Societat Bíblica de Catalunya

Antic Testament
Pentateuc
Gènesi
Èxode
Levític
Nombres
Deuteronomi
Llibres profètics
Josuè
Jutges
1r Samuel
2n Samuel
1r Reis
2n Reis
Isaïes
Jeremies
Ezequiel
Osees
Joel
Amós
Abdies
Jonàs
Miquees
Nahum
Habacuc
Sofonies
Ageu
Zecaries
Malaquies
Escrits
Salms
Job
Proverbis
Rut
Càntic
Cohèlet
Lamentacions
Ester
Daniel
Esdres
Nehemies
1r Cròniques
2n Cròniques
Llibres deuterocanònics
Ester grec
Judit
Tobit
1r Macabeus
2n Macabeus
Saviesa
Siràcida
Baruc
Carta Jeremies
Daniel grec
Nou Testament
Mateu
Marc
Lluc
Joan
Fets Apòstols
Romans
1a Corintis
2a Corintis
Gàlates
Efesis
Filipencs
Colossencs
1a Tesalonic.
2a Tesalonic.
1a Timoteu
2a Timoteu
Titus
Filèmon
Hebreus
Jaume
1a Pere
2a Pere
1a Joan
2a Joan
3a Joan
Judes
Apocalipsi


BIBLIJA.net   - La Bíblia a Internet
Buscar Referència     Buscar Paraula
Passatge:   

Menú compacte
 BCI Escollir entre totes les versions   Sobre les versions Ajuda
Idioma

Lamentacions 1,1-5,22

Lamentacions :Introducció 1 2 3 4 5

Lamentacions
Jerusalem, abandonada
Àlef
1
Ah! Com ha quedat, de deserta,
la ciutat tan ben poblada!
La més famosa entre els pobles,
avui és una viuda.
La reina de les ciutats,
ara és esclava.
Bet
Bé prou que plora de nit,
li llisca el plor per les galtes.
Cap dels qui l'estimaven
no ve pas a consolar-la.
L'han traïda els aliats;
ara li són enemics.
Guímel
Sotmès i esclau és Judà,
en pes ha estat deportat.
Viu en país estranger
i no sap on reposar.
Tots els qui el perseguien
l'han capturat i afligit.
Dàlet
Els camins de Sió estan de dol,
ja no va ningú a les festes;
les places estan desolades;
els sacerdots, tots gemeguen;
les noies joves sospiren.
Tot és amarg per a Sió.
He
Els seus opressors dominen,
s'hi fan ferms els enemics,
perquè el Senyor l'ha afligida
per tanta infidelitat.
Els seus fills, fets captius,
se'n van davant l'opressor.
Vau
Sió, la ciutat magnífica,
va perdent el seu esclat.
Els governants, com uns cérvols
que no troben cap pastura,
corren desfets i esgotats,
encalçats pels caçadors.
Zain
Aquests dies de misèria i d'abandó,
Jerusalem recorda les riqueses
que tenia des de sempre.
Es recorda del seu poble
capturat per l'enemic,
sense ajuda de ningú.
Quan l'han vista derrotada,
els botxins se n'han burlat.
Het
Ha pecat tant Jerusalem
que fa fàstic de mirar.
Aquells qui l'enaltien, la menyspreen
avui que l'han vista nua.
Ella gemega, però,
i es gira d'esquena.
Tet
Li taca tot el vestit
la sang immunda de les regles;
no esperava aquesta fi,
però de sobte ha caigut
i ningú no la consola.
«Mira, Senyor, la meva misèria;
l'enemic ara em domina.»
Iod
10 Els opressors s'han emparat
d'allò que ella més estimava;
ara veu com els estrangers
entren dins el santuari:
aquells, Senyor, que no admeties
entre els teus en l'assemblea.
Caf
11 Tot el seu poble gemega,
mentre pidola aliment.
Per poder menjar, bescanvia béns preciosos,
i així recobra les forces.
«Senyor, fixa't en mi,
que he quedat humiliada.»
Làmed
12 Als qui passeu pel camí,
a tots us és ben igual!
Mireu-ho bé i veureu
si hi ha un dolor com aquest:
el dolor amb què ell em turmenta,
amb què el Senyor m'afligeix
ara que s'indigna.
Mem
13 Del cel ha enviat un foc
que ha consumit els meus ossos;
m'ha posat un parany en ple camí,
de sobte m'ha fet caure.
M'ha deixat abandonada,
malalta tot el dia.
Nun
14 Em carrega les infidelitats com un jou:
amb la seva mà les nua
i me les carrega al coll;
m'esgota les forces.
El Senyor em lliura a les mans de gent
a qui no puc plantar cara.
Sàmec
15 El Senyor ha deshonrat els valents
que tenia dintre meu;
ha arreplegat contra mi una multitud
per destruir els meus combatents.
El Senyor ha trepitjat en el cup
el país de Judà.
Ain
16 És per això que ploro,
els ulls se'm fonen en llàgrimes;
no tinc ningú que em consoli,
no tinc ningú que em conforti:
he perdut tots els meus fills.
L'enemic ha vençut.
Pe
17 Sió estén les mans suplicant
i ningú no la consola;
el Senyor envia enemics
i encercla els de Jacob.
Enmig d'ells, Jerusalem
fa fàstic de mirar.
Sade
18 El Senyor, bé prou que és just,
però jo no l'obeïa.
Escolteu-me, tots els pobles,
mireu el meu dolor:
els meus nois i les meves joves
se'n van captius.
Cof
19 He cridat els qui més m'estimaven,
però, ai las!, m'han traït.
Ancians i sacerdots
cauen morts per la ciutat
mentre cerquen l'aliment
per a refer les seves forces.
Reix
20 Mira, Senyor, quina angoixa:
se'm remouen les entranyes!
Tinc el cor tot trasbalsat
per haver estat tan rebel.
L'espasa em pren els fills pels carrers,
la mort entra a casa meva.
Xin
21 Prou em senten gemegar,
però ningú no em consola.
Els enemics s'han alegrat del meu mal,
perquè ets tu qui ho ha fet;
has fet caure sobre meu aquell dia anunciat.
Però ells acabaran com jo!
Tau
22 Tingues present la seva malícia
i tracta'ls a ells
igual com em tractares a mi
per les infidelitats.
No paro de gemegar;
tinc el cor tot desfet.
El Senyor destrueix Jerusalem
Àlef
2
Ah! El Senyor, tot indignat,
ha omplert Sió de tenebres.
Ha llançat de cel a terra
tota l'esplendor d'Israel.
S'oblida, en l'enuig, que Sió
és l'escambell dels seus peus!
Bet
El Senyor ha assolat sense mirar-s'hi
totes les viles de Jacob,
ha enderrocat furiosament
les fortaleses de Judà.
Ha llançat per terra i ha profanat
el regne amb els governants.
Guímel
Ha arranat, encès d'enuig,
tot el poder d'Israel.
El Senyor ha sostret la mà
que aturava l'enemic.
Ha calat un foc que tot ho crema
en el poble de Jacob.
Dàlet
El Senyor tensa l'arc, com l'enemic,
i el tiba amb la seva mà.
Com faria un adversari,
ha fet morir els millors del poble.
Ha abocat tot el foc del seu enuig
al santuari de Sió.
He
El Senyor, com un enemic,
ha destruït Israel:
ha destrossat els baluards,
ha enderrocat les ciutats fortes,
ha negat el país de Judà
de plors i de planys.
Vau
Com si fos la tanca d'un hort, ha arrasat el seu temple,
ha derruït el santuari.
Ha esborrat a Sió la recordança
de dissabtes i de festes,
i, pres del seu enuig, ha menyspreat
el rei i els sacerdots.
Zain
El Senyor ha rebutjat el seu altar,
ha abandonat el santuari.
Ha posat en mans dels enemics
els baluards i les muralles.
Hi ha cridadissa en el temple
com els dies de festa.
Het
El Senyor s'ha proposat de destruir
les muralles de Sió;
la seva mà tiba la llença,
no para de derruir-les.
Desfà merlets i muralla,
i s'esfondren tots alhora.
Tet
Les portes s'han enfonsat en el fang,
ell ha arrencat i esmicolat forrellats.
Són a l'exili el rei i els cortesans,
l'oracle diví ja no respon
i els profetes ja no tenen visions
que els arribin del Senyor.
Iod
10 Seuen per terra en silenci
els ancians de Sió,
omplen de terra els seus caps
i porten roba de sac.
Ajupen el cap, l'acoten fins a terra
les noies de Jerusalem.
Caf
11 Els ulls se'm neguen de llàgrimes,
se'm remouen les entranyes,
he perdut tot el coratge.
La capital en ruïna!
Veig infants i nadons extenuats
pels carrers de la ciutat.
Làmed
12 Demanen a les seves mares
on tenen el pa i el vi,
tot defallint, malferits,
pels carrers de la ciutat,
i exhalen el darrer sospir
a la falda de la mare.
Mem
13 Quina altra cosa puc dir-te?
Amb què et podré comparar,
ciutat de Jerusalem?
Amb què t'igualaré per consolar-te,
oh vila de Sió?
La teva ruïna és immensa com la mar!
Qui hi podrà posar remei?
Nun
14 Han tingut visions sobre tu els teus profetes,
però tot són falsedats i futileses.
Si t'haguessin mostrat els teus crims,
fóra un altre el teu destí.
Sobre tu veuen en somnis
presagis falsos i seductors.
Sàmec
15 Els qui passen pel camí
aplaudeixen la teva dissort,
xiulen contents, branden el cap
i exclamen, tot veient Jerusalem:
«¿És aquesta la qui s'havia de dir
"Bellesa perfecta" i "Alegria del món"?»
Pe
16 Aquells qui et volien mal,
ara es riuen de tu;
xiulen satisfets i ensenyen les dents
dient: «Hem fet destrossa.
Aquest és el dia que esperàvem:
ja hi hem arribat!»
Ain
17 El Senyor ha fet allò que es proposava,
ha complert la paraula
que havia donat feia temps:
destruir sense plànyer.
Els enemics se n'alegren,
triomfen els opressors.
Sade
18 Crideu de tot cor al Senyor.
Oh muralla de Sió,
plora a llàgrima viva
de nit i de dia!
Que els ulls no se t'eixuguin,
no paris de plorar.
Cof
19 Lleva't i clama de nit,
a cada relleu de les guàrdies.
Que el teu cor es desbordi com l'aigua
davant el Senyor.
Alça les mans i suplica
per la vida dels petits,
que pels racons de les places
defalleixen de fam.
Reix
20 Ella exclama: «Senyor, fixa't en mi;
quina angoixa m'has donat!»
Quina dona menjaria el fruit de les entranyes,
els fillets que amanyagava?
Qui immolaria sacerdots i profetes
en el temple del Senyor?
Xin
21 Els cadàvers de joves i vells
són estesos per les places;
han caigut les joves i els nois,
víctimes de l'espasa.
El dia del teu enuig els has mort,
els has immolat sense clemència.
Tau
22 Convoques, com en dies d'aplec,
els terrors de tots costats.
El dia que el Senyor s'ha indignat,
ningú no ha sobreviscut
d'aquells que vaig criar i amanyagar.
Els ha exterminat l'enemic.
Enmig del plany, una esperança
Àlef
3
Sóc l'home que ha tastat el desastre
sota el cop furiós del Senyor.
Em fa caminar i m'arrossega
per llocs de foscor, sense llum.
Gira tot el dia contra mi,
un cop i un altre, la seva mà.
Bet
Tinc la carn i la pell eixarreïdes,
ha esmicolat tots els meus ossos.
M'estreny i m'envolta
de turments i d'amargor.
M'ha confinat al país de les tenebres
igual que els morts de temps immemorial.
Guímel
M'ha reclòs darrere un mur; no en podré sortir.
Com em pesen les cadenes!
Fins si clamo i crido auxili,
ell ofega la meva pregària.
M'ha barrat els camins amb carreus,
m'ha amagat la bona ruta.
Dàlet
10 És com un ós que m'espia,
com un lleó a l'aguait!
11 Ha sembrat d'esbarzers els camins,
m'ha deixat sense alè, esgarrinxat.
12 Tensa l'arc mentre em crida: «No et moguis!»
Sóc el blanc dels seus dards.
He
13 Enfonsa en els meus ronyons
les seves sagetes.
14 Sóc la riota de tot el meu poble,
el tema de les seves sàtires.
15 M'atipa de plantes amargues,
m'embriaga d'absenta.
Vau
16 Em fa mastegar rocs, m'esdenta.
M'ha enfonsat a la cendra.
17 Senyor, m'has fet orfe de pau,
he oblidat el benestar.
18 M'he dit: «No tinc futur
ni esperança en el Senyor.»
Zain
19 Recordar l'abandó i la misèria
és per a mi com verí i absenta.
20 Penso i repenso un cop i un altre,
i em replego dintre meu.
21 Però vull recordar això
que em dóna nova esperança:
Het
22 Encara som vius per l'amor del Senyor,
la seva misericòrdia no s'esgota.
23 La renoves cada dia.
Oh, quina fidelitat!
24 M'he dit: «El Senyor és la meva heretat.»
Per això confio en ell.
Tet
25 El Senyor és bo per al qui en ell espera,
per als qui el cerquen de cor.
26 És bo d'esperar en silenci
la salvació del Senyor.
27 És bo que l'home carregui el seu jou
quan encara és jove.
Iod
28 Que resti tot sol en silenci.
Quan el Senyor el corregeix,
29 que enfonsi el rostre a la pols:
potser hi haurà encara esperança.
30 Que pari la galta al qui li pega
i aguanti l'oprobi.
Caf
31 El Senyor no abandona
per sempre més.
32 Fa sofrir, però també es compadeix
pel seu gran amor.
33 El seu cor no pretén d'afligir
ni vol que els homes sofreixin.
Làmed
34 Quan tots els captius del país
són esclafats i oprimits,
35 quan són violats drets humans
a la presència de l'Altíssim,
36 quan es comet injustícia en un plet,
el Senyor no ho veu?
Mem
37 Qui parla, i allò que diu es compleix?
Qui dóna les ordres, llevat del Senyor?
38 No vénen potser de l'Altíssim
goig i desgràcia?
39 Si encara viu l'home, de què s'ha de plànyer?
Pot culpar un altre dels propis mancaments?
Nun
40 Mirem quins camins hem seguit.
Revisem-los, tornem al Senyor.
41 Amb el cor a les mans, supliquem
al Déu que és al cel:
42 «Som infidels i ens hem revoltat,
i tu no ens perdones.
Sàmec
43 »T'amagues darrere la fúria
per tal d'encalçar-nos.
Ens mates, no tens pietat de nosaltres.
44 Amagat en els núvols,
ignores la nostra pregària.
45 Has fet de nosaltres deixalla,
rebuig entre els pobles.»
Pe
46 Tots aquells qui ens volen mal
es riuen de nosaltres.
47 Terror i basarda és el nostre destí,
derrota i ruïna.
48 Mars de llàgrimes em cauen dels ulls
per la desfeta del meu poble.
Ain
49 Els meus ulls no paren de plorar,
no poden estar-se'n,
50 fins que el Senyor, des del cel,
s'inclini i ho vegi.
51 Em moro de dolor quan contemplo
les filles de la meva ciutat.
Sade
52 Sense motiu, els enemics
em volen caçar com un ocell.
53 Porten la meva vida al silenci del sepulcre,
a sobre em posen una llosa.
54 Em passa la riuada pel damunt
i exclamo: «Estic perdut!»
Cof
55 T'he cridat pel teu nom, oh Senyor,
des de la fossa profunda.
56 Has sentit el meu clam.
Escolta el meu crit d'auxili!
57 Quan et cridava, t'has acostat
i m'has dit: «No tinguis por!»
Reix
58 Has pledejat a favor meu,
has rescatat la meva vida.
59 Veus prou, Senyor, la injustícia que em fan:
defensa el meu dret!
60 Mira com volen venjar-se,
maquinen complots contra mi.
Xin
61 Has sentit, oh Senyor, els seus insults
i totes les seves conxorxes.
62 Tot el dia murmuren contra mi
els meus adversaris.
63 Mira com, a tort i a dret,
sóc tema de les seves sàtires.
Tau
64 Retorna'ls en paga, Senyor,
tot allò que m'han fet.
65 Dóna'ls un cor ofuscat:
maleeix-los així!
66 Que el teu enuig, Senyor, els empaiti
i els esborri de sota el teu cel.
Els horrors del setge
Àlef
4
Ah! Com s'ha enfosquit aquell or,
un or tan brillant!
Com han escampat pedreria sagrada
a les raconades dels carrers!
Bet
Als fills més nobles de Sió,
valuosos com l'or depurat,
els tenen per vasos d'argila
modelats pel terrisser.
Guímel
Fins i tot els xacals alleten
i crien els seus cadells.
Però el meu poble és una mare sense cor,
com els estruços del desert.
Dàlet
Als nadons, de tanta set, se'ls encasta
la llengua al paladar;
els infants reclamen pa,
però ningú no els en llesca.
He
Els qui assaborien plats exquisits,
van sense esma per les places,
els qui s'asseien en coixins escarlates
s'ajauen pels femers.
Vau
La culpa del meu poble és més gran
que el pecat de Sodoma,
la ciutat destruïda en un moment
i no pas per cap mà d'home.
Zain
Els seus nobles anaven com la neu,
més blancs i més pulcres que la llet;
els seus ossos eren forts com el corall,
les seves venes, blaves com safir.
Het
Ara, però, van més negres que el sutge:
ni els reconeixen quan caminen pel carrer.
Se'ls encasta la pell als ossos,
resseca com un tronc.
Tet
Més val morir per l'espasa
que ser víctima de la fam;
els uns defalleixen traspassats,
els altres, per manca d'aliment.
Iod
10 Mans de mares amoroses
couen els seus propis fills:
és el seu darrer aliment
mentre la ciutat s'esvaneix.
Caf
11 L'enuig del Senyor és complet,
ha abocat el seu furor.
Ha calat foc a Sió,
l'ha consumida de soca-rel.
Làmed
12 Ni els reis de la terra ni els seus habitants
no podien mai creure
que l'enemic entraria
per les portes de Jerusalem.
Mem
13 Hi ha entrat pels pecats dels profetes
i pels crims dels sacerdots,
que havien escampat per dintre d'ella
la sang dels justos.
Nun
14 Van encegats pels camins,
tacats de sang.
I ningú no pot tocar
els seus vestits.
Sàmec
15 Criden: «Aparteu-vos, som impurs!
Fora, fora, no ens toqueu!»
Fugen errants, i els altres pobles diuen:
«Que ningú no els aculli!»
Pe
16 El Senyor mateix els ha dispersat,
no se'ls tornarà a mirar.
Ningú no respecta els sacerdots
ni té compassió dels ancians.
Ain
17 Els nostres ulls s'han cansat d'esperar
una ajuda, però era un miratge:
havíem posat l'esperança
en pobles que no salven.
Sade
18 Ens espien els passos talment uns caçadors,
no ens deixen sortir pels camins.
La nostra fi s'acosta. El temps s'acaba.
Ha arribat la nostra fi.
Cof
19 Els perseguidors van més de pressa
que no volen les àguiles pel cel.
Per les muntanyes ens encalcen
i ja ens esperen al desert.
Reix
20 L'ungit del Senyor, que era la nostra vida,
ha estat capturat en les seves trampes.
D'ell havíem dit: «A la seva ombra
viurem enmig dels pobles.»
Xin
21 Ara saltes d'alegria, oh poble d'Edom,
que vius a la terra d'Us!
Però també a tu t'arribarà la teva copa
i, embriagat, et despullaràs.
Tau
22 Ciutat de Sió, has expiat la teva culpa,
mai més no seràs deportada.
Però el Senyor passarà comptes amb tu, Edom,
posarà al descobert els teus pecats.
Converteix-nos, Senyor
5
Recorda, Senyor, el que ens ha passat;
mira les ofenses que ens fan.
Els nostres camps, ara són d'estrangers;
a les nostres cases hi sojorna gent forana.
Som orfes, no tenim pare;
són viudes les nostres mares.
Fins i tot hem de pagar l'aigua per beure;
la llenya també té preu.
Ens fan córrer a cops i empentes,
no ens deixen reposar; no podem més.
Hem fet aliança amb Egipte i Assíria
per saciar la nostra fam.
Els nostres pares van pecar, però ja no hi són;
i ara nosaltres paguem les seves culpes.
Uns esclaus són amos nostres,
ningú no ens salva del seu poder.
Per trobar pa, ens juguem la vida,
mentre els bandits del desert ens amenacen.
10 El cos ens crema com un forn,
enfebrat de tanta fam.
11 Han violat les dones a Sió,
les donzelles a les viles de Judà.
12 Han penjat els consellers del rei,
no han respectat els ancians.
13 Imposen als joves el treball de la mola,
sota el pes de la llenya s'ajupen els nois.
14 Els ancians no es reuneixen a les portes de la ciutat
ni s'hi senten les músiques dels joves.
15 S'ha fos el goig del nostre cor,
la nostra dansa s'ha convertit en dol.
16 Ja no portem les corones de festa.
Ai de nosaltres: hem pecat!
17 Per això el nostre cor està desfet,
per això s'entelen els nostres ulls,
18 en veure desolada la muntanya de Sió,
on ronden els xacals.
19 Però tu, Senyor, regnes per sempre;
el teu tron es manté segles i segles.
20 Per què ens has d'oblidar per sempre?
¿Vols deixar-nos de banda anys i més anys?
21 Fes-nos tornar a tu, que tornarem;
refés, com era abans, la nostra vida.
22 Per ventura ens rebutges del tot?
¿En contra nostre t'indignes sense mida?

Copyright © 1993 Associació Bíblica de Catalunya, Editorial Claret i Societats Bíbliques Unides





Darrera actualització del programa: 10/10/2016
visitor stats