorreus començava a la pujada d'Acrabim i anava des de Sela cap al nord.

Copyright © 1993 Associació Bíblica de Catalunya, Editorial Claret i Societats Bíbliques Unides





Darrera actualització del programa: 10/10/2016
visitor stats