Societat Bíblica de Catalunya

Antic Testament
Pentateuc
Gènesi
Èxode
Levític
Nombres
Deuteronomi
Llibres profètics
Josuè
Jutges
1r Samuel
2n Samuel
1r Reis
2n Reis
Isaïes
Jeremies
Ezequiel
Osees
Joel
Amós
Abdies
Jonàs
Miquees
Nahum
Habacuc
Sofonies
Ageu
Zecaries
Malaquies
Escrits
Salms
Job
Proverbis
Rut
Càntic
Cohèlet
Lamentacions
Ester
Daniel
Esdres
Nehemies
1r Cròniques
2n Cròniques
Llibres deuterocanònics
Ester grec
Judit
Tobit
1r Macabeus
2n Macabeus
Saviesa
Siràcida
Baruc
Carta Jeremies
Daniel grec
Nou Testament
Mateu
Marc
Lluc
Joan
Fets Apòstols
Romans
1a Corintis
2a Corintis
Gàlates
Efesis
Filipencs
Colossencs
1a Tesalonic.
2a Tesalonic.
1a Timoteu
2a Timoteu
Titus
Filèmon
Hebreus
Jaume
1a Pere
2a Pere
1a Joan
2a Joan
3a Joan
Judes
Apocalipsi


BIBLIJA.net   - La Bíblia a Internet
Buscar Referència     Buscar Paraula
Passatge:   

Menú compacte
 BCI Escollir entre totes les versions   Sobre les versions Ajuda
Idioma

Jutges 5

Jutges :Introducció 1 2 3 4 5 6 7 8 9 10 11 12 13 14 15 16 17 18 19 20 21

Càntic de Dèbora
5
Aquell dia, Dèbora, juntament amb Barac, fill d'Abinóam, va entonar aquest cant de victòria:
Quan a Israel s'aixequen capitans,
el poble s'ofereix voluntari:
Beneïu el Senyor!
Escolteu, reis! Atents, sobirans!
Jo canto en honor del Senyor;
toco i canto al Senyor, Déu d'Israel.
Senyor, quan sorties de Seïr,
quan avançaves per l'estepa d'Edom,
la terra tremolava
i el cel era un devessall:
un devessall d'aigua eren els núvols.
Les muntanyes s'estremien
al teu davant, Senyor;
al teu davant, Senyor, Déu d'Israel.
Això fou el Sinaí!
En temps de Xamgar, fill d'Anat,
en temps de Jael,
els camins eren deserts,
els vianants seguien rutes amagades.
Els camps, ningú no els treballava,
ningú no els treballava a Israel,
fins que em vaig alçar jo, Dèbora,
fins que em vaig alçar
com a mare d'Israel.
El poble es triava nous déus,
i, tot seguit, de les ciutats
vingué la guerra.
I no es veia ni un escut ni una llança
entre els quaranta batallons d'Israel!
El meu cor és amb els cabdills d'Israel,
amb els voluntaris del poble:
Beneïu el Senyor!
10 Canteu, vosaltres,
els qui munteu someres rosses,
amb tapissos per guarniment,
i que aneu fent camí!
11 Amb veu més forta que els aiguaders,
la gent canta en els abeuradors
les victòries del Senyor,
les victòries dels camperols d'Israel:
el poble del Senyor
ja baixa a les ciutats!
12 Desvetlla't, Dèbora, desvetlla't!
Desvetlla't, desvetlla't i entona un cant!
Aixeca't, Barac!
Captura els qui et capturaven,
fill d'Abinóam!
13 El clan de Sarid baixa
a trobar els valents,
el poble del Senyor baixa
a trobar-me amb els herois.
14 També vénen els d'Efraïm,
arrelats a les muntanyes d'Amalec.
Darrere, segueix Benjamí,
responent a la crida.
De Maquir han baixat
els qui comanden;
de Zabuló, els qui tenen
la vara de cabdill.
15 A Issacar, els caps estan amb Dèbora.
Com Issacar, també Barac
i els seus homes
s'han llançat corrent cap a la vall.
En els clans de Rubèn
hi ha grans enraonies!
16 Per què us heu quedat a les cledes
a escoltar flabiols de pastors?
En els clans de Rubèn
hi ha grans discussions!
17 Enllà del Jordà, Galaad té les cabanes.
I per què Dan no s'ha mogut
dels seus vaixells?
Aser s'ha quedat vora la mar,
reposa tranquil en els seus ports.
18 Però Zabuló és un poble
que s'ha jugat la vida,
igual que Neftalí,
en els turons a camp obert.
19 Arriben els reis al combat,
es llancen a l'atac els reis de Canaan,
a Tanac, vora les aigües de Meguidó,
però no s'apoderen
de res d'argent com a botí.
20 Des del cel combaten els astres;
fent els seus camins combaten Sisserà.
21 Se l'ha endut el riu Quixon;
el riu etern, el riu Quixon.
Trepitja victoriosa, ànima meva!
22 Els cascos dels cavalls
han quedat destrossats
amb el galop, el galop dels corsers.
23 «Maleïu la ciutat de Meroz,
maleïu-la»,
diu l'àngel del Senyor;
«maleïu els seus habitants,
perquè no han vingut
a auxiliar el Senyor,
a auxiliar el Senyor
amb els seus herois.»
24 Beneïda entre les dones Jael,
muller d'Hèber, el quenita;
beneïda entre les dones
que viuen en tendes!
25 Sisserà li demanava aigua;
ella li ha donat llet,
li ha ofert mató en tassa de nobles.
26 Després, amb la mà esquerra
ha pres l'estaca
i amb la dreta una maça de fuster;
ha estassat Sisserà, li ha obert el cap:
l'estaca clavada
li ha travessat la templa.
27 Ha caigut doblegat,
estirat als peus d'ella,
ha caigut doblegat als seus peus;
allà on s'ha doblegat,
allà ha caigut mort.
28 La mare de Sisserà
guaita per la finestra,
sospira entre les gelosies:
«Per què triga a tornar el seu carro?
Per què es retarda
el brogit dels carruatges?»
29 Ella no para de repetir la resposta
de la seva dama més assenyada:
30 «Segur que han recollit botí
i ara se'l reparteixen:
una noia o dues per a cada guerrer,
i roba virolada per a Sisserà;
un botí de roba virolada, amb brodats,
brodats de color
per a les noies captives.»
31 Que tots els teus enemics, Senyor,
acabin com Sisserà!
Però els amics del Senyor,
que siguin com el sol,
que s'alça amb tot el seu esclat.
I durant quaranta anys el país va viure en pau.

Copyright © 1993 Associació Bíblica de Catalunya, Editorial Claret i Societats Bíbliques Unides





Darrera actualització del programa: 10/10/2016
visitor stats