16 Els quenites, descendents del sogre de Moisès, havien pujat amb els de la tribu de Judà des de la ciutat de les Palmeres cap al desert de Judà, al Nègueb d'Arad, i es van instal·lar entre els amalequites. 17 Els homes de Judà i els de Simeó, el seu germà, van derrotar els cananeus que vivien a Sefat. Van consagrar a l'extermini aquesta població i per això li donaren el nom d'Hormà (que vol dir «extermini»). 18 Judà va conquerir Gaza, Ascaló i Ecron, amb els seus territoris. 19 El Senyor era amb Judà, i per això es va apoderar de la Muntanya, però no pogué expulsar els habitants de les valls, perquè tenien carros de guerra. 20 Tal com havia dit Moisès, van assignar Hebron a Caleb, que va fer fora de la ciutat els clans dels tres fills d'Anac. 21 En canvi, els benjaminites no aconseguiren d'expulsar els jebuseus, que vivien a Jerusalem. Per això els jebuseus han continuat vivint a Jerusalem amb els benjaminites fins al dia d'avui.

22 Per la seva part, les tribus de Josep van pujar a atacar Betel. El Senyor era amb ells. 23 Van enviar espies a aquesta ciutat, que antigament s'anomenava Luz. 24 Els espies van veure un home que en sortia i li van dir:

--Ensenya'ns com podem penetrar a la ciutat i tindrem compassió de tu.

25 Ell els ho va ensenyar, i els homes de Josep exterminaren els habitants de la ciutat, però van deixar marxar aquell home amb tota la seva família. 26 Ell va emigrar al país dels hitites, on construí una ciutat que anomenà Luz, nom que conserva encara avui.

27 En canvi, la tribu de Manassès no aconseguí d'apoderar-se de Bet-Xean, de Tanac, de Dor, d'Ibleam ni de Meguidó amb els seus habitants i la seva rodalia; els cananeus van continuar vivint en aquell territori. 28 Quan els israelites van arribar a ser més forts, els van sotmetre a prestacions forçoses, però no els pogueren fer fora. 29 Tampoc la tribu d'Efraïm no va poder expulsar els cananeus de Guèzer. Per això els cananeus van continuar vivint a Guèzer, entre els efraïmites.

30 La tribu de Zabuló no va poder expulsar els habitants de Quitron ni els de Nahalol; els cananeus, sotmesos a prestacions forçoses, van continuar vivint entre la gent de Zabuló. 31 La tribu d'Aser tampoc no pogué expulsar els habitants d'Acó, ni els de Sidó, ni els d'Ahlab, ni els d'Aczib, ni els d'Helbà, ni els d'Afec, ni els de Rehob. 32 Així, doncs, els de la tribu d'Aser van haver de residir enmig dels cananeus, els habitants del país, perquè no pogueren expulsar-los.

33 Tampoc la tribu de Neftalí no va poder expulsar els habitants de Bet-Xèmeix ni els de Betanat. Hagué d'establir-se entre els cananeus que habitaven en aquell territori, però els va sotmetre a prestacions forçoses.

34 Els amorreus van arraconar els de la tribu de Dan a la Muntanya i no els deixaren baixar a les valls. 35 Així els amorreus van continuar habitant a Harheres, Aialon i Xaalbim. Però, quan les tribus de Josep van ser més fortes, els van sotmetre a prestacions forçoses. 36 La frontera dels amorreus començava a la pujada d'Acrabim i anava des de Sela cap al nord.

1 L'àngel del Senyor va pujar de Guilgal a Boquim i digué als israelites:

--Jo us he tret d'Egipte i us he portat a la terra que vaig prometre als vostres pares. Vaig jurar que no trencaria mai la meva aliança amb vosaltres; 2 vosaltres, per la vostra part, no havíeu de fer aliança amb els habitants d'aquest país i havíeu de destruir els seus altars. Però no m'heu obeït. Per què heu obrat així? 3 Ara, doncs, jo us dic que no els expulsaré de davant vostre. Ells se us clavaran al costat i els seus déus seran per a vosaltres un parany.

4 Quan l'àngel del Senyor hagué dit aquestes paraules a tots els israelites, el poble esclatà en grans plors. 5 Per això van donar a aquell indret el nom de Boquim (que vol dir «els qui ploren»). Després van oferir sacrificis al Senyor.

6 Quan Josuè hagué acomiadat el poble, els israelites se n'anaren cadascú a la seva heretat per prendre'n possessió. 7 El poble va ser fidel al Senyor fins a la mort de Josuè i dels ancians que li van sobreviure. Tots ells havien estat testimonis de les grans meravelles que el Senyor havia obrat a favor d'Israel. 8 Josuè, fill de Nun, servent del Senyor, va morir a l'edat de cent deu anys, 9 i el van enterrar a la seva propietat, a Timnat-Heres, a les muntanyes d'Efraïm, al nord del mont Gàaix. 10 Tota aquella generació va morir i es reuní amb els seus pares; en vingué una altra que no havia conegut el Senyor i ignorava les meravelles que ell havia obrat a favor d'Israel.

11 Els israelites ofenien el Senyor amb el seu mal comportament, ja que donaven culte als Baals. 12 Abandonaven el Senyor, el Déu dels seus pares, que els havia fet sortir d'Egipte, seguien altres déus, els dels pobles veïns, i els adoraven. Tot això va provocar la indignació del Senyor. 13 Després que abandonaren el Senyor per donar culte al déu Baal i les Astartes, 14 el Senyor es va irritar contra Israel i els lliurà al pillatge dels bandits, que els deixaren en la misèria. També els va posar en mans dels enemics del voltant, sense que els israelites poguessin resistir-los. 15 Sempre que sortien a combatre, la mà del Senyor es girava contra ells, tal com els havia dit i jurat. Israel es trobava en una situació de greu perill. 16 Llavors el Senyor els enviava jutges que alliberaven els israelites de les mans dels qui saquejaven el país. 17 Però els israelites no feien cas dels seus jutges: tornaven a prostituir-se amb altres déus i els adoraven. Aviat s'allunyaven del camí seguit pels seus pares, que havien obeït els manaments del Senyor: ells no els imitaven. 18 Cada vegada que el Senyor els enviava un jutge, el Senyor era amb ell i, mentre el jutge vivia, alliberava Israel dels seus enemics; perquè el Senyor s'apiadava dels israelites, que gemegaven sota els maltractaments dels seus opressors. 19 Però tan bon punt moria el jutge, tornaven a corrompre's, pitjor encara que els seus pares, seguint altres déus, adorant-los i donant-los culte. No s'apartaven de les seves males accions ni del seu comportament rebel.

20 El Senyor es va indignar contra Israel i els digué:

--Aquest poble ha violat l'aliança que jo havia fet amb els seus pares i no em vol obeir. 21 Doncs jo tampoc no vull continuar expulsant del seu davant cap dels pobles que Josuè, quan va morir, havia deixat sense expulsar.

22 El Senyor es volia servir d'aquests pobles per a posar a prova Israel, per a veure si seguiria els seus camins, com havien fet els seus pares, o si no els seguiria. 23 Per això havia deixat aquests pobles en el país, sense expulsar-los de cop. No els havia fet caure en mans de Josuè.

1 Així, doncs, el Senyor va deixar en el país alguns pobles per posar a prova els israelites que no havien viscut cap de les guerres de la conquesta de Canaan. 2 Els hi va deixar perquè les generacions dels israelites que no havien viscut la guerra aprenguessin a combatre. 3 Els pobles són aquests: els cinc principats filisteus, tots els cananeus, els sidonis i els hivites, que habitaven a la serralada del Líban, des de la muntanya de Baal-Hermon fins a Lebó-Hamat. 4 El Senyor se'n va servir per a posar a prova Israel, per a veure si guardaven els manaments que havia donat als seus pares per mitjà de Moisès. 5 Així, doncs, els israelites es van establir entre els cananeus, els hitites, els amorreus, els perizites, els hivites i els jebuseus. 6 Es casaren amb les seves filles, els van donar les seves pròpies filles en matrimoni i van adorar els seus déus.

7 Els israelites, amb el seu mal comportament, van ofendre el Senyor; van oblidar el Senyor, el seu Déu, i donaven culte als Baals en els bosquets sagrats. 8 Aleshores el Senyor es va indignar contra els israelites i els posà en mans de Cuixan-Rixataim, rei d'Aram-Naharaim, que els tingué sotmesos durant vuit anys. 9 Però van clamar al Senyor, i els envià un llibertador per salvar-los: Otniel, fill de Quenaz i germà petit de Caleb. 10 L'esperit del Senyor s'apoderà d'Otniel, que començà a fer de jutge a Israel, i va sortir a combatre. El Senyor li posà a les mans Cuixan-Rixataim, rei d'Aram; Otniel va triomfar sobre Cuixan-Rixataim. 11 I el país va viure en pau durant quaranta anys, fins a la mort d'Otniel, fill de Quenaz.

12 Els israelites tornaren a ofendre el Senyor amb el seu mal comportament. Per aquest motiu, el Senyor va fer que Eglon, rei de Moab, dominés Israel. 13 Eglon s'alià amb els ammonites i els amalequites, va fer la guerra a Israel, el va vèncer i conquerí la ciutat de les Palmeres. 14 Durant divuit anys, els israelites van estar sotmesos a Eglon, rei de Moab. 15 Aleshores van clamar al Senyor, i els envià un llibertador: Ehud, fill de Guerà, de la tribu de Benjamí, que era esquerrà.

Els israelites encarregaren a Ehud que portés un tribut a Eglon, rei de Moab. 16 Ehud es va fer una espasa curta de dos talls, se la cenyí sota els vestits, a la cuixa dreta, 17 i anà a presentar el tribut a Eglon, que era un home molt gras. 18 Un cop ofert el tribut, Ehud se'n va anar, acompanyant els qui l'havien portat. 19 Però, en arribar als Pilars Sagrats que hi ha a la vora de Guilgal, se'n tornà tot sol a dir al rei:

--Tinc un missatge secret per a tu, majestat.

El rei digué als presents:

--Deixeu-nos sols.

I tothom es va retirar. 20 El rei es trobava a la cambra que tenia al pis de dalt i que era la més fresca de palau. Ehud se li acostà i li digué:

--He de comunicar-te un missatge diví.

El rei s'alçà del seu setial. 21 En aquell moment, Ehud amb la mà esquerra va desembeinar l'espasa que duia a la cuixa dreta i la va enfonsar al ventre del rei. 22 Hi entrà fulla i puny, i el greix arribà a cobrir la fulla de l'espasa, perquè Ehud no la va retirar del ventre del rei. 23 Llavors va fugir cap al pòrtic del palau, després d'haver tancat per dintre les portes de la cambra del pis de dalt. 24 Quan ja era fora, van venir els servidors i veieren que les portes de la cambra del rei eren tancades. I es deien:

--Segurament que el rei és a dintre fent les seves necessitats.

25 Van esperar una estona, fins que es van inquietar. Llavors, com que ningú no obria les portes de la cambra, agafaren la clau i van obrir: el seu senyor era mort a terra. 26 Entretant, mentre els servents s'esperaven, Ehud havia fugit més enllà dels Pilars Sagrats i s'havia refugiat a Seïrà. 27 Tan bon punt va arribar-hi, convocà els israelites a toc de corn per totes les muntanyes d'Efraïm. I els israelites van baixar de les muntanyes amb Ehud, que anava al davant de tots. 28 Ehud digué:

--Seguiu-me. El Senyor us posa a les mans els moabites, els vostres enemics.

Ells van seguir Ehud, es van apoderar dels guals del Jordà que porten a Moab i no deixaren passar ningú. 29 En aquella ocasió, mataren uns deu mil moabites, homes forts i valents. No se'n va escapar ni un. 30 Aquell dia, Moab va ser humiliat per Israel, i durant vuitanta anys el país va viure en pau.

31 Després d'Ehud, Xamgar, fill d'Anat, matà sis-cents filisteus amb una agullada de bous. També ell va salvar Israel.

1 Un cop mort Ehud, els israelites tornaren a ofendre el Senyor amb el seu mal comportament. 2 El Senyor els va fer caure en poder de Jabín, rei cananeu que regnava a Hassor. El general en cap del seu exèrcit era Sisserà, que residia a Haróixet-Agoïm. 3 Jabín posseïa nou-cents carros de guerra i va oprimir durament els israelites durant vint anys. Llavors els israelites van clamar al Senyor.

4 En aquell temps, la profetessa Dèbora, muller de Lapidot, feia de jutge a Israel. 5 Sentenciava sota la palmera anomenada palmera de Dèbora, entre Ramà i Betel, a les muntanyes d'Efraïm. Allà els israelites pujaven a trobar-la quan tenien algun plet.

6 Dèbora va fer cridar Barac, fill d'Abinóam, de Quèdeix de Neftalí, i li digué:

--Això ordena el Senyor, Déu d'Israel: "Vés a reunir deu mil homes de les tribus de Neftalí i Zabuló i porta'ls a la muntanya del Tabor. 7 Jo faré que Sisserà, general en cap de l'exèrcit de Jabín, amb els seus carros de guerra i les seves tropes, vingui cap a tu al riu Quixon; allà el faré caure a les teves mans."

8 Barac va respondre a Dèbora:

--Hi aniré si tu véns amb mi; però, si no véns, no hi aniré.

9 Dèbora va replicar:

--T'acompanyaré, però la glòria d'aquesta campanya no serà teva, ja que el Senyor posarà Sisserà en mans d'una dona.

Dèbora es posà en camí amb Barac cap a Quèdeix. 10 Barac havia fet una crida entre les tribus de Zabuló i de Neftalí perquè anessin a Quèdeix, i van pujar-hi deu mil homes. També Dèbora hi havia pujat amb Barac.

11 Temps enrere, Hèber, el quenita, s'havia separat dels altres quenites descendents d'Hobab, sogre de Moisès, i havia plantat la seva tenda al costat de l'Alzina de Saanannim, que és a la vora de Quèdeix.