Societat Bíblica de Catalunya

Antic Testament
Pentateuc
Gènesi
Èxode
Levític
Nombres
Deuteronomi
Llibres profètics
Josuè
Jutges
1r Samuel
2n Samuel
1r Reis
2n Reis
Isaïes
Jeremies
Ezequiel
Osees
Joel
Amós
Abdies
Jonàs
Miquees
Nahum
Habacuc
Sofonies
Ageu
Zecaries
Malaquies
Escrits
Salms
Job
Proverbis
Rut
Càntic
Cohèlet
Lamentacions
Ester
Daniel
Esdres
Nehemies
1r Cròniques
2n Cròniques
Llibres deuterocanònics
Ester grec
Judit
Tobit
1r Macabeus
2n Macabeus
Saviesa
Siràcida
Baruc
Carta Jeremies
Daniel grec
Nou Testament
Mateu
Marc
Lluc
Joan
Fets Apòstols
Romans
1a Corintis
2a Corintis
Gàlates
Efesis
Filipencs
Colossencs
1a Tesalonic.
2a Tesalonic.
1a Timoteu
2a Timoteu
Titus
Filèmon
Hebreus
Jaume
1a Pere
2a Pere
1a Joan
2a Joan
3a Joan
Judes
Apocalipsi


BIBLIJA.net   - La Bíblia a Internet
Buscar Referència     Buscar Paraula
Passatge:   

Menú compacte
 BCI Escollir entre totes les versions   Sobre les versions Ajuda
Idioma

Lluc 1,1-24,53

Lluc :Introducció 1 2 3 4 5 6 7 8 9 10 11 12 13 14 15 16 17 18 19 20 21 22 23 24

Evangeli segons Lluc
Preparació del ministeri de Jesús (1,1-4,13)
Pròleg
1
Són molts els qui han emprès la tasca d'escriure un relat dels fets que s'han acomplert entre nosaltres, valent-se del que ens van transmetre els qui des del principi en foren testimonis oculars i després esdevingueren servidors de la Paraula. Ara jo, havent-me informat minuciosament de tot des dels orígens, he decidit d'escriure-t'ho, il·lustre Teòfil, en una narració ordenada, perquè constatis la solidesa de l'ensenyament que has rebut.
Anunci del naixement de Joan Baptista
En temps d'Herodes, rei de Judea, hi havia un sacerdot del torn d'Abià que es deia Zacaries. La seva muller, descendent d'Aaron, es deia Elisabet. Tots dos eren justos davant de Déu i irreprensibles en el compliment de tots els manaments i les observances del Senyor. Però no tenien fills, perquè Elisabet era estèril i tots dos eren ja d'edat avançada.
Un dia, mentre Zacaries era al temple oficiant davant de Déu amb els del seu torn, segons el ritual dels sacerdots, li tocà per sorteig d'entrar al santuari del Senyor a oferir l'encens. 10 Mentre l'oferia, tot el poble era a fora pregant. 11 Llavors se li va aparèixer un àngel del Senyor, a la dreta de l'altar de l'encens. 12 Zacaries, en veure'l, es va torbar i la por s'apoderà d'ell. 13 Però l'àngel li digué:
--No tinguis por, Zacaries: la teva súplica ha estat escoltada. Elisabet, la teva muller, et donarà un fill, i li posaràs el nom de Joan. 14 En tindràs una gran joia, i molts s'alegraran del seu naixement. 15 Serà gran als ulls del Senyor; no beurà vi ni altres begudes alcohòliques i quedarà ple de l'Esperit Sant ja des de les entranyes de la mare. 16 Conduirà molts israelites cap al Senyor, el seu Déu. 17 Anirà al davant del Senyor amb l'esperit i el poder d'Elies: farà que els pares es reconciliïn de cor amb els fills i portarà els rebels pels camins dels justos. Així prepararà per al Senyor un poble ben disposat.
18 Zacaries preguntà a l'àngel:
--Com puc saber que serà així? Jo ja sóc vell i la meva dona també és d'edat avançada.
19 L'àngel li va respondre:
--Jo sóc Gabriel i m'estic prop de Déu. És ell qui m'ha enviat per anunciar-te aquestes bones noves. 20 Quedaràs mut, sense poder dir res, fins al dia que passi tot això: tu no has cregut les meves paraules, però al seu temps es compliran.
21 Mentrestant, el poble esperava Zacaries, estranyat que s'estigués tanta estona dins el santuari. 22 Quan finalment va sortir, no podia parlar-los, i comprengueren que mentre era al santuari havia tingut una visió. S'expressava només amb senyes, perquè havia quedat mut.
23 Quan es van acabar els dies del seu servei sacerdotal, Zacaries se'n tornà a casa seva. 24 Al cap de poc temps, la seva muller Elisabet va quedar embarassada. Durant cinc mesos ella no sortia de casa, i pensava: 25 «Com ha obrat amb mi el Senyor! Ha volgut treure'm la vergonya de no tenir fills.»
Anunci del naixement de Jesús
26 El sisè mes, Déu envià l'àngel Gabriel en un poble de Galilea anomenat Natzaret, 27 a una noia verge, unida per acord matrimonial amb un home que es deia Josep i era descendent de David. La noia es deia Maria. 28 L'àngel entrà a trobar-la i li digué:
--Déu te guard, plena de la gràcia del Senyor! Ell és amb tu.
29 Ella es va torbar en sentir aquestes paraules i pensava per què la saludava així. 30 L'àngel li digué:
--No tinguis por, Maria. Déu t'ha concedit la seva gràcia. 31 Tindràs un fill i li posaràs el nom de Jesús. 32 Serà gran i l'anomenaran Fill de l'Altíssim. El Senyor Déu li donarà el tron de David, el seu pare. 33 Regnarà per sempre sobre el poble de Jacob, i el seu regnat no tindrà fi.
34 Maria preguntà a l'àngel:
--Com podrà ser això, si jo sóc verge?
35 L'àngel li respongué:
--L'Esperit Sant vindrà sobre teu i el poder de l'Altíssim et cobrirà amb la seva ombra; per això el fruit que naixerà serà sant i l'anomenaran Fill de Déu. 36 També Elisabet, la teva parenta, ha concebut un fill a les seves velleses; ella, que era tinguda per estèril, ja es troba al sisè mes, 37 perquè per a Déu no hi ha res impossible.
38 Maria va dir:
--Sóc l'esclava del Senyor: que es compleixin en mi les teves paraules.
I l'àngel es va retirar.
Maria visita Elisabet
39 Per aquells dies, Maria se n'anà de pressa a la Muntanya, en un poble de Judea, 40 va entrar a casa de Zacaries i saludà Elisabet. 41 Tan bon punt Elisabet va sentir la salutació de Maria, l'infant va saltar dins les seves entranyes, i Elisabet quedà plena de l'Esperit Sant. 42 Llavors cridà amb totes les forces:
--Ets beneïda entre totes les dones i és beneït el fruit de les teves entranyes! 43 Qui sóc jo perquè la mare del meu Senyor em vingui a visitar? 44 Tan bon punt he sentit la teva salutació, l'infant ha saltat de joia dins les meves entranyes. 45 Feliç tu que has cregut: allò que el Senyor t'ha anunciat es complirà!
Càntic de Maria
46 Maria digué:
--La meva ànima magnifica el Senyor,
47 el meu esperit celebra
Déu que em salva,
48 perquè ha mirat la petitesa
de la seva serventa.
Des d'ara totes les generacions
em diran benaurada,
49 perquè el Totpoderós
obra en mi meravelles:
el seu nom és sant,
50 i l'amor que té
als qui creuen en ell
s'estén de generació en generació.
51 »Les obres del seu braç són potents:
dispersa els homes de cor altiu,
52 derroca els poderosos del soli
i exalta els humils;
53 omple de béns els pobres,
i els rics se'n tornen sense res.
54-55 »Ha protegit Israel, el seu servent,
com havia promès als nostres pares;
s'ha recordat del seu amor a Abraham
i a la seva descendència per sempre.
56 Maria es va quedar uns tres mesos amb ella, i després se'n tornà a casa seva.
Naixement i circumcisió de Joan Baptista
57 Quan se li va complir el temps, Elisabet tingué un fill. 58 Els veïns i els parents sentiren a dir que el Senyor li havia mostrat el seu amor, i tots la felicitaven.
59 Al cap de vuit dies es reuniren per circumcidar l'infant i volien que es digués Zacaries, com el seu pare. 60 Però la seva mare s'hi va oposar dient:
--No! S'ha de dir Joan!
61 Ells li replicaren:
--Però si no hi ha ningú de la família que porti aquest nom!
62 Llavors feren senyes al pare i li preguntaven com volia que es digués. 63 Ell va demanar unes tauletes i va escriure: «El seu nom és Joan.» Tots van quedar meravellats. 64 A l'instant Zacaries va recobrar la paraula i començà a beneir Déu. 65 Un gran respecte s'apoderà de tots els veïns. La gent parlava d'aquestes coses per tota la muntanya de Judea, 66 i tothom qui ho sentia ho guardava en el seu cor i es preguntava: «Què serà aquest infant?»
Realment, la mà del Senyor era amb ell.
Càntic de Zacaries
67 Zacaries, el pare de Joan, quedà ple de l'Esperit Sant i va dir profèticament:
68 --Beneït sigui el Senyor, Déu d'Israel:
ha visitat el seu poble i l'ha redimit;
69 fa que s'aixequi un salvador poderós
a la casa de David, el seu servent,
70 com havia anunciat de temps antic
per boca dels seus sants profetes.
71 Així ens salva,
alliberant-nos dels enemics,
de les mans dels qui ens volen mal,
72 mogut pel seu amor als nostres pares
i pel record de l'aliança santa
73 que jurà al nostre pare Abraham,
prometent de concedir-nos
que, 74 sense por,
lliures dels enemics, li donem culte,
75 amb santedat i justícia, tota la vida.
76 »I a tu, infant, et diran
profeta de l'Altíssim,
perquè aniràs al davant del Senyor
a preparar els seus camins;
77 faràs saber al poble
que li ve la salvació,
el perdó dels seus pecats.
78 Per l'amor entranyable del nostre Déu,
ens visitarà un sol que ve del cel,
79 per il·luminar els qui viuen a la fosca,
a les ombres de la mort,
i guiar els nostres passos
per camins de pau.
Creixença de Joan Baptista
80 L'infant creixia i s'enfortia en l'Esperit, i va viure al desert fins al dia que es manifestà a Israel.
Naixement i circumcisió de Jesús
2
Per aquells dies sortí un edicte de Cèsar August ordenant que es fes el cens de tot l'imperi. Aquest cens va ser anterior al que es féu quan Quirini era governador de Síria. Tothom anava a inscriure's a la seva població d'origen. També Josep va pujar de Galilea, del poble de Natzaret, a Judea, al poble de David, que es diu Betlem, perquè era de la família i descendència de David. Josep havia d'inscriure's juntament amb Maria, la seva esposa. Maria esperava un fill.
Mentre eren allà, se li van complir els dies i va néixer el seu fill primogènit: ella el va faixar amb bolquers i el posà en una menjadora, perquè no havien trobat cap lloc on hostatjar-se.
A la mateixa contrada hi havia uns pastors que vivien al ras i de nit es rellevaven per guardar el seu ramat. Un àngel del Senyor se'ls va aparèixer i la glòria del Senyor els envoltà de llum. Ells es van espantar molt. 10 Però l'àngel els digué:
--No tingueu por. Us anuncio una bona nova que portarà a tot el poble una gran alegria: 11 avui, a la ciutat de David, us ha nascut un salvador, que és el Messies, el Senyor. 12 Això us servirà de senyal: trobareu un infant faixat amb bolquers i posat en una menjadora.
13 I de sobte s'uní a l'àngel un estol dels exèrcits celestials que lloava Déu cantant:
14 --Glòria a Déu a dalt del cel, i a la terra pau als homes que ell estima.
15 Quan els àngels els deixaren i se'n tornaren cap al cel, els pastors deien entre ells:
--Arribem-nos a Betlem a veure això que ha passat i que el Senyor ens ha fet saber.
16 Hi anaren, doncs, de pressa i trobaren Maria i Josep, amb el nen posat a la menjadora. 17 En veure-ho, van contar el que els havien anunciat d'aquell infant. 18 Tothom qui ho sentia quedava meravellat del que deien els pastors. 19 Maria guardava tot això en el seu cor i ho meditava. 20 Després els pastors se'n tornaren, glorificant Déu i lloant-lo pel que havien vist i sentit: tot ho van trobar tal com els ho havien anunciat.
21 Quan van complir-se els vuit dies i hagueren de circumcidar l'infant, li van posar el nom de Jesús; era el nom que havia indicat l'àngel abans que el concebés la seva mare.
Presentació de l'infant Jesús al temple
22 Quan van complir-se els dies que manava la Llei de Moisès referent a la purificació, portaren Jesús a Jerusalem per presentar-lo al Senyor. 23 Així ho prescriu la Llei del Senyor: Tot primogènit mascle serà consagrat al Senyor. 24 Havien d'oferir en sacrifici, tal com diu la Llei del Senyor, un parell de tórtores o dos colomins .
25 Hi havia llavors a Jerusalem un home que es deia Simeó. Era just i pietós, esperava que Israel seria consolat i tenia el do de l'Esperit Sant. 26 En una revelació, l'Esperit Sant li havia fet saber que no moriria sense haver vist el Messies del Senyor. 27 Va anar, doncs, al temple, guiat per l'Esperit, i quan els pares entraven amb l'infant Jesús per complir amb ell el que era costum segons la Llei, 28 el prengué en braços i beneí Déu dient:
29 --Ara, Senyor,
deixa que el teu servent
se'n vagi en pau,
com li havies promès.
30 Els meus ulls han vist el Salvador,
31 que preparaves per presentar-lo
a tots els pobles:
32 llum que es reveli a les nacions,
glòria d'Israel, el teu poble.
33 El seu pare i la seva mare estaven meravellats del que es deia d'ell. 34 Simeó va beneir-los i digué a Maria, la seva mare:
--Aquest infant serà motiu que a Israel molts caiguin i molts d'altres s'aixequin; serà una senyera combatuda, 35 i a tu mateixa una espasa et traspassarà l'ànima. Així es revelaran els sentiments amagats al cor de molts.
36 Hi havia també una profetessa, Anna, filla de Fanuel, de la tribu d'Aser. Era d'edat molt avançada: havia viscut set anys amb el seu marit, 37 però havia quedat viuda, i ara ja tenia vuitanta-quatre anys. Mai no es movia del temple i donava culte a Déu nit i dia amb dejunis i pregàries. 38 Ella, doncs, es va presentar en aquell mateix moment i donava gràcies a Déu i parlava de l'infant a tots els qui esperaven que Jerusalem seria alliberada.
Creixença de Jesús
39 Quan hagueren complert tot el que manava la Llei del Senyor, se'n tornaren a Galilea, al seu poble de Natzaret. 40 L'infant creixia i s'enfortia, ple d'enteniment; i Déu li havia donat el seu favor.
A l'edat de dotze anys, Jesús va al temple
41 Els pares de Jesús anaven cada any a Jerusalem amb motiu de la festa de Pasqua. 42 Quan ell tenia dotze anys, hi van pujar a celebrar la festa, tal com era costum. 43 Acabats els dies de la celebració, quan se'n tornaven, el noi es quedà a Jerusalem sense que els seus pares se n'adonessin. 44 Pensant que era a la caravana, van fer una jornada de camí abans de començar a buscar-lo entre els parents i coneguts; 45 com que no el trobaven, van tornar a Jerusalem a buscar-lo. 46 Al cap de tres dies el van trobar al temple, assegut entre els mestres de la Llei, escoltant-los i fent-los preguntes. 47 Tots els qui el sentien es meravellaven de la seva intel·ligència i de les seves respostes. 48 En veure'l allà, els seus pares van quedar sorpresos, i la seva mare li digué:
--Fill meu, per què t'has portat així amb nosaltres? El teu pare i jo et buscàvem amb ànsia.
49 Ell els respongué:
--Per què em buscàveu? No sabíeu que jo havia d'estar a casa del meu Pare?
50 Però ells no comprengueren aquesta resposta.
51 Després baixà amb ells a Natzaret i els era obedient. La seva mare conservava tot això en el seu cor. 52 Jesús es feia gran, avançava en enteniment i tenia el favor de Déu i dels homes.
Predicació de Joan Baptista
3
L'any quinzè del regnat de Tiberi Cèsar, mentre Ponç Pilat era governador de Judea, Herodes, tetrarca de Galilea, Filip, el seu germà, tetrarca d'Iturea i de la regió de Traconítida, i Lisànies, tetrarca d'Abilene, durant el pontificat d'Annàs i de Caifàs, Déu va comunicar la seva paraula a Joan, el fill de Zacaries, en el desert. Joan anà per tota la regió del Jordà predicant un baptisme de conversió per al perdó dels pecats, tal com està escrit en el llibre del profeta Isaïes:
És la veu d'un que crida en el desert:
Prepareu el camí del Senyor,
aplaneu les seves rutes.
S'alçaran les fondalades,
s'abaixaran les muntanyes i els turons,
el terreny tortuós quedarà pla
i el camí escabrós serà allisat;
i tothom veurà la salvació de Déu.
Joan deia a la gent que anava a fer-se batejar per ell:
--Cria d'escurçons! Qui us ha ensenyat que us escapareu del judici que s'acosta? Doneu els fruits que demana la conversió, i no comenceu a dir-vos que teniu Abraham per pare; us asseguro que Déu pot fer sortir fills a Abraham fins i tot d'aquestes pedres. Ara la destral ja és ran de la soca dels arbres, i tot arbre que no dóna bon fruit és tallat i llençat al foc.
10 La gent li preguntava:
--Així, doncs, què hem de fer?
11 Ell els responia:
--Qui tingui dos vestits, que en doni un al qui no en té, i qui tingui menjar, que també el comparteixi.
12 Entre els qui anaven a fer-se batejar hi havia fins i tot uns publicans, que li deien:
--Mestre, què hem de fer?
13 Ell els respongué:
--No exigiu més del que està establert.
14 Igualment uns soldats li preguntaven:
--I nosaltres, què hem de fer?
Els va respondre:
--No feu servir la violència ni presenteu falses denúncies per treure diners de ningú, i acontenteu-vos amb la vostra soldada.
15 El poble vivia en l'expectació, i tots pensaven si Joan no fóra potser el Messies. 16 Joan respongué dient a tothom:
--Jo us batejo amb aigua, però ve el qui es més fort que jo, i jo no sóc digne ni de deslligar-li les corretges de les sandàlies: ell us batejarà amb l'Esperit Sant i amb foc. 17 Ja té la pala a les mans per ventar el gra de l'era i per entrar el blat al graner; però cremarà la palla en un foc que no s'apaga.
18 Amb aquestes i moltes altres exhortacions, Joan anunciava al poble la bona nova.
19 Joan blasmava el tetrarca Herodes perquè convivia amb Herodies, la muller del seu germà, i per totes les maldats que havia comès. 20 A totes aquestes, Herodes n'hi afegí encara una: va fer tancar Joan a la presó.
Inicis del ministeri de Jesús: baptisme i genealogia
21 Tot el poble es feia batejar, i Jesús també fou batejat. Mentre pregava, el cel s'obrí, 22 i l'Esperit Sant baixà cap a ell en forma visible, com un colom, i una veu digué des del cel:
--Tu ets el meu Fill, el meu estimat; en tu m'he complagut.
23 Jesús va començar el seu ministeri quan tenia uns trenta anys i, segons creien, era fill de Josep, que era fill d'Elí, 24 fill de Matat, fill de Leví, fill de Melquí, fill de Jannai, fill de Josef, 25 fill de Mataties, fill d'Amós, fill de Naüm, fill d'Heslí, fill de Nangai, 26 fill de Màat, fill de Mataties, fill de Semeín, fill de Josec, fill de Jodà, 27 fill de Joanan, fill de Resà, fill de Zorobabel, fill de Salatiel, fill de Nerí, 28 fill de Melquí, fill d'Adí, fill de Cosam, fill d'Elmadam, fill d'Er, 29 fill de Jesús, fill d'Elièzer, fill de Jorim, fill de Matat, fill de Leví, 30 fill de Simeó, fill de Judà, fill de Josef, fill de Jonam, fill d'Eliaquim, 31 fill de Meleà, fill de Mennà, fill de Matatà, fill de Natan, fill de David, 32 fill de Jessè, fill d'Obed, fill de Booz, fill de Salà, fill de Naasson, 33 fill d'Amminadab, fill d'Admín, fill d'Arní, fill d'Hesron, fill de Fares, fill de Judà, 34 fill de Jacob, fill d'Isaac, fill d'Abraham, fill de Tèrah, fill de Nahor, 35 fill de Serug, fill de Ragaú, fill de Fàlec, fill d'Éber, fill de Xèlah, 36 fill de Cainam, fill d'Arfaxad, fill de Sem, fill de Noè, fill de Lèmec, 37 fill de Matusalem, fill d'Henoc, fill de Jèred, fill de Maleleel, fill de Quenan, 38 fill d'Enoix, fill de Set, fill d'Adam, fill de Déu.
Temptacions de Jesús
4
Jesús, ple de l'Esperit Sant, se'n tornà del Jordà. L'Esperit el va conduir pel desert durant quaranta dies, i era temptat pel diable. Aquells dies no va menjar res, i a la fi tenia fam. El diable li digué:
--Si ets Fill de Déu, digues a aquesta pedra que es torni pa.
Però Jesús li va respondre:
--L'Escriptura diu: L'home no viu només de pa.
Després el diable se l'endugué enlaire, li va mostrar en un instant tots els reialmes del món i li digué:
--Et donaré tota l'autoritat i la glòria d'aquests reialmes: me l'han confiada a mi, i jo la dono a qui vull. Adora'm i tot serà teu.
Jesús li respongué:
--Diu l'Escriptura: Adora el Senyor, el teu Déu, dóna culte a ell tot sol.
Després el conduí a Jerusalem, el va posar dalt de tot del temple i li digué:
--Si ets Fill de Déu, tira't daltabaix. 10 Diu l'Escriptura: Donarà ordre als seus àngels de guardar-te. 11 I encara: Et duran a les palmes de les mans perquè els teus peus no ensopeguin amb les pedres.
12 Jesús li contestà:
--Diu l'Escriptura: No temptis el Senyor, el teu Déu.
13 Un cop el diable hagué esgotat tota mena de temptacions, s'allunyà d'ell fins al moment oportú.
Ministeri de Jesús a Galilea (4,14-9,50)
Inici de la predicació a Galilea
14 Llavors Jesús, ple del poder de l'Esperit, se'n tornà a Galilea. La seva anomenada es va estendre per tota la regió. 15 Ensenyava a les seves sinagogues, i tothom el lloava.
Jesús a la sinagoga de Natzaret
16 I se n'anà a Natzaret, on s'havia criat. El dissabte, com tenia per costum, va entrar a la sinagoga i s'aixecà a llegir. 17 Li donaren el volum del profeta Isaïes, el desplegà i va trobar el passatge on hi ha escrit:
18 L'Esperit del Senyor reposa sobre meu,
perquè ell m'ha ungit.
M'ha enviat
a portar la bona nova als pobres,
a proclamar als captius la llibertat
i als cecs el retorn de la llum,
a posar en llibertat els oprimits,
19 a proclamar
l'any de gràcia del Senyor.
20 Després plegà el volum, el retornà a l'ajudant de la sinagoga i es va asseure. Tots els qui eren a la sinagoga tenien els ulls posats en ell. 21 Aleshores començà dient-los:
--Avui es compleix aquesta escriptura que acabeu d'escoltar.
22 Tothom l'aprovava i es meravellava de les paraules plenes de gràcia que sortien de la seva boca. I deien:
--¿No és el fill de Josep, aquest?
23 Ell els digué:
--Ben segur que m'aplicareu aquella dita: "Metge, cura't a tu mateix!" Tot el que hem sentit a dir que feies a Cafarnaüm, fes-ho també aquí al teu poble.
24 I afegí:
--Us asseguro que cap profeta no és ben rebut al seu poble. 25 Més encara, us asseguro que en temps d'Elies, quan el cel es va tancar durant tres anys i sis mesos i una gran fam s'estengué per tot el país, hi havia moltes viudes a Israel, 26 però Elies no va ser enviat a cap d'elles, sinó a una dona viuda de Sarepta de Sidó. 27 I en temps del profeta Eliseu, també hi havia molts leprosos a Israel, però cap d'ells no fou purificat, sinó Naaman, de Síria.
28 En sentir això, tots els qui eren a la sinagoga es van omplir d'indignació; 29 es van aixecar, el van empènyer fora del poble i el dugueren fins a un espadat de la muntanya sobre la qual era edificat el poble, amb la intenció d'estimbar-lo. 30 Però Jesús va passar entremig d'ells i se'n va anar.
Guarició d'un home posseït d'un dimoni
31 Després va baixar a Cafarnaüm, població de Galilea, i els dissabtes hi ensenyava. 32 La gent estava admirada de la seva doctrina, perquè parlava amb autoritat.
33 En aquella sinagoga hi havia un home posseït d'un dimoni, un esperit maligne, que es posà a cridar amb tota la força:
34 --Ah! Per què et fiques amb nosaltres, Jesús de Natzaret? ¿Has vingut a destruir-nos? Ja sé prou qui ets: el Sant de Déu!
35 Però Jesús el va increpar dient:
--Calla i surt d'aquest home!
Llavors el dimoni el llançà allà al mig i en va sortir sense fer-li cap mal. 36 Tots quedaren molt sorpresos i comentaven entre ells:
--Què és tot això? Dóna ordres amb autoritat i amb poder als esperits malignes i els fa sortir!
37 I la seva fama s'escampava per tots els indrets d'aquella regió.
Guarició de la sogra de Simó i d'altres malalts
38 Quan va anar-se'n de la sinagoga, entrà a casa de Simó. La sogra de Simó tenia una febre molt alta, i van demanar a Jesús que fes alguna cosa per ella. 39 Jesús se li acostà, va increpar la febre, i la febre la va deixar. Ella es va aixecar a l'instant i es posà a servir-los.
40 Quan s'hagué post el sol, tots els qui tenien malalts afectats per diverses malalties els anaven portant cap a Jesús. Ell imposava les mans a cada un i els curava. 41 De molts en sortien dimonis cridant i dient-li:
--Tu ets el Fill de Déu!
Però Jesús els increpava i no els deixava parlar, perquè sabien que era el Messies.
Jesús predica per tot Galilea
42 Un cop s'hagué fet de dia, sortí i se n'anà en un lloc solitari. La gent el buscava i, quan van arribar al lloc on ell era, el volien retenir perquè no els deixés. 43 Però ell els digué:
--També haig d'anunciar el Regne de Déu a les altres poblacions, que per això he estat enviat.
44 I anava predicant per les sinagogues del país dels jueus.
Crida dels primers deixebles
5
En una ocasió, Jesús es trobava vora el llac de Genesaret, i la gent s'apinyava al seu voltant per escoltar la paraula de Déu. Llavors veié dues barques amarrades vora l'aigua; els pescadors n'havien baixat i rentaven les xarxes. Pujà en una de les barques, que era de Simó, li demanà que l'apartés una mica de terra, s'assegué i instruïa la gent de la barca estant.
Quan acabà de parlar, digué a Simó:
--Tira llac endins i caleu les xarxes per pescar.
Simó li respongué:
--Mestre, ens hi hem escarrassat tota la nit i no hem agafat res; però, ja que tu ho dius, calaré les xarxes.
Ho feren així, i van arreplegar tant i tant de peix que les xarxes se'ls esquinçaven. Llavors van fer senyal als companys de l'altra barca que vinguessin a ajudar-los. Ells hi anaren, i ompliren tant les dues barques que quasi s'enfonsaven.
Simó Pere, en veure-ho, es llançà als genolls de Jesús dient:
--Aparta't de mi, Senyor, que sóc un pecador!
Veient una pesca com aquella, ell i tots els qui anaven amb ell no se'n sabien avenir, 10 i igualment passà amb Jaume i Joan, fills de Zebedeu, que eren socis de Simó. Jesús digué a Simó:
--No tinguis por. D'ara endavant seràs pescador d'homes.
11 Ells tornaren les barques a terra, ho deixaren tot i el van seguir.
Guarició d'un leprós
12 Una altra vegada, Jesús es trobava en un poble on hi havia un home ple de lepra. Aquest home, en veure Jesús, es prosternà amb el front a terra i el pregà dient:
--Senyor, si vols, em pots purificar.
13 Jesús va estendre la mà i el tocà dient:
--Ho vull, queda pur.
A l'instant li desaparegué la lepra. 14 Jesús li manà que no ho digués a ningú, i afegí:
--Vés a fer-te examinar pel sacerdot i ofereix per la teva purificació el que va ordenar Moisès: això els servirà de prova.
15 L'anomenada de Jesús s'estenia cada vegada més, i molta gent acudia per escoltar-lo i fer-se curar de les seves malalties; 16 però ell es retirava en llocs solitaris i pregava.
Guarició d'un paralític
17 Un dia Jesús ensenyava. Uns fariseus i uns doctors de la Llei, vinguts de tots els pobles de Galilea i Judea, i de Jerusalem, eren allà asseguts. Jesús, pel poder del Senyor, guaria els malalts. 18 Llavors es presentaren uns homes que duien en una llitera un paralític, i buscaven d'entrar-lo i posar-lo davant d'ell, 19 però amb tanta gent no sabien per on fer-ho. Pujaren, doncs, a la teulada, tragueren algunes teules i van baixar aquell home amb la llitera i el posaren al mig, davant de Jesús. 20 Jesús, en veure la fe d'aquella gent, va dir:
--Home! Els teus pecats et són perdonats.
21 Els mestres de la Llei i els fariseus començaren a pensar: «Qui és aquest que diu blasfèmies? Qui pot perdonar els pecats sinó Déu?»
22 Jesús s'adonà dels seus pensaments i els replicà:
--Què és això que penseu dins vostre? 23 Què és més fàcil, dir: "Et són perdonats els pecats", o bé dir: "Aixeca't i camina"? 24 Doncs ara sabreu que el Fill de l'home té poder aquí a la terra de perdonar els pecats.
Llavors digué al paralític:
--T'ho mano, aixeca't, pren la llitera i vés-te'n a casa.
25 A l'instant, ell s'aixecà davant d'ells, prengué la llitera on jeia i se'n va anar cap a casa seva donant glòria a Déu. 26 Tots quedaren molt sorpresos i donaven glòria a Déu. Plens de temor, deien:
--Avui hem vist coses extraordinàries.
Jesús crida Leví, un publicà
27 Després d'això, Jesús va sortir i veié un publicà que es deia Leví, assegut al lloc de recaptació d'impostos, i li digué:
--Segueix-me.
28 Ell ho deixà tot, s'aixecà i es posà a seguir-lo.
29 Després Leví va preparar un gran banquet en honor de Jesús a casa seva, i molts publicans i altra gent eren a taula amb ells. 30 Els fariseus i els seus mestres de la Llei ho retreien als deixebles de Jesús i els deien:
--Per què mengeu i beveu amb els publicans i els pecadors?
31 Jesús els respongué:
--El metge, no el necessiten els qui estan sans, sinó els qui estan malalts. 32 No he vingut a cridar els justos a convertir-se, sinó els pecadors.
Discussió sobre el dejuni
33 Llavors li digueren:
--Els deixebles de Joan dejunen sovint i fan pregàries, igual que els dels fariseus. Però els teus mengen i beuen.
34 Jesús els respongué:
--¿Podeu fer dejunar els convidats a noces mentre l'espòs és amb ells? 35 Ja vindrà el temps que l'espòs els serà pres; aquells dies sí que dejunaran.
36 Els proposà també una paràbola:
--Ningú no talla un pedaç d'un vestit nou i el posa en un vestit vell: si ho fes així, hauria esquinçat el vestit nou, i el pedaç tret del nou no s'avindria amb el vell. 37 I ningú no posa vi nou en bots vells: si ho fes així, el vi nou rebentaria els bots i es vessaria, i els bots es farien malbé. 38 El vi nou s'ha de posar en bots nous. 39 Ningú que begui vi vell, no en vol després de nou, perquè diu: "El vell és millor."
Les espigues arrencades en dissabte
6
Un dissabte, Jesús passava per uns sembrats. Els seus deixebles anaven arrencant espigues, en treien el gra amb les mans i se'l menjaven. Alguns dels fariseus van dir:
--Per què feu això que no és permès en dissabte?
Jesús els respongué:
--¿No heu llegit què va fer David quan van tenir gana ell i els qui anaven amb ell? Va entrar al temple de Déu, va menjar els pans d'ofrena, que únicament poden menjar els sacerdots, i en donà també als seus acompanyants.
I els deia:
--El Fill de l'home és senyor del dissabte.
Un home curat en dissabte
Un altre dissabte, Jesús va entrar a la sinagoga i ensenyava. Hi havia allí un home que tenia la mà dreta paralitzada. Els mestres de la Llei i els fariseus l'espiaven per veure si faria una guarició en dissabte i així trobar de què acusar-lo. Però Jesús, que coneixia els seus pensaments, digué a l'home que tenia paralitzada la mà:
--Aixeca't i posa't aquí al mig.
Ell s'hi va posar. Llavors Jesús els digué:
--Us vull fer una pregunta. Què és permès en dissabte: fer el bé o fer el mal, salvar una vida o deixar-la perdre?
10 Jesús se'ls anà mirant tots i digué a l'home:
--Estén la mà.
L'home ho va fer, i la mà recobrà el moviment.
11 Però ells, ofuscats, discutien els uns amb els altres què podien fer contra Jesús.
Elecció dels Dotze
12 Per aquells dies, Jesús se n'anà a la muntanya a pregar, i va passar tota la nit pregant a Déu. 13 Quan va ser de dia, va cridar els seus deixebles, n'escollí dotze i els donà el nom d'apòstols: 14 Simó, que anomenà també Pere, Andreu —el seu germà—, Jaume, Joan, Felip, Bartomeu, 15 Mateu, Tomàs, Jaume, fill d'Alfeu, Simó, anomenat Zelós, 16 Judes, fill de Jaume, i Judes Iscariot, que va ser el traïdor.
Jesús i les multituds
17 Després Jesús va baixar amb ells de la muntanya i s'aturà en un indret pla. Allí hi havia molts dels seus deixebles i una gran gentada del poble, vinguda de tot el país dels jueus, de Jerusalem i de la costa de Tir i de Sidó, 18 per escoltar-lo i fer-se guarir de les seves malalties. Els turmentats per esperits malignes també eren curats. 19 Tota la gent intentava tocar-lo, perquè sortia d'ell una força que guaria tothom.
Benaurances i malaurances
20 Llavors alçà els ulls cap als seus deixebles i digué:
--Feliços els pobres: és vostre el Regne de Déu!
21 »Feliços els qui ara passeu fam: Déu us saciarà!
»Feliços els qui ara ploreu: vindrà dia que riureu!
22 »Feliços vosaltres quan, per causa del Fill de l'home, la gent us odiarà, us rebutjarà, us insultarà i denigrarà el nom que porteu! 23 Aquell dia, alegreu-vos i feu festa, perquè la vostra recompensa és gran en el cel. Igualment feien els seus pares amb els profetes.
24 »Però ai de vosaltres, els rics: ja heu rebut el vostre consol!
25 »Ai de vosaltres, els qui ara aneu tips: vindrà dia que passareu fam!
»Ai de vosaltres, els qui ara rieu: vindrà dia que us doldreu i plorareu!
26 »Ai quan tota la gent parlarà bé de vosaltres: igualment feien els seus pares amb els falsos profetes!
Estimar els enemics
27 »Però a vosaltres que escolteu, jo us dic: Estimeu els vostres enemics, feu bé als qui us odien, 28 beneïu els qui us maleeixen, pregueu pels qui us calumnien. 29 Si algú et pega en una galta, para-li també l'altra, i si et vol prendre el mantell, no li neguis el vestit. 30 Dóna a tothom qui et demana, i no reclamis res al qui et pren allò que és teu. 31 Tracteu els altres tal com voleu que ells us tractin. 32 Si estimeu els qui us estimen, qui us ho ha d'agrair? També els pecadors estimen aquells qui els estimen! 33 I si feu bé als qui us en fan, qui us ho ha d'agrair? També ho fan els pecadors! 34 I si feu préstecs als qui espereu que us donaran alguna cosa, qui us ho ha d'agrair? També els pecadors fan préstecs als pecadors, si saben que en trauran un guany.
35 »Però vosaltres, estimeu els vostres enemics, feu bé i presteu sense esperar res a canvi: llavors serà gran la vostra recompensa, i sereu fills de l'Altíssim, que és bo amb els desagraïts i amb els dolents.
36 »Sigueu misericordiosos com ho és el vostre Pare.
No judicar els altres
37 »No judiqueu, i no sereu judicats; no condemneu, i no sereu condemnats; perdoneu, i sereu perdonats. 38 Doneu, i us donaran: us abocaran a la falda una bona mesura, atapeïda, sacsejada i curulla fins a vessar. Tal com mesureu sereu mesurats.
39 Els digué encara una paràbola:
--¿És que un cec pot guiar un altre cec? ¿No cauran tots dos al clot? 40 El deixeble no és més que el mestre; però tot deixeble, un cop instruït, serà com el seu mestre. 41 Com és que veus la brossa a l'ull del teu germà i no t'adones de la biga que hi ha en el teu? 42 Com li pots dir: "Germà, deixa'm que et tregui la brossa de l'ull", si tu no veus la biga del teu? Hipòcrita, treu primer la biga del teu ull i llavors hi veuràs prou clar per a treure la brossa de l'ull del teu germà.
L'arbre i els seus fruits
43 »No hi ha cap arbre bo que doni fruits dolents ni cap arbre dolent que doni fruits bons. 44 Cada arbre es coneix pel seu fruit: no es cullen figues dels cards ni es veremen raïms de les bardisses. 45 L'home bo, del bon tresor del seu cor, en treu la bondat, i l'home dolent, del seu tresor dolent, en treu el mal. Perquè del que sobreïx del cor, en parla la boca.
Les dues cases
46 »Per què em dieu "Senyor, Senyor", i no feu el que jo dic? 47 Jo us diré a qui s'assembla tothom qui ve a escoltar les meves paraules i les compleix. 48 S'assembla a un home que construïa una casa; va cavar i va enfondir fins que assentà el fonament sobre roca. Quan vingué la inundació, el riu va envestir contra aquella casa, però no la pogué somoure, perquè estava ben edificada. 49 Però el qui escolta les meves paraules i no les compleix, s'assembla a un home que va construir una casa al pla de terra, sense fonaments. El riu la va envestir, i de seguida es va ensorrar: la destrucció d'aquella casa fou completa.
Guarició del criat d'un centurió
7
Quan Jesús hagué acabat de dir totes aquestes paraules davant el poble que l'escoltava, va entrar a Cafarnaüm. El criat d'un centurió estava malalt, a punt de morir. El centurió l'apreciava molt i, quan sentí parlar de Jesús, li va enviar alguns notables dels jueus a demanar-li que vingués a salvar el seu criat. Quan arribaren on era Jesús, el suplicaven amb insistència dient:
--Es mereix que li concedeixis això, perquè estima el nostre poble i és ell qui ens ha construït la sinagoga.
Jesús se n'anà amb ells. No era gaire lluny de la casa, quan el centurió li va enviar uns amics a dir-li:
--Senyor, no et molestis: jo no sóc digne que entris a casa meva, i per això ni tan sols m'he considerat digne de venir a trobar-te; digues una paraula i el meu criat es posarà bo. Perquè jo mateix, que estic sota les ordres d'un altre, tinc soldats a les meves ordres. I a un li dic: "Vés-te'n", i se'n va, i a un altre: "Vine", i ve, i al meu criat li mano: "Fes això", i ho fa.
Quan Jesús ho sentí, es va omplir d'admiració per aquell home; es girà cap a la gent que el seguia i digué:
--Us asseguro que ni a Israel no he trobat tanta fe.
10 Quan els enviats tornaren a la casa van trobar que el criat estava restablert.
Resurrecció del fill d'una viuda de Naïm
11 Després Jesús se n'anà en un poble anomenat Naïm. L'acompanyaven els seus deixebles i molta gent. 12 Quan s'acostava a l'entrada del poble, duien a enterrar un mort, fill únic d'una dona que era viuda. Molta gent del poble acompanyava la mare. 13 Així que el Senyor la va veure, se'n va compadir i li digué:
--No ploris.
14 Després s'acostà al fèretre i el va tocar. Els qui el portaven s'aturaren. Ell digué:
--Jove, aixeca't.
15 El mort va incorporar-se i començà a parlar. I Jesús el va donar a la seva mare. 16 Tothom va quedar esglaiat i glorificaven Déu dient:
--Un gran profeta ha sorgit entre nosaltres.
I també:
--Déu ha visitat el seu poble.
17 L'anomenada de Jesús s'escampà per tot el país dels jueus i per totes les regions veïnes.
Els enviats de Joan Baptista
18 Els deixebles de Joan van comunicar tot això al seu mestre. Aleshores Joan va cridar-ne dos 19 i els envià al Senyor per preguntar-li: «¿Ets tu el qui ha de venir, o n'hem d'esperar un altre?»
20 Aquells homes arribaren on era Jesús i li digueren:
--Joan Baptista ens envia a preguntar-te: "¿Ets tu el qui ha de venir, o n'hem d'esperar un altre?"
21 Llavors mateix en va curar molts de malalties i sofriments o els alliberà d'esperits malignes, i donà la vista a molts cecs. 22 Jesús, doncs, els respongué:
--Aneu a anunciar a Joan el que heu vist i sentit: els cecs hi veuen , els coixos caminen, els leprosos queden purs, els sords hi senten, els morts ressusciten , els pobres reben l'anunci de la bona nova. 23 I feliç aquell qui no em rebutjarà!
24 Mentre els enviats de Joan se n'anaven, Jesús es posà a parlar de Joan a les multituds:
--Què heu sortit a contemplar al desert? ¿Una canya sacsejada pel vent? 25 Doncs què hi heu sortit a veure? ¿Un home vestit refinadament? Els qui porten vestits sumptuosos i viuen amb luxe s'estan als palaus dels reis! 26 Doncs què hi heu sortit a veure? ¿Un profeta? Sí, us ho asseguro, i més que un profeta. 27 És aquell de qui diu l'Escriptura: Jo envio davant teu el meu missatger perquè et prepari el camí. 28 Us ho asseguro: entre els nascuts de dona no hi ha ningú més gran que Joan; però el més petit en el Regne de Déu és més gran que ell.
29 »Tot el poble, i fins i tot els publicans, van sentir la predicació de Joan i es feren batejar per ell, i reconegueren així que Déu és just, 30 però els fariseus i els mestres de la Llei no es feren batejar i van rebutjar el designi de Déu sobre ells.
31 »A qui compararé, doncs, la gent d'aquesta generació? A qui s'assemblen? 32 Són com els nois que seuen a les places i es criden els uns als altres dient: "Toquem la flauta, i no balleu; cantem complantes, i no ploreu!" 33 Perquè ha vingut Joan Baptista, que no menja pa ni beu vi, i dieu: "Té el dimoni"; 34 ha vingut el Fill de l'home, que menja i beu, i dieu: "Aquí teniu un golut i un bevedor, amic de publicans i pecadors." 35 Però els fills de la saviesa acrediten tots que és justa.
Jesús perdona una pecadora
36 Un fariseu va invitar Jesús a menjar amb ell. Jesús entrà a casa del fariseu i es posà a taula. 37 Hi havia al poble una dona que era una pecadora. Quan va saber que Jesús era a taula a casa del fariseu, hi anà amb una ampolleta d'alabastre plena de perfum 38 i es quedà plorant als peus de Jesús, darrere d'ell. Li mullava els peus amb les llàgrimes, els hi eixugava amb els cabells, els hi besava i els hi ungia amb perfum. 39 El fariseu que havia convidat Jesús, en veure això, pensà: «Si aquest fos profeta, sabria qui és aquesta dona que el toca i quina mena de vida porta: és una pecadora.» 40 Jesús li digué:
--Simó, t'haig de dir una cosa.
Ell li respongué:
--Digues, mestre.
41 --Dos homes devien diners a un prestador: l'un li devia cinc-cents denaris, i l'altre, cinquanta. 42 Com que no tenien res per a pagar, els va perdonar el deute a tots dos. Quin d'ells et sembla que l'estimarà més?
43 Simó li contestà:
--Suposo que aquell a qui ha perdonat el deute més gran.
Jesús li diu:
--Has respost correctament.
44 Llavors es girà cap a la dona i digué a Simó:
--Veus aquesta dona? Quan he entrat a casa teva, tu no m'has donat aigua per a rentar-me els peus; ella, en canvi, me'ls ha rentat amb les llàgrimes i me'ls ha eixugat amb els cabells. 45 Tu no m'has rebut amb un bes; ella, en canvi, d'ençà que he entrat, no ha parat de besar-me els peus. 46 Tu no m'has ungit el cap amb oli; ella, en canvi, m'ha ungit els peus amb perfum. 47 Així, doncs, t'asseguro que els seus molts pecats li han estat perdonats: per això ella estima molt. Aquell a qui poc és perdonat, estima poc.
48 Després digué a la dona:
--Els teus pecats et són perdonats.
49 Els qui eren a taula amb ell començaren a pensar: «Qui és aquest que fins i tot perdona pecats?»
50 Jesús digué encara a la dona:
--La teva fe t'ha salvat. Vés-te'n en pau.
Algunes dones acompanyen Jesús
8
Després d'això, Jesús anava per cada vila i per cada poble predicant i anunciant la bona nova del Regne de Déu. L'acompanyaven els Dotze i algunes dones que havien estat curades d'esperits malignes i de malalties: Maria, l'anomenada Magdalena, de la qual havien sortit set dimonis, Joana, la muller de Cuses, administrador d'Herodes, Susanna i moltes altres, que els proveïen amb els seus béns.
Paràbola del sembrador
Es reunia molta gent entorn de Jesús i hi acudien de totes les poblacions. Ell els digué, valent-se d'una paràbola:
--Un sembrador va sortir a sembrar la seva llavor. Tot sembrant, una part de les llavors va caure arran del camí i fou trepitjada, o bé els ocells se la van menjar. Una altra part va caure a la roca; però, quan la planta començava a créixer, es va assecar, perquè no tenia saó. Una altra part va caure entre els cards; els cards van créixer al mateix temps i l'ofegaren. Una altra part de les llavors va caure en terra bona, va créixer i va donar fruit fins al cent per u.
I, acabat de dir això, exclamà:
--Qui tingui orelles per a escoltar, que escolti.
El perquè de les paràboles
Els seus deixebles li preguntaven què volia dir aquella paràbola. 10 Ell respongué:
--A vosaltres, Déu us dóna a conèixer els designis secrets del seu Regne; als altres, en canvi, se'ls parla en paràboles, per tal que
» mirin bé, però no hi vegin;
escoltin, però no entenguin.
Explicació de la paràbola del sembrador
11 »La paràbola vol dir això:
»La llavor és la paraula de Déu. 12 Els d'arran del camí són els qui l'escolten, però després ve el diable i s'enduu la paraula del seu cor perquè no creguin i no se salvin. 13 Els de la llavor que cau a la roca són els qui escolten la paraula i l'acullen amb alegria, però no tenen cap arrel: creuen només per un moment, i a l'hora de la prova es fan enrere. 14 La llavor que cau enmig dels cards són els qui escolten, però les preocupacions, les riqueses i els plaers de la vida els arrosseguen i acaben per ofegar-los, i no arriben a donar fruit madur. 15 La llavor que cau en terra bona són els qui escolten la paraula amb un cor bo i generós, la retenen i amb perseverança arriben a donar fruit.
La llàntia sota el gerro
16 »Quan algú encén una llàntia, no la tapa amb un gerro o la posa sota el llit, sinó que la col·loca en el portallànties perquè els qui entren en vegin la claror. 17 No hi ha res d'amagat que no s'hagi de descobrir, ni res de secret que no s'hagi de saber i no s'hagi de conèixer.
18 »Mireu, doncs, com escolteu. Perquè al qui té, li donaran encara més; però al qui no té, li prendran fins allò que es pensa que li queda.
La mare i els germans de Jesús
19 La mare i els germans de Jesús van arribar on ell era, però hi havia tanta gent que no se li podien acostar. 20 Algú li va dir:
--La teva mare i els teus germans són aquí fora, que et volen veure.
21 Ell els respongué:
--La meva mare i els meus germans són els qui escolten la paraula de Déu i la compleixen.
La tempesta calmada
22 Un dia Jesús va pujar en una barca amb els seus deixebles i els digué:
--Passem a l'altra riba del llac.
I s'allunyaren de terra. 23 Mentre navegaven, Jesús s'adormí. Llavors caigué sobre el llac un temporal, i els entrava tanta aigua que es trobaven en perill. 24 Ells van anar a despertar-lo i li deien:
--Mestre, mestre, ens enfonsem!
Així que ell es despertà, va increpar el vent i les onades; a l'instant es van calmar, i seguí la bonança. 25 Jesús els digué:
--On és la vostra fe?
Ells, plens alhora de temor i admiració, es deien l'un a l'altre:
--Qui és aquest, que fins i tot dóna ordres als vents i a l'aigua i l'obeeixen?
Guarició d'un endimoniat a Gèrasa
26 Van desembarcar a la regió dels gerasencs, que es troba enfront de Galilea. 27 Així que Jesús baixà a terra, l'anà a trobar un home de la ciutat posseït per dimonis. Feia molt de temps que anava sense vestit i no vivia en cap casa, sinó a les coves sepulcrals. 28 Quan veié Jesús, es posà a cridar, es prosternà davant d'ell i digué amb veu forta:
--Per què et fiques amb mi, Jesús, Fill del Déu altíssim? Et prego que no em turmentis!
29 És que Jesús manava a l'esperit maligne que sortís d'aquell home. Moltes vegades l'esperit se n'havia apoderat, i encara que el lliguessin amb cadenes i grillons, ell els trencava, i el dimoni se l'enduia cap als llocs despoblats.
30 Jesús li preguntà:
--Com et dius?
Ell respongué:
--Legió.
Perquè havien entrat en ell molts dimonis. 31 I demanaven a Jesús que no els manés d'anar-se'n als abismes. 32 Hi havia allà un gran ramat de porcs pasturant a la muntanya, i ells van suplicar a Jesús que els permetés d'entrar-hi. Jesús els ho permeté. 33 Tan bon punt els dimonis van sortir de l'home i entraren als porcs, el ramat es va tirar al llac des de dalt del precipici i es va ofegar.
34 Els porquers, en veure el que havia passat, van fugir i escamparen la notícia per la ciutat i per la rodalia. 35 La gent sortí a veure què havia passat. Anaren a trobar Jesús i, quan veieren l'home de qui havien sortit els dimonis assegut als seus peus, vestit i amb el seny recobrat, es van espantar molt. 36 Els qui ho havien vist els explicaren com l'endimoniat havia estat guarit. 37 Llavors tota la gent del territori dels gerasencs, esporuguida, demanà a Jesús que se n'anés d'allí. Ell pujà en una barca i se'n tornà. 38 L'home de qui havien sortit els dimonis li pregava que el volgués amb ell, però Jesús el va fer marxar dient:
39 --Torna a casa teva i explica el que Déu t'ha fet.
Ell se n'anà per tota la ciutat proclamant el que li havia fet Jesús.
Guarició d'una dona amb hemorràgies. La filla de Jaire, retornada a la vida
40 De tornada, la gent va acollir Jesús, ja que tothom l'esperava. 41 Llavors va arribar un home que es deia Jaire i que era cap de la sinagoga. Es llançà als peus de Jesús i li suplicava que anés a casa seva, 42 perquè la seva filla única, que tenia uns dotze anys, s'estava morint. Mentre hi anava, la gent l'estrenyia tant que l'ofegava.
43 Hi havia una dona que patia d'hemorràgies des de feia dotze anys i s'havia gastat en metges tot el que tenia per a viure, però ningú no l'havia poguda curar. 44 Se li va acostar per darrere i li tocà la borla del mantell. A l'instant l'hemorràgia se li va estroncar. 45 Jesús preguntà:
--Qui m'ha tocat?
Tots negaven que ho haguessin fet, i Pere digué:
--Mestre, però si tota la gent t'envolta i t'empeny!
46 Jesús insistí:
--Algú m'ha tocat; sé que una força ha sortit de mi.
47 La dona, veient-se descoberta, s'acostà tremolosa a Jesús, es prosternà i va explicar davant de tota la gent per què l'havia tocat i com havia quedat guarida a l'instant.
48 Jesús li digué:
--Filla, la teva fe t'ha salvat. Vés-te'n en pau.
49 Mentre Jesús encara parlava, n'arriba un de casa del cap de la sinagoga a dir-li:
--La teva filla és morta. No amoïnis més el Mestre.
50 Però Jesús ho va sentir i li respongué:
--No tinguis por; tingues només fe, i ella se salvarà.
51 Arribat a la casa, no va permetre que ningú entrés amb ell, fora de Pere, Joan i Jaume, i el pare i la mare de la nena. 52 Tots ploraven i feien planys per ella, però Jesús els digué:
--No ploreu. No ha mort, sinó que dorm.
53 Però ells se'n burlaven, perquè sabien que era morta. 54 Jesús l'agafà per la mà i la cridà dient:
--Noia, aixeca't!
55 Ella tornà a la vida i s'aixecà a l'instant. Jesús va manar que li donessin menjar. 56 Els seus pares no se'n sabien avenir, però Jesús els ordenà que no diguessin a ningú el que havia passat.
Missió dels Dotze
9
Jesús va reunir els Dotze i els donà poder i autoritat per a treure tots els dimonis i guarir malalties. I els envià a anunciar el Regne de Déu i a curar els malalts. Els digué:
--No prengueu res per al camí: ni bastó, ni sarró, ni pa, ni diners, i no us endugueu dos vestits. Quan entreu en una casa, quedeu-vos-hi fins que deixeu aquell lloc. I si no us acullen, sortiu d'aquella població i espolseu-vos la pols dels peus com a acusació contra ells.
Ells se'n van anar i passaven per tots els pobles anunciant la bona nova i curant pertot arreu.
Herodes vol veure Jesús
El tetrarca Herodes va sentir parlar de tot el que succeïa, i estava intrigat, perquè alguns deien que Joan havia ressuscitat d'entre els morts; d'altres, que Elies s'havia aparegut; i d'altres, que havia ressuscitat un dels antics profetes. Herodes va dir:
--A Joan, jo el vaig fer decapitar. Però, qui és aquest de qui sento a dir tot això?
I tenia ganes de veure Jesús.
Multiplicació dels pans
10 A la tornada, els apòstols explicaren a Jesús el que havien fet. Ell se'ls endugué tots sols cap a un poble anomenat Betsaida. 11 Però la gent ho va saber i el seguiren. Jesús els acollí, els parlava del Regne de Déu i guaria els qui en tenien necessitat. 12 El dia començava a declinar, i els Dotze s'acostaren a dir-li:
--Acomiada la gent, i que vagin als pobles i a les cases del voltant per trobar allotjament i menjar. Aquí som en un lloc despoblat.
13 Però Jesús els digué:
--Doneu-los menjar vosaltres mateixos.
Ells respongueren:
--Només tenim cinc pans i dos peixos; si de cas hauríem d'anar nosaltres mateixos a comprar menjar per a tota aquesta gentada.
14 Hi havia, en efecte, uns cinc mil homes. Llavors Jesús digué als seus deixebles:
--Feu-los seure en grups de cinquanta.
15 Ells ho van fer així, i tothom s'assegué. 16 Jesús prengué els cinc pans i els dos peixos, alçà els ulls al cel, els beneí, els partí i en donava als deixebles perquè els servissin a la gent. 17 Tots en van menjar i quedaren saciats. Després van recollir dotze cistelles dels bocins de pa que havien sobrat.
Pere reconeix Jesús com a Messies
18 Una vegada que Jesús feia pregària en un lloc apartat, els seus deixebles eren amb ell. Llavors els preguntà:
--Qui diu la gent que sóc jo?
19 Ells respongueren:
--Uns diuen que ets Joan Baptista; d'altres, que ets Elies; d'altres, que ha ressuscitat un dels antics profetes.
20 Ell els preguntà:
--I vosaltres, qui dieu que sóc?
Pere li respongué:
--El Messies de Déu.
21 Però ell els manà severament que no ho diguessin a ningú.
Jesús anuncia la seva mort i resurrecció
22 Jesús afegí:
--Cal que el Fill de l'home pateixi molt. Els notables, els grans sacerdots i els mestres de la Llei l'han de rebutjar, ha de ser mort i ha de ressuscitar el tercer dia.
23 I deia a tothom:
--Si algú vol venir amb mi, que es negui a ell mateix, que prengui cada dia la seva creu i que em segueixi. 24 Qui vulgui salvar la seva vida, la perdrà, però el qui la perdi per mi, la salvarà. 25 Què en treu l'home de guanyar tot el món si es perd o es destrueix a ell mateix? 26 Si algú s'avergonyeix de mi i de les meves paraules, el Fill de l'home s'avergonyirà d'ell quan vindrà en la seva glòria i en la glòria del seu Pare i dels sants àngels. 27 Us ho asseguro: alguns dels qui són aquí no moriran sense haver vist el Regne de Déu.
Transfiguració de Jesús
28 Uns vuit dies després d'haver-los dit tot això, Jesús va prendre amb ell Pere, Joan i Jaume i pujà a la muntanya a pregar. 29 Mentre pregava, l'aspecte de la seva cara va canviar i el seu vestit es tornà d'una blancor esclatant. 30 Llavors dos homes es posaren a conversar amb ell. Eren Moisès i Elies, 31 que es van aparèixer gloriosos i parlaven de la partença de Jesús, que s'havia d'acomplir a Jerusalem. 32 A Pere i els seus companys, la son els vencia, però es van desvetllar i van veure la glòria de Jesús i els dos homes que eren amb ell. 33 Quan aquests ja se separaven de Jesús, Pere li digué:
--Mestre, és bo que estiguem aquí dalt. Hi farem tres cabanes: una per a tu, una per a Moisès i una altra per a Elies.
No sabia què deia. 34 Encara ell parlava així, quan es formà un núvol que els anà cobrint. Ells s'esglaiaren, en veure que entraven dins el núvol.
35 Llavors va sortir del núvol una veu que deia:
--Aquest és el meu Fill, el meu elegit; escolteu-lo.
36 Així que s'hagué sentit la veu, Jesús es quedà tot sol.
Ells guardaren el secret, i aquells dies no explicaren a ningú res del que havien vist.
Guarició d'un noi posseït d'un esperit maligne
37 L'endemà, quan baixaven de la muntanya, sortí a rebre'l una gentada. 38 Un de la gent cridà:
--Mestre, t'ho demano, fixa't en el meu fill; és l'únic que tinc. 39 Sovint un esperit se n'apodera i, tot d'una, es posa a xisclar, li provoca convulsions i li fa treure bromera, i, quan finalment l'abandona, el deixa masegat de cap a peus. 40 He demanat als teus deixebles que l'hi traguessin, però no han pogut.
41 Jesús exclamà:
--Generació descreguda i rebel! Fins quan hauré d'estar amb vosaltres i us hauré d'aguantar? Porta aquí el teu fill.
42 Tot just el noi s'acostava, que el dimoni el va rebatre a terra i el sacsejà violentament. Llavors Jesús increpà l'esperit maligne, va guarir el noi i el va tornar al seu pare. 43 I tothom quedà meravellat de la grandesa de Déu.
Jesús anuncia per segona vegada la seva mort
Com que tothom s'admirava de tot el que feia, Jesús digué als seus deixebles:
44 --Graveu bé aquestes paraules dins vostre: el Fill de l'home ha de ser entregat en mans dels homes.
45 Però ells no entenien què volia dir. Els era amagat el significat d'aquestes paraules. I tenien por de fer-li preguntes sobre això.
El més important
46 Els deixebles començaren a rumiar quin d'ells era el més important. 47 Jesús, que sabia què pensaven dintre seu, va agafar un infant, el posà al seu costat 48 i els digué:
--Qui acull aquest infant en nom meu, m'acull a mi, i qui m'acull a mi, acull el qui m'ha enviat, perquè el més petit de tots vosaltres, és el més gran.
Qui no està contra vosaltres, està amb vosaltres
49 Aleshores Joan li digué:
--Mestre, n'hem vist un que es valia del teu nom per a treure dimonis i hem mirat d'impedir-ho, perquè no és dels qui vénen amb nosaltres.
50 Jesús els respongué:
--No ho impediu. Qui no està contra vosaltres, està amb vosaltres.
Pujada de Jesús a Jerusalem (9,51-19,44)
Jesús comença a fer camí cap a Jerusalem
51 Quan es complien els dies en què Jesús havia de ser endut al cel, resolgué de fer camí cap a Jerusalem. 52 Va enviar missatgers davant seu, i ells, tot caminant, entraren en un poble de samaritans per preparar la seva arribada. 53 Però no el volgueren acollir, perquè ell s'encaminava a Jerusalem.
54 En veure-ho, els deixebles Jaume i Joan van dir-li:
--Senyor, ¿vols que diguem que baixi foc del cel i els consumeixi?
55 Però Jesús es va girar i els renyà. 56 I se n'anaren en un altre poble.
Seguir Jesús
57 Mentre feien camí, un li digué:
--Et seguiré arreu on vagis.
58 Jesús li respongué:
--Les guineus tenen caus, i els ocells, nius, però el Fill de l'home no té on reposar el cap.
59 A un altre li digué:
--Segueix-me.
Ell respongué:
--Senyor, deixa'm anar primer a enterrar el meu pare.
60 Jesús li contestà:
--Deixa que els morts enterrin els seus morts; tu vés i anuncia el Regne de Déu.
61 Un altre li digué:
--Et seguiré, Senyor, però primer deixa'm anar a dir adéu als de casa meva.
62 Jesús li va respondre:
--Ningú que mira enrere quan ja té la mà a l'arada no és bo per al Regne de Déu.
Missió dels setanta-dos deixebles
10
Després d'això, el Senyor en designà uns altres setanta-dos i els envià de dos en dos perquè anessin davant seu a cada poble i a cada lloc per on ell mateix havia de passar. Els deia:
--La collita és abundant, però els segadors són pocs. Pregueu, doncs, a l'amo dels sembrats que hi enviï més segadors. Aneu: jo us envio com anyells enmig de llops. No porteu bossa, ni sarró, ni sandàlies, i no us atureu a saludar ningú pel camí. Quan entreu en una casa, digueu primer: "Pau en aquesta casa." Si allí hi ha algú que n'és digne, la pau que li desitgeu reposarà damunt d'ell; si no, tornarà a vosaltres. Quedeu-vos en aquella casa, menjant i bevent el que tinguin: el qui treballa, bé es mereix el seu jornal. No aneu de casa en casa.
»Si entreu en una població i us acullen, mengeu el que us ofereixin, cureu els malalts que hi hagi i digueu a la gent: "El Regne de Déu és a prop vostre." 10 Però si entreu en una població i no us acullen, sortiu a les places i digueu: 11 "Fins i tot la pols del vostre poble que se'ns ha encastat als peus, ens l'espolsem i us la deixem. Però sapigueu això: el Regne de Déu és a prop!" 12 Us asseguro que el dia del judici serà més suportable per a Sodoma que per a aquella població.
Les poblacions galilees que no s'han convertit
13 »Ai de tu, Corazín! Ai de tu, Betsaida! Si a Tir i a Sidó s'haguessin fet els miracles que vosaltres heu vist, ja fa temps que, en senyal de penediment, s'haurien assegut a la cendra, s'haurien posat vestits de sac i s'haurien convertit. 14 Per això el judici serà més suportable per a Tir i Sidó que per a vosaltres. 15 I tu, Cafarnaüm, ¿et creus que seràs enaltida fins al cel? Al país dels morts, baixaràs!
16 »Qui us escolta a vosaltres, m'escolta a mi. Qui no fa cas de vosaltres, no fa cas de mi, i qui no fa cas de mi, no fa cas del qui m'ha enviat.
Retorn dels setanta-dos de la missió
17 Els setanta-dos van tornar plens d'alegria i deien:
--Senyor, fins els dimonis se'ns sotmeten pel poder del teu nom.
18 Jesús els digué:
--Jo veia Satanàs que queia del cel com un llamp. 19 Us he donat poder de trepitjar serps i escorpins i de vèncer tota la potència de l'enemic, i res no us farà mal. 20 Però no us alegreu perquè els esperits se us sotmeten; alegreu-vos més aviat perquè els vostres noms estan inscrits en el cel.
Pregària de Jesús
21 En aquell mateix moment, Jesús, ple de la joia de l'Esperit Sant, digué:
--T'enalteixo, Pare, Senyor del cel i de la terra, perquè has revelat als senzills tot això que has amagat als savis i entesos. Sí, Pare, així t'ha plagut de fer-ho.
22 »El Pare ho ha posat tot a les meves mans. Ningú no coneix qui és el Fill, fora del Pare, i ningú no coneix qui és el Pare, fora del Fill i d'aquells a qui el Fill el vol revelar.
23 Després es va girar cap als deixebles i, a part, els digué:
--Feliços els ulls que veuen el que vosaltres veieu! 24 Us asseguro que molts profetes i reis van voler veure el que vosaltres veieu, però no ho veieren, i sentir el que vosaltres sentiu, però no ho sentiren.
Paràbola del bon samarità
25 Un mestre de la Llei es va aixecar i, per posar a prova Jesús, li va fer aquesta pregunta:
--Mestre, què haig de fer per a posseir la vida eterna?
26 Jesús li digué:
--Què hi ha escrit en la Llei? Què hi llegeixes?
27 Ell va respondre:
-- Estima el Senyor, el teu Déu, amb tot el cor, amb tota l'ànima, amb totes les forces i amb tot el pensament, i estima els altres com a tu mateix.
28 Jesús li digué:
--Has respost bé: fes això i viuràs.
29 Però ell, amb ganes de justificar-se, preguntà a Jesús:
--I qui són els altres que haig d'estimar?
30 Jesús va contestar dient:
--Un home baixava de Jerusalem a Jericó i va caure en mans d'uns bandolers, que el despullaren, l'apallissaren i se n'anaren deixant-lo mig mort. 31 Casualment baixava per aquell camí un sacerdot; quan el veié, passà de llarg per l'altra banda. 32 Igualment un levita arribà en aquell indret; veié l'home i passà de llarg per l'altra banda.
33 »Però un samarità que anava de viatge va arribar prop d'ell, el veié i se'n compadí. 34 S'hi acostà, li amorosí les ferides amb oli i vi i les hi embenà; després el pujà a la seva pròpia cavalcadura, el dugué a l'hostal i se'n va ocupar. 35 L'endemà va treure's dos denaris i els va donar a l'hostaler dient-li:
»--Ocupa't d'ell i, quan jo torni a passar, et pagaré les despeses que facis de més.
36 »Quin d'aquests tres et sembla que es va comportar com a proïsme de l'home que va caure en mans dels bandolers?
37 Ell respongué:
--El qui el va tractar amb amor.
Llavors Jesús li digué:
--Vés, i tu fes igual.
Marta i Maria
38 Mentre feien camí, Jesús va entrar en un poble, i l'acollí una dona que es deia Marta. 39 Una germana d'ella, que es deia Maria, es va asseure als peus del Senyor i escoltava la seva paraula. 40 Marta, que estava molt atrafegada per poder-lo obsequiar, s'hi va atansar i digué:
--Senyor, ¿no et fa res que la meva germana m'hagi deixat tota sola a fer la feina? Digues-li que em vingui a ajudar.
41 El Senyor li va respondre:
--Marta, Marta, estàs preocupada i neguitosa per moltes coses, 42 quan només n'hi ha una de necessària. Maria ha escollit la millor part, i no li serà pas presa.
La pregària dels deixebles
11
Una vegada, Jesús pregava en un cert indret. Quan hagué acabat, un dels deixebles li digué:
--Senyor, ensenya'ns a pregar, tal com Joan en va ensenyar als seus deixebles.
Ell els digué:
--Quan pregueu, digueu:
Pare,
santifica el teu nom,
vingui el teu Regne.
Dóna'ns cada dia
el pa que necessitem;
perdona els nostres pecats,
que nosaltres també perdonem
tots els qui ens han ofès,
i no permetis
que caiguem en la temptació.
I els digué encara:
--Si algú de vosaltres té un amic, i aquest el va a trobar a mitjanit i li diu: "Amic, deixa'm tres pans, que un amic meu ha arribat de viatge, se m'ha presentat a casa i no tinc res per a donar-li", segur que no li respondrà de dins estant: "No m'amoïnis, la porta ja és tancada i tant jo com els meus fills ja som al llit; no em puc aixecar a donar-te'ls." Us asseguro que, si no s'aixeca a donar-los-hi per fer un favor a l'amic, la impertinència d'aquest l'obligarà a aixecar-se per donar-li tot el que necessita.
»I jo us dic: Demaneu, i Déu us donarà; cerqueu, i trobareu; truqueu, i Déu us obrirà, 10 perquè el qui demana, rep; el qui cerca, troba; i a qui truca, li obren. 11 Quin pare d'entre vosaltres, si el seu fill li demana un peix, en comptes del peix li donarà una serp? 12 I si li demana un ou, ¿li donarà potser un escorpí? 13 Així, doncs, si vosaltres, que sou dolents, sabeu donar coses bones als vostres fills, molt més el Pare del cel donarà l'Esperit Sant als qui l'hi demanen.
Jesús i Beelzebul
14 Jesús estava traient un dimoni d'un home que era mut. Així que el dimoni sortí, el mut començà a parlar, i la gent n'estava meravellada. 15 Però alguns digueren:
--Aquest treu els dimonis pel poder de Beelzebul, el príncep dels dimonis.
16 D'altres, per posar-lo a prova, li demanaven un senyal del cel. 17 Però ell, que coneixia els seus pensaments, els digué:
--Tot reialme que es divideix i lluita contra si mateix, va a la ruïna, i les famílies s'ataquen les unes a les altres. 18 Si Satanàs està dividit i lluita contra si mateix, com podrà durar el seu reialme? Vosaltres dieu que trec els dimonis pel poder de Beelzebul. 19 Però, si jo trec els dimonis pel poder de Beelzebul, amb quin poder els treuen els vostres seguidors? Per això ells mateixos seran els vostres jutges. 20 Ara bé, si jo trec els dimonis pel poder de Déu, és que ha arribat a vosaltres el Regne de Déu.
21 »Quan un que és fort i va ben armat guarda casa seva, els seus béns estan segurs. 22 Però si l'ataca i el venç un altre de més fort, li pren les armes que li donaven confiança i reparteix el seu botí.
23 »Qui no està amb mi, està contra mi. Qui amb mi no recull, escampa.
Retorn de l'esperit maligne
24 »L'esperit maligne, quan surt d'un home, vaga pels llocs erms buscant repòs. I com que no en troba, es diu: "Me'n tornaré a casa meva, d'on he sortit." 25 Hi arriba i la troba escombrada i endreçada. 26 Llavors se'n va a buscar altres set esperits pitjors que ell, entren en aquell home i s'hi queden. Al final, l'estat d'aquell home és pitjor que abans.
La veritable felicitat
27 Mentre Jesús parlava, una dona alçà la veu entre la gent i li digué:
--Sortoses les entranyes que et van dur i els pits que vas mamar!
28 Però ell va respondre:
--Més aviat sortosos els qui escolten la paraula de Déu i la guarden!
El senyal de Jonàs
29 S'anava reunint encara més gent, i Jesús començà a dir:
--La gent d'aquesta generació és dolenta: demana un senyal, però no els en serà donat cap altre que el de Jonàs. 30 Perquè així com Jonàs va ser un senyal per a la gent de Nínive, també el Fill de l'home ho serà per a aquesta generació. 31 El dia del judici, la reina del país del sud s'alçarà per condemnar els homes d'aquesta generació, perquè ella va venir de l'altre cap de món per escoltar la saviesa de Salomó; i aquí hi ha alguna cosa més que Salomó. 32 El dia del judici, els habitants de Nínive s'aixecaran per condemnar la gent d'aquesta generació, perquè ells es van convertir quan Jonàs els predicà; i aquí hi ha alguna cosa més que Jonàs.
El llum del cos
33 »Quan algú encén una llàntia, no la posa en un lloc amagat o sota una mesura, sinó en el portallànties, perquè els qui entren en vegin la claror. 34 El llum del cos és l'ull. Quan el teu ull és bo, tot el teu cos quedarà il·luminat; però si és dolent, el teu cos quedarà a les fosques. 35 Mira, doncs, que allò que en tu ha de ser llum no sigui foscor. 36 Perquè, si tot el teu cos està il·luminat i no hi ha cap racó fosc, serà tot ell tan resplendent com quan una llàntia t'il·lumina amb la seva claror.
Acusacions contra els fariseus i els mestres de la Llei
37 Quan Jesús hagué acabat de parlar, un fariseu va convidar-lo a menjar a casa seva. Jesús hi anà i es posà a taula. 38 El fariseu es va estranyar quan veié que no s'havia rentat ritualment abans de dinar. 39 El Senyor li digué:
--Vosaltres, els fariseus, purifiqueu per fora copes i plats, però per dins sou plens de rapacitat i dolenteria. 40 Insensats! El qui ha fet el defora, ¿no ha fet també el dedins? 41 Doneu com a almoina allò que hi ha a les copes i als plats, i llavors sí que tot us quedarà purificat.
42 »Però ai de vosaltres, fariseus, que pagueu el delme de la menta, de la ruda i de qualsevol llegum, però deixeu de banda la justícia i l'amor de Déu! Havíeu de complir això, sense passar per alt allò altre.
43 »Ai de vosaltres, fariseus, que us agrada d'ocupar els primers seients a les sinagogues i que la gent us saludi a les places!
44 »Ai de vosaltres, que sou com sepulcres que no es veuen, i la gent, sense saber-ho, hi passa pel damunt!
45 Un mestre de la Llei li digué:
--Mestre, amb això que dius ens ofens també a nosaltres.
46 Jesús respongué:
--Ai de vosaltres també, mestres de la Llei, que feu portar a la gent càrregues insuportables, però vosaltres no les toqueu ni amb un sol dit!
47 »Ai de vosaltres, que construïu monuments sepulcrals als profetes que els vostres pares van matar! 48 Així demostreu que esteu d'acord amb el que ells van fer: els vostres pares van matar els profetes, i vosaltres construïu monuments que els recordin!
49 »Per això la mateixa saviesa de Déu ha dit: "Els enviaré profetes i apòstols, i ells en mataran i perseguiran." 50 Però Déu demanarà comptes a aquesta generació de la sang de tots els profetes, vessada des de la creació del món, 51 des de la sang d'Abel fins a la de Zacaries, mort entre l'altar i el santuari. Us ho asseguro: Déu en demanarà comptes a aquesta generació.
52 »Ai de vosaltres, mestres de la Llei, que reteniu la clau del coneixement de Déu: vosaltres no hi heu entrat i heu tancat la porta als qui volien entrar-hi!
53 Quan Jesús va sortir d'allà, els mestres de la Llei i els fariseus començaren a tenir-li una rancúnia terrible i miraven de fer-lo parlar sobre moltes qüestions, 54 parant-li trampes per agafar-lo en alguna resposta comprometedora.
Advertiment contra la hipocresia
12
La gent s'havia aglomerat a milers, fins al punt que es trepitjaven els uns als altres. Jesús començà a dir primer als seus deixebles:
--Guardeu-vos del llevat dels fariseus, que és la hipocresia. No hi ha res de secret que no s'hagi de revelar, ni res d'amagat que no s'hagi de saber. Per això, tot el que heu dit en la fosca, ho sentiran a plena llum, i el que heu parlat a cau d'orella en la cambra més retirada, ho pregonaran des dels terrats.
Invitació a la confiança
»A vosaltres, amics meus, us dic que no tingueu por dels qui maten el cos i després ja no poden fer res més. Jo us faré veure qui heu de témer: temeu aquell qui, després de prendre la vida, té poder de tirar a l'infern. Us ho asseguro: a aquest sí que l'heu de témer. ¿No es venen cinc ocells per pocs diners? Doncs bé, Déu no n'oblida ni un de sol. Més encara, fins i tot els cabells us té comptats. No tingueu por: vosaltres valeu més que tots els ocells.
Reconèixer Jesucrist davant els homes
»I jo us dic: A tot aquell qui em reconegui davant els homes, també el Fill de l'home el reconeixerà davant els àngels de Déu. Però el qui em negui davant els homes, serà negat davant els àngels de Déu.
10 »Tot aquell qui parlarà contra el Fill de l'home serà perdonat, però el qui haurà blasfemat contra l'Esperit Sant no serà perdonat.
11 »Quan us condueixin a les sinagogues, als magistrats o a les autoritats, no us preocupeu de com us defensareu ni de què direu: 12 l'Esperit Sant us ensenyarà en aquell moment el que haureu de dir.
Paràbola del ric insensat
13 Llavors un d'entre la gent digué a Jesús:
--Mestre, ordena al meu germà que es parteixi amb mi l'herència.
14 Ell li respongué:
--Home, ¿qui m'ha manat que fos jutge o mediador entre vosaltres?
15 Llavors digué a la gent:
--Estigueu alerta, guardeu-vos de tota ambició de riquesa, perquè, ni que nedi en l'abundància, la vida d'un home no prové pas dels seus béns.
16 I els explicà una paràbola:
--A un home ric, la terra li va donar molt. 17 Ell pensava: "Què faré, si no tinc on guardar la meva collita?" 18 I es va dir: "Ja ho sé, què faré: tiraré a terra els meus graners, en construiré de més grans, hi guardaré tot el meu gra i els meus béns, 19 i em diré a mi mateix: Tens molts béns en reserva per a molts anys; reposa, menja, beu i diverteix-te."
20 »Però Déu li digué:
»--Insensat! Aquesta mateixa nit et reclamaran la vida, i tot això que has acumulat, de qui serà?
21 »Així passa amb el qui reuneix tresors per a ell mateix i no es fa ric davant de Déu.
Confiança i neguit
22 Després digué als seus deixebles:
--Per això us dic: No us preocupeu per la vida, pensant què menjareu, ni pel cos, pensant com us vestireu. 23 La vida val més que el menjar, i el cos més que el vestit. 24 Fixeu-vos en els corbs: no sembren ni seguen, no tenen rebost ni graner, i Déu els alimenta. I vosaltres valeu molt més que els ocells! 25 ¿Qui de vosaltres, per més que s'hi esforci, pot allargar d'un sol instant la seva vida? 26 Així, doncs, si no podeu aconseguir ni una cosa tan petita, per què us preocupeu de les altres? 27 Fixeu-vos com creixen les flors: no treballen ni filen, però us asseguro que ni Salomó, amb tota la seva magnificència, no anava vestit com cap d'elles. 28 I si l'herba, que avui és al camp i demà la tiren al foc, Déu la vesteix així, molt més farà per vosaltres, gent de poca fe. 29 No busqueu, doncs, què menjareu o què beureu, ni en passeu ànsia. 30 Això, tots els pagans ho busquen amb neguit, però el vostre Pare ja sap prou que en teniu necessitat. 31 Vosaltres, busqueu més aviat el seu Regne, i això us ho donarà de més a més.
32 »No tinguis por, petit ramat, que el vostre Pare es complau a donar-vos el Regne. 33 Veneu els vostres béns i doneu els diners com a almoina. Procureu-vos bosses que no es facin malbé, reuniu-vos al cel un tresor que no s'acabi; allà, els lladres no s'hi acosten, ni les arnes no destrossen res. 34 Perquè on teniu el tresor, hi tindreu el cor.
Invitació a vetllar
35 »Estigueu a punt, amb el cos cenyit i els llums encesos. 36 Feu com els criats que esperen quan tornarà el seu amo de la festa de noces, per obrir la porta tan bon punt arribi i truqui. 37 Feliços aquells servents que l'amo, quan arribi, trobi vetllant! Us asseguro que se cenyirà, els farà seure a taula i es posarà a servir-los. 38 Feliços d'ells si ve a mitjanit o a la matinada i els troba vetllant així!
39 »Prou que ho compreneu: si l'amo de la casa hagués sabut a quina hora de la nit havia de venir el lladre, no hauria permès que li entressin a casa. 40 Estigueu a punt també vosaltres, perquè el Fill de l'home vindrà a l'hora menys pensada.
41 Aleshores Pere li digué:
--Senyor, ¿dius aquesta paràbola per a nosaltres o bé per a tothom?
42 El Senyor continuà:
--¿Qui és l'administrador fidel i assenyat a qui l'amo confiarà els seus servents perquè els doni al temps degut l'aliment que els pertoca? 43 Feliç aquell servent que l'amo, quan arriba, troba que ho fa així! 44 Us asseguro amb tota veritat que li confiarà tots els seus béns. 45 Però si aquell servent es deia: "El meu amo tarda a venir", i començava a pegar als criats i a les criades, a menjar, a beure i a embriagar-se, 46 vindrà l'amo el dia que menys s'ho espera i a l'hora que ell no sap; el castigarà i li farà compartir la sort dels infidels.
47 »El servent que, coneixent la voluntat del seu amo, no ha preparat o no ha fet allò que l'amo volia, rebrà molts assots. 48 En canvi, el qui, sense conèixer-la, s'ha fet mereixedor d'un càstig, rebrà menys assots. Déu demanarà molt d'aquells a qui ha donat molt, reclamarà més d'aquells a qui ha confiat més.
Jesús, motiu de divisió
49 »He vingut a calar foc a la terra, i com voldria que ja estigués encesa! 50 Haig de rebre un baptisme, i com desitjo que això es compleixi! 51 ¿Us penseu que he vingut a portar la pau a la terra? Us asseguro que no. He vingut a portar-hi divisió. 52 D'ara endavant els cinc membres d'una família estaran dividits entre ells: tres contra dos i dos contra tres. 53 Es dividiran el pare contra el fill, i el fill contra el pare; la mare contra la filla, i la filla contra la mare; la sogra contra la nora, i la nora contra la sogra.
Discernir el temps present
54 I deia també a la gent:
--Quan veieu pujar un núvol cap a ponent, dieu tot seguit: "Ve pluja", i la pluja arriba. 55 I quan bufa el vent de migjorn, dieu: "Farà calor", i en fa. 56 Hipòcrites! Vosaltres sabeu entendre l'aspecte de la terra i del cel, ¿i no sabeu entendre en quin temps esteu vivint?
Actuar amb urgència
57 »Per què no discerniu vosaltres mateixos allò que convé fer? 58 Mentre vas a presentar-te al magistrat amb el qui et vol denunciar, procura d'arribar a un acord amb ell, no sigui cas que et porti per força davant el jutge, i el jutge et posi en mans de l'oficial, i l'oficial et tanqui a la presó. 59 T'asseguro que, un cop allà, no en sortiràs que no hagis pagat fins l'últim cèntim.
Necessitat de convertir-se
13
Per aquell mateix temps, alguns dels presents explicaren a Jesús el cas d'uns galileus, com Pilat havia barrejat la sang d'ells amb la dels sacrificis que oferien. Jesús els respongué:
--¿Us penseu que aquells galileus van morir així perquè eren més pecadors que tots els altres galileus? Us asseguro que no: i si no us convertiu, tots acabareu igual. I aquelles divuit persones que van morir a Siloè quan la torre els va caure al damunt, ¿us penseu que eren més culpables que tots els altres habitants de Jerusalem? Us asseguro que no: i si no us convertiu, tots acabareu de la mateixa manera.
Paràbola de la figuera estèril
I els digué aquesta paràbola:
--Un home tenia una figuera plantada a la seva vinya. Va anar a buscar-hi fruit i no n'hi trobà. Llavors digué al qui li menava la vinya:
»--Mira, fa tres anys que vinc a buscar fruit en aquesta figuera i no n'hi trobo. Talla-la. Per què ha d'ocupar la terra inútilment?
»Ell li respongué:
»--Senyor, deixa-la encara aquest any. La cavaré tot al voltant i hi tiraré fems, a veure si dóna fruit d'ara endavant. Si no, fes-la tallar.
Guarició d'una dona en dissabte
10 Un dissabte, Jesús ensenyava en una de les sinagogues. 11 Hi havia allà una dona que des de feia divuit anys tenia una malaltia produïda per un esperit. Anava tota encorbada i no es podia redreçar per res. 12 Jesús, en veure-la, la va cridar i li digué:
--Dona, quedes lliure de la teva malaltia!
13 Li va imposar les mans i a l'instant ella es redreçà i glorificava Déu. 14 Però el cap de la sinagoga, indignat perquè Jesús havia curat en dissabte, deia a la gent:
--Hi ha sis dies per a treballar. Veniu a fer-vos curar un d'aquests dies i no en dissabte.
15 El Senyor li contestà:
--Hipòcrites! ¿No és veritat que també en dissabte tots deslligueu el bou i l'ase de l'estable i els porteu a l'abeurador? 16 ¿No calia, doncs, precisament en dissabte, deslligar aquesta filla d'Abraham que Satanàs tenia subjectada des de feia divuit anys?
17 Amb aquestes paraules, tots els seus adversaris van quedar avergonyits. La gent, en canvi, s'alegrava de tots els prodigis que feia.
Paràbola del gra de mostassa
18 Jesús deia:
--A què s'assembla el Regne de Déu? A què el compararé? 19 És com un gra de mostassa que un home va sembrar en el seu hort. Va créixer i es va fer un arbre, i els ocells del cel van fer niu a les seves branques .
Paràbola del llevat
20 I digué encara:
--A què compararé el Regne de Déu? 21 És com el llevat que una dona va posar dins tres mesures de farina, fins que tota la pasta va fermentar.
L'entrada al Regne de Déu
22 Tot fent camí cap a Jerusalem, Jesús passava per viles i pobles i ensenyava. 23 Algú li preguntà:
--Senyor, ¿són pocs els qui se salven?
Jesús els contestà:
24 --Esforceu-vos a entrar per la porta estreta, perquè us dic que molts voldran entrar-hi i no podran.
25 »Després que el cap de casa s'haurà alçat a tancar la porta, vosaltres us quedareu fora i començareu a trucar dient: "Senyor, obre'ns." Ell us respondrà: "No sé d'on sou." 26 Llavors us posareu a dir: "Hem menjat i hem begut amb tu, i has ensenyat per les nostres places!" 27 Ell us respondrà: "No sé d'on sou. Aparteu-vos de mi, tots els qui heu obrat el mal! " 28 Allà hi haurà els plors i el cruixit de dents, quan veureu Abraham, Isaac, Jacob i tots els profetes en el Regne de Déu, mentre que a vosaltres us hauran tret fora. 29 I vindrà gent d'orient i d'occident, del nord i del sud, i s'asseuran a taula en el Regne de Déu. 30 Hi ha darrers que seran primers, i primers que seran darrers.
Herodes vol matar Jesús
31 En aquell mateix moment, alguns fariseus es van acostar a Jesús i li digueren:
--Vés-te'n d'aquí, que Herodes et vol matar.
32 Ell els respongué:
--Aneu a dir a aquella guineu: "Avui i demà trec dimonis i curo malalts, i el tercer dia arribaré al terme. 33 Però cal que avui, demà i demà passat vagi fent el meu camí, perquè no convé que un profeta mori fora de Jerusalem."
Lamentació sobre Jerusalem
34 »Jerusalem, Jerusalem, que mates els profetes i apedregues els qui et són enviats! Quantes vegades he volgut aplegar els teus fills com una lloca aplega els seus pollets sota les ales, però no ho heu volgut! 35 Doncs bé, la vostra casa és abandonada. Us dic que no em veureu fins que arribi el temps que direu: Beneït el qui ve en nom del Senyor!
Guarició d'un home hidròpic en dissabte
14
Un dissabte, Jesús va anar a menjar a casa d'un dels principals dels fariseus. Ells l'estaven observant. Davant d'ell hi havia un home que era hidròpic. Llavors Jesús va preguntar als mestres de la Llei i als fariseus:
--¿És permès o no de curar en dissabte?
Però ells callaven. Jesús agafà aquell home, el va guarir i el va fer marxar. Després els digué:
--Si a un de vosaltres li caigués al pou en dissabte el fill, o tan sols el bou, ¿no l'en trauria tot seguit?
I no van ser capaços de donar-li cap resposta.
Escollir els últims llocs
Jesús observà que els convidats havien escollit els primers llocs i els proposà aquesta paràbola:
--Quan algú et convida a un banquet de noces, no et posis al primer lloc. Hi podria haver un convidat més important que tu, i llavors vindria el qui us ha convidat tots dos i et diria: "Cedeix-li el lloc", i tu hauries d'anar a ocupar el darrer lloc, tot avergonyit. 10 Més aviat, quan et conviden, vés a posar-te al darrer lloc i, quan vingui el qui t'ha convidat, et dirà: "Amic, puja més amunt." Llavors seràs honorat davant tots els qui són a taula. 11 Tothom qui s'enalteix serà humiliat, però el qui s'humilia serà enaltit.
Convidar els pobres
12 Després digué al qui l'havia convidat:
--Quan facis un dinar o un sopar, no hi cridis els teus amics, ni els teus germans, ni els teus parents, ni veïns rics. Et podrien tornar la invitació i ja tindries la teva recompensa. 13 Més aviat, quan facis un banquet, convida-hi pobres, invàlids, coixos i cecs. 14 Feliç de tu, llavors, ja que ells no tenen res per a recompensar-te, i Déu t'ho recompensarà quan ressuscitin els justos!
Paràbola dels convidats al banquet
15 Un dels qui menjaven amb Jesús, quan va sentir aquestes paraules, li digué:
--Feliç el qui s'asseurà a taula en el Regne de Déu!
16 Jesús li respongué:
--Un home feia un gran banquet i va convidar-hi molta gent.
17 »A l'hora de l'àpat va enviar el seu servent a dir als convidats:
»--Veniu, que ja tot és a punt.
18 »Però tots, sense excepció, començaren d'excusar-se. El primer li digué:
»--He comprat un camp i l'haig d'anar a veure. Et demano que m'excusis.
19 »Un altre digué:
»--He comprat cinc parelles de bous i ara me'n vaig a provar-los. Et demano que m'excusis.
20 »Un altre digué:
»--M'acabo de casar, i per això no puc venir.
21 »El servent se'n tornà i ho va explicar tot al seu amo. Llavors l'amo, indignat, li va dir:
»--Surt de pressa per les places i els carrers de la ciutat i fes venir pobres, invàlids, cecs i coixos.
22 »Després el criat digué:
»--Senyor, s'ha fet el que has manat i encara hi ha lloc.
23 »L'amo va dir al servent:
»--Surt pels camins i pels horts i insisteix que vingui gent fins que s'ompli la casa.
24 »Us asseguro que cap dels qui estaven convidats no tastarà el meu banquet.
El seguiment de Jesús
25 Molta gent feia camí amb Jesús. Ell es va girar i els digué:
26 --Si algú ve a mi i no m'estima més que el pare i la mare, la dona i els fills, els germans i les germanes, i fins i tot que la seva pròpia vida, no pot ser deixeble meu. 27 Qui no porta la seva creu i em segueix, no pot ser deixeble meu.
28 »¿Qui de vosaltres, si vol construir una torre, no s'asseu primer a calcular-ne les despeses i veure si té recursos per a acabar-la? 29 Altrament, si posava els fonaments i no podia acabar l'obra, tots els qui ho veurien començarien a burlar-se d'ell 30 dient: "Aquest home va començar a construir però no ha pogut acabar."
31 »O bé, quin rei, si va a la guerra a lluitar amb un altre rei, no s'asseu primer a decidir si amb deu mil homes pot fer front al qui ve contra ell amb vint mil? 32 I si veu que no pot, enviarà una ambaixada a demanar la pau quan l'altre encara és lluny.
33 »Així, doncs, el qui de vosaltres no renuncia a tots els seus béns no pot ser deixeble meu.
La sal insípida
34 »La sal és bona; però si perd el gust, amb què la tornaran salada? 35 No és bona ni per a adobar la terra ni tan sols per al femer, i l'han de llençar. Qui tingui orelles per a escoltar, que escolti.
Jesús i els pecadors
15
Els publicans i els altres pecadors s'acostaven tots a Jesús per escoltar-lo. Els fariseus i els mestres de la Llei murmuraven i deien:
--Aquest home acull els pecadors i menja amb ells.
Paràbola de l'ovella perduda
Jesús els va proposar aquesta paràbola:
--Si un home d'entre vosaltres té cent ovelles i en perd una, ¿no deixa les noranta-nou al desert i va a buscar la perduda fins que la troba? I quan l'ha trobada, ¿no se la posa a les espatlles ple d'alegria i, arribant a casa, convida els amics i els veïns dient-los: "Veniu a celebrar-ho amb mi: he trobat l'ovella que havia perdut"?
»Igualment jo us dic que en el cel hi haurà més alegria per un sol pecador que es converteix que no pas per noranta-nou justos que no necessiten convertir-se.
Paràbola de la dracma perduda
»O bé, si una dona té deu monedes de plata i en perd una, ¿no encén una llàntia i escombra la casa amb tota cura fins que la troba? I quan l'ha trobada, ¿no convida les amigues i veïnes dient-los: "Veniu a celebrar-ho amb mi: he trobat la moneda que havia perdut"?
10 »Igualment jo us dic que hi ha una alegria semblant entre els àngels de Déu per un sol pecador que es converteix.
Paràbola del fill pròdig
11 I digué encara:
--Un home tenia dos fills. 12 Un dia, el més jove digué al pare:
»--Pare, dóna'm la part de l'herència que em toca.
»Ell els va repartir els béns. 13 Al cap d'uns quants dies, el més jove va vendre's tot el que tenia i se'n va anar amb els diners en un país llunyà.
»Un cop allí, dilapidà la seva fortuna portant una vida dissoluta. 14 Quan s'ho hagué malgastat tot, vingué una gran fam en aquell país i començà a passar necessitat. 15 Llavors es va llogar a un propietari d'aquell país, que l'envià als seus camps a pasturar porcs. 16 Tenia ganes d'atipar-se de les garrofes que menjaven els porcs, però ningú no li'n donava. 17 Llavors reflexionà i es digué: "Quants jornalers del meu pare tenen pa de sobres i jo aquí m'estic morint de fam! 18 Aniré a trobar el meu pare i li diré: Pare, he pecat contra el cel i contra tu. 19 Ja no mereixo que em diguin fill teu; tracta'm com un dels teus jornalers." 20 I se n'anà a trobar el seu pare.
»Encara era lluny, que el seu pare el veié i es commogué, corregué a tirar-se-li al coll i el besà. 21 El fill li digué:
»--Pare, he pecat contra el cel i contra tu. Ja no mereixo que em diguin fill teu.
22 »Però el pare digué als seus criats:
»--De pressa, porteu el vestit millor i poseu-l'hi, poseu-li també l'anell i les sandàlies, 23 porteu el vedell gras i mateu-lo, mengem i celebrem-ho, 24 perquè aquest fill meu era mort i ha tornat a la vida, estava perdut i l'hem retrobat.
»I es posaren a celebrar-ho.
25 »Mentrestant, el fill gran era al camp. Quan, de tornada, s'acostava a la casa, va sentir músiques i balls 26 i cridà un dels criats per preguntar-li què era allò. 27 Ell li digué:
»--El teu germà ha tornat. El teu pare l'ha retrobat en bona salut i ha fet matar el vedell gras.
28 »El germà gran s'indignà i no volia entrar. Llavors el seu pare va sortir i el pregava. 29 Però ell li respongué:
»--Fa molts anys que et serveixo sense desobeir mai ni un de sol dels teus manaments, i tu encara no m'has donat un cabrit per a fer festa amb els meus amics. 30 En canvi, quan ha tornat aquest fill teu després de consumir els teus béns amb prostitutes, has fet matar el vedell gras.
31 »El pare li contestà:
»--Fill, tu sempre ets amb mi, i tot el que és meu és teu. 32 Però calia celebrar-ho i alegrar-se, perquè aquest germà teu era mort i ha tornat a la vida, estava perdut i l'hem retrobat.
Paràbola de l'administrador astut
16
Jesús deia també als seus deixebles:
--Un home ric tenia un administrador, que va ser acusat de malversar els seus béns. Ell el cridà i li digué:
»--Què és això que sento a dir de tu? Dóna'm comptes de la teva administració, perquè d'ara endavant ja no podràs administrar els meus béns.
»L'administrador va pensar: "Què faré, ara que el meu amo em treu de la feina? Cavar, no m'hi veig amb forces; captar, em fa vergonya. Ja sé què faré per a trobar gent que em rebi a casa seva quan perdi l'administració."
»Llavors va cridar un per un els qui tenien deutes amb el seu amo. Al primer li digué:
»--Quant deus al meu amo?
»Li respongué:
»--Cent gerres d'oli.
»Ell li digué:
»--Aquí tens el teu rebut. Seu i ara mateix escriu-ne un que digui cinquanta.
»A un altre li digué:
»--I tu, quant deus?
»Li respongué:
»--Cent sacs de blat.
»Ell li diu:
»--Aquí tens el teu rebut. Escriu-ne un que digui vuitanta.
I el Senyor va lloar l'administrador del diner, que és enganyós, perquè havia actuat amb astúcia:
--Els homes d'aquest món, en els tractes entre ells, són més astuts que els fills de la llum. I jo us dic: Guanyeu-vos amics a costa del diner, que és enganyós, perquè, quan tot s'hagi acabat, us rebin a les estances eternes. 10 Qui mereix la confiança en una cosa molt petita, també la mereix en una de gran, i qui enganya en les coses petites, també enganya en les grans. 11 Per tant, si no heu merescut la confiança en l'administració del diner, que és enganyós, ¿qui us confiarà els béns veritables? 12 I si no heu merescut la confiança en les coses que són d'un altre, ¿qui us donarà allò que us pertany? 13 Cap criat no pot servir dos senyors, perquè, si estima l'un, avorrirà l'altre, i si fa cas de l'un, no en farà de l'altre. No podeu servir alhora Déu i el diner.
Els fariseus i el diner
14 Els fariseus, que eren amics dels diners, van sentir tot això i es reien de Jesús. 15 Ell els digué:
--Vosaltres sou els qui davant la gent us feu passar per justos, però Déu coneix els vostres cors: allò que és admirat entre els homes, és detestable als ulls de Déu.
La Llei i el Regne de Déu
16 »El temps de la Llei i dels Profetes ha durat fins a Joan. Des d'aleshores és anunciada la bona nova del Regne de Déu, i tothom s'esforça per entrar-hi. 17 Però és més fàcil que passin el cel i la terra que no pas que caigui una sola coma de la Llei.
Ensenyament sobre el divorci
18 »Tothom qui es divorcia de la seva dona i es casa amb una altra, comet adulteri, i qui es casa amb una repudiada comet adulteri.
Paràbola del ric i Llàtzer
19 »Hi havia un home ric que portava vestits de porpra i de lli i celebrava cada dia festes esplèndides. 20 Un pobre que es deia Llàtzer s'estava ajagut vora el seu portal amb tot el cos nafrat, 21 esperant de satisfer la fam amb les engrunes que queien de la taula del ric; fins i tot venien els gossos a llepar-li les nafres.
22 »El pobre va morir, i els àngels el portaren al costat d'Abraham. El ric també morí i el van sepultar.
23 »Arribat al reialme de la mort, enmig de turments, alçà els ulls i veié de lluny Abraham, amb Llàtzer al seu costat. 24 Llavors va exclamar:
»--Abraham, pare meu, tingues pietat de mi i envia Llàtzer que mulli amb aigua la punta del seu dit i em refresqui la llengua, perquè sofreixo terriblement enmig d'aquestes flames.
25 »Abraham li respongué:
»--Fill, recorda't que en vida et van tocar béns de tota mena, mentre que Llàtzer només va rebre mals. Ara, doncs, ell troba aquí consol i tu, en canvi, sofriments. 26 A més, entre nosaltres i vosaltres hi ha oberta una fossa tan immensa, que ningú, per més que vulgui, no pot travessar d'aquí on som cap a vosaltres, ni d'on sou vosaltres cap aquí.
27 »El ric va insistir:
»--Llavors, pare, t'ho prego: envia'l a casa del meu pare, 28 on tinc encara cinc germans. Que Llàtzer els adverteixi, perquè no acabin també ells en aquest lloc de turments.
29 »Abraham li respongué:
»--Ja tenen Moisès i els Profetes: que els escoltin.
30 »El ric insistí encara:
»--No, pare meu Abraham, no els escoltaran. Però si un mort va a trobar-los, sí que es convertiran.
31 »Abraham li digué:
»--Si no escolten Moisès i els Profetes, tampoc no els convencerà cap mort que ressusciti.
Ensenyaments als deixebles
17
Jesús digué als seus deixebles:
--Sempre hi haurà algú que en faci caure d'altres en pecat, però ai del qui els fa caure! Més li valdria que li lliguessin al coll una roda de molí i el llancessin al mar, abans que fes caure un d'aquests petits. Estigueu alerta!
»Si el teu germà et fa una ofensa, reprèn-lo, i si se'n penedeix, perdona'l. I si t'ofèn set vegades al dia i set vegades torna per dir-te: "Me'n penedeixo", tu l'has de perdonar.
Llavors els apòstols digueren al Senyor:
--Augmenta'ns la fe.
Ell va respondre:
--Només que tinguéssiu fe com un gra de mostassa, diríeu a aquesta morera: "Arrenca't de soca-rel i planta't al mig del mar", i us obeiria.
»¿Qui de vosaltres, si té un servent a llaurar o a pasturar el ramat, li dirà, quan ell torni del camp: "Vine de seguida a seure a taula"? ¿No li dirà més aviat: "Prepara'm alguna cosa per sopar i estigues a punt per a servir-me fins que hauré acabat de menjar i beure, que després ja menjaràs i beuràs tu"? ¿És que donarà les gràcies al servent perquè ha fet allò que se li havia manat? 10 Així també vosaltres, quan haureu fet tot allò que Déu us ha manat, digueu: "Som uns servents que no mereixen recompensa: hem fet només el que havíem de fer."
Purificació de deu leprosos
11 Tot fent camí cap a Jerusalem, Jesús passava entre Samaria i Galilea. 12 A l'entrada d'un poble van anar a trobar-lo deu leprosos, que s'aturaren un tros lluny 13 i es posaren a cridar:
--Jesús, mestre, tingues pietat de nosaltres!
14 En veure'ls, Jesús els digué:
--Aneu a presentar-vos als sacerdots.
Mentre hi anaven, van quedar purs de la lepra. 15 Un d'ells, quan s'adonà que havia estat guarit, va tornar enrere glorificant Déu amb grans crits, 16 es prosternà als peus de Jesús amb el front fins a terra i li donava gràcies. Aquell home era un samarità. 17 Jesús digué:
--¿No eren deu, els qui han quedat purs? ¿On són els altres nou? 18 ¿No n'hi ha hagut cap que tornés per donar glòria a Déu fora d'aquest estranger?
19 I li digué:
--Aixeca't i vés-te'n: la teva fe t'ha salvat.
La vinguda del Regne
20 Els fariseus van preguntar a Jesús quan vindria el Regne de Déu. Ell els respongué:
--El Regne de Déu no vindrà en un moment previsible, 21 ni tampoc podran dir: "És aquí" o "És allà". El Regne de Déu és enmig vostre.
22 Després digué als deixebles:
--Vindran temps que desitjareu veure un de sol dels dies del Fill de l'home, però no el veureu. 23 Us diran: "És aquí" o "És allà". No correu pas a buscar-lo. 24 Perquè igual com el llampec esclata i resplendeix d'un cap a l'altre del cel, així serà el Fill de l'home quan vingui el seu dia. 25 Però primer cal que pateixi molt, i la gent d'aquesta generació l'ha de rebutjar.
26 »Tal com va passar en els dies de Noè, passarà en els dies del Fill de l'home: 27 menjaven i bevien, i prenien muller i marit, fins al dia mateix que Noè va entrar a l'arca. Vingué el diluvi i tots van morir. 28 Igualment va passar en els dies de Lot: menjaven i bevien, compraven i venien, plantaven i construïen, 29 però el dia que Lot sortí de Sodoma va ploure foc i sofre del cel i tots van morir. 30 Així passarà també el dia que el Fill de l'home es manifesti. 31 Aquell dia, el qui sigui al terrat, que no baixi dintre casa a endur-se allò que té, i el qui sigui al camp, que no torni enrere. 32 Recordeu-vos de la dona de Lot. 33 Qui busqui de conservar la vida, la perdrà, però el qui la perdi, la conservarà.
34 »Jo us dic que aquella nit n'hi haurà dos en un mateix llit: l'un serà pres i l'altre deixat; 35 n'hi haurà dues molent juntes: l'una serà presa i l'altra deixada. ( 36 )
37 Ells li preguntaren:
--On serà això, Senyor?
Jesús els respongué:
--On hi ha el cadàver, s'hi apleguen els voltors.
Paràbola del jutge i la viuda
18
Jesús els va proposar una paràbola per fer-los veure que cal pregar sempre sense defallir:
--En una ciutat hi havia un jutge que no tenia temor de Déu ni consideració pels homes. A la mateixa ciutat hi havia una viuda que l'anava a trobar sovint i li deia:
»--Fes-me justícia contra l'home amb qui tinc un plet.
»Durant molts dies el jutge no en feia cas, però finalment va pensar: "Jo no tinc temor de Déu ni consideració pels homes, però aquesta viuda m'amoïna tant que li hauré de fer justícia; si no, anirà venint aquí fins que no podré aguantar més."
I el Senyor va afegir:
--Fixeu-vos què diu aquest jutge, que és injust. ¿I Déu no farà justícia als seus elegits que clamen a ell de nit i de dia? ¿Creieu que els tindrà esperant? Us asseguro que els farà justícia molt aviat. Però el Fill de l'home, quan vingui, ¿trobarà fe a la terra?
Paràbola del fariseu i el publicà
A uns que es refiaven de ser justos i menyspreaven els altres, Jesús els proposà aquesta paràbola:
10 --Dos homes van pujar al temple a pregar: l'un era fariseu i l'altre publicà.
11 »El fariseu, dret, pregava així en el seu interior: "Déu meu, et dono gràcies perquè no sóc com els altres homes, lladres, injustos, adúlters, ni sóc tampoc com aquest publicà. 12 Dejuno dos dies cada setmana i dono la desena part de tots els béns que adquireixo."
13 »Però el publicà, de lluny estant, no gosava ni aixecar els ulls al cel, sinó que es donava cops al pit, tot dient: "Déu meu, sigues-me propici, que sóc un pecador."
14 »Jo us dic que aquest va baixar perdonat a casa seva, i no l'altre; perquè tothom qui s'enalteix serà humiliat, però el qui s'humilia serà enaltit.
Jesús i els infants
15 Alguns presentaven a Jesús uns infants molt petits perquè els imposés les mans, però els deixebles, en veure-ho, els renyaven. 16 Jesús féu acostar els infants i digué:
--Deixeu que els infants vinguin a mi: no els ho impediu, perquè el Regne de Déu és dels qui són com ells. 17 Us ho asseguro: qui no aculli el Regne de Déu com l'acull un infant, no hi entrarà pas.
L'home ric
18 Un home important li va preguntar:
--Mestre bo, què haig de fer per a posseir la vida eterna?
19 Jesús li digué:
--Per què em dius bo? De bo, només n'hi ha un, que és Déu. 20 Ja saps els manaments: No cometis adulteri, no matis, no robis, no acusis ningú falsament, honra el pare i la mare.
21 Ell va dir:
--Tot això ho he complert des de jove.
22 Jesús, en sentir-ho, li digué:
--Encara et manca una cosa: ven tot el que tens i reparteix-ho entre els pobres, i tindràs un tresor al cel. Després vine i segueix-me.
23 Quan va sentir això, aquell home es posà tot trist, perquè era molt ric.
24 Jesús, en veure'l entristit, digué:
--Que n'és, de difícil, per als qui tenen riqueses entrar al Regne de Déu! 25 És més fàcil que un camell passi pel forat d'una agulla que no pas que un ric entri al Regne de Déu.
26 Els qui ho sentien van dir:
--Si és així, qui pot salvar-se?
27 Ell respongué:
--Allò que és impossible als homes, és possible a Déu.
28 Llavors Pere va dir:
--Mira, nosaltres hem deixat el que teníem i t'hem seguit.
29 Jesús els digué:
--Us asseguro que tothom qui pel Regne de Déu hagi deixat casa, muller, germans, pares o fills, 30 rebrà molt més en el temps present i, en el món futur, tindrà la vida eterna.
Jesús anuncia per tercera vegada la seva mort i resurrecció
31 Després Jesús va prendre a part els Dotze i els digué:
--Ara pugem a Jerusalem, i es complirà tot allò que els profetes van escriure del Fill de l'home: 32 serà posat en mans dels pagans, l'escarniran, l'insultaran, li escopiran, 33 l'assotaran i el mataran; però el tercer dia ressuscitarà.
34 Ells no van comprendre res d'això: aquell llenguatge els resultava obscur i no entenien què volia dir.
Guarició d'un cec prop de Jericó
35 Quan Jesús arribava prop de Jericó, hi havia un cec assegut vora el camí, demanant caritat. 36 En sentir passar la gent, va preguntar què era tot allò. 37 Li digueren que passava Jesús de Natzaret. 38 Llavors començà a cridar:
--Jesús, Fill de David, tingues pietat de mi!
39 La gent que anava davant el renyava perquè callés, però ell cridava encara més fort:
--Fill de David, tingues pietat de mi!
40 Jesús s'aturà i manà que li portessin el cec. Quan va ser a prop li preguntà:
41 --Què vols que faci per tu?
Ell respongué:
--Senyor, fes que hi vegi.
42 Jesús li digué:
--Recobra la vista; la teva fe t'ha salvat.
43 A l'instant hi veié, i seguia Jesús glorificant Déu. També tot el poble, en veure-ho, va lloar Déu.
Jesús i Zaqueu
19
Jesús va entrar a Jericó i travessava la ciutat. Hi havia un home que es deia Zaqueu, cap de publicans. Era un home ric. Zaqueu buscava de veure qui era Jesús, però la gentada li ho impedia, perquè era petit d'estatura. Llavors s'avançà corrent i es va enfilar dalt d'un sicòmor per poder veure Jesús, que havia de passar per allí. Quan Jesús va arribar en aquell indret, alçà els ulls i li digué:
--Zaqueu, baixa de pressa, que avui m'haig d'hostatjar a casa teva.
Ell baixà de pressa i el va acollir amb alegria. Tots els qui ho van veure murmuraven contra Jesús i deien:
--Ha anat a allotjar-se a casa d'un pecador!
Però Zaqueu, dret davant el Senyor, li digué:
--Senyor, dono als pobres la meitat dels meus béns, i als qui he exigit més diners del compte, els en restitueixo quatre vegades més.
Jesús li digué:
--Avui ha entrat la salvació en aquesta casa; perquè també aquest home és fill d'Abraham. 10 El Fill de l'home ha vingut a buscar i salvar allò que s'havia perdut.
Paràbola de les mines
11 Mentre escoltaven tot això, Jesús continuà amb una paràbola, perquè eren a prop de Jerusalem i ells es pensaven que el Regne de Déu es manifestaria immediatament. 12 Per això digué:
--Un home de família noble havia d'anar-se'n en un país llunyà per rebre-hi la dignitat reial i després tornar. 13 Llavors va cridar deu dels seus servents, confià a cada un una quantitat igual de diners i els va dir:
»--Negocieu-hi mentre sóc fora.
14 »Però els seus conciutadans li tenien odi i van enviar una ambaixada darrere seu a dir:
»--No volem que aquest regni damunt nostre.
15 »Quan ell tornà, investit de la dignitat reial, va fer cridar els servents a qui havia confiat els diners, per saber què havien guanyat. 16 Es presentà el primer i digué:
»--Senyor, els teus diners n'han produït deu vegades més.
17 »Ell li respongué:
»--Molt bé, ets un bon servent! Has estat fidel en poca cosa: rep ara el govern de deu ciutats.
18 »Vingué després el segon i digué:
»--Els teus diners, Senyor, n'han produït cinc vegades més.
19 »Va dir també a aquest:
»--Tu, igualment, governa cinc ciutats.
20 »Però se'n presentà un altre que digué:
»--Senyor, aquí tens els teus diners; els he guardat embolicats en un mocador. 21 Tenia por de tu, perquè ets un home exigent: reclames allò que no has invertit i segues allò que no has sembrat.
22 »Ell li respon:
»--Amb les teves mateixes paraules et condemno, servent dolent! Sabies que sóc un home exigent, que reclamo allò que no he invertit i sego allò que no he sembrat. 23 Doncs per què no posaves els meus diners al banc i ara que he tornat els hauria recobrat amb els interessos?
24 »Aleshores digué als qui eren presents:
»--Preneu-li els diners i doneu-los al qui en té deu vegades més.
25 »Ells li contestaren:
»--Senyor, si ja en té deu vegades més!
26 »Ell replicà:
»--Us ho asseguro: a tot aquell qui té, li donaran encara més; però al qui no té, li prendran fins allò que li queda. 27 I a aquests enemics meus, que no em van voler per rei, porteu-los aquí i degolleu-los davant meu.
Entrada de Jesús a Jerusalem
28 Un cop Jesús hagué dit tot això, continuà fent camí davant d'ells pujant cap a Jerusalem. 29 Quan es va acostar a Betfagé i Betània, prop de la muntanya anomenada de les Oliveres, Jesús va enviar dos dels deixebles 30 amb aquest encàrrec:
--Aneu al poble d'aquí al davant. Quan hi entrareu, trobareu un pollí fermat, que ningú no ha muntat mai. Deslligueu-lo i porteu-lo. 31 Si algú us preguntava per què el deslligueu, responeu: "El Senyor l'ha de menester."
32 Els enviats se n'hi anaren i ho trobaren tot tal com Jesús els ho havia dit. 33 Mentre el deslligaven, els amos del pollí els digueren:
--Per què el deslligueu?
34 Ells respongueren:
--El Senyor l'ha de menester.
35 Llavors portaren el pollí a Jesús, li tiraren al damunt els seus mantells i van fer-hi pujar Jesús. 36 Mentre ell avançava, molts estenien els seus mantells pel camí. 37 Quan ja s'acostava a la baixada de la muntanya de les Oliveres, tota la multitud dels deixebles, plens d'alegria, començaren a lloar Déu amb grans crits per tots els miracles que havien vist, 38 i deien:
-- Beneït el rei, el qui ve en nom del Senyor! Pau en el cel i glòria en les altures!
39 Alguns dels fariseus que es trobaven entre la multitud li digueren:
--Mestre, renya els teus deixebles.
40 Ell respongué:
--Us ho asseguro: si aquests callen, cridaran les pedres.
41 Quan Jesús va arribar prop de Jerusalem i veié la ciutat, arrencà a plorar per ella 42 i digué:
--Tant de bo que en el dia d'avui també tu haguessis reconegut allò que et donaria la pau! Però ara els teus ulls són incapaços de veure-ho! 43 Vindran dies que els teus enemics construiran al teu voltant un mur de setge, t'encerclaran i t'atacaran per tots costats. 44 Et rebatran per terra, a tu i als teus fills, i no hi deixaran pedra sobre pedra, perquè no has sabut reconèixer el moment en què Déu et visitava.
Ministeri de Jesús a Jerusalem. Passió, mort, resurrecció i ascensió (19,45-24,53)
Purificació del temple
45 Llavors Jesús va entrar al recinte del temple i es posà a treure'n els venedors. 46 Els deia:
--Diu l'Escriptura: El meu temple serà casa d'oració, però vosaltres n'heu fet una cova de lladres.
47 Cada dia ensenyava en el temple. Els grans sacerdots, els mestres de la Llei i els principals del poble buscaven de fer-lo morir, 48 però no sabien com fer-s'ho, perquè tot el poble estava pendent d'ell i l'escoltava.
L'autoritat de Jesús
20
Un d'aquells dies, mentre Jesús instruïa el poble en el recinte del temple i anunciava la bona nova, es van presentar els grans sacerdots i els mestres de la Llei amb els notables i li preguntaren:
--Digues-nos amb quina autoritat fas tot això. Qui te l'ha donada, aquesta autoritat?
Ell els replicà:
--Jo també us faré una pregunta. Digueu-me: el baptisme de Joan, ¿venia de Déu o dels homes?
Ells discutien i es deien:
--Si responem que venia de Déu, ens preguntarà: "Doncs per què no el vau creure?" Però si diem que venia dels homes, tot el poble ens apedregarà, perquè estan convençuts que Joan era un profeta.
Per això van respondre que no ho sabien.
Llavors Jesús els digué:
--Doncs jo tampoc no us dic amb quina autoritat faig tot això.
Paràbola dels vinyaters homicides
I es posà a explicar al poble aquesta paràbola:
--Un home va plantar una vinya, la va arrendar a uns vinyaters i se'n va anar lluny per una llarga temporada. 10 Quan va ser el temps, envià un servent als vinyaters perquè li donessin la part que li corresponia del fruit de la vinya; però els vinyaters el van apallissar i el van despatxar amb les mans buides. 11 L'amo els envià encara un altre servent, però a aquest també el van apallissar i ultratjar i el van despatxar amb les mans buides. 12 Els en va enviar encara un tercer, i també a aquest se'l van treure de sobre després de malferir-lo. 13 Llavors l'amo de la vinya es va dir: "Què faré ara? Els enviaré el meu fill, el meu estimat: de segur que a ell el respectaran!" 14 Però quan els vinyaters el van veure, es digueren entre ells: "Aquest és l'hereu: matem-lo i l'heretat serà nostra!" 15 El van treure fora de la vinya i el van matar.
»Què els farà l'amo de la vinya? 16 Vindrà, farà morir aquests vinyaters i donarà la vinya a uns altres.
Els qui escoltaven van exclamar:
--Això mai!
17 Llavors Jesús se'ls mirà i els digué:
--Doncs per què es diu en l'Escriptura: La pedra rebutjada pels constructors, ara és la pedra principal ? 18 Tothom qui caigui sobre aquesta pedra quedarà trossejat, i aquell sobre qui la pedra caigui quedarà fet miques.
19 Els mestres de la Llei i els grans sacerdots van comprendre que Jesús amb aquella paràbola es referia a ells, i volien agafar-lo en aquell mateix moment, però van tenir por del poble.
El tribut al Cèsar
20 Aleshores ells, per posar-li un parany, li van enviar uns homes que, fingint-se gent de bé, l'atrapessin en alguna paraula comprometedora i així pogués ser entregat al poder i a l'autoritat del governador romà. 21 Li van fer aquesta pregunta:
--Mestre, sabem que parles i ensenyes amb rectitud i que no fas distinció de persones, sinó que ensenyes de debò el camí de Déu. 22 Digues-nos: ¿Ens és permès o no de pagar tribut al Cèsar?
23 Jesús es va adonar de la seva intriga i els digué:
24 --Ensenyeu-me un denari: ¿de qui són la cara i la inscripció?
Ells li respongueren:
--Del Cèsar.
25 Jesús els digué:
--Per tant, doneu al Cèsar el que és del Cèsar, i a Déu el que és de Déu.
26 Així no pogueren atrapar-lo en cap paraula comprometedora davant el poble i, sorpresos de la seva resposta, van callar.
Els saduceus i la resurrecció
27 Després alguns dels saduceus anaren a trobar Jesús. Els saduceus neguen que hi hagi resurrecció; per això li van plantejar aquesta dificultat:
28 --Mestre, Moisès ens va prescriure que, si un home casat mor sense fills, el seu germà es casi amb la viuda per donar descendència al germà difunt. 29 Doncs bé, hi havia set germans. El primer es va casar, i va morir sense fills. 30 També el segon 31 i el tercer es van casar amb aquella dona, i així fins al setè: tots van morir sense deixar fills. 32 Finalment va morir també la dona. 33 Per tant, quan arribi la resurrecció, de quin dels set serà muller, si tots set s'hi havien casat?
34 Jesús els respongué:
--Els qui viuen en aquest món es casen, 35 però els qui seran trobats dignes de tenir part en el món futur i en la resurrecció dels morts no prendran muller ni marit; 36 ja no poden morir, perquè tenen part en la resurrecció: són com els àngels i són fills de Déu.
37 »I que els morts ressusciten, Moisès mateix ho indica clarament en el passatge de la Bardissa, quan diu que el Senyor és el Déu d'Abraham, Déu d'Isaac i Déu de Jacob. 38 Ell no és Déu de morts, sinó de vius, perquè gràcies a ell tots viuen.
39 Llavors alguns mestres de la Llei li digueren:
--Mestre, has respost bé.
40 I ja no s'atrevien a preguntar-li res més.
El Messies, fill de David
41 Aleshores ell els va preguntar:
--Com és que diuen que el Messies ha de ser fill de David? 42 David mateix diu en el llibre dels Salms:
» El Senyor digué al meu Senyor:
Seu a la meva dreta,
43 i espera que posi els enemics
com a escambell dels teus peus.
44 »Per tant, si David l'anomena Senyor, com pot ser fill seu?
Acusacions contra els mestres de la Llei
45 Mentre tot el poble escoltava, Jesús digué als seus deixebles:
46 --Aneu alerta amb els mestres de la Llei. Els agrada de passejar-se amb llargues vestidures, busquen que la gent els saludi a les places i que els facin ocupar els seients d'honor a les sinagogues i els primers llocs en els banquets. 47 Devoren els béns de les viudes i fan veure que preguen llargament. Per això aquests seran judicats amb més rigor.
L'ofrena d'una viuda pobra
21
Llavors Jesús alçà la vista i veié gent rica que tirava les seves ofrenes a la sala del tresor. Va veure també una viuda molt pobra que hi tirava dues petites monedes de coure, i digué:
--Us asseguro amb tota veritat que aquesta viuda pobra ha tirat més que tots els altres. Tots aquests han donat el que els sobrava; ella, en canvi, ha donat el que necessitava, tot el que tenia per a viure.
Jesús anuncia la destrucció del temple
Alguns parlaven del temple i de com estava decorat amb pedres precioses i amb ofrenes votives. Jesús digué:
--De tot això que veieu, vindran dies que no en quedarà pedra sobre pedra; tot serà enderrocat.
Començament de les calamitats
Llavors li preguntaren:
--Mestre, ¿quan passarà tot això i quin serà el senyal que està a punt de succeir?
Ell digué:
--Estigueu alerta, no us deixeu enganyar. En vindran molts que es valdran del meu nom i diran: "Sóc jo", i també: "El temps arriba." No aneu darrere d'ells. Quan sentireu parlar de guerres i de revoltes, no us esglaieu: cal que això succeeixi primer, però la fi no vindrà de seguida.
10 Després els va dir:
--Un poble s'alçarà contra un altre poble, i un regne contra un altre regne; 11 hi haurà grans terratrèmols i pertot arreu fams i pestes, fets espantosos i grans senyals al cel.
12 »Però abans de tot això us agafaran, us perseguiran, us portaran a les sinagogues i a les presons i us faran comparèixer davant els reis i els governadors per causa del meu nom. 13 Serà una ocasió de donar testimoni. 14 Estigueu decidits a no preparar-vos la defensa: 15 jo mateix us donaré una eloqüència i una saviesa que cap dels vostres adversaris no serà capaç de resistir o de contradir. 16 Sereu traïts fins i tot pels vostres pares, germans, parents i amics, i en mataran alguns de vosaltres. 17 Tothom us odiarà per causa del meu nom. 18 Però no es perdrà ni un de sol dels vostres cabells. 19 Amb la vostra perseverança salvareu la vida!
La gran tribulació
20 »Quan veureu que les legions encerclen Jerusalem, sapigueu que arriba la seva devastació. 21 Llavors, els qui es trobin a Judea, que fugin a les muntanyes; els qui siguin dintre la ciutat, que l'abandonin, i els qui es trobin al camp, que no entrin a la ciutat, 22 perquè haurà vingut el temps que Déu li demanarà comptes, i tot allò que diuen les Escriptures es complirà. 23 Ai de les qui esperin un fill o el criïn aquells dies! Perquè caurà una gran calamitat sobre el país i s'estendrà l'odi contra aquest poble: 24 moriran víctimes de l'espasa o seran enduts captius per totes les nacions, i Jerusalem serà trepitjada pels pagans, fins que es compleixi el temps que Déu els ha concedit.
La vinguda del Fill de l'home
25 »Després hi haurà senyals prodigiosos en el sol, la lluna i les estrelles. A la terra, les nacions viuran amb angoixa, alarmades pel bramul de la mar i per les onades embravides. 26 La gent defallirà de por i d'ansietat pel que succeirà arreu de la terra, perquè fins i tot els estols celestials trontollaran. 27 Llavors veuran el Fill de l'home venint en un núvol amb gran poder i majestat. 28 Quan tot això comenci a succeir, redreceu-vos i alceu el cap, que el vostre alliberament s'acosta.
La lliçó de la figuera
29 I els digué una paràbola:
--Mireu la figuera i els altres arbres: 30 quan veieu que comencen a brotar, coneixeu que l'estiu és a prop. 31 Igualment, quan veureu que succeeix tot això, sapigueu que és a prop el Regne de Déu. 32 Us asseguro que no passarà aquesta generació sense que tot això hagi succeït. 33 El cel i la terra passaran, però les meves paraules no passaran.
Exhortació a vetllar
34 »Vosaltres estigueu alerta: que l'excés de menjar o l'embriaguesa o les preocupacions de la vida no afeixuguin el vostre cor, perquè de cop i volta, com un llaç, us trobaríeu a sobre aquell dia, 35 que caurà sobre tots els habitants de la terra. 36 Vetlleu, doncs, i pregueu en tot moment perquè us pugueu escapar de tot això que ha de succeir i us pugueu presentar sense temor davant el Fill de l'home.
37 De dia, Jesús ensenyava en el temple, però després sortia per passar la nit a la muntanya anomenada de les Oliveres. 38 De bon matí, tot el poble es reunia amb ell al temple per escoltar-lo.
Complot contra Jesús
22
S'acostava la festa dels Àzims, anomenada la Pasqua. Els grans sacerdots i els mestres de la Llei buscaven com podrien fer-s'ho per a matar Jesús, perquè tenien por del poble.
Llavors Satanàs va entrar dins de Judes, l'anomenat Iscariot, que era del grup dels Dotze. Aquest se n'anà a tractar amb els grans sacerdots i els caps de la guàrdia del temple sobre com els podria entregar Jesús. Ells se'n van alegrar i convingueren de donar-li diners. Judes s'hi comprometé i buscava l'ocasió d'entregar-los-el sense que es produís un avalot de la gent.
Preparatius del sopar pasqual
Va arribar el dia dels Àzims en què s'havia de sacrificar l'anyell pasqual. Jesús envià Pere i Joan tot dient-los:
--Aneu a fer els preparatius perquè puguem menjar el sopar pasqual.
Ells li preguntaren:
--On vols que el preparem?
10 Els digué:
--Entrant a la ciutat, vindrà a trobar-vos un home que duu una gerra d'aigua. Seguiu-lo fins a la casa on entri 11 i digueu al cap de casa: "El Mestre et diu: On tens la sala on haig de menjar el sopar pasqual amb els meus deixebles?" 12 Ell us ensenyarà dalt la casa una sala gran parada amb estores i coixins. Prepareu allí el sopar.
13 Ells se'n van anar, ho trobaren tot tal com Jesús els havia dit i prepararen el sopar pasqual.
L'últim sopar
14 Quan va arribar l'hora, Jesús es posà a taula amb els apòstols 15 i els digué:
--Com desitjava menjar amb vosaltres aquest sopar pasqual abans de la meva passió! 16 Perquè us asseguro que ja no el menjaré més fins que la Pasqua trobi el seu compliment en el Regne de Déu.
17 Llavors prengué una copa, digué l'acció de gràcies i afegí:
--Preneu això i repartiu-vos-ho, 18 perquè us asseguro que des d'ara ja no beuré més del fruit de la vinya fins que haurà arribat el Regne de Déu.
19 Després prengué el pa, digué l'acció de gràcies, el partí i els el donà tot dient:
--Això és el meu cos, entregat per vosaltres. Feu això, que és el meu memorial.
20 I, havent sopat, féu igualment amb la copa, tot dient:
--Aquesta copa és la nova aliança segellada amb la meva sang, vessada per vosaltres. 21 Però sapigueu que la mà del qui em traeix és a prop meu en aquesta taula. 22 El Fill de l'home fa el seu camí, com havia estat fixat per endavant, però ai de l'home que el traeix!
23 Llavors començaren a preguntar-se els uns als altres quin d'ells seria capaç de fer una cosa així.
Discussió sobre qui és el més important
24 Després hi hagué entre ells una discussió sobre quin havia de ser tingut pel més important. 25 Jesús els digué:
--Els reis de les nacions les dominen com si en fossin amos, i els qui tenen poder damunt d'elles es fan dir benefactors. 26 Però vosaltres no heu d'actuar pas així: el més important entre vosaltres ha d'ocupar el lloc del més jove, i el qui mana, el lloc del qui serveix. 27 Perquè, ¿qui és més important, el qui seu a taula o el qui serveix? ¿No ho és el qui seu a taula? Doncs jo, enmig de vosaltres, sóc com el qui serveix.
28 »Vosaltres sou els qui heu perseverat amb mi en els moments de prova, 29 i així com el meu Pare m'ha concedit la reialesa, jo també us la concedeixo a vosaltres: 30 menjareu i beureu a la meva taula en el meu regne, us asseureu en trons i jutjareu les dotze tribus d'Israel.
Anunci de les negacions de Pere
31 »Simó, Simó, mira que Satanàs us ha reclamat per sacsejar-vos com es garbella el blat, 32 però jo he pregat per tu, perquè no defalleixi la teva fe. I tu, quan t'hauràs penedit, enforteix els teus germans.
33 Pere li digué:
--Senyor, estic disposat a anar amb tu a la presó i a la mort!
34 Però Jesús li respongué:
--T'ho asseguro, Pere: avui no cantarà el gall que no hagis negat tres vegades que em coneixes.
Bossa, sarró i espasa
35 Després els digué:
--Quan us vaig enviar sense bossa ni sarró ni sandàlies, ¿us va faltar alguna cosa?
Li respongueren:
--No res.
36 Ell els digué:
--Doncs ara, el qui tingui una bossa, que la prengui, i que faci el mateix el qui tingui un sarró. I el qui no tingui espasa, que es vengui el mantell i se'n compri una. 37 Perquè us asseguro que s'ha de complir en mi allò que està escrit: Ha estat comptat entre els malfactors. Tot el que es refereix a mi s'està complint.
38 Ells digueren:
--Senyor, aquí hi ha dues espases.
Ell els respongué:
--Ja n'hi ha prou!
Pregària de Jesús a la muntanya de les Oliveres
39 Llavors sortí i se'n va anar, com de costum, a la muntanya de les Oliveres. El seguiren també els deixebles.
40 Arribat al lloc, els digué:
--Pregueu demanant de no caure en la temptació.
41 Després se separà d'ells cosa d'un tret de pedra, s'agenollà i pregava 42 dient:
--Pare, si ho vols, aparta de mi aquesta copa. Però que no es faci la meva voluntat, sinó la teva.
43 Llavors se li va aparèixer un àngel del cel que el confortava. 44 Ple d'angoixa, pregava més intensament, i la seva suor semblava com gotes de sang que caiguessin fins a terra.
45 Quan s'aixecà de la pregària, anà cap als deixebles i els va trobar adormits de la tristor. 46 Els digué:
--Per què dormiu? Aixequeu-vos i pregueu, per no caure en la temptació.
Jesús és detingut
47 Encara Jesús parlava quan es va presentar un grup de gent: l'anomenat Judes, un dels Dotze, anava al davant d'ells i s'acostà a Jesús per besar-lo. 48 Jesús li digué:
--Judes, ¿amb un bes traeixes el Fill de l'home?
49 Els qui eren al voltant de Jesús, en veure el que estava a punt de passar, digueren:
--Senyor, ¿ataquem amb l'espasa?
50 I un d'ells va donar un cop d'espasa al criat del gran sacerdot i li tallà l'orella dreta.
51 Però Jesús va dir:
--Deixeu-los fer!
I tocant-li l'orella, el va guarir.
52 Després Jesús digué als grans sacerdots, als caps de la guàrdia del temple i als notables que havien vingut per detenir-lo:
--Heu sortit armats amb espases i garrots, com si fos un bandoler. 53 Mentre era amb vosaltres al temple cada dia, no vau gosar agafar-me. Però ara és la vostra hora: l'hora del poder de les tenebres.
Negacions de Pere
54 El van agafar, doncs, i se'l van endur a la casa del gran sacerdot. Pere seguia de lluny. 55 Van encendre foc al mig del pati, s'hi assegueren al voltant, i Pere es va asseure entre ells. 56 Una criada el veié assegut vora el foc i, després de mirar-se'l fixament, va dir:
--Aquest home també hi anava, amb ell.
57 Però ell ho negà:
--No, dona; no el conec de res.
58 Poc després, un altre el va veure i digué:
--Tu també ets d'ells.
Pere contestà:
--No, home; no ho sóc pas.
59 Cosa d'una hora més tard, un altre s'hi entossudí:
--És veritat, aquest també era amb ell: si fins i tot és galileu!
60 Però Pere va replicar:
--No, home; no sé de què parles.
A l'instant, mentre encara ell parlava, va cantar un gall. 61 Llavors el Senyor va girar-se i mirà Pere; i Pere es recordà de les paraules que el Senyor li havia dit: «Abans que avui canti el gall, m'hauràs negat tres vegades.» 62 I així que va ser fora, va plorar amargament.
Burles de la guàrdia del temple
63 Mentrestant, els homes que custodiaven Jesús l'escarnien i li pegaven. 64 Van tapar-li la cara i li preguntaven:
--Fes de profeta! Endevina qui t'ha pegat!
65 I deien moltes més injúries contra ell.
Jesús davant el Sanedrí
66 En fer-se de dia, es va reunir el consell del Sanedrí del poble, grans sacerdots i mestres de la Llei. Llavors van fer comparèixer Jesús a la sessió del consell 67 i li digueren:
--Si ets el Messies, digue'ns-ho.
Ell els respongué:
--Si us dic que sí, no em creureu, 68 i si us faig preguntes, no em respondreu. 69 Però des d'ara el Fill de l'home estarà assegut a la dreta del Déu totpoderós.
70 Llavors tots van dir:
--Per tant, tu ets el Fill de Déu!
Jesús els contestà:
--Vosaltres mateixos dieu que ho sóc.
71 Ells van dir:
--Per què necessitem el testimoni d'algú, si nosaltres mateixos acabem de sentir-lo dels seus propis llavis?
Jesús davant de Pilat
23
Aleshores es va aixecar tota l'assemblea i el dugueren a Pilat. Van començar així la seva acusació contra ell:
--Hem trobat aquest home que esgarria el nostre poble, prohibeix de pagar tributs al Cèsar i diu que és el Messies, el rei.
Pilat el va interrogar:
--¿Tu ets el rei dels jueus?
Ell li respongué:
--Tu ho dius.
Pilat digué als grans sacerdots i a la gent:
--No trobo res en aquest home per a poder-lo inculpar.
Però ells insistien:
--Revolta el poble amb les seves doctrines per tot el país dels jueus, des de Galilea, on va començar, fins aquí.
Jesús davant d'Herodes
Pilat, en sentir això, preguntà si aquell home era galileu. Quan va saber que pertanyia a la jurisdicció d'Herodes, que també es trobava aquells dies a Jerusalem, li va enviar Jesús.
Herodes es va alegrar molt de veure'l. Feia temps que ho desitjava, perquè sentia a parlar d'ell i esperava veure-li fer algun prodigi. L'anà interrogant llargament, però Jesús no li contestà res. 10 Els grans sacerdots i els mestres de la Llei, que també hi eren presents, l'acusaven amb força. 11 Finalment, Herodes, amb la seva tropa, el menyspreà i, per escarnir-lo, li va posar un vestit llampant i el tornà a enviar a Pilat. 12 Aquell mateix dia, Herodes i Pilat, que abans estaven renyits, es reconciliaren.
Jesús, condemnat a mort
13 Pilat va convocar els grans sacerdots, els altres dirigents i el poble, 14 i els digué:
--M'heu presentat aquest home com un que desencamina el poble. Jo he procedit a interrogar-lo davant vostre i no he trobat res en les vostres acusacions per a poder-lo inculpar; 15 ni tampoc Herodes, que ens l'ha tornat a enviar. Per tant, no ha fet res que mereixi la pena de mort. 16 El faré assotar per escarmentar-lo i el deixaré lliure.
( 17 ) 18 Llavors tots alhora es posaren a cridar:
--Mata'l, aquest! Deixa'ns lliure Barrabàs!
19 Barrabàs estava empresonat per uns disturbis que hi havia hagut a la ciutat i per assassinat.
20 Pilat tornà a parlar-los amb el desig de deixar lliure Jesús. 21 Però ells cridaven:
--Crucifica'l, crucifica'l!
22 Pilat els digué per tercera vegada:
--Però quin mal ha fet, aquest? Jo no he trobat que hagi comès res que mereixi la pena de mort. El faré assotar per escarmentar-lo i el deixaré lliure.
23 Però ells insistien, demanant amb grans crits que el crucifiquessin. I la seva cridòria acabà per imposar-se.
24 Pilat decidí de satisfer la seva petició: 25 va deixar lliure l'home que era a la presó per disturbis i per assassinat, l'home que ells demanaven, i els va entregar Jesús, tal com ells volien.
Crucifixió de Jesús
26 Quan s'enduien Jesús, van agafar un tal Simó de Cirene, que venia del camp, i li carregaren la creu perquè la portés darrere d'ell. 27 El seguia una gran gentada del poble; moltes dones feien mostres de dol i el planyien. 28 Jesús es girà cap a elles i els digué:
--Filles de Jerusalem, no ploreu per mi; ploreu més aviat per vosaltres mateixes i pels vostres fills. 29 Perquè vénen dies que la gent dirà: "Sortoses les qui no tenen fills, les entranyes que no han engendrat i els pits que no han criat!" 30 Llavors començaran a dir a les muntanyes: "Caieu damunt nostre!", i als turons: "Cobriu-nos!" 31 Perquè, si tracten així l'arbre verd, què serà del sec?
32 En portaven també dos més, que eren criminals, per executar-los amb ell. 33 Quan arribaren a l'indret anomenat la Calavera, hi van crucificar Jesús amb els criminals, l'un a la dreta i l'altre a l'esquerra. 34 Jesús deia:
--Pare, perdona'ls, que no saben el que fan.
Després es repartiren els seus vestits i se'ls jugaren als daus.
35 El poble era allà mirant-ho, però les autoritats se'n reien dient:
--Ell que va salvar-ne d'altres, que se salvi a si mateix, si és el Messies de Déu, l'Elegit!
36 També els soldats l'escarnien: se li acostaven a oferir-li vinagre 37 i deien:
--Si ets el rei dels jueus, salva't a tu mateix!
38 Sobre d'ell hi havia un rètol que deia: «Aquest és el rei dels jueus.»
39 Un dels criminals penjats a la creu l'injuriava dient:
--¿No ets el Messies? Doncs salva't a tu mateix i a nosaltres!
40 Però l'altre, renyant-lo, li respongué:
--¿Tu tampoc no tens temor de Déu, tu que sofreixes la mateixa pena? 41 I nosaltres la sofrim justament, perquè rebem el que mereixen els nostres actes, però aquest no ha fet res de mal.
42 I deia:
--Jesús, recorda't de mi quan arribis al teu Regne.
43 Jesús li digué:
--T'ho asseguro: avui seràs amb mi al paradís.
Mort de Jesús
44 Era ja cap al migdia quan es va estendre per tota la terra una foscor que va durar fins a les tres de la tarda: 45 el sol s'havia amagat. Llavors la cortina del santuari s'esquinçà pel mig. 46 Jesús va cridar amb tota la força:
--Pare, confio el meu alè a les teves mans.
I havent dit això, va expirar.
47 Quan el centurió veié el que havia passat, donava glòria a Déu i deia:
--Realment, aquest home era innocent.
48 Tota la gent que era present en aquell espectacle, després de veure el que havia passat, se'n tornaven donant-se cops al pit. 49 Tots els seus coneguts i les dones que l'havien seguit des de Galilea es mantenien a distància mirant-s'ho.
Sepultura de Jesús
50 Hi havia un home bo i just que es deia Josep. Era membre del Sanedrí, 51 però no havia donat suport a la seva decisió i actuació. Era natural d'Arimatea, una vila jueva, i esperava l'arribada del Regne de Déu. 52 Aquest home anà a trobar Pilat per demanar-li el cos de Jesús. 53 Va baixar-lo de la creu, l'embolcallà amb un llençol i el va dipositar en un sepulcre tallat a la roca, on encara no havien posat mai ningú. 54 Era el capvespre del dia de la preparació, a punt de començar el dissabte.
55 Les dones que havien acompanyat Jesús des de Galilea seguiren fins allà, van veure el sepulcre i com hi dipositaven el cos de Jesús. 56 Després se'n tornaren, prepararen olis aromàtics i perfums, i durant el dissabte van observar el repòs que la Llei prescrivia.
El sepulcre buit
24
El diumenge, molt de matí, les dones arribaren al sepulcre portant els olis aromàtics que havien preparat i van trobar que la pedra havia estat apartada del sepulcre. Hi van entrar, però no hi trobaren el cos de Jesús, el Senyor. Estaven del tot perplexes sobre què havia passat, quan se'ls van presentar dos homes amb vestits resplendents. Esglaiades, van abaixar el rostre, i ells els digueren:
--Per què busqueu entre els morts aquell qui viu? No és aquí: ha ressuscitat. Recordeu què us va dir quan encara era a Galilea: "Cal que el Fill de l'home sigui entregat a les mans dels pecadors, que sigui crucificat i que ressusciti el tercer dia."
Elles van recordar aquestes paraules de Jesús.
Llavors se'n tornaren del sepulcre i van anunciar tot això als Onze i als altres. 10 Eren Maria Magdalena, Joana i Maria, mare de Jaume. També les altres que anaven amb elles ho explicaven als apòstols, 11 però les seves paraules els van semblar un deliri, i no se les van creure. 12 Amb tot, Pere se'n va anar corrents fins al sepulcre, s'ajupí i veié que hi havia tan sols el llençol d'amortallar. Després se'n tornà a casa, estranyat del que havia succeït.
Els deixebles d'Emmaús
13 Aquell mateix dia, dos dels deixebles feien camí cap a un poble anomenat Emmaús, que es trobava a onze quilòmetres de Jerusalem, 14 i conversaven entre ells de tot el que havia passat. 15 Mentre conversaven i discutien, Jesús mateix se'ls va acostar i es posà a caminar amb ells, 16 però els seus ulls eren incapaços de reconèixer-lo.
17 Jesús els preguntà:
--De què parleu entre vosaltres tot caminant?
Ells es van aturar amb un posat de decepció, 18 i un dels dos, que es deia Cleofàs, li respongué:
--¿Tu ets l'únic foraster dels que hi havia a Jerusalem que no saps el que hi ha passat aquests dies?
19 Els preguntà:
--Què hi ha passat?
Li contestaren:
--El cas de Jesús de Natzaret, un profeta poderós en obres i en paraules davant de Déu i de tot el poble: 20 els nostres grans sacerdots i els altres dirigents el van entregar perquè el condemnessin a mort, i el van crucificar. 21 Nosaltres esperàvem que ell seria el qui hauria alliberat Israel. Però ara ja som al tercer dia des que han passat aquestes coses! 22 És cert que algunes dones del nostre grup ens han esverat: han anat de bon matí al sepulcre, 23 no hi han trobat el seu cos i han tornat dient que fins havien tingut una visió d'àngels, els quals asseguraven que ell viu. 24 Alguns dels qui són amb nosaltres han anat també al sepulcre i ho han trobat tot tal com les dones havien dit, però a ell no l'han vist pas.
25 Aleshores Jesús els digué:
--Feixucs d'enteniment i de cor per a creure tot el que havien anunciat els profetes! 26 ¿No calia que el Messies patís tot això abans d'entrar a la seva glòria?
27 Llavors, començant pels llibres de Moisès i continuant pels de tots els profetes, els va explicar tots els passatges de les Escriptures que es refereixen a ell.
28 Mentrestant, s'acostaven al poble on anaven i ell va fer com si seguís més enllà. 29 Però ells van insistir amb força dient-li:
--Queda't amb nosaltres, que es fa tard i el dia ja ha començat a declinar.
I va entrar per quedar-se amb ells. 30 Quan s'hagué posat amb ells a taula, prengué el pa, digué la benedicció, el partí i els el donava. 31 Llavors se'ls obriren els ulls i el van reconèixer, però ell desaparegué del seu davant. 32 I es van dir l'un a l'altre:
--¿No és veritat que el nostre cor s'abrusava dins nostre mentre ens parlava pel camí i ens obria el sentit de les Escriptures?
33 Llavors mateix es van aixecar de taula i se'n tornaren a Jerusalem. Allí van trobar reunits els Onze i els qui eren amb ells, 34 que els van dir:
--Realment el Senyor ha ressuscitat i s'ha aparegut a Simó!
35 També ells contaven el que havia passat pel camí i com l'havien reconegut quan partia el pa.
Jesús s'apareix als deixebles
36 Mentre parlaven d'això, Jesús es presentà enmig d'ells i els va dir:
--Pau a vosaltres.
37 Ells, esglaiats i plens de por, es pensaven que veien un esperit. 38 Jesús els digué:
--Per què us alarmeu? Per què us vénen al cor aquests dubtes? 39 Mireu-me les mans i els peus: sóc jo mateix. Palpeu-me i mireu. Els esperits no tenen carn i ossos, com veieu que jo tinc.
40 I mentre deia això els va mostrar les mans i els peus.
41 Però com que de tanta alegria no s'ho acabaven de creure i estaven tots sorpresos, els digué:
--¿Teniu aquí res per a menjar?
42 Llavors li van donar un tros de peix a la brasa. 43 El prengué i se'l va menjar davant d'ells.
44 Després els digué:
--Això és el que us vaig dir quan encara era amb vosaltres: "Cal que es compleixi tot el que hi ha escrit de mi en la Llei de Moisès, en els Profetes i en els Salms."
45 Llavors els obrí el cor perquè comprenguessin les Escriptures. 46 Els digué:
--Així ho diu l'Escriptura: El Messies ha de patir i ha de ressuscitar el tercer dia d'entre els morts, 47 i cal predicar en nom d'ell a tots els pobles la conversió i el perdó dels pecats, començant per Jerusalem. 48 Vosaltres en sou testimonis. 49 I jo faré venir damunt vostre aquell que el meu Pare ha promès. Quedeu-vos a la ciutat fins que sigueu revestits de la força que us vindrà de dalt.
Ascensió de Jesús
50 Després se'ls endugué fora de la ciutat fins a prop de Betània, alçà les mans i els va beneir. 51 I mentre els beneïa, es va separar d'ells i fou endut cap al cel. 52 Ells el van adorar. Després se'n tornaren a Jerusalem plens d'una gran alegria. 53 I contínuament eren al temple beneint Déu.

Copyright © 1993 Associació Bíblica de Catalunya, Editorial Claret i Societats Bíbliques Unides





Darrera actualització del programa: 10/10/2016
visitor stats