Societat Bíblica de Catalunya

Antic Testament
Pentateuc
Gènesi
Èxode
Levític
Nombres
Deuteronomi
Llibres profètics
Josuè
Jutges
1r Samuel
2n Samuel
1r Reis
2n Reis
Isaïes
Jeremies
Ezequiel
Osees
Joel
Amós
Abdies
Jonàs
Miquees
Nahum
Habacuc
Sofonies
Ageu
Zecaries
Malaquies
Escrits
Salms
Job
Proverbis
Rut
Càntic
Cohèlet
Lamentacions
Ester
Daniel
Esdres
Nehemies
1r Cròniques
2n Cròniques
Llibres deuterocanònics
Ester grec
Judit
Tobit
1r Macabeus
2n Macabeus
Saviesa
Siràcida
Baruc
Carta Jeremies
Daniel grec
Nou Testament
Mateu
Marc
Lluc
Joan
Fets Apòstols
Romans
1a Corintis
2a Corintis
Gàlates
Efesis
Filipencs
Colossencs
1a Tesalonic.
2a Tesalonic.
1a Timoteu
2a Timoteu
Titus
Filèmon
Hebreus
Jaume
1a Pere
2a Pere
1a Joan
2a Joan
3a Joan
Judes
Apocalipsi


BIBLIJA.net   - La Bíblia a Internet
Buscar Referència     Buscar Paraula
Passatge:   

Menú compacte
 BCI Escollir entre totes les versions   Sobre les versions Ajuda
Idioma

Lluc 18

Lluc :Introducció 1 2 3 4 5 6 7 8 9 10 11 12 13 14 15 16 17 18 19 20 21 22 23 24

Paràbola del jutge i la viuda
18
Jesús els va proposar una paràbola per fer-los veure que cal pregar sempre sense defallir:
--En una ciutat hi havia un jutge que no tenia temor de Déu ni consideració pels homes. A la mateixa ciutat hi havia una viuda que l'anava a trobar sovint i li deia:
»--Fes-me justícia contra l'home amb qui tinc un plet.
»Durant molts dies el jutge no en feia cas, però finalment va pensar: "Jo no tinc temor de Déu ni consideració pels homes, però aquesta viuda m'amoïna tant que li hauré de fer justícia; si no, anirà venint aquí fins que no podré aguantar més."
I el Senyor va afegir:
--Fixeu-vos què diu aquest jutge, que és injust. ¿I Déu no farà justícia als seus elegits que clamen a ell de nit i de dia? ¿Creieu que els tindrà esperant? Us asseguro que els farà justícia molt aviat. Però el Fill de l'home, quan vingui, ¿trobarà fe a la terra?
Paràbola del fariseu i el publicà
A uns que es refiaven de ser justos i menyspreaven els altres, Jesús els proposà aquesta paràbola:
10 --Dos homes van pujar al temple a pregar: l'un era fariseu i l'altre publicà.
11 »El fariseu, dret, pregava així en el seu interior: "Déu meu, et dono gràcies perquè no sóc com els altres homes, lladres, injustos, adúlters, ni sóc tampoc com aquest publicà. 12 Dejuno dos dies cada setmana i dono la desena part de tots els béns que adquireixo."
13 »Però el publicà, de lluny estant, no gosava ni aixecar els ulls al cel, sinó que es donava cops al pit, tot dient: "Déu meu, sigues-me propici, que sóc un pecador."
14 »Jo us dic que aquest va baixar perdonat a casa seva, i no l'altre; perquè tothom qui s'enalteix serà humiliat, però el qui s'humilia serà enaltit.
Jesús i els infants
(Mt 19,13-15; Mc 10,13-16)
15 Alguns presentaven a Jesús uns infants molt petits perquè els imposés les mans, però els deixebles, en veure-ho, els renyaven. 16 Jesús féu acostar els infants i digué:
--Deixeu que els infants vinguin a mi: no els ho impediu, perquè el Regne de Déu és dels qui són com ells. 17 Us ho asseguro: qui no aculli el Regne de Déu com l'acull un infant, no hi entrarà pas.
L'home ric
(Mt 19,16-30; Mc 10,17-30)
18 Un home important li va preguntar:
--Mestre bo, què haig de fer per a posseir la vida eterna?
19 Jesús li digué:
--Per què em dius bo? De bo, només n'hi ha un, que és Déu. 20 Ja saps els manaments: No cometis adulteri, no matis, no robis, no acusis ningú falsament, honra el pare i la mare.
21 Ell va dir:
--Tot això ho he complert des de jove.
22 Jesús, en sentir-ho, li digué:
--Encara et manca una cosa: ven tot el que tens i reparteix-ho entre els pobres, i tindràs un tresor al cel. Després vine i segueix-me.
23 Quan va sentir això, aquell home es posà tot trist, perquè era molt ric.
24 Jesús, en veure'l entristit, digué:
--Que n'és, de difícil, per als qui tenen riqueses entrar al Regne de Déu! 25 És més fàcil que un camell passi pel forat d'una agulla que no pas que un ric entri al Regne de Déu.
26 Els qui ho sentien van dir:
--Si és així, qui pot salvar-se?
27 Ell respongué:
--Allò que és impossible als homes, és possible a Déu.
28 Llavors Pere va dir:
--Mira, nosaltres hem deixat el que teníem i t'hem seguit.
29 Jesús els digué:
--Us asseguro que tothom qui pel Regne de Déu hagi deixat casa, muller, germans, pares o fills, 30 rebrà molt més en el temps present i, en el món futur, tindrà la vida eterna.
Jesús anuncia per tercera vegada la seva mort i resurrecció
(Mt 20,17-19; Mc 10,32-34)
31 Després Jesús va prendre a part els Dotze i els digué:
--Ara pugem a Jerusalem, i es complirà tot allò que els profetes van escriure del Fill de l'home: 32 serà posat en mans dels pagans, l'escarniran, l'insultaran, li escopiran, 33 l'assotaran i el mataran; però el tercer dia ressuscitarà.
34 Ells no van comprendre res d'això: aquell llenguatge els resultava obscur i no entenien què volia dir.
Guarició d'un cec prop de Jericó
(Mt 20,29-34; Mc 10,46-52)
35 Quan Jesús arribava prop de Jericó, hi havia un cec assegut vora el camí, demanant caritat. 36 En sentir passar la gent, va preguntar què era tot allò. 37 Li digueren que passava Jesús de Natzaret. 38 Llavors començà a cridar:
--Jesús, Fill de David, tingues pietat de mi!
39 La gent que anava davant el renyava perquè callés, però ell cridava encara més fort:
--Fill de David, tingues pietat de mi!
40 Jesús s'aturà i manà que li portessin el cec. Quan va ser a prop li preguntà:
41 --Què vols que faci per tu?
Ell respongué:
--Senyor, fes que hi vegi.
42 Jesús li digué:
--Recobra la vista; la teva fe t'ha salvat.
43 A l'instant hi veié, i seguia Jesús glorificant Déu. També tot el poble, en veure-ho, va lloar Déu.

Copyright © 1993 Associació Bíblica de Catalunya, Editorial Claret i Societats Bíbliques Unides





Darrera actualització del programa: 7/4/2020