1 En una ocasió, Jesús es trobava vora el llac de Genesaret, i la gent s'apinyava al seu voltant per escoltar la paraula de Déu. 2 Llavors veié dues barques amarrades vora l'aigua; els pescadors n'havien baixat i rentaven les xarxes. 3 Pujà en una de les barques, que era de Simó, li demanà que l'apartés una mica de terra, s'assegué i instruïa la gent de la barca estant.

4 Quan acabà de parlar, digué a Simó:

--Tira llac endins i caleu les xarxes per pescar.

5 Simó li respongué:

--Mestre, ens hi hem escarrassat tota la nit i no hem agafat res; però, ja que tu ho dius, calaré les xarxes.

6 Ho feren així, i van arreplegar tant i tant de peix que les xarxes se'ls esquinçaven. 7 Llavors van fer senyal als companys de l'altra barca que vinguessin a ajudar-los. Ells hi anaren, i ompliren tant les dues barques que quasi s'enfonsaven.

8 Simó Pere, en veure-ho, es llançà als genolls de Jesús dient:

--Aparta't de mi, Senyor, que sóc un pecador!

9 Veient una pesca com aquella, ell i tots els qui anaven amb ell no se'n sabien avenir, 10 i igualment passà amb Jaume i Joan, fills de Zebedeu, que eren socis de Simó. Jesús digué a Simó:

--No tinguis por. D'ara endavant seràs pescador d'homes.

11 Ells tornaren les barques a terra, ho deixaren tot i el van seguir.

12 Una altra vegada, Jesús es trobava en un poble on hi havia un home ple de lepra. Aquest home, en veure Jesús, es prosternà amb el front a terra i el pregà dient:

--Senyor, si vols, em pots purificar.

13 Jesús va estendre la mà i el tocà dient:

--Ho vull, queda pur.

A l'instant li desaparegué la lepra. 14 Jesús li manà que no ho digués a ningú, i afegí:

--Vés a fer-te examinar pel sacerdot i ofereix per la teva purificació el que va ordenar Moisès: això els servirà de prova.

15 L'anomenada de Jesús s'estenia cada vegada més, i molta gent acudia per escoltar-lo i fer-se curar de les seves malalties; 16 però ell es retirava en llocs solitaris i pregava.

17 Un dia Jesús ensenyava. Uns fariseus i uns doctors de la Llei, vinguts de tots els pobles de Galilea i Judea, i de Jerusalem, eren allà asseguts. Jesús, pel poder del Senyor, guaria els malalts. 18 Llavors es presentaren uns homes que duien en una llitera un paralític, i buscaven d'entrar-lo i posar-lo davant d'ell, 19 però amb tanta gent no sabien per on fer-ho. Pujaren, doncs, a la teulada, tragueren algunes teules i van baixar aquell home amb la llitera i el posaren al mig, davant de Jesús. 20 Jesús, en veure la fe d'aquella gent, va dir:

--Home! Els teus pecats et són perdonats.

21 Els mestres de la Llei i els fariseus començaren a pensar: «Qui és aquest que diu blasfèmies? Qui pot perdonar els pecats sinó Déu?»

22 Jesús s'adonà dels seus pensaments i els replicà:

--Què és això que penseu dins vostre? 23 Què és més fàcil, dir: "Et són perdonats els pecats", o bé dir: "Aixeca't i camina"? 24 Doncs ara sabreu que el Fill de l'home té poder aquí a la terra de perdonar els pecats.

Llavors digué al paralític:

--T'ho mano, aixeca't, pren la llitera i vés-te'n a casa.

25 A l'instant, ell s'aixecà davant d'ells, prengué la llitera on jeia i se'n va anar cap a casa seva donant glòria a Déu. 26 Tots quedaren molt sorpresos i donaven glòria a Déu. Plens de temor, deien:

--Avui hem vist coses extraordinàries.

27 Després d'això, Jesús va sortir i veié un publicà que es deia Leví, assegut al lloc de recaptació d'impostos, i li digué:

--Segueix-me.

28 Ell ho deixà tot, s'aixecà i es posà a seguir-lo.

29 Després Leví va preparar un gran banquet en honor de Jesús a casa seva, i molts publicans i altra gent eren a taula amb ells. 30 Els fariseus i els seus mestres de la Llei ho retreien als deixebles de Jesús i els deien:

--Per què mengeu i beveu amb els publicans i els pecadors?

31 Jesús els respongué:

--El metge, no el necessiten els qui estan sans, sinó els qui estan malalts. 32 No he vingut a cridar els justos a convertir-se, sinó els pecadors.

33 Llavors li digueren:

--Els deixebles de Joan dejunen sovint i fan pregàries, igual que els dels fariseus. Però els teus mengen i beuen.

34 Jesús els respongué:

--¿Podeu fer dejunar els convidats a noces mentre l'espòs és amb ells? 35 Ja vindrà el temps que l'espòs els serà pres; aquells dies sí que dejunaran.

36 Els proposà també una paràbola:

--Ningú no talla un pedaç d'un vestit nou i el posa en un vestit vell: si ho fes així, hauria esquinçat el vestit nou, i el pedaç tret del nou no s'avindria amb el vell. 37 I ningú no posa vi nou en bots vells: si ho fes així, el vi nou rebentaria els bots i es vessaria, i els bots es farien malbé. 38 El vi nou s'ha de posar en bots nous. 39 Ningú que begui vi vell, no en vol després de nou, perquè diu: "El vell és millor."