Societat Bíblica de Catalunya

Antic Testament
Pentateuc
Gènesi
Èxode
Levític
Nombres
Deuteronomi
Llibres profètics
Josuè
Jutges
1r Samuel
2n Samuel
1r Reis
2n Reis
Isaïes
Jeremies
Ezequiel
Osees
Joel
Amós
Abdies
Jonàs
Miquees
Nahum
Habacuc
Sofonies
Ageu
Zecaries
Malaquies
Escrits
Salms
Job
Proverbis
Rut
Càntic
Cohèlet
Lamentacions
Ester
Daniel
Esdres
Nehemies
1r Cròniques
2n Cròniques
Llibres deuterocanònics
Ester grec
Judit
Tobit
1r Macabeus
2n Macabeus
Saviesa
Siràcida
Baruc
Carta Jeremies
Daniel grec
Nou Testament
Mateu
Marc
Lluc
Joan
Fets Apòstols
Romans
1a Corintis
2a Corintis
Gàlates
Efesis
Filipencs
Colossencs
1a Tesalonic.
2a Tesalonic.
1a Timoteu
2a Timoteu
Titus
Filèmon
Hebreus
Jaume
1a Pere
2a Pere
1a Joan
2a Joan
3a Joan
Judes
Apocalipsi


BIBLIJA.net   - La Bíblia a Internet
Buscar Referència     Buscar Paraula
Passatge:   

Menú compacte
 BCI Escollir entre totes les versions   Sobre les versions Ajuda
Idioma

Levític 1,1-27,34

Levític :Introducció 1 2 3 4 5 6 7 8 9 10 11 12 13 14 15 16 17 18 19 20 21 22 23 24 25 26 27

Levític
Ritual dels sacrificis (1-7)
1. Holocaustos
1
El Senyor va cridar Moisès des de la tenda del trobament. Li digué:
--Ordena això als israelites:
»Quan algú de vosaltres presenti al Senyor una ofrena, si és d'animals, ha d'oferir un cap de bestiar del ramat de vaques o bé un cap de bestiar dels ramats d'ovelles o de cabres.
»Si l'ofrena és un holocaust de bestiar boví, que prengui un mascle sense cap defecte i el porti a l'entrada de la tenda del trobament perquè el Senyor s'hi complagui. Que posi la mà sobre el cap de la víctima, i serà acceptada pel Senyor com a ofrena d'expiació. Després degollarà l'animal a la presència del Senyor, i els sacerdots descendents d'Aaron oferiran la sang i aspergiran amb la sang els quatre costats de l'altar que hi ha a l'entrada de la tenda del trobament. El qui porti la víctima, l'escorxarà i la tallarà a trossos, i els descendents del sacerdot Aaron encendran foc damunt l'altar, hi apilaran llenya i posaran els trossos de carn, el cap i el greix sobre la llenya del foc de l'altar. Després l'oferent rentarà amb aigua els budells i les potes de la víctima, i un dels sacerdots ho cremarà tot a l'altar. És una ofrena consumida tota pel foc, una ofrena d'olor agradable al Senyor.
10 »Si l'ofrena és un holocaust d'un cap de bestiar dels ramats d'ovelles o de cabres, el qui la presenta prendrà un mascle sense cap defecte. 11 El degollarà al costat nord de l'altar a la presència del Senyor, i llavors els sacerdots descendents d'Aaron aspergiran amb la sang els quatre costats de l'altar. 12 El qui porti la víctima, la tallarà a trossos i separarà el cap i el greix, i un dels sacerdots ho posarà sobre la llenya del foc de l'altar. 13 Després l'oferent rentarà amb aigua els budells i les potes de la víctima, i el sacerdot ho oferirà tot al Senyor i ho cremarà a l'altar. És una ofrena consumida tota pel foc, una ofrena d'olor agradable al Senyor.
14 »Si l'ofrena que presenta en holocaust al Senyor és un ocell, que ofereixi una tórtora o un colomí. 15 El sacerdot portarà la víctima a l'altar, li separarà el cap i el cremarà a l'altar; llavors escorrerà la sang de l'animal pels costats de l'altar. 16 Després li traurà el pap amb tot el que hi té a dins i ho tirarà a l'est de l'altar, al lloc on tiren les cendres. 17 Tot seguit obrirà l'ocell entre les dues ales, sense esqueixar-lo del tot, i cremarà la víctima sobre la llenya del foc de l'altar. És una ofrena consumida tota pel foc, una ofrena d'olor agradable al Senyor.
2. Ofrenes de farina
2
»Quan algú de vosaltres presenti al Senyor una ofrena vegetal, l'ofrena serà de flor de farina: hi tirarà oli al damunt i hi posarà encens. Després la portarà als sacerdots descendents d'Aaron. Un d'ells prendrà un bon grapat d'aquesta farina, pastada amb oli, i a més tot l'encens, i ho cremarà a l'altar com a ofrena de memorial, tota consumida pel foc; és una ofrena d'olor agradable al Senyor. La resta de l'ofrena serà per a Aaron i els seus descendents: és una part molt sagrada, perquè prové de les ofrenes consumides pel foc en honor del Senyor.
»Quan l'ofrena és cuita al forn, ha de ser en forma de coques pastades amb oli o de tortells sense llevat untats amb oli.
»Si l'ofrena és cuita a la planxa, ha de ser de flor de farina, sense llevat, pastada amb oli. El qui la prepari, l'engrunarà i hi tirarà més oli. És una ofrena de gra.
»Si l'ofrena és cuita en una cassola, ha de ser també de flor de farina amb oli.
»L'ofrena preparada així serà presentada al Senyor. L'oferent la durà al sacerdot, que la posarà al costat de l'altar. El sacerdot prendrà part de l'ofrena i la cremarà a l'altar, com a ofrena de memorial, tota consumida pel foc; és una ofrena d'olor agradable al Senyor. 10 La resta de l'ofrena serà per a Aaron i els seus descendents: és una part molt sagrada, perquè prové de les ofrenes consumides pel foc en honor del Senyor.
11 »Cap de les ofrenes que presenteu al Senyor, no l'heu de preparar fent fermentar la pasta. No heu de cremar cap mena de llevat o de suc de fruita fermentat, com a ofrena consumida pel foc en honor del Senyor. 12 Les podreu presentar al Senyor com a ofrena dels primers fruits de la collita, però no les poseu mai damunt l'altar com a ofrena d'olor agradable al Senyor.
13 »A totes les ofrenes de farina, posa-hi sal; no deixis mai que falti la sal en cap ofrena: és símbol de l'aliança que el teu Déu ha fet amb tu. Presenta sal amb totes les teves ofrenes.
14 »Quan presentis al Senyor una ofrena de les primícies de la collita, fes-la d'espigues tendres torrades al foc i, un cop torrat el gra, pica'l; després presenta'l com a ofrena de primícies. 15 Però abans tira-hi oli i, a més, posa-hi encens, tal com es fa amb les ofrenes de gra. 16 El sacerdot cremarà una part del gra picat i pastat amb oli i, a més, tot l'encens com a ofrena de memorial, consumida tota pel foc en honor del Senyor.
3. Sacrificis de comunió
3
»Quan algú de vosaltres presenti al Senyor una ofrena de bestiar boví com a sacrifici de comunió, ha d'oferir un mascle o una femella que no tingui cap defecte. L'oferent posarà la mà sobre el cap de la víctima i després la degollarà a l'entrada de la tenda del trobament. Els sacerdots descendents d'Aaron aspergiran amb la sang els quatre costats de l'altar. D'aquest sacrifici de comunió, oferirà al Senyor, perquè el foc ho consumeixi, el greix que cobreix el ventre, els dos ronyons amb el seu greix, el gras dels lloms i la part lobular de sobre el fetge, extreta amb els ronyons. Els sacerdots descendents d'Aaron ho cremaran tot a l'altar, damunt les restes de l'holocaust que hi ha sobre la llenya del foc, com a ofrena que el foc consumeix, ofrena d'olor agradable al Senyor.
»Si l'ofrena presentada al Senyor com a sacrifici de comunió és un cap de bestiar dels ramats d'ovelles o de cabres, haurà d'oferir-se un mascle o una femella que no tingui cap defecte.
»Si algú de vosaltres ofereix un anyell, el presentarà davant el Senyor, li posarà la mà sobre el cap i el degollarà davant la tenda del trobament. Els sacerdots descendents d'Aaron aspergiran amb la sang els quatre costats de l'altar. D'aquest sacrifici de comunió, oferirà al Senyor, perquè el foc ho consumeixi, el greix, la cua sencera tallada arran, el greix que cobreix el ventre, 10 els dos ronyons amb el seu greix, el gras dels lloms i la part lobular de sobre el fetge, extreta amb els ronyons. 11 El sacerdot ho cremarà tot a l'altar, com a aliments que el foc consumeix en honor del Senyor.
12 »Si l'ofrena és del ramat de cabres, la presentarà davant el Senyor, 13 li posarà la mà sobre el cap i després la degollarà. Els sacerdots descendents d'Aaron aspergiran amb la sang els quatre costats de l'altar. 14 D'aquest sacrifici de comunió, oferirà al Senyor, perquè el foc ho consumeixi, el greix que cobreix el ventre, 15 els dos ronyons amb el seu greix, el gras dels lloms i la part lobular de sobre el fetge, extreta amb els ronyons. 16 El sacerdot ho cremarà tot a l'altar, com a aliments que el foc consumeix en honor del Senyor. Tot el greix és per al Senyor.
17 »És una llei perpètua que totes les generacions heu d'observar arreu on habitareu: no menjareu gens de greix ni de sang.
4. Sacrificis pel pecat
a. El sacrifici per una falta del gran sacerdot
4
El Senyor va parlar encara a Moisès. Li digué:
--Comunica això als israelites: Quan algú de vosaltres cometi involuntàriament una acció prohibida per algun dels manaments del Senyor, feu això:
»Si el qui ha comès la falta és el gran sacerdot, implicant així el poble en la seva culpa, ha d'oferir al Senyor un vedell que no tingui cap defecte, com a sacrifici pel pecat. El portarà a l'entrada de la tenda del trobament, davant el Senyor, li posarà la mà sobre el cap i després el degollarà davant d'ell. Prendrà sang del vedell i la durà a la tenda del trobament, mullarà el dit en la sang i, a la presència del Senyor, aspergirà set vegades l'exterior de la cortina que separa el lloc sant del lloc santíssim. Després, a la presència del Senyor, untarà amb la sang els angles de l'altar de l'encens aromàtic, situat dins la tenda del trobament. La resta de la sang del vedell, la vessarà al peu de l'altar dels holocaustos que hi ha a l'entrada de la tenda. Acabat traurà tot el greix del vedell ofert en sacrifici pel pecat, és a dir, tota la part greixosa que cobreix el ventre, els dos ronyons amb el seu greix, el gras dels lloms i la part lobular de sobre el fetge extreta amb els ronyons, 10 tal com es fa amb el vedell ofert com a sacrifici de comunió, i el sacerdot ho cremarà a l'altar dels holocaustos. 11 Però la pell del vedell, tota la carn, amb el cap i les potes, els budells amb els excrements, 12 és a dir, tot el que resta del vedell, ho farà treure fora del campament en un lloc ritualment pur, a l'abocador de les cendres, i ho cremarà damunt la llenya. És allí que ha de ser cremat.
b. El sacrifici per una falta de la comunitat
13 »Si és tota la comunitat d'Israel la que, sense adonar-se'n, ha fet una acció prohibida per algun dels manaments del Senyor, ha comès una falta, encara que els hagi passat inadvertida. 14 Quan es conegui la falta comesa, la comunitat haurà d'oferir un vedell com a sacrifici pel pecat: el portarà davant la tenda del trobament. 15 Els ancians de la comunitat posaran les mans sobre el cap de la víctima, i després un d'ells la degollarà davant el Senyor. 16 El gran sacerdot durà sang del vedell a la tenda del trobament, 17 mullarà el dit en la sang i, a la presència del Senyor, aspergirà set vegades l'exterior de la cortina que separa el lloc sant del lloc santíssim. 18 Després untarà amb la sang els angles de l'altar, situat dins la tenda del trobament, davant el Senyor. Tota la resta de la sang, la vessarà al peu de l'altar dels holocaustos que hi ha a l'entrada de la tenda. 19 Acabat traurà tot el greix del vedell i el cremarà a l'altar. 20 Amb aquest vedell farà exactament el mateix que es fa amb el vedell ofert com a sacrifici pel pecat. Quan el sacerdot haurà fet el ritu d'expiació per la comunitat, la falta els serà perdonada. 21 Després, tot el que resta del vedell, ho farà treure fora del campament i ho cremarà, tal com es fa amb el vedell esmentat anteriorment. És el sacrifici pel pecat de la comunitat.
c. El sacrifici per una falta del sobirà
22 »Si és el sobirà qui, sense adonar-se'n, ha fet alguna acció prohibida per algun dels manaments del Senyor, el seu Déu, ha comès una falta. 23 Tan bon punt l'hagin fet adonar de la falta comesa, portarà com a ofrena un boc del ramat de cabres que no tingui cap defecte. 24 Posarà la mà sobre el cap del boc i després el degollarà davant el Senyor, al lloc on degollen les víctimes ofertes en holocaust. És un sacrifici pel pecat. 25 El sacerdot mullarà el dit en la sang de la víctima i untarà amb la sang els angles de l'altar dels holocaustos. Després vessarà la resta de la sang al peu de l'altar. 26 Acabat cremarà tot el greix a l'altar, com es fa en els sacrificis de comunió. Quan el sacerdot haurà fet el ritu d'expiació pel sobirà, la falta li serà perdonada.
d. El sacrifici per una falta d'algú del poble
27 »Si algú altre, sense adonar-se'n, fa una acció prohibida per algun dels manaments del Senyor, també ell ha comès una falta. 28 Tan bon punt l'hagin fet adonar de la falta comesa, portarà com a ofrena una cabra que no tingui cap defecte, en sacrifici pel pecat. 29 Posarà la mà sobre el cap de la víctima i després la degollarà al lloc on degollen les víctimes ofertes en holocaust. 30 El sacerdot mullarà el dit en la sang i untarà amb la sang els angles de l'altar dels holocaustos. Després vessarà tota la resta de la sang al peu de l'altar. 31 Acabat traurà tot el greix tal com es fa amb la víctima oferta com a sacrifici de comunió, i el sacerdot el cremarà a l'altar, com a ofrena d'olor agradable al Senyor. Quan el sacerdot haurà fet el ritu d'expiació per aquella persona, la falta li serà perdonada.
32 »Si en comptes d'una cabra presenta una ovella com a sacrifici pel pecat, no ha de tenir cap defecte. 33 Posarà la mà sobre el cap de la víctima i després la degollarà en sacrifici pel pecat al lloc on degollen les víctimes ofertes en holocaust. 34 El sacerdot mullarà el dit en la sang de la víctima i untarà amb la sang els angles de l'altar dels holocaustos. Després vessarà tota la resta de la sang al peu de l'altar. 35 Acabat traurà tot el greix tal com es fa amb l'anyell ofert en sacrifici de comunió, i el sacerdot el cremarà a l'altar, damunt les ofrenes cremades en honor del Senyor. Quan el sacerdot haurà fet el ritu d'expiació per la falta que aquella persona havia comès, la falta li serà perdonada.
e. Casos especials del sacrifici pel pecat
5
»Si algú és citat a comparèixer com a testimoni d'un fet i, després d'haver escoltat l'adjuració que l'obliga a dir tot el que ha vist o sap, es nega a declarar-ho, es carrega al damunt aquesta culpa.
»Si algú, sense adonar-se'n, toca alguna cosa impura, sigui el cos mort d'un animal impur, tant si és salvatge com domèstic, o el d'una bestiola impura morta, encara que li hagués passat inadvertit, queda impur i ha comès una falta.
»També en el cas que algú, sense adonar-se'n, toqui qualsevol de les impureses humanes que fan impur el qui hi té contacte, si després se n'adona, ha comès una falta.
»Si a algú se li escapa dels llavis un jurament, per a mal o per a bé, i jura d'esma en relació a alguna de les coses que un home sol jurar, encara que de moment no se n'adoni, si després se'n fa conscient, ha comès una falta.
»Per tant, tothom qui hagi faltat en alguna d'aquestes coses, ha de reconèixer la falta comesa. Després, per a reparar la seva falta, ha de presentar al Senyor una ovella o una cabra, com a sacrifici pel pecat. Llavors el sacerdot farà per a ell el ritu d'expiació.
f. Cas dels pobres
»Si algú no té recursos per a procurar-se un cap de bestiar, que presenti al Senyor, per la falta comesa, dues tórtores o dos colomins. N'oferirà un en sacrifici pel pecat i l'altre en holocaust. Portarà els ocells al sacerdot, i aquest oferirà en primer lloc l'ocell destinat al sacrifici pel pecat. Li obrirà el coll arran de la nuca, però sense arrencar-li del tot el cap. Després aspergirà amb sang de la víctima els quatre costats de l'altar i escorrerà la resta de la sang al peu de l'altar. És un sacrifici pel pecat. 10 Acabat oferirà l'altre ocell en holocaust, segons el ritu de costum. Quan el sacerdot haurà fet el ritu d'expiació per la falta d'aquella persona, la falta li serà perdonada.
11 »Si algú no té recursos ni per a dues tórtores o dos colomins, que presenti com a ofrena pel pecat tres quilos de flor de farina, però no hi tirarà oli ni hi posarà encens al damunt, perquè és un sacrifici pel pecat. 12 Portarà la farina al sacerdot, i aquest en prendrà un bon grapat i el cremarà a l'altar com a ofrena de memorial, damunt les ofrenes cremades en honor del Senyor. És una ofrena per a expiar el pecat. 13 Quan el sacerdot haurà fet el ritu d'expiació per la falta comesa per aquella persona en algun d'aquests casos, la falta li serà perdonada. La resta de l'ofrena, igual com en les ofrenes de farina, correspon al sacerdot.
5. Sacrificis de reparació
14 El Senyor va parlar encara a Moisès. Li digué:
15 --Si algú, sense adonar-se'n, ha defraudat alguna cosa en les ofrenes consagrades al Senyor, que presenti al Senyor, per reparar la seva falta, un moltó que no tingui cap defecte, valorat en un cert nombre de sicles de plata, segons la unitat de pes oficial del santuari. Això serà un sacrifici de reparació. 16 A més, restituirà el que va defraudar al santuari amb un recàrrec de la cinquena part, i ho donarà al sacerdot. Quan el sacerdot haurà fet per ell el ritu d'expiació amb el moltó que serveix de reparació, la falta li serà perdonada.
17 »Si algú comet una acció prohibida per algun dels manaments del Senyor, encara que hagi estat per ignorància, es carregarà el pes de la falta comesa. 18 Presentarà al sacerdot un moltó sense cap defecte, d'acord amb la valoració estipulada per a un sacrifici de reparació. Quan el sacerdot haurà fet el ritu d'expiació per la falta comesa per aquella persona involuntàriament o per ignorància, la falta li serà perdonada. 19 És un sacrifici de reparació, ja que aquesta persona havia faltat davant el Senyor.
20 El Senyor va parlar encara a Moisès. Li digué:
21 --Posem que algú peca cometent un frau contra el Senyor, sigui negant a un company un dipòsit que aquest li havia confiat o un objecte que li havia prestat, sigui robant-li alguna cosa, sigui fent-li violència, 22 o bé negant que ha trobat un objecte perdut, o jurant en fals a propòsit d'alguna de les males accions que els homes solen cometre. 23 Aquest home ha pecat i n'ha de donar satisfacció. Primer de tot haurà de restituir el que haurà robat, allò que s'haurà fet seu amb violència, el dipòsit que li havia estat confiat, l'objecte perdut que havia trobat, 24 o qualsevol de les coses de què s'haurà apoderat jurant en fals. Ho restituirà íntegrament a qui pertany, amb un recàrrec de la cinquena part del seu valor, el dia que voldrà expiar la seva culpa. 25 Com a sacrifici per a reparar la seva falta, presentarà al Senyor un moltó sense cap defecte, d'acord amb la valoració estipulada per a un sacrifici de reparació. 26 Quan el sacerdot haurà fet per ell el ritu d'expiació davant el Senyor, serà perdonat de qualsevol de les faltes amb què s'havia fet culpable.
6. Funcions i deures dels sacerdots
a. Holocaustos
6
El Senyor va parlar encara a Moisès. Li digué:
--Comunica a Aaron i als seus descendents que aquesta és la llei dels holocaustos:
»La víctima sacrificada restarà damunt les brases de l'altar tota la nit fins al matí; i el foc de l'altar es mantindrà encès. El sacerdot es posarà el vestit de lli, amb la roba interior també de lli. Retirarà de l'altar les cendres de la víctima consumida pel foc i les deixarà al costat de l'altar. Després es canviarà els vestits i durà les cendres fora del campament, en un lloc ritualment pur.
»El foc de l'altar no s'ha d'apagar mai; el sacerdot hi afegirà llenya cada matí, i al damunt hi disposarà la víctima oferta en holocaust i hi cremarà el greix dels sacrificis de comunió. Sobre l'altar hi haurà foc constantment: no s'ha d'apagar mai.
b. Ofrenes de farina
»Aquesta és la llei per a les ofrenes de farina:
»Els sacerdots descendents d'Aaron presentaran l'ofrena davant el Senyor, davant el seu altar. Un d'ells prendrà un grapat de flor de farina pastada amb oli i, a més, tot l'encens que hi ha damunt l'ofrena, i ho cremarà a l'altar com a memorial d'olor agradable al Senyor. La resta de l'ofrena, se la menjaran Aaron i els seus descendents, sense llevat i en un lloc sagrat, a l'atri de la tenda del trobament. 10 No serà mai cuita amb llevat. És la part que jo els dono de les ofrenes que m'han de cremar. És cosa molt sagrada, com ho és la dels sacrificis pel pecat o la dels sacrificis de reparació. 11 En menjaran tots els homes i nois descendents d'Aaron, perquè aquesta part de les ofrenes cremades en honor meu els pertany per sempre. Tot allò que les toqui quedarà consagrat.
c. L'ofrena de consagració sacerdotal
12 El Senyor va parlar encara a Moisès. Li digué:
13 --Aquesta és l'ofrena que Aaron i els seus descendents han de presentar al Senyor el dia de la seva consagració: tres quilos de flor de farina com a ofrena perpètua, la meitat al matí i l'altra meitat al capvespre. 14 La farina serà barrejada amb oli i cuita a la planxa. Després la faran a trossos i la presentaran en forma d'ofrena engrunada d'olor agradable al Senyor. 15 Quan un descendent d'Aaron, per a succeir-lo, sigui consagrat com a gran sacerdot, farà la mateixa ofrena. És una llei perpètua.
»L'ofrena serà cremada sencera en honor del Senyor; 16 tota ofrena presentada a favor d'un sacerdot s'ha de cremar sencera, ningú no en menjarà.
d. Sacrificis pel pecat
17 El Senyor va parlar encara a Moisès. Li digué:
18 --Comunica a Aaron i als seus descendents que aquesta és la llei del sacrifici pel pecat:
»La víctima oferta pel pecat serà degollada davant el Senyor en el lloc on es degollen les víctimes ofertes en holocaust. És cosa molt sagrada. 19 El sacerdot que ofereixi el sacrifici pel pecat, en menjarà, però en un lloc sagrat, a l'atri de la tenda del trobament.
20 »Qualsevol cosa que toqués la carn de la víctima quedaria consagrada, i si la seva sang esquitxés cap vestit, la part esquitxada s'hauria de rentar en un lloc sagrat. 21 Si el perol on han bullit la carn de la víctima és de terrissa, s'haurà de trencar; però si el perol és d'aram, només el fregaran i l'esbandiran amb aigua.
22 »Tots els homes i nois pertanyents a les famílies sacerdotals podran menjar carn d'aquest sacrifici. És cosa molt sagrada. 23 Però ningú no menjarà d'aquelles víctimes ofertes en el sacrifici pel pecat i de les quals s'ha portat sang a la tenda del trobament per tal de fer el ritu d'expiació en el santuari. Seran consumides pel foc.
e. Sacrificis de reparació
7
»Aquesta és la llei del sacrifici de reparació. És cosa molt sagrada.
»La víctima oferta com a sacrifici de reparació serà degollada en el lloc on es degollen les víctimes ofertes en holocaust. El sacerdot aspergirà amb la sang els quatre costats de l'altar. Acabat oferirà al Senyor totes les parts greixoses de la víctima: la cua, el greix que cobreix el ventre, els dos ronyons amb el seu greix, el gras dels lloms i la part lobular de sobre el fetge, extreta amb els ronyons. El sacerdot ho cremarà a l'altar; serà consumit pel foc en honor del Senyor. És un sacrifici de reparació. Tots els homes i nois pertanyents a les famílies sacerdotals podran menjar carn d'aquest sacrifici, però la menjaran en un lloc sagrat. És cosa molt sagrada.
»Tant per al sacrifici de reparació com per al sacrifici pel pecat, la llei és la mateixa: la carn de la víctima és per al sacerdot que fa el ritu d'expiació.
»Quan algú ofereixi un holocaust, la pell de la víctima serà per al sacerdot. També serà per al sacerdot que l'ofereixi l'ofrena de farina, tant si és cuita al forn com si és preparada en una cassola o a la planxa. 10 Tota altra ofrena de farina, pastada amb oli o sense, serà per a qualsevol dels descendents d'Aaron, sigui qui sigui.
f. Sacrificis de comunió
11 »Aquesta és la llei dels sacrificis de comunió oferts al Senyor:
12 »Si és un sacrifici d'acció de gràcies, oferiran, a més de la víctima, coques sense llevat pastades amb oli, tortells sense llevat untats amb oli i coques de flor de farina barrejada amb oli. 13 Amb la víctima del sacrifici de comunió ofert en acció de gràcies, presentaran, a més de les coques, una ofrena de pa amb llevat. 14 De cada mena d'aquests pastissos se'n reservarà un per al Senyor. Aquests aliments seran per al sacerdot que haurà fet l'aspersió amb la sang de la víctima oferta en sacrifici de comunió. 15 La carn del sacrifici de comunió ofert en acció de gràcies s'ha de menjar el mateix dia que és oferta, sense deixar-ne gens per a l'endemà.
16 »Si la víctima s'ofereix en compliment d'un vot o com a ofrena voluntària, s'ha de menjar el mateix dia que és oferta, però el que sobri es pot menjar l'endemà. 17 Si el tercer dia encara quedava carn del sacrifici, s'haurà de cremar. 18 Però si aquest dia algú encara menja carn del seu sacrifici de comunió, el Senyor no es complaurà en l'ofrena ni la tindrà en compte, perquè aquesta carn és com si fos carronya. Si algú en menja, portarà el pes de la seva culpa.
19 »La carn que haurà tocat alguna cosa impura no es podrà menjar; s'ha de cremar. Quant a la carn del sacrifici, tota persona que estigui en estat de puresa ritual en podrà menjar. 20 Però si algú que es troba ritualment impur menjava carn d'un sacrifici de comunió ofert al Senyor, serà exclòs del seu poble.
21 »Tothom qui ha tocat alguna cosa impura, sigui una impuresa humana, un animal impur o qualsevol bestiola impura, i després menja carn d'un sacrifici de comunió ofert al Senyor, serà exclòs del seu poble.
g. Prohibició de menjar greix i sang
22 El Senyor va parlar encara a Moisès. Li digué:
23 --Comunica això als israelites:
»No mengeu mai greix de toro, d'ovella o de cabra. 24 El greix d'un animal mort naturalment o destrossat per una bèstia salvatge pot servir per a qualsevol ús, però de cap manera no en menjareu. 25 Si algú menjava greix d'algun dels animals presentats com a ofrena per a ser cremada en honor del Senyor, serà exclòs del seu poble.
26 »A tot arreu on habitareu, no heu de menjar mai sang, ni d'ocells ni d'altres animals. 27 Perquè tothom qui mengi gens de sang serà exclòs del seu poble.
h. Porció reservada als sacerdots
28 El Senyor va parlar encara a Moisès. Li digué:
29 --Comunica això als israelites:
»Qui presenti al Senyor un sacrifici de comunió, li ha d'oferir la part de víctima que li correspon. 30 Presentarà amb les seves mans la part destinada al Senyor, és a dir, el greix i el pit. Posarà el greix damunt el pit i l'oferirà davant el Senyor. 31 El sacerdot cremarà el greix a l'altar, però el pit serà per a Aaron i els seus descendents. 32 Dels vostres sacrificis de comunió presenteu també la cuixa dreta de la víctima, i després doneu-la al sacerdot. 33 Aquesta cuixa és per al descendent d'Aaron que haurà ofert la sang i el greix del sacrifici de comunió. 34 Perquè jo, el Senyor, dels sacrificis de comunió que els israelites m'ofereixen, prenc el pit que em presenten i la cuixa reservada, i els dono al sacerdot Aaron i als seus descendents. És una prescripció perpètua per als israelites.
35 »De les ofrenes cremades al foc en honor del Senyor, aquesta és la part que pertany a Aaron i als seus descendents, des del dia que el Senyor els va consagrar per al seu servei sacerdotal. 36 Això és el que el Senyor ordenà als israelites que donessin als sacerdots, quan els va consagrar. És una institució perpètua que passarà de pares a fills.
Recapitulació
37 Aquestes són les lleis de l'holocaust i de l'ofrena de farina, dels sacrificis pel pecat o de reparació, de l'ofrena de consagració sacerdotal i dels sacrificis de comunió. 38 El Senyor les va donar a Moisès a la muntanya del Sinaí el dia que, estant al desert del Sinaí, ordenà als israelites que li presentessin les seves ofrenes.
Investidura dels sacerdots (8-10)
Consagració d'Aaron i els seus fills
8
El Senyor va parlar encara a Moisès. Li digué:
--Pren Aaron amb els seus fills, les vestidures, l'oli de la unció santa, el vedell del sacrifici pel pecat, els dos moltons i la panera dels pans sense llevat, i reuneix tota la comunitat a l'entrada de la tenda del trobament.
Moisès va complir el que el Senyor li havia ordenat i va reunir tota la comunitat a l'entrada de la tenda del trobament, per dir-los que anava a executar el que el Senyor li manava.
Va fer acostar, doncs, Aaron i els seus fills i els va rentar amb aigua. Després va posar la túnica a Aaron, li cenyí la faixa, el revestí amb el mantellet i al damunt li posà l'efod, que va subjectar amb el cinyell. Al damunt va posar-li la bossa pectoral amb les sorts sagrades dels urim i tummim. Acabat li posà la cinta que lliga els cabells i, a la part del davant de la cinta, va fixar-hi la plaqueta d'or amb la inscripció sagrada, tal com el Senyor li havia manat.
10 Llavors va prendre oli de la unció santa, va ungir el tabernacle i tot el que hi havia a dins, per tal de consagrar-ho. 11 Amb l'oli aspergí set vegades l'altar; després va ungir l'altar amb tots els seus utensilis i també la pica amb el seu sòcol, per tal de consagrar-los. 12 Finalment va vessar l'oli sobre el cap d'Aaron i el va ungir per consagrar-lo. 13 També va fer acostar els fills d'Aaron, els va vestir la túnica, els va cenyir la faixa i els posà els casquets, tal com el Senyor li havia ordenat.
14 Després va fer portar el vedell del sacrifici pel pecat, i Aaron i els seus fills li van posar les mans sobre el cap. 15 Moisès el va degollar, en va prendre sang i, amb el dit, untà els quatre angles de l'altar; així el va purificar. La resta de la sang, va vessar-la al peu de l'altar, i el consagrà amb el ritual d'expiació. 16 Prengué després tot el greix que cobreix el ventre de l'animal, la part lobular de sobre el fetge i els dos ronyons amb el seu greix, i ho va cremar tot damunt l'altar. 17 Però la resta del vedell, és a dir, la pell, la carn i els excrements, ho va cremar fora del campament, tal com el Senyor li havia ordenat.
18 Acabat va fer portar el moltó destinat a l'holocaust, i Aaron i els seus fills li van posar les mans sobre el cap. 19 Moisès el va degollar i aspergí amb la sang els quatre costats de l'altar. 20 Va esquarterar l'animal i en va fer cremar el cap, els trossos de carn i el greix. 21 Després va rentar amb aigua els budells i les potes de la víctima i va fer cremar tota la víctima a l'altar. Era un holocaust d'olor agradable al Senyor, una ofrena consumida tota pel foc en honor d'ell, tal com el Senyor li havia ordenat.
22 Va fer portar també l'altre moltó, el de la investidura sacerdotal. Aaron i els seus fills li van posar les mans sobre el cap. 23 Moisès el va degollar, en va prendre sang i untà el lòbul de l'orella dreta d'Aaron, el polze de la seva mà dreta i el dit gros del seu peu dret. 24 Va fer també que s'acostessin els fills d'Aaron, i els va untar amb la sang els lòbuls de les orelles dretes, els polzes i els dits grossos de les mans dretes i dels peus drets. Després va aspergir amb la sang els quatre costats de l'altar. 25 Acabat prengué les parts greixoses: la cua, el greix que cobreix el ventre, la part lobular de sobre el fetge i els dos ronyons amb el seu greix. Va prendre també la cuixa dreta. 26 De la panera dels pans sense llevat que era davant el Senyor, en prengué una coca sense llevat, una altra de pa pastat amb oli i un tortell, i ho va col·locar sobre el greix i la cuixa dreta. 27 Després va posar tot això a les mans d'Aaron i dels seus fills perquè ho oferissin davant el Senyor amb el gest de presentació. 28 Moisès ho va prendre de les mans d'Aaron i dels seus fills i ho va fer cremar a l'altar damunt la resta de l'holocaust. Era un sacrifici d'investidura sacerdotal, un sacrifici d'olor agradable, cremat en honor del Senyor. 29 Prengué encara el pit de l'animal i el presentà davant el Senyor. Aquesta va ser la part de la víctima de la investidura sacerdotal que corresponia a Moisès, tal com el Senyor li havia ordenat. 30 Moisès va prendre encara oli de la unció santa i sang de l'altar i va aspergir Aaron i els seus fills i les seves vestidures. Així van ser consagrats Aaron i els seus fills amb les seves vestidures sacerdotals.
31 Llavors Moisès va dir a Aaron i als seus fills:
--Bulliu la carn a l'entrada de la tenda del trobament i mengeu-la allà mateix amb el pa que hi ha a la panera del sacrifici de la investidura sacerdotal, d'acord amb l'ordre que vaig rebre: "S'ho menjaran Aaron i el seus fills." 32 La resta de la carn i del pa, la cremareu. 33 Durant set dies no sortireu de l'entrada de la tenda del trobament, fins que es compleixin aquests dies, que són els que durarà la vostra investidura sacerdotal. 34 El Senyor ha ordenat que es faci durant aquests dies el que avui s'ha fet, com a ritu d'expiació a favor vostre. 35 Per tant, quedeu-vos nit i dia, durant set dies, a l'entrada de la tenda del trobament; compliu aquests preceptes del Senyor i no morireu. Així m'ha estat ordenat.
36 Aaron i els seus fills van fer tot el que el Senyor havia manat per mitjà de Moisès.
Oferiment dels primers sacrificis
9
El vuitè dia, Moisès va convocar Aaron amb els seus fills i els ancians d'Israel, i digué a Aaron:
--Pren un vedell per al sacrifici pel pecat i un moltó per a l'holocaust, tots dos sense cap defecte, i presenta'ls davant el Senyor. Digues també als israelites: "Preneu un boc per al sacrifici pel pecat, un vedell i un anyell, tots dos d'un any i sense cap defecte, per a oferir-los en holocaust. Per al sacrifici de comunió, preneu un toro i un moltó i presenteu-los davant el Senyor i, a més, una ofrena de farina pastada amb oli, perquè avui se us manifestarà el Senyor."
Van dur davant la tenda del trobament tot el que Moisès havia ordenat. Tota la comunitat es va acostar i s'estava davant el Senyor. Llavors Moisès digué:
--Això és el que el Senyor ha manat que féssiu, perquè se us manifesti la seva presència gloriosa.
Després va dir a Aaron:
--Acosta't a l'altar i ofereix el teu sacrifici pel pecat i el teu holocaust, i fes el ritu d'expiació pel teu pecat i pel d'ells. Ofereix també el sacrifici del poble i fes el ritu d'expiació a favor d'ell, tal com ha manat el Senyor.
Aaron va acostar-se a l'altar i degollà el vedell del seu sacrifici pel pecat. Els seus fills li van acostar la sang, ell va mullar-hi el dit i untà els angles de l'altar. Després va vessar la sang al peu de l'altar. 10 Acabat va cremar a l'altar el greix, els ronyons i la part lobular de sobre el fetge de la víctima oferta com a sacrifici pel pecat, tal com el Senyor havia manat a Moisès. 11 Però la carn i la pell de la víctima, va cremar-les fora del campament.
12 Després Aaron va degollar la víctima de l'holocaust. Els seus fills li van acostar la sang i ell va aspergir amb la sang els quatre costats de l'altar. 13 Després li van presentar, juntament amb el cap, les porcions de la víctima esquarterada, i ho va cremar tot a l'altar. 14 Va rentar els budells i les potes de l'animal i també va cremar-ho a l'altar, sobre les restes de l'holocaust.
15 Tot seguit va presentar l'ofrena del poble. Prengué el boc del sacrifici pel pecat del poble, el degollà i l'oferí tal com havia fet amb la víctima anterior. 16 També va oferir les víctimes de l'holocaust, seguint el ritual establert. 17 Va oferir l'holocaust acompanyant-lo amb l'ofrena de farina: en va prendre un bon grapat i el va cremar a l'altar. Va oferir aquest holocaust a més del que s'ofereix cada matí.
18 Va degollar també el toro i el moltó que el poble havia presentat per al sacrifici de comunió. Els seus fills li van acostar la sang i ell va aspergir amb la sang els quatre costats de l'altar. 19 Les parts greixoses del toro i del moltó: la cua, el greix que cobreix el ventre i els ronyons, i la part lobular de sobre el fetge, 20 les van posar junt amb el greix del pit, i Aaron ho va cremar tot a l'altar. 21 El pit i la cuixa dreta, Aaron els va presentar davant el Senyor tal com Moisès havia ordenat.
22 Quan Aaron acabà d'oferir el sacrifici pel pecat, l'holocaust i el sacrifici de comunió, va aixecar les mans cap al poble, el va beneir i va baixar de l'altar.
23 Després Moisès i Aaron van entrar a la tenda del trobament i, en sortir, beneïren el poble. Llavors la presència gloriosa del Senyor es manifestà a tot el poble. 24 De davant el Senyor, va sortir-ne un foc que consumí sobre l'altar el sacrifici de l'holocaust i els greixos dels altres sacrificis. Tot el poble, en veure-ho, va esclatar en crits de goig i es prosternà amb el front a terra.
Transgressió de Nadab i Abihú
10
Nadab i Abihú, fills d'Aaron, van prendre cada un el seu encenser i, després de posar-hi brases, van tirar-hi encens per oferir davant el Senyor un perfum estrany, que ell no els havia manat. Llavors va sortir de la presència del Senyor un foc que els va consumir, i moriren al davant mateix del Senyor. Moisès va dir a Aaron:
--Això, el Senyor ja ho havia dit:
"Em mostraré sant
en els qui s'acosten per adorar-me,
i gloriós en presència de tot el poble."
Però Aaron va callar.
Moisès cridà llavors Mixael i Elsafan, fills d'Uziel, oncle d'Aaron, i els digué:
--Veniu a retirar els vostres parents de davant el santuari; traieu-los fora del campament.
Ells van anar-hi i se'ls endugueren fora del campament vestits amb les seves túniques, tal com Moisès havia ordenat.
Dol dels sacerdots
Moisès va dir a Aaron i als seus fills Eleazar i Itamar:
--No us deslligueu la cabellera ni us esquinceu les vestidures en senyal de dol, no fos cas que moríssiu i que el Senyor s'indignés contra tota la comunitat. Deixeu que siguin els vostres germans, els altres israelites, els qui plorin pel foc que el Senyor ha enviat. No sortiu més enllà de l'entrada de la tenda del trobament; així no morireu, perquè vosaltres heu estat consagrats amb l'oli de la unció del Senyor.
Ells van complir el que Moisès els havia ordenat.
Normes sobre begudes alcohòliques
El Senyor va parlar també a Aaron. Li digué:
--Quan haureu d'entrar a la tenda del trobament, ni tu ni els teus fills no beureu vi ni altres begudes alcohòliques, si no voleu morir. És una prescripció perpètua per a totes les generacions. 10 Mireu també de distingir si una cosa és sagrada o profana, pura o impura, 11 i ensenyeu als israelites totes les prescripcions que el Senyor els ha donat per mitjà de Moisès.
La part de víctima reservada als sacerdots
12 Després Moisès va dir a Aaron i als dos fills que li quedaven, Eleazar i Itamar:
--Preneu la part reservada de l'ofrena de farina que el foc consumeix en honor del Senyor. Pasteu-la sense llevat i mengeu-la al costat de l'altar, perquè és cosa molt sagrada. 13 L'heu de menjar en un lloc sagrat. Tu i els teus fills teniu dret sobre aquesta part de les ofrenes consumides pel foc en honor del Senyor. Aquesta és l'ordre que he rebut.
14 »Pel que fa al pit presentat davant el Senyor i la cuixa reservada, mengeu-vos-ho en un lloc ritualment pur, vosaltres, els vostres fills i les vostres filles. És la porció que per dret us correspon dels sacrificis de comunió oferts pels israelites. 15 Ells portaran la cuixa reservada i el pit que s'ha de presentar davant el Senyor amb les parts greixoses que han de ser consumides pel foc, perquè les oferiu davant el Senyor; aquelles dues parts seran per a vosaltres i per als vostres fills. És una prescripció perpètua, tal com el Senyor ha ordenat.
Norma especial
16 Moisès volgué informar-se sobre el boc del sacrifici pel pecat i es va trobar que ja l'havien cremat. Llavors s'indignà contra Eleazar i Itamar, els fills que quedaven a Aaron, i els va dir:
17 --Per què no heu menjat en un lloc sagrat la víctima del sacrifici pel pecat? És cosa molt sagrada, i el Senyor us l'ha donada perquè alliberéssiu de la culpa la comunitat i féssiu el ritu d'expiació a favor d'ells davant el Senyor. 18 Ja que la sang de la víctima no és duta a l'interior del santuari, havíeu de menjar la víctima en un lloc sagrat, tal com jo havia ordenat.
19 Aaron li va respondre:
--Tingues en compte que han ofert el seu sacrifici pel pecat i el seu holocaust davant el Senyor, justament avui quan m'ha succeït a mi tot això que ja saps. ¿Com hauria pogut complaure el Senyor, si jo hagués menjat avui de la víctima oferta en sacrifici pel pecat?
20 En sentir aquesta resposta, Moisès es va donar per satisfet.
Normes sobre la puresa i impuresa rituals (11-16)
1. Animals purs i impurs
a. Quadrúpedes
11
El Senyor va parlar encara a Moisès i a Aaron. Els digué:
--Comuniqueu això als israelites:
»D'entre tots els animals terrestres, podreu menjar els que tenen la peülla partida i remuguen. Però, pel que fa als animals remugants i als que tenen la peülla partida, no en menjareu els següents, que heu de considerar impurs:
»El camell, que és remugant però no té la peülla partida.
»El conill, que és remugant però no té la peülla partida.
»La llebre, que és remugant però no té la peülla partida.
»El porc, que té la peülla partida però no és remugant.
»No mengeu la carn d'aquests animals ni toqueu els seus cadàvers. Considereu-los impurs.
b. Animals aquàtics
»Dels animals que viuen a l'aigua, siguin de mar o de riu, podeu menjar els que tenen aletes i escates. 10 Però tota bestiola o animal que viu a l'aigua, sigui de mar o de riu, que no tingui aletes ni escates, els considerareu una cosa detestable. 11 D'aquests animals que tindreu per detestables, no en menjareu la carn, i detestareu els seus cossos morts. 12 Tot animal que viu a l'aigua i no té aletes ni escates, el considerareu una cosa detestable.
c. Ocells
13 »Pel que fa als ocells, considerareu detestables i us abstindreu de menjar els següents: l'àguila, el trencalòs, el voltor, 14 el milà, el falcó i els altres d'espècies semblants; 15 totes les espècies de corbs; 16 l'estruç, el siboc, la gavina, l'esparver i les espècies semblants; 17 la xibeca, el corb marí, el duc; 18 el cigne, el mussol, el voltor blanc; 19 la cigonya, la garsa i les espècies semblants, la puput i el rat-penat.
d. Insectes
20 »Tot insecte alat i que camina de quatre potes, el considerareu una cosa detestable. 21 Però podeu menjar els insectes alats i que caminen de quatre potes i tenen dues potes més al darrere per a poder saltar per terra. 22 Podeu menjar, doncs, les diverses espècies de llagosta, llagost, saltarel·la i saltamartí. 23 Tots els altres insectes alats i amb quatre potes, els considerareu una cosa detestable.
Contacte amb el cos mort d'un animal
24 »Amb aquests animals quedareu ritualment impurs en els casos següents: qui toqui el seu cadàver quedarà impur fins al vespre; 25 qui tragini un d'aquests animals morts es rentarà la roba i quedarà impur fins al vespre.
26 »Pel que fa als quadrúpedes que no tinguin la peülla partida o que no siguin remugants, els considerareu impurs; qui els toqui quedarà impur. 27 També considerareu impur tot animal de quatre potes que camini recolzant-se sobre les seves grapes. Qui toqui el seu cadàver quedarà impur fins al vespre. 28 I qui tragini un d'aquests animals morts es rentarà bé la roba i quedarà impur fins al vespre. Considerareu impurs aquests animals.
29 »De les bestioles que s'arrosseguen per terra, considerareu impures les següents: la mostela, la rata, les diverses varietats de llangardaix; 30 la musaranya, la salamandra, la sargantana, el dragó i el camaleó. 31 Aquestes són, entre les bestioles que s'arrosseguen per terra, les que considerareu impures. Qui toqui un d'aquests animals morts, quedarà impur fins al vespre.
32 »També quedarà impur qualsevol objecte damunt el qual caigui morta alguna d'aquestes bestioles, sigui un objecte de fusta, una roba, una pell, un sac o qualsevol dels estris d'ús corrent. L'objecte serà esbandit amb aigua i quedarà impur fins al vespre; després ja serà pur. 33 Si una d'aquestes bestioles cau morta dins qualsevol atuell de terrissa, tot el que contingui quedarà impur, i haureu de trencar l'atuell. 34 Tota cosa de menjar que hagi estat preparada amb aigua d'aquesta terrissa quedarà impura, i tota beguda quedarà també impura, sigui quin sigui el recipient que la contingui. 35 Tot objecte damunt el qual caigui morta alguna d'aquestes bestioles quedarà impur; si es tracta d'un forn o d'uns fogons, seran destruïts. Són impurs i per impurs els tindreu. 36 Tan sols l'aigua de les fonts, dels pous i de les cisternes continuarà pura; però el qui en tregui la bestiola morta quedarà impur. 37 Si una d'aquestes bestioles cau morta damunt una llavor destinada a la sembra, aquesta quedarà pura. 38 Però si ja han tirat aigua al gra i al damunt hi cau un d'aquests animals morts, considerareu impur el gra.
39 »Si es mor un cap del bestiar que teniu per al vostre consum, qui toqui el cadàver quedarà impur fins al vespre. 40 Qui mengi de la seva carn, es rentarà la roba i quedarà impur fins al vespre, i qui tragini l'animal mort, també s'haurà de rentar la roba i quedarà impur fins al vespre.
Recapitulació
41 »No menjareu cap bestiola que s'arrossegui per terra, perquè és detestable. 42 No es pot menjar cap d'aquestes bestioles, tant si s'arrossega sobre el ventre com si ho fa amb quatre o més potes; són detestables. 43 No us feu també vosaltres detestables amb cap d'aquestes bestioles que s'arrosseguen, ni us hi feu impurs: quedaríeu impurs. 44 Perquè jo, el Senyor, sóc el vostre Déu. Manteniu-vos sants i sereu sants, perquè jo sóc sant. No us feu impurs amb cap d'aquestes bestioles que s'arrosseguen per terra. 45 Jo sóc el Senyor, el qui us va treure del país d'Egipte, per tal de ser el vostre Déu. Sigueu sants, perquè jo sóc sant.
46 »Aquesta és la llei sobre les bèsties, els ocells, tots els animals que viuen i es mouen a l'aigua i totes les bestioles que s'arrosseguen per terra. 47 Amb aquesta llei podreu distingir entre els animals purs i impurs, entre els animals que es poden menjar i els que no s'han de menjar.
2. Purificació de la partera
12
El Senyor va parlar encara a Moisès. Li digué:
--Comunica això als israelites:
»Quan una dona doni a llum un nen, quedarà ritualment impura durant set dies, igual que si tingués la regla. En complir-se el dia vuitè, circumcidaran el nen. La partera es quedarà encara trenta-tres dies a casa esperant el temps de purificar-se de la sang. No podrà tocar cap cosa sagrada ni entrarà al santuari, fins que es compleixin els dies de la seva purificació.
»Si dóna a llum una nena, quedarà impura durant dues setmanes, com si tingués la regla, i es quedarà encara seixanta-sis dies més a casa esperant el temps de purificar-se de la sang.
»Quan es compleixin els dies de la seva purificació per l'infantament del fill o de la filla, anirà a trobar el sacerdot a l'entrada de la tenda del trobament, portant un anyell d'un any per oferir-lo en holocaust, i un colomí o una tórtora per oferir-lo com a sacrifici pel pecat. El sacerdot els oferirà davant el Senyor, farà per ella el ritu d'expiació, i ella quedarà purificada de la seva pèrdua de sang. Aquesta és la llei per a la dona que dóna a llum un fill o una filla. Si ella no té recursos per a procurar-se un anyell, que prengui dues tórtores o dos colomins, l'un per oferir-lo en holocaust i l'altre per oferir-lo com a sacrifici pel pecat. Un cop el sacerdot haurà fet per ella el ritu d'expiació, quedarà purificada.
3. Malalties de la pell i floridures
a. La lepra
13
El Senyor va parlar encara a Moisès i a Aaron. Els digué:
--Quan a algú li surti una inflamació, una erupció o una taca blanquinosa a la pell que facin preveure un cas de lepra, serà dut al sacerdot Aaron o a algun dels seus descendents sacerdots. El sacerdot procedirà a l'examen del mal; si la pell presenta una cavitat i el pèl de la part afectada pren un to blanquinós, es tracta d'un cas de lepra. Després que el sacerdot l'haurà examinat, el declararà impur.
»Ara bé, si a la pell hi ha una taca blanquinosa però no s'hi veu cap cavitat ni el pèl s'ha esblanqueït, el sacerdot aïllarà el malalt durant set dies. El dia setè el tornarà a examinar. Si el sacerdot constata que el mal no ha canviat d'aspecte ni s'ha estès per la pell, l'aïllarà set dies més. Passats aquests dies, l'examinarà novament. Si la part afectada ha perdut el color que tenia i no s'ha estès per la pell, el sacerdot declararà pura aquella persona, perquè es tracta d'un èczema benigne. El malalt es rentarà la roba i quedarà pur.
»Però si, després d'haver estat examinat el malalt i declarat pur pel sacerdot, l'èczema s'estén per la pell, s'haurà de presentar una altra vegada al sacerdot. Aquest l'examinarà i, si comprova que efectivament el mal s'ha estès per la pell, el declararà impur, perquè es tracta d'un cas de lepra.
»Quan algú tingui una malaltia a la pell, l'hauran de dur al sacerdot. 10 Aquest l'examinarà i, si comprova que hi ha una inflamació blanquinosa a la pell que ha esblanqueït el pèl de la part afectada i que aquesta està en carn viva, 11 es tracta d'un cas de lepra crònica. El malalt serà declarat impur pel sacerdot. No caldrà tenir-lo en observació, perquè és certament impur.
12 »Però si el sacerdot constata que s'ha estès una erupció per tota la pell del malalt, fins al punt que el cobreix de cap a peus, 13 procedirà a examinar-lo i, si veu que la pell se li ha tornat tota blanca, declararà que l'afectat és pur. 14 Però tan bon punt en el seu cos aparegui la carn viva, és impur. És un cas de lepra. 15 El sacerdot examinarà on apareix la carn viva i el declararà impur, perquè la carn viva el fa impur. És un cas de lepra. 16 Però si la carn viva presenta de nou un aspecte de pell blanca, el malalt anirà a trobar el sacerdot. 17 Aquest l'examinarà i, si efectivament la part afectada s'ha tornat blanca, declararà que no hi ha impuresa ritual. L'afectat serà declarat pur.
18 »Si algú ha tingut a la pell una úlcera i ha desaparegut, 19 però en el mateix lloc de l'úlcera s'ha format una inflamació blanquinosa o una taca d'un aspecte blanc vermellós, anirà a trobar el sacerdot, 20 i aquest l'examinarà. Si la part afectada presenta una cavitat i el pèl pren un to blanquinós, el declararà impur. És lepra que ha sortit a la cicatriu de l'úlcera. 21 Però si el sacerdot procedeix a l'examen i comprova que la part afectada no té cap pèl blanquinós, que la cicatriu no forma una cavitat a la pell i que la taca ha perdut el color que tenia, aïllarà el malalt durant set dies. 22 Si el dia setè el mal s'ha estès per la pell, el sacerdot el declararà impur. És un cas de lepra. 23 Però si la taca no s'estén, és tan sols la cicatriu de l'úlcera. El sacerdot declararà pura aquella persona.
b. Cremades
24 »Quan algú s'ha fet una cremada i, encara viva, li produeix una taca vermellosa o blanquinosa, 25 la taca ha de ser examinada pel sacerdot. Si aquest comprova que el pèl de la taca pren un to blanquinós i la pell presenta una cavitat, és lepra que s'ha format a la cremada. El sacerdot declararà impura aquella persona. És certament un cas de lepra. 26 Però si quan el sacerdot procedeix a l'examen comprova que la taca no té cap pèl blanquinós, que la pell no presenta cap cavitat i que la taca ha perdut el color que tenia, aïllarà l'afectat durant set dies. 27 El setè dia el tornarà a examinar i, si comprova que l'afecció s'ha estès per la pell, el declararà impur. És un cas de lepra. 28 Si, en canvi, la taca es manté sense estendre's per la pell i, a més, ha perdut el color que tenia, és una inflamació provocada per la cremada. El sacerdot declararà pura aquella persona, perquè es tractava tan sols de la cicatriu d'una cremada.
c. Malalties dels cabells
29 »Quan un home o una dona tinguin una nafra al cap o al mentó, 30 el sacerdot procedirà a l'examen del mal i, si la pell presenta una cavitat amb pèl groguenc i escàs, declararà impur el malalt o malalta. Es tracta d'una afecció de tinya que ataca el cap o el mentó. 31 En canvi, si quan el sacerdot examina l'afecció de tinya comprova que la pell ja no presenta cap cavitat però encara no ha sortit pèl negre, aïllarà la persona afectada durant set dies. 32 El setè dia la tornarà a examinar i, si constata que la tinya no s'ha estès, ni té pèl groguenc, ni la pell presenta cap cavitat, 33 la persona afectada s'afaitarà el cap, menys la part afectada per la tinya, i el sacerdot l'aïllarà set dies més. 34 El setè dia tornarà a examinar la tinya i, si observa que no s'ha estès ni la pell presenta cap cavitat, el sacerdot declararà pura aquella persona. Llavors es rentarà la roba, i quedarà pura. 35 Però si, després d'haver estat declarada pura, resulta que la tinya s'estenia per la pell, 36 el sacerdot l'examinarà una altra vegada i, si la tinya efectivament s'ha estès per la pell, no caldrà que el sacerdot cerqui si hi ha pèl groguenc, perquè és clar que aquella persona és impura. 37 Si, en canvi, la tinya ha quedat visiblement localitzada i ha sortit pèl negre, és que el mal no empitjora. Aquella persona és pura, i així la declararà el sacerdot.
d. Erupció benigna de la pell
38 »Quan a un home o a una dona li surtin a la pell moltes taques blanques, 39 el sacerdot procedirà a examinar-les i, si comprova que les taques presenten un to blanc pàl·lid, vol dir que es tracta d'un simple èczema de la pell. Aquella persona és pura.
e. Calvície
40 »Si un home perd el cabell i es torna calb, és pur. 41 Si li cau el cabell de la part del front i queda mig calb, també és pur. 42 Però si a les parts afectades per la calvície, sobre el crani o a la part del front, li surt una nafra d'un to blanc vermellós, vol dir que en aquesta part se li està formant una afecció de tipus leprós. 43 El sacerdot l'examinarà i, si comprova que el mal presenta una inflamació d'un to blanc vermellós sobre el crani o a la part del front, semblant al d'una afecció leprosa de la pell, 44 vol dir que és un leprós. El sacerdot el declararà impur. Té lepra al cap.
f. Normes sobre els leprosos
45 »El qui està malalt de lepra anirà amb la roba esquinçada, la cabellera deslligada, un tapaboques a la cara i cridarà: "Impur, impur!" 46 Mentre li duri el mal, serà ritualment impur. Com a impur, viurà aïllat fora del campament.
g. Floridura de la roba
47 »Quan surti una taca en un vestit de llana o de lli, 48 en la trama o l'ordit de la llana o del lli, o bé en una pell o en qualsevol objecte de cuiro, 49 si la taca té un to verdós o vermellós, és una taca de floridura, i haurà de ser examinada pel sacerdot. 50 Aquest examinarà la taca i aïllarà l'objecte durant set dies. 51 El setè dia examinarà de nou la taca i, si s'ha estès pel vestit, per la trama, l'ordit o l'objecte de pell, sigui quin sigui el tipus de pell, vol dir que es tracta d'una floridura que podreix, i aquell objecte és impur. 52 Per tant, el vestit, la trama o l'ordit de la llana o del lli, o qualsevol objecte de pell que tingui aquesta taca, s'haurà de cremar. És una floridura que podreix, i aquell objecte s'ha de cremar. 53 Però si el sacerdot constata que la taca no s'ha estès, 54 farà rentar el lloc de la taca i tornarà a aïllar l'objecte set dies més. 55 Després tornarà a examinar la taca rentada. Si comprova que la taca, encara que no s'hagi estès, no ha canviat d'aspecte, l'objecte és impur i s'ha de cremar, tant si la floridura podreix el dret com el revés de l'objecte. 56 Si el sacerdot comprova que la taca, després de rentada, s'ha tornat d'un color pàl·lid, l'esquinçarà del vestit, de la trama, de l'ordit o de la pell. 57 Però si encara hi torna a sortir, és que el mal continua viu; aquell objecte s'haurà de cremar. 58 En canvi, si, després de rentat, la taca ha desaparegut del vestit, de la trama, de l'ordit o de l'objecte de pell, que el tornin a rentar i quedarà purificat.
59 »Aquesta és la llei sobre les taques de floridura que apareixen en un vestit de llana o de lli, en la trama o l'ordit, o en qualsevol objecte de pell, i que permet de declarar-lo pur o impur.
h. Purificació legal del malalt de la pell
14
El Senyor va parlar encara a Moisès. Li digué:
--Aquesta és la llei per al qui ha estat declarat leprós, el dia que es presenti al sacerdot per ser purificat:
»El sacerdot sortirà fora del campament i procedirà a examinar-lo. Si comprova que la lepra ha desaparegut, ordenarà que prenguin, per al qui s'ha de purificar, dos ocells vius que siguin purs, un tronc de cedre, llana tenyida d'escarlata i hisop. El sacerdot ordenarà que degollin un dels ocells damunt un atuell de terrissa omplert amb aigua corrent. Després prendrà l'ocell viu amb el tronc de cedre, la llana tenyida d'escarlata i l'hisop, i ho mullarà tot en la sang de l'ocell degollat damunt l'aigua corrent. Llavors farà set aspersions sobre el qui s'ha de purificar de la lepra i, després de declarar-lo pur, deixarà anar l'ocell viu perquè voli lliure pels camps.
»El qui es purifica s'haurà de rentar la roba, s'afaitarà tot el cos, es rentarà amb aigua i quedarà pur. Després podrà entrar al campament, però durant set dies viurà fora de la seva tenda. El setè dia es tornarà a afaitar tot el pèl: cabells, mentó, celles i tota la resta del cos. Després rentarà la seva roba, es rentarà amb aigua tot ell i quedarà pur.
10 »El vuitè dia presentarà dos anyells sense cap defecte, una ovella d'un any sense cap defecte i, com a ofrena, nou quilos de flor de farina pastada amb oli i, a més, un quart de litre d'oli. 11 El sacerdot que celebri la cerimònia de la purificació presentarà la persona que es purifica i totes aquestes ofrenes davant el Senyor a l'entrada de la tenda del trobament. 12 Després prendrà un dels anyells, destinat al sacrifici de reparació, junt amb el quart de litre d'oli, i ho presentarà davant el Senyor. 13 Després degollarà l'anyell en el lloc sagrat on es degollen les víctimes del sacrifici pel pecat i les que són ofertes en holocaust, ja que tant les víctimes en sacrifici pel pecat com les que s'ofereixen en el sacrifici de reparació pertanyen al sacerdot: són cosa molt sagrada.
14 »Acabat, el sacerdot prendrà sang de la víctima oferta com a reparació de la falta i untarà el lòbul de l'orella dreta, el polze de la mà dreta i el dit gros del peu dret del qui es purifica. 15 Després prendrà una mica d'oli i l'abocarà al palmell de la mà esquerra, 16 hi mullarà l'índex de la mà dreta i farà set aspersions d'oli davant el Senyor. 17 Amb l'oli que li quedi a la mà untarà el lòbul de l'orella dreta, el polze de la mà dreta i el dit gros del peu dret del qui es purifica, és a dir, els mateixos indrets que abans havia untat amb la sang de l'anyell ofert en el sacrifici de reparació. 18 L'oli que encara tingui a la mà, el vessarà sobre el cap del qui es purifica, i després farà el ritu d'expiació davant el Senyor. 19 El sacerdot oferirà llavors el sacrifici pel pecat i, a la persona que es purifica, li farà novament el gest ritual de l'expiació. Acabat degollarà la víctima de l'holocaust 20 i l'oferirà sobre l'altar, junt amb l'ofrena de farina. Així el sacerdot expiarà pel qui es purifica, i aquest quedarà pur.
21 »Si el qui es purifica és pobre i no té recursos, que prengui només un anyell per presentar-lo com a víctima de reparació, junt amb tres quilos de flor de farina pastada amb oli per a l'ofrena, i, a més, un quart de litre d'oli. 22 Que prengui també dues tórtores o dos colomins, segons els seus recursos; un dels ocells serà per al sacrifici pel pecat i l'altre per a l'holocaust. 23 El vuitè dia, durà aquestes ofrenes al sacerdot per a la seva purificació, a l'entrada de la tenda del trobament, davant el Senyor. 24 El sacerdot prendrà l'anyell destinat al sacrifici de reparació junt amb el quart de litre d'oli i ho presentarà davant el Senyor. 25 Després degollarà l'anyell del sacrifici de reparació, en prendrà sang i untarà el lòbul de l'orella dreta, el polze de la mà dreta i el dit gros del peu dret del qui es purifica. 26 Acabat prendrà una mica d'oli i l'abocarà al palmell de la mà esquerra, 27 hi mullarà l'índex de la mà dreta i farà set aspersions d'oli davant el Senyor. 28 Amb l'oli que li quedi a la mà untarà el lòbul de l'orella dreta, el polze de la mà dreta i el dit gros del peu dret del qui es purifica, és a dir, els mateixos indrets que abans havia untat amb la sang de l'anyell ofert en el sacrifici de reparació. 29 L'oli que encara tingui a la mà, el vessarà sobre el cap del qui es purifica, i després farà el ritu d'expiació davant el Senyor. 30 Acabat, el sacerdot prendrà una de les tórtores o un dels colomins que, segons els seus recursos, hagi presentat aquella persona 31 i n'oferirà un en sacrifici pel pecat i l'altre en holocaust, amb l'ofrena de farina. Així el sacerdot expiarà davant el Senyor pel qui es purifica.
32 »Aquesta és la llei per al qui havia estat declarat leprós i no té recursos per a oferir tot el que és prescrit per a la seva purificació.
i. Floridura de les cases
33 El Senyor va parlar encara a Moisès i a Aaron. Els digué:
34 --Quan haureu entrat al país de Canaan, que jo us dono en possessió, si jo faig sortir una taca de floridura en alguna casa d'aquell país que serà el vostre, 35 el propietari de la casa anirà a trobar el sacerdot i li farà saber que a casa seva s'hi veu com una taca. 36 Llavors el sacerdot ordenarà que buidin la casa abans que ell hi entri per procedir a l'examen de la taca; així s'evitarà que quedi impur tot el que hi ha dins la casa. Després hi entrarà el sacerdot. 37 Si, en examinar la taca, comprova que hi ha clotets a la paret d'un to verdós o rogenc, 38 el sacerdot anirà cap a la porta i sortirà d'aquella casa, i la tancarà durant set dies. 39 El setè dia, hi tornarà i procedirà a un nou examen, i, si observa que la taca s'ha estès per les parets de la casa, 40 ordenarà que arrenquin les pedres tacades i les llencin fora de la població en un lloc impur. 41 Després farà rascar l'arrebossat de tot l'interior de la casa, i llençaran la runa en un lloc impur fora de la població. 42 Prendran altres pedres per posar-les en lloc de les que han estat arrencades, i argamassa per a arrebossar de nou la casa. 43 Però si, després d'arrencar les pedres afectades, rascar la casa i arrebossar-la, el mal torna a sortir-hi i s'escampa, 44 el sacerdot la tornarà a examinar. Si veu que el mal s'ha estès per la casa, hi ha una floridura corrosiva. La casa és impura. 45 Llavors l'enderrocaran, i trauran les pedres, la fusta i tot l'arrebossat fora de la població, en un lloc impur.
46 »Qui entri a la casa durant els dies que estigui tancada, serà impur fins al vespre. 47 Qui dormi i mengi en aquesta casa s'haurà de rentar la roba. 48 En canvi, si el sacerdot, quan entra a la casa i l'examina, constata que, després d'haver estat arrebossada de nou, el mal no s'ha estès, declararà pura la casa, perquè el mal ha desaparegut.
49 »Per al ritu de purificació de la casa, el sacerdot prendrà dos ocells, un tronc de cedre, llana tenyida d'escarlata i hisop. 50 Degollarà un dels ocells damunt un atuell de terrissa omplert amb aigua corrent. 51 Després prendrà el tronc de cedre, l'hisop, la llana tenyida d'escarlata i l'ocell viu, ho mullarà tot en la sang de l'ocell degollat damunt l'aigua corrent i aspergirà set vegades la casa. 52 Purificarà, doncs, la casa amb la sang de l'ocell i l'aigua corrent, amb l'ocell viu, el tronc de cedre, l'hisop i la llana tenyida d'escarlata. 53 Deixarà anar l'ocell viu perquè voli lliure pels camps, fora de la població. Després farà el ritu d'expiació per aquella casa, i quedarà pura.
j. Recapitulació
54 »Aquesta és la llei sobre les diverses menes de lepra o de tinya, 55 sobre les taques de floridura de la roba i de la casa, 56 sobre les inflamacions, erupcions i taques, 57 a fi de poder dictaminar quan les persones o les coses són impures o pures. Aquesta és la llei sobre les diverses menes de lepra.
4. Impureses rituals referides al sexe
a. Malalties venèries
15
El Senyor va parlar encara a Moisès i a Aaron. Els digué:
--Comuniqueu això als israelites:
»Tot home malalt de pèrdua seminal és ritualment impur. En el cas de pèrdua seminal hi ha impuresa ritual tant quan el líquid seminal s'escapa com quan queda retingut. En tots dos casos hi ha impuresa. El llit on jeu el qui pateix aquest mal és impur, i també ho és tot lloc on s'asseu. Tothom qui toqui el llit d'aquest home s'haurà de rentar la roba, es rentarà amb aigua ell mateix i quedarà impur fins al vespre. Qui s'assegui a l'indret on hagi segut aquest home, s'haurà de rentar la roba, es rentarà amb aigua ell mateix i quedarà impur fins al vespre. També el qui toqui algú que pateix aquest mal, s'haurà de rentar la roba, es rentarà amb aigua ell mateix i quedarà impur fins al vespre. Si el qui pateix de pèrdua seminal escup sobre algú que és pur, aquest s'haurà de rentar la roba, es rentarà amb aigua ell mateix i quedarà impur fins al vespre. També és impura la sella on cavalca el qui pateix de pèrdua seminal. 10 Tothom qui toqui qualsevol cosa sobre la qual ha estat el qui pateix aquest mal, quedarà impur fins al vespre, i el qui la tragini s'haurà de rentar la roba, es rentarà amb aigua ell mateix i quedarà impur fins al vespre. 11 Tothom a qui el malalt hagi tocat sense haver-se rentat les mans, s'haurà de rentar la roba, es rentarà amb aigua ell mateix i quedarà impur fins al vespre. 12 L'atuell de terrissa tocat pel qui pateix de pèrdua seminal s'ha de trencar; però si l'atuell és de fusta, s'ha d'esbandir amb aigua.
13 »Si l'home afectat d'aquesta malaltia es posa bo, haurà de comptar set dies per a la seva purificació. Després s'haurà de rentar la roba, es rentarà amb aigua corrent ell mateix i quedarà pur. 14 El dia vuitè, prendrà dues tórtores o dos colomins, es presentarà davant el Senyor a l'entrada de la tenda del trobament i els donarà al sacerdot. 15 El sacerdot oferirà un dels ocells com a sacrifici pel pecat i oferirà l'altre en holocaust. El sacerdot farà a favor d'ell, davant el Senyor, el ritu d'expiació per la pèrdua seminal.
b. Casos habituals
16 »Quan un home tingui una pol·lució, es rentarà amb aigua tot ell i quedarà impur fins al vespre. 17 Si ha caigut líquid seminal damunt qualsevol roba o pell, hauran de ser rentades i quedaran impures fins al vespre. 18 Quan un home i una dona han tingut relacions sexuals, s'hauran de rentar amb aigua tots dos i quedaran impurs fins al vespre. 19 Quan una dona ha tingut la regla, quedarà impura durant set dies; tothom qui la toqui quedarà impur fins al vespre. 20 Qualsevol indret on jegui o s'assegui durant la seva menstruació, quedarà impur. 21 Tothom qui toqui el seu llit, s'haurà de rentar la roba, es rentarà amb aigua ell mateix i quedarà impur fins al vespre. 22 Tothom qui toqui un seient on ella s'hagi assegut, s'haurà de rentar la roba, es rentarà amb aigua ell mateix i quedarà impur fins al vespre. 23 Si algú toca qualsevol cosa que hi hagi sobre el llit o sobre el seient que la dona ha ocupat, pel fet d'haver-ho tocat quedarà impur fins al vespre. 24 Si un home jeu amb ella, la dona li encomanarà la impuresa de la seva menstruació, quedarà impur durant set dies i també deixarà impur qualsevol llit on ell s'ajegui.
25 »Quan una dona perdi sang durant molts dies, fora del temps de la seva menstruació, o quan la pèrdua s'allarga més del temps normal, quedarà impura tants dies com duri l'hemorràgia, igual com quan té la menstruació. 26 Tot llit on jegui, tot seient on s'assegui mentre li duri la pèrdua de sang serà impur, igual com si tingués la menstruació. 27 Tothom qui toqui aquestes coses quedarà impur; s'haurà de rentar la roba, es rentarà amb aigua ell mateix i quedarà impur fins al vespre.
28 »Quan l'hemorràgia se li hagi aturat, ella comptarà set dies i, per tal de purificar-se, 29 el dia vuitè prendrà dues tórtores o dos colomins i els durà al sacerdot a l'entrada de la tenda del trobament. 30 El sacerdot oferirà un dels ocells com a sacrifici pel pecat i oferirà l'altre en holocaust. Després farà a favor d'ella, davant el Senyor, el ritu d'expiació per la impuresa de la seva hemorràgia.
31 »Advertiu els israelites de les seves impureses, perquè no morin si amb les seves impureses profanen el meu tabernacle on jo habito enmig d'ells. 32 Aquesta és la llei sobre l'home que té una pol·lució que el deixa impur, 33 sobre la menstruació de la dona, sobre les pèrdues seminals de l'home o les pèrdues de sang de la dona, i sobre l'home que jeu amb una dona que es troba en estat d'impuresa ritual.
5. El gran dia de l'Expiació
16
Després de la mort dels dos fills d'Aaron, que van morir mentre presentaven al Senyor la seva ofrena, el Senyor va parlar encara a Moisès. El Senyor li digué:
--Comunica al teu germà Aaron que no entri quan li sembli dintre el lloc més sant, darrere la cortina interior, davant la coberta de l'arca, perquè no mori quan jo manifesti la meva presència en el núvol sobre la coberta de l'arca.
»Quan haurà d'entrar dintre el lloc més sant, prendrà un vedell ja fet per oferir-lo en sacrifici pel pecat, i un moltó. Es posarà la túnica sagrada de lli i la roba interior de lli, se cenyirà la faixa de lli i es lligarà la cabellera amb la cinta de lli. Es tracta de vestidures sagrades i, per tant, se les posarà després d'haver-se rentat el cos ritualment amb aigua.
»De part de la comunitat dels israelites rebrà dos bocs destinats al sacrifici pel pecat i un moltó destinat a l'holocaust. Aaron oferirà un vedell en sacrifici pel propi pecat, i expiarà així per ell i per la seva família. Acabat prendrà els dos bocs i els presentarà davant el Senyor, a l'entrada de la tenda del trobament; llavors tirarà les sorts per saber quin dels dos bocs serà per al Senyor i quin per a Azazel. Prendrà el boc a qui ha tocat de ser per al Senyor i l'oferirà en sacrifici pel perdó del pecat. 10 Després presentarà viu davant el Senyor el boc a qui ha tocat de ser per a Azazel, per fer sobre ell el ritu d'expiació abans d'aviar-lo cap a Azazel, al desert.
11 »Aaron, doncs, oferirà el seu vedell com a sacrifici pel pecat, i expiarà així per ell i per la seva família. Degollarà el seu vedell en sacrifici pel propi pecat. 12 Omplirà després un encenser amb brases preses de l'altar situat davant el Senyor, agafarà dos bons grapats d'encens aromàtic en pols, i ho durà darrere la cortina interior. 13 Allà, davant el Senyor, tirarà l'encens damunt les brases, perquè el núvol d'encens cobreixi la coberta de l'arca de l'aliança. Així Aaron no s'exposarà a la mort. 14 Seguidament prendrà sang del vedell, i amb el dit farà una aspersió damunt el costat oriental de la coberta i set aspersions al seu davant. 15 Acabat, degollarà el boc del sacrifici pel pecat del poble, en durà la sang darrere la cortina interior i farà igual que amb la sang del vedell, és a dir, aspergirà amb aquesta sang el damunt i el davant de la coberta. 16 Així expiarà, traient-los del lloc més sant, totes les impureses, les infidelitats i els pecats dels israelites.
»Igual farà amb la resta de la tenda del trobament, que és enmig d'ells i de les seves impureses. 17 Des del moment en què Aaron entrarà dintre el lloc més sant per fer el ritu d'expiació fins que en sortirà, no hi haurà ningú a la tenda del trobament. Quan Aaron haurà expiat per ell, per la seva família i per tota la comunitat d'Israel, 18 sortirà de la tenda cap a l'altar, situat davant el Senyor, i farà el ritu d'expiació per l'altar. Prendrà sang del vedell i del boc i untarà els quatre angles de l'altar. 19 Després farà amb el dit set aspersions de sang sobre l'altar. Així el purificarà de les impureses dels israelites i li restituirà el seu caràcter sagrat.
20 »Quan Aaron haurà acabat el ritu d'expiació del lloc més sant, de la tenda del trobament i de l'altar, farà dur el boc viu. 21 Li posarà les dues mans sobre el cap, bo i confessant totes les culpes, les infidelitats i els pecats dels israelites. Així les posarà sobre el cap del boc. Després l'aviarà cap al desert, portat per un home amb aquesta missió. 22 El boc s'emportarà totes les culpes dels israelites a una terra desolada.
»Quan haurà aviat el boc cap al desert, 23 Aaron anirà a la tenda del trobament, es traurà les vestidures de lli que s'havia posat per entrar dintre el lloc més sant i les deixarà a la tenda. 24 Es rentarà amb aigua en un lloc sagrat. Acabat es posarà les seves altres vestidures i sortirà per oferir el seu holocaust i l'holocaust del poble; farà l'expiació per ell i pel poble, 25 i cremarà sobre l'altar el greix de les víctimes ofertes com a sacrifici pel pecat. 26 L'home que haurà portat el boc a Azazel es rentarà la roba, es rentarà amb aigua ell mateix, i així podrà entrar al campament. 27 El vedell i el boc oferts com a sacrifici pel pecat, amb la sang dels quals s'haurà fet l'expiació a l'interior del lloc més sant, seran trets fora del campament, i en cremaran la pell, la carn i els excrements. 28 L'home encarregat de cremar-ho es rentarà després la roba, es rentarà amb aigua ell mateix, i així podrà entrar al campament.
29 »Tant vosaltres, els nadius israelites, com els estrangers que resideixen enmig vostre, observareu perpètuament aquesta prescripció: el dia deu del mes setè dejunareu i no fareu cap mena de treball. 30 Aquest dia faran a favor vostre el ritu d'expiació que us purifica: aquest dia sereu purificats de tots els vostres pecats davant el Senyor. 31 És un gran dia de repòs, un dia de dejuni. Observareu perpètuament aquesta prescripció.
32 »El sacerdot que haurà estat ungit i haurà rebut la investidura per a succeir el seu pare com a gran sacerdot, farà l'expiació. Es posarà les vestidures sagrades de lli, 33 per a fer l'expiació del lloc més sant, de la resta de la tenda del trobament i de l'altar, i també per a expiar pels sacerdots i per tot el poble que forma la comunitat d'Israel.
34 »Haureu d'observar perpètuament aquesta prescripció: una vegada l'any celebrareu l'expiació per tots els pecats dels israelites.
I Aaron va complir tot el que el Senyor havia ordenat a Moisès.
El codi de Santedat (17-26)
1. Normes sobre la sang
17
El Senyor va parlar encara a Moisès. Li digué:
--Comunica a Aaron, als seus fills i a tots els israelites aquests manaments:
»Si un israelita immola un toro, un anyell o un cabrit, dins o fora del campament, i no el porta a l'entrada de la tenda del trobament, per presentar-lo com a ofrena al Senyor davant el seu tabernacle, aquest home serà culpable d'haver vessat la sang d'un ésser vivent i serà exclòs del seu poble. Així, doncs, els israelites han de portar al sacerdot els animals que sacrificarien en ple camp, i els han d'oferir al Senyor com a sacrifici de comunió, a l'entrada de la tenda del trobament. El sacerdot aspergirà amb la sang l'altar del Senyor, a l'entrada de la tenda del trobament, i hi farà cremar el greix com a ofrena d'olor agradable al Senyor. Que mai més no tornin a oferir sacrificis als ídols en forma de boc, darrere els quals es prostitueixen. És una prescripció perpètua per a vosaltres i per a totes les generacions.
»Si un israelita o un immigrant que resideix entre vosaltres ofereix un holocaust o un altre sacrifici, i no porta l'animal a l'entrada de la tenda del trobament per oferir-lo al Senyor, aquest home serà exclòs del poble d'Israel.
10 »Si un israelita o un immigrant que resideix entre vosaltres menjava sang de qualsevol animal, jo em posaria contra ell i l'exclouria del seu poble. 11 Perquè la vida de tot ésser vivent està en la sang. Jo us concedeixo de vessar la sang sobre l'altar perquè expieu per les vostres vides: la sang permet d'expiar, perquè oferir la sang és oferir una vida. 12 Per això he dit als israelites: "Ningú de vosaltres ni cap immigrant que resideixi entre vosaltres no ha de menjar la sang."
13 »Si un israelita o un immigrant que resideix entre vosaltres caça un animal o un ocell dels que es poden menjar, que en vessi la sang i la cobreixi amb terra. 14 Perquè la vida de tot ésser vivent està en la seva sang; per això he dit als israelites: "No mengeu la sang de cap animal, perquè la vida de tot ésser vivent està en la sang. Qui en mengi serà exclòs del poble d'Israel."
15 »Si algú, nadiu israelita o immigrant, menja carn d'un animal mort naturalment o destrossat per una bèstia salvatge, s'haurà de rentar els vestits, es rentarà amb aigua ell mateix i quedarà impur fins al vespre. Després quedarà pur. 16 Si no es renta ell mateix ni renta els seus vestits, portarà el pes de la seva culpa.
2. Relacions sexuals prohibides
18
El Senyor va parlar encara a Moisès. Li digué:
--Comunica això als israelites:
»Jo sóc el Senyor, el vostre Déu. No imiteu les pràctiques del país d'Egipte, on heu viscut, ni les del país de Canaan, on us faré entrar; no seguiu els costums d'aquests pobles. Compliu les meves decisions, observeu i seguiu els meus decrets. Jo sóc el Senyor, el vostre Déu.
»Observeu els meus decrets i les meves decisions. L'home que els compleix hi trobarà la vida. Jo sóc el Senyor.
»Que ningú de vosaltres no s'acosti a cap parent pròxim per tenir-hi relacions sexuals. Jo sóc el Senyor.
»No deshonris el teu pare tenint relacions amb la teva mare. És la teva mare: no la deshonris.
»No tinguis relacions amb cap de les dones del teu pare: també el deshonraries a ell.
»No tinguis relacions amb la teva germanastra de part de pare o de mare, encara que no hagi nascut a casa: no la deshonris.
10 »No tinguis relacions amb la filla d'un fill o d'una filla teva: seria la teva pròpia deshonra.
11 »No tinguis relacions amb la filla d'una dona del teu pare. Nascuda del teu pare, és germanastra teva.
12 »No tinguis relacions amb la germana del teu pare. És una parenta pròxima d'ell.
13 »No tinguis relacions amb la germana de la teva mare. És una parenta pròxima d'ella.
14 »No deshonris el germà del teu pare tenint relacions amb la seva muller. És tia teva.
15 »No tinguis relacions amb la teva nora. És la muller del teu fill: no hi tinguis relacions.
16 »No tinguis relacions amb la teva cunyada. És la muller del teu germà.
17 »No prenguis per mullers una dona i la seva filla, ni tampoc la filla del seu fill o de la seva filla. Són parentes pròximes d'ella: seria un incest.
18 »No prenguis per muller la germana de la teva dona mentre aquesta visqui: les relacions amb ella provocarien rivalitats.
19 »No t'acostis a una dona durant la menstruació. És ritualment impura.
20 »No jeguis amb la dona d'algú del teu poble d'Israel: quedaries impur.
21 »No sacrifiquis cap fill teu cremant-lo en honor de Moloc: profanaries el nom del teu Déu. Jo sóc el Senyor.
22 »No jeguis amb un altre home com es fa amb una dona: és una cosa abominable.
23 »No jeguis amb una bèstia: quedaries impur. Que cap dona no s'ofereixi per acoblar-se amb una bèstia: és una perversió.
24 »No us feu impurs amb cap d'aquestes pràctiques. Això és el que fan les nacions que jo expulsaré de davant vostre. 25 El seu país ha quedat impur. Per això els demanaré comptes d'aquestes culpes, i el país vomitarà els seus habitants.
26 »Vosaltres, en canvi, tant els nadius com els immigrants que resideixin enmig vostre, observeu els meus decrets i les meves decisions i no cometeu cap d'aquestes coses abominables. 27 Els habitants que vivien al país abans de vosaltres les van cometre, i el país va quedar impur. 28 No torneu a profanar-lo, perquè el país no us vomiti també a vosaltres, com va vomitar la nació que us va precedir. 29 Perquè tothom qui cometi aquestes abominacions serà exclòs del poble d'Israel.
30 »Observeu, doncs, tot el que jo us mano; no seguiu cap d'aquestes pràctiques abominables que s'hi feien abans de vosaltres. No us hi feu impurs també vosaltres. Jo sóc el Senyor, el vostre Déu.
3. Les conseqüències de la santedat de Déu
19
El Senyor va parlar encara a Moisès. Li digué:
--Comunica això a tota la comunitat dels israelites:
»Sigueu sants, perquè jo, el Senyor, el vostre Déu, sóc sant.
»Que tothom respecti la seva mare i el seu pare.
»Guardeu el repòs dels meus dies festius. Jo sóc el Senyor, el vostre Déu.
»No us decanteu cap als ídols, no us fabriqueu déus de fosa. Jo sóc el Senyor, el vostre Déu.
»Quan oferiu al Senyor un sacrifici de comunió, feu-ho de manera que el Senyor es complagui en vosaltres. Mengeu la carn el mateix dia del sacrifici i l'endemà, però el tercer dia cremeu tot el que en quedi. Si algú en menjava el tercer dia, jo no m'hi complauria; aquesta carn és com si fos carronya. El qui en mengés portaria el pes de la seva culpa, perquè profanaria una cosa consagrada a mi, el Senyor, i seria exclòs del poble d'Israel.
»Quan segueu els sembrats, no arribeu fins a la partió del camp ni recolliu les espigolalles. 10 I en la verema, igualment: no esgotimeu la vinya ni recolliu els grans que han caigut. Deixeu-ho per als pobres i els immigrants. Jo sóc el Senyor, el vostre Déu.
11 »No robeu. No mentiu ni us comporteu falsament amb algú del poble. 12 No jureu en fals pel meu nom. Seria profanar el nom del teu Déu. Jo sóc el Senyor.
13 »No explotis el teu proïsme ni li prenguis allò que és seu. No retinguis fins l'endemà la paga del jornaler. 14 No insultis un sord ni facis la traveta a un cec. Pensa que el teu Déu ho veu tot. Jo sóc el Senyor.
15 »En els judicis, no donis sentències injustes. No siguis parcial a favor dels pobres ni afalaguis els poderosos. Fes justícia a tothom. 16 No vagis a escampar calúmnies entre els teus parents. No et presentis com a testimoni buscant la mort del teu proïsme. Jo sóc el Senyor.
17 »No covis odi contra el teu germà, però corregeix, si cal, el teu proïsme; així no et faràs responsable del seu pecat. 18 No siguis venjatiu ni guardis rancúnia contra ningú del teu poble. Estima els altres com a tu mateix. Jo sóc el Senyor.
19 »Guardeu també aquestes lleis:
»No aparellis dos animals d'espècies diferents, no sembris el teu camp amb dues classes de llavor ni duguis vestits de roba teixida amb dues menes de fibra.
20 »Si un home té relacions sexuals amb una esclava que és concubina d'un altre i que no ha estat ni rescatada ni alliberada, després d'investigar el cas haurà de pagar una indemnització. Però no seran condemnats a mort, ja que ella encara és esclava. 21 L'home oferirà a l'entrada de la tenda del trobament un moltó com a sacrifici de reparació. 22 El sacerdot, amb aquest sacrifici de reparació, farà el ritu d'expiació pel pecat que aquell home ha comès; i així obtindrà el perdó del seu pecat.
23 »Quan entrareu a la terra promesa i plantareu arbres fruiters de tota mena, tingueu per profans els seus fruits durant tres anys; no en mengeu. 24 Tots els fruits que produiran el quart any, consagreu-los al Senyor amb cants de lloança. 25 A partir del cinquè any podreu menjar-ne els fruits. Si ho feu així tindreu millors collites. Jo sóc el Senyor, el vostre Déu.
26 »No mengeu la carn damunt el lloc mateix on heu vessat la sang. No practiqueu les arts d'endevinar ni els encanteris. 27 No us retalleu tot al volt les vores de la cabellera ni us afaiteu els costats de la barba. 28 No us feu incisions en senyal de dol per un difunt ni us feu gravar cap mena de tatuatge. Jo sóc el Senyor.
29 »No profanis la teva filla dedicant-la a la prostitució: el país acabaria prostituint-se i es cobriria d'infàmia.
30 »Guardeu el repòs dels meus dies festius i reverencieu així el meu santuari. Jo sóc el Senyor.
31 »No acudiu als nigromants ni consulteu els endevins, perquè quedaríeu impurs. Jo sóc el Senyor, el vostre Déu.
32 »Aixeca't al davant de l'ancià i honora els seus cabells blancs; així reverenciaràs el teu Déu. Jo sóc el Senyor.
33 »Quan un immigrant vingui a instal·lar-se al costat vostre, en el vostre país, no l'exploteu. 34 Al contrari, considereu-lo com un nadiu, com un de vosaltres. Estima'l com a tu mateix, que també vosaltres vau ser immigrants en el país d'Egipte. Jo sóc el Senyor, el vostre Déu.
35 »No falsegeu els judicis, ni les mides, ni els pesos o les mesures. 36 Tingueu balances exactes, pesos exactes, mesures exactes. Jo sóc el Senyor, el vostre Déu, que us he fet sortir del país d'Egipte.
37 »Observeu tots els meus decrets i les meves decisions. Jo sóc el Senyor.
4. Disposicions penals
20
El Senyor va parlar encara a Moisès. Li digué:
--Comunica això als israelites:
»Tothom, israelita o immigrant resident a Israel, que doni un fill seu en sacrifici en honor de Moloc, serà condemnat a mort. La gent del país l'ha d'apedregar. Jo mateix em giraré contra aquest home i l'exclouré del seu poble d'Israel, perquè, oferint un fill a Moloc, ha fet impur el meu santuari i ha profanat el meu sant nom. Si la gent del país tanca els ulls davant l'home que dóna un fill seu a Moloc, i no el condemna a mort, jo mateix em giraré contra ell i contra la seva família i l'exclouré del seu poble d'Israel, amb tots els qui, com ell, es prostitueixin donant culte a Moloc.
»També em giraré contra el qui consulti nigromants i endevins; seria com prostituir-se donant culte a altres déus. Jo l'exclouré del poble d'Israel.
»Manteniu-vos sants, i sereu sants, perquè jo sóc el Senyor, el vostre Déu.
»Compliu les meves prescripcions i poseu-les en pràctica. Jo, el Senyor, us santifico.
»Qui maleeixi el pare o la mare serà condemnat a mort. És el responsable de la seva pròpia mort: havia maleït els seus pares.
10 »Si algú comet adulteri amb la muller d'un altre, tant l'adúlter com l'adúltera seran condemnats a mort.
11 »Si algú jeu amb una de les dones del seu pare, deshonrant així el seu propi pare, tots dos seran condemnats a mort. Són responsables de la seva pròpia mort.
12 »Si algú jeu amb la seva nora, tots dos seran condemnats a mort. Han comès una perversió. Són responsables de la seva pròpia mort.
13 »Si un home jeu amb un altre home com es fa amb una dona, tots dos cometen una acció abominable. Seran condemnats a mort. Són responsables de la seva pròpia mort.
14 »Si un home pren per mullers una filla i la seva mare, comet una infàmia. Tant ell com elles seran cremats vius. Així s'evitarà que aquesta infàmia es propagui entre vosaltres.
15 »Si un home jeu amb una bèstia, serà condemnat a mort. Mateu també la bèstia.
16 »Si una dona intenta d'acoblar-se amb una bèstia, mata la dona i la bèstia. Seran condemnats a mort. Han merescut la seva pròpia mort.
17 »Si un home pren per muller la seva germanastra de part de pare o de mare, la veu nua i ella el veu nu, és cosa vergonyosa. Seran exclosos en presència dels altres israelites. L'home que ha tingut relacions amb la seva germanastra portarà el pes de la seva culpa.
18 »Si algú jeu amb una dona durant la menstruació, tots dos seran exclosos del poble d'Israel: de comú acord, han deixat nua la font de la sang de la dona.
19 »No tinguis relacions amb la germana de la teva mare o del teu pare. Serien relacions amb una parenta pròxima. Tots dos portaran el pes de la seva culpa.
20 »Si un home jeu amb la muller del seu oncle, deshonra el seu oncle. Tots dos portaran el pes del seu pecat i moriran sense fills.
21 »Si un home pren per muller la seva cunyada, comet una immoralitat. Deshonra el seu propi germà. No tindran fills.
Exhortació
22 »Compliu tots el meus decrets i les meves decisions i poseu-los en pràctica. Així no us vomitarà el país on jo us faré entrar perquè hi habiteu. 23 No seguiu els costums dels pobles que jo expulsaré de davant vostre. Em repugna la seva manera de comportar-se. 24 Per això us he dit: "Preneu possessió vosaltres del seu país, jo us el dono en heretat: és un país que regalima llet i mel." Jo sóc el Senyor, el vostre Déu, que us he separat dels altres pobles. 25 També vosaltres separeu el bestiar pur de l'impur, els ocells purs dels impurs. No us feu detestables tocant o menjant bestiar, ocells o bestioles que s'arrosseguen per terra: jo els he posat a part perquè els tingueu per impurs.
26 »Sigueu sants davant meu, perquè jo, el Senyor, sóc sant i us he separat dels altres pobles perquè fóssiu meus.
27 »L'home o la dona que practiquin entre vosaltres la nigromància o les arts d'endevinar seran condemnats a mort. Moriran apedregats. Són responsables de la seva pròpia mort.
5. La santedat dels sacerdots
a. Normes referents a la vida dels sacerdots
21
El Senyor va dir a Moisès:
--Digues als sacerdots, descendents d'Aaron:
»Cap sacerdot no s'ha de fer impur acostant-se al cadàver d'un parent, llevat que sigui un parent pròxim: la mare, el pare, el fill, la filla o bé el germà. Però si és una germana soltera, també es podrà fer impur: és una parenta pròxima que encara no ha estat donada a cap home. Entre la seva parentela no s'ha de fer impur a la lleugera; seria indigne d'ell. Els sacerdots no es raparan el cap, no s'afaitaran els costats de la barba ni es faran incisions al cos. Són consagrats al seu Déu i no han de profanar el seu nom. Ells ofereixen la part dels sacrificis cremats en honor del Senyor, l'aliment que pertany al seu Déu. S'han de mantenir en estat de santedat.
»El sacerdot no prendrà per muller una prostituta, una violada o una dona repudiada pel marit, ja que tot sacerdot és consagrat al seu Déu. Que tothom respecti la santedat del sacerdot, perquè ell ofereix l'aliment que pertany al teu Déu. Que tothom tingui per sant el sacerdot, perquè jo, el Senyor, que us santifico, sóc sant.
»Si la filla d'un sacerdot es deshonra prostituint-se, profana la santedat del seu pare. Cremeu-la.
10 »El gran sacerdot, el primer entre els seus germans sacerdots, ha estat consagrat amb l'oli de la unció vessat sobre el seu cap i ha rebut el ritu de la investidura sacerdotal per a poder-se revestir amb els ornaments sagrats. No es deslligarà la cabellera ni s'esquinçarà els vestits en senyal de dol. 11 No s'acostarà a cap cadàver, no es farà impur ni tan sols acostant-se al cadàver del seu pare o de la seva mare; 12 no deixarà en aquest cas el lloc sagrat per no profanar el santuari del seu Déu, ja que té per diadema l'oli de la unció del seu Déu. Jo sóc el Senyor.
13 »Prendrà per muller una dona encara verge. 14 No podrà casar-se amb una viuda, una repudiada, una violada o una dona que s'ha deshonrat prostituint-se. Escollirà per esposa una dona verge de família sacerdotal, 15 per no introduir en el seu llinatge una descendència profana. Jo, el Senyor, el santifico.
b. Casos d'impediment per al sacerdoci
16 El Senyor va parlar encara a Moisès. Li digué:
17 --Comunica això a Aaron:
»Mai cap dels teus futurs descendents que tingui un defecte físic no podrà acostar-se a l'altar per oferir l'aliment que pertany al seu Déu: 18 ni un cec, ni un coix, ni un que tingui el nas aixafat o les orelles deformades, 19 o la cama o el braç trencats, 20 ni un que sigui geperut o raquític, o malalt dels ulls o de la pell, amb sarna o tinya, o un castrat. 21 Cap dels descendents del sacerdot Aaron que tingui un defecte físic no s'atansarà a l'altar per oferir les parts dels sacrificis cremades en honor del Senyor. Té un defecte i no s'ha d'atansar a oferir l'aliment que pertany al seu Déu. 22 Podrà menjar del que pertany al seu Déu, tant de les ofrenes molt santes com de les santes; 23 però, per raó del seu defecte, no ha d'entrar davant la cortina interior ni s'ha d'acostar a l'altar. Així no profanarà les meves coses santes, perquè jo, el Senyor, les santifico.
24 Moisès va comunicar tot això a Aaron, als seus fills i a tots els israelites.
c. Condicions per a poder menjar les ofrenes santes
22
El Senyor va parlar encara a Moisès. Li digué:
--Explica a Aaron i als seus fills en quins casos, per no profanar el meu sant nom, s'han d'abstenir de les ofrenes santes que els israelites em consagren. Jo sóc el Senyor. Digues-los això:
»En les generacions futures, aquell descendent vostre que s'acosti, en estat d'impuresa ritual, a les ofrenes santes que els israelites consagren al Senyor, serà exclòs del meu servei. Jo sóc el Senyor. Cap sacerdot descendent d'Aaron, que estigui malalt de lepra o de pèrdua seminal, no menjarà cap ofrena santa mentre no hagi quedat pur. Això val igualment per al sacerdot que es troba en estat d'impuresa pel contacte amb alguna cosa o amb algú que ha tocat un cadàver, o bé per una pol·lució, o bé pel contacte amb una bestiola o amb un home que l'hagin pogut fer impur amb qualsevol mena d'impuresa. Aquest sacerdot quedarà impur fins al vespre i no menjarà cap ofrena santa mentre no s'hagi rentat amb aigua. Des de la posta del sol, quedarà pur i podrà menjar de l'ofrena santa, que és l'aliment reservat als sacerdots. Cap sacerdot no menjarà carn d'un animal mort naturalment o destrossat per una bèstia salvatge: quedaria impur. Jo sóc el Senyor.
»Que els sacerdots observin les meves prescripcions i no es carreguin el pes d'un pecat que els portaria la mort, per la profanació d'una ofrena santa. Jo, el Senyor, els santifico.
10 »Ningú que no sigui de les famílies sacerdotals no menjarà aliments consagrats: ni un hoste del sacerdot ni un jornaler seu no en menjaran. 11 Però si un sacerdot amb els seus diners compra un esclau, aquest podrà menjar-ne, igual que els esclaus nascuts a casa seva. 12 Si la filla d'un sacerdot es casa amb un que no és de família sacerdotal, no podrà menjar de la porció reservada de les ofrenes santes. 13 Però si queda viuda o és repudiada sense tenir fills, i torna a viure a la casa paterna com abans de casar-se, podrà menjar dels aliments del seu pare. Ningú no pot menjar aliments consagrats si no és de família sacerdotal.
14 »Si algú, sense adonar-se'n, ha menjat una part reservada de les ofrenes santes, restituirà al sacerdot l'equivalent del que ha pres i hi afegirà una cinquena part.
15 »Els sacerdots no poden profanar les ofrenes santes que els israelites han reservat per al Senyor. 16 Si ho fessin, els israelites portarien el pes d'una culpa que exigiria una reparació. Jo, el Senyor, santifico les ofrenes.
6. Animals destinats als sacrificis
17 El Senyor va parlar encara a Moisès. Li digué:
18 --Comunica això a Aaron, als seus fills i a tots els israelites:
»Si un israelita o un immigrant que resideix a Israel, en compliment d'un vot o com a ofrena voluntària, vol oferir un holocaust al Senyor 19 per obtenir el seu favor, ha d'oferir un mascle sense cap defecte, escollit d'entre els vedells, els anyells o els cabrits. 20 No oferiu cap animal tarat: ell no us l'acceptaria.
21 »Si algú, en compliment d'un vot o com a ofrena voluntària, vol oferir al Senyor un sacrifici de comunió per obtenir el seu favor, ha d'oferir un animal del bestiar gros o del menut, sense cap defecte, sense cap tara. 22 No presenteu al Senyor cap animal cec o esguerrat, mutilat, purulent, sarnós o tinyós; no els poseu sobre l'altar com a ofrena cremada en honor del Senyor. 23 Com a ofrena voluntària pots presentar un vedell o un cabrit esquifits o deformes; però, en compliment d'un vot, no serien acceptats. 24 No oferiu al Senyor cap animal amb els testicles masegats, aixafats, trencats o tallats. No els oferiu al Senyor quan sereu al vostre país. No ho feu mai. 25 No accepteu cap d'aquests animals de part d'un estranger per oferir-los com a aliment que pertany al vostre Déu. Els han mutilat i són defectuosos. El vostre sacrifici no seria acceptat.
26 El Senyor va parlar encara a Moisès. Li digué:
27 --Quan neixi un vedell, un anyell o un cabrit, es quedaran amb la mare una setmana. A partir del vuitè dia, ja poden ser acceptats com a ofrena cremada en honor del Senyor. 28 Però no immoleu el mateix dia una vaca o una ovella amb la seva cria.
29 »Quan oferiu al Senyor un sacrifici d'acció de gràcies, oferiu-lo de manera que pugui ser acceptat per ell. 30 Mengeu-ne la carn el mateix dia, sense deixar-ne res per a l'endemà. Jo sóc el Senyor.
Exhortació
31 »Compliu els meus preceptes i poseu-los en pràctica. Jo sóc el Senyor. 32 No profaneu el meu sant nom; entre vosaltres, els israelites, vull ser santificat. Jo, el Senyor, us santifico. 33 Jo us he fet sortir del país d'Egipte a fi de ser el vostre Déu. Jo sóc el Senyor.
7. Calendari de les festes d'Israel
23
El Senyor va parlar encara a Moisès. Li digué:
--Comunica això als israelites:
»En les festes del Senyor convocareu els israelites a aplec sagrat. Els hi convocareu en les festes següents:
a. El dissabte
»Tens sis dies per a treballar, però el setè dia és dissabte, dia de repòs amb aplec sagrat. No feu cap treball. És dia de repòs dedicat al Senyor arreu on habiteu.
»Aquestes són les altres festes del Senyor, els aplecs sagrats a què heu de convocar els israelites en les dates prescrites:
b. La Pasqua i la festa dels Àzims
»El capvespre del dia catorze del primer mes celebrareu la Pasqua en honor del Senyor. El dia quinze del mateix mes començarà la festa dels Àzims en honor del Senyor. Durant set dies heu de menjar el pa sense llevat. El primer dia és per a vosaltres un dia d'aplec sagrat: no heu de fer cap mena de treball. Cremareu ofrenes en honor del Senyor cada dia de la setmana. El setè dia torna a ser un dia d'aplec sagrat: no heu de fer cap mena de treball.
c. La festa de la primera garba
El Senyor va parlar encara a Moisès. Li digué:
10 --Comunica això als israelites:
»Quan entrareu al país que jo us dono i començareu la sega, porteu als sacerdots la primera garba, les primícies de la collita. 11 El sacerdot presentarà la garba davant el Senyor l'endemà del dissabte, i així el Senyor es complaurà en vosaltres. 12 El mateix dia que haureu presentat la garba, oferiu al Senyor en holocaust un anyell d'un any sense cap defecte. 13 Presentareu també una ofrena de sis quilos de flor de farina pastada amb oli; és una ofrena d'olor agradable, cremada en honor del Senyor; l'acompanyareu amb una libació d'un litre de vi.
14 »No menjareu, d'aquesta collita, ni pa, ni espigues torrades, ni gra novell, fins que haureu presentat l'ofrena al vostre Déu. Observeu perpètuament aquesta llei per totes les generacions, arreu on habiteu.
d. La festa de Pentecosta o de les Setmanes
15 »Des del dia que presentareu solemnement la primera garba, l'endemà del dissabte, compteu set setmanes senceres. 16 D'aquesta manera, fins l'endemà del setè dissabte comptareu cinquanta dies. El dia que fa cinquanta presentareu al Senyor una ofrena de la nova collita: 17 des d'arreu on habitareu porteu dos pans per presentar-los solemnement; cada pa serà preparat amb sis quilos de flor de farina i serà cuit amb llevat. Són les primícies per al Senyor. 18 A més dels pans, oferiu en holocaust al Senyor set anyells d'un any sense cap defecte, un vedell i dos moltons, amb l'ofrena de flor de farina i les libacions corresponents: són ofrenes d'olor agradable, cremades en honor del Senyor. 19 Oferiu també un boc en sacrifici pel pecat i dos anyells d'un any en sacrifici de comunió. 20 Juntament amb els pans de les primícies, el sacerdot oferirà el boc i els dos anyells, amb el ritu de presentació davant el Senyor. Aquestes ofrenes són la porció santa del Senyor reservada al sacerdot. 21 El mateix dia convoqueu per a vosaltres un aplec sagrat: no us heu d'ocupar en cap mena de treball. Observeu perpètuament aquesta llei per totes les generacions, arreu on habiteu.
22 »Quan segueu els sembrats, no arribeu fins a la partió del camp ni recolliu les espigolalles: deixa-ho per als pobres i els immigrants. Jo sóc el Senyor, el vostre Déu.
e. El dia primer del mes setè
23 El Senyor va parlar encara a Moisès. Li digué:
24 --Comunica això als israelites:
»El dia primer del mes setè observeu un dia de repòs, un dia de commemoració, anunciada a toc de corn. És un dia d'aplec sagrat. 25 No feu cap mena de treball i presenteu una ofrena que serà cremada en honor del Senyor.
f. El dia de l'Expiació
26 El Senyor va parlar encara a Moisès:
27 --El dia deu del mes setè és el dia de l'Expiació. Convoqueu un aplec sagrat, dejuneu i presenteu una ofrena que serà cremada en honor del Senyor. 28 Aquell dia no heu de fer cap mena de treball, perquè és el dia de l'expiació de les culpes, el dia que es fa a favor vostre el ritual d'expiació davant el Senyor, el vostre Déu. 29 Aquell dia, tothom qui no dejuni serà exclòs del poble d'Israel. 30 I jo mateix faré desaparèixer d'enmig d'Israel tot aquell qui faci algun treball aquell dia. 31 No feu cap mena de treball. Observeu perpètuament aquesta llei per totes les generacions, arreu on habiteu. 32 Per a vosaltres és un gran dia de repòs i de dejuni.
»Des del capvespre del dia nou fins al capvespre de l'endemà, guardareu el repòs.
g. La festa dels Tabernacles
33 El Senyor va parlar encara a Moisès. Li digué:
34 --Comunica això als israelites:
»El dia quinze del mes setè comença la festa dels Tabernacles, dedicada al Senyor durant una setmana. 35 El primer dia és dia d'aplec sagrat i no fareu cap mena de treball. 36 Cremeu una ofrena en honor del Senyor cada dia de la setmana. El vuitè dia torna a ser per a vosaltres un dia d'aplec sagrat i tornareu a cremar una ofrena en honor del Senyor. És l'aplec sagrat de cloenda: no heu de fer cap mena de treball.
37 »Aquestes són les festes del Senyor en què convocareu els israelites a aplec sagrat i presentareu dons en honor del Senyor: presentareu holocaustos i ofrenes, sacrificis de comunió i libacions, segons el ritual de cada festa. 38 Aquests sacrificis s'afegiran als que oferiu al Senyor cada dissabte i a tots els dons i sacrificis que pugueu oferir al Senyor voluntàriament o per complir un vot.
39 »El dia quinze del mes setè, quan haureu recollit els fruits de la terra, celebrareu una setmana de festa en honor del Senyor. El primer i el vuitè dia seran dies de repòs. 40 El primer dia fareu unes enramades amb fruits d'arbres bonics, amb palmes, amb brancatge d'arbres frondosos i de salzes dels torrents: celebreu la festa amb alegria, durant una setmana, a la presència del Senyor, el vostre Déu. 41 De generació en generació celebreu cada any aquesta festa de set dies dedicada al Senyor. Observeu perpètuament aquesta llei per totes les generacions. Celebreu la festa el mes setè: 42 durant set dies heu de viure en cabanes. Vosaltres, els nascuts a Israel, viureu en cabanes, 43 perquè els vostres descendents sàpiguen que vaig fer viure en cabanes els israelites quan els vaig fer sortir d'Egipte. Jo sóc el Senyor, el vostre Déu.
44 Així Moisès va promulgar als israelites les festes del Senyor.
8. Altres prescripcions
a. El canelobre
24
El Senyor va parlar encara a Moisès. Li digué:
--Mana als israelites que et proveeixin d'oli pur d'oliva, oli verge, per a alimentar perpètuament els gresols del canelobre. Cada vespre Aaron prepararà els gresols a la tenda del trobament, davant la cortina que tanca l'arca de l'aliança, perquè cremin contínuament a la presència del Senyor, fins l'endemà al matí. És una llei perpètua per totes les generacions. Aaron prepararà els gresols que hi ha en el canelobre d'or pur, a la presència del Senyor, perquè cremin cada nit.
b. Els pans d'ofrena
»Pren flor de farina i fes-ne coure dotze pans en forma de coca, de sis quilos cada un. Col·loca'ls després sobre la taula d'or pur, en dues piles de sis, a la presència del Senyor. Damunt de cada pila, posa-hi encens pur, per cremar-lo després en honor del Senyor. Aquest encens servirà, en comptes del pa, com a ofrena de memorial.
»Cada dissabte, perpètuament, s'hauran de presentar aquests pans a la presència del Senyor. És un deure dels israelites per sempre. Aquests pans són per a Aaron i els seus descendents; se'ls menjaran en un lloc sant, perquè són una porció molt santa de les ofrenes cremades en honor del Senyor. Aquesta part els és reservada per sempre.
c. Un cas de blasfèmia
10 Hi havia entre els israelites un fill de mare israelita i de pare egipci. Un dia es va barallar amb un altre israelita al campament. 11 El fill de mare israelita va blasfemar contra el Senyor i maleí el seu nom. El portaren a Moisès. La mare d'aquest home es deia Xelomit i era filla de Dibrí, de la tribu de Dan. 12 Van deixar aquell home ben vigilat, esperant que el Senyor mateix pronunciés la sentència.
13 El Senyor va parlar llavors a Moisès. Li digué:
14 --Fes sortir aquest blasfem fora del campament. Que tots els qui l'han sentit blasfemar li posin les mans sobre el cap. I després tota la comunitat el farà morir apedregat. 15 Parla als israelites i digues-los:
»Tothom qui maleeixi el seu Déu es carregarà el pes del seu pecat. 16 Qui blasfemi contra el nom del Senyor serà condemnat a mort. Tota la comunitat l'apedregarà. Tant si és un immigrant com si és un nadiu israelita, morirà, perquè ha blasfemat contra el nom del Senyor.
17 »Qui mati un ésser humà serà condemnat a mort. 18 Qui mati l'animal d'un altre, l'ha de compensar amb un de viu: animal per animal.
19 »Al qui lesioni un seu company, li faran el mateix que ell ha fet: 20 fractura per fractura, ull per ull, dent per dent. Li faran el mateix que ell ha fet a l'altre.
21 »Qui mati un animal ha de compensar-ho amb un altre. Però qui mati un home morirà.
22 »La legislació val tant per als immigrants com per als nadius israelites. Jo sóc el Senyor, el vostre Déu.
23 Moisès va comunicar tot això als israelites i ells van treure el blasfem fora del campament i l'apedregaren. Els israelites van complir el que el Senyor havia manat a Moisès.
d. L'any sabàtic
25
El Senyor va parlar a Moisès dalt de la muntanya del Sinaí. Li digué:
--Comunica això als israelites:
»Quan haureu entrat al país que jo us dono, deixeu reposar la terra cada set anys. És un any de repòs en honor del Senyor.
»Sembra el teu camp durant sis anys, esporga igualment durant sis anys la teva vinya i recull-ne el fruit. Però l'any setè serà un any de repòs per a la terra, un any de repòs consagrat al Senyor: no sembris el camp ni esporguis la vinya; no seguis el que creixi espontàniament després de l'última collita ni veremis els raïms dels ceps que no hauràs esporgat: és l'any de repòs per a la terra. El fruit de la terra en repòs us servirà d'aliment, a tu, al teu servent i a la teva serventa, al teu jornaler i a l'immigrant, a tots els qui viuen a casa teva. Allò que la terra produeixi servirà també d'aliment al teu bestiar i als animals feréstecs que hi hagi al teu país.
e. L'any jubilar
»Després compta set setmanes d'anys, és a dir, set vegades set anys, que són quaranta-nou anys. Llavors, arribat el dia deu del mes setè, que és el dia de l'Expiació, fes que ressoni el corn per tot el país: 10 declareu sant l'any que fa cinquanta i proclameu la llibertat a tots els habitants del país. Aquest any serà l'any del jubileu: els qui s'havien venut el patrimoni, el recobraran, i els qui s'havien venut ells mateixos, retornaran al seu clan. 11 Cada cinquanta anys és un any jubilar: aquell any no sembrareu, ni segareu el que haurà crescut espontàniament, ni veremareu els raïms dels ceps que no haureu esporgat, 12 perquè és l'any del jubileu, un any sant: mengeu el que creixi als camps.
13 »Aquest any del jubileu cadascú recobrarà el patrimoni que s'havia venut. 14 Per això, en les operacions de compra i venda, que ningú no perjudiqui un altre germà israelita. 15 Compreu o veneu tenint en compte els anys transcorreguts des del darrer jubileu i el nombre de collites anyals que hi haurà fins al jubileu vinent: 16 el preu de les terres serà més alt com més anys faltin, i més baix, si en falten pocs, ja que de fet només compreu i veneu un cert nombre de collites. 17 Ningú no ha de perjudicar l'altre. Reverencieu el vostre Déu. Jo sóc el Senyor, el vostre Déu.
18 »Compliu els meus decrets, observeu les meves decisions i habitareu segurs en el vostre país. 19 La terra donarà els seus fruits, menjareu fins a saciar-vos i podreu viure segurs al país.
20 »Potser us preguntareu: "Què menjarem l'any setè si no podem sembrar ni collir?" 21 Sapigueu que l'any sisè us enviaré la meva benedicció perquè la terra produeixi la collita necessària per a tres anys. 22 L'any vuitè tornareu a sembrar els vostres camps, però encara menjareu de l'última collita, fins que arribi la collita de l'any novè.
f. El dret de rescat de les terres
23 »Les terres no es poden vendre definitivament, perquè tot el país és meu, i per a mi vosaltres no sou més que uns immigrants i uns forasters. 24 Per això, de totes les terres del vostre patrimoni, en mantindreu el dret de rescat.
25 »Si un dels teus germans israelites cau en la misèria i ven part de les terres que formen el seu patrimoni, el seu parent més pròxim té dret a rescatar allò que l'altre ha venut. 26 Si algú no té cap parent que li ho rescati, però troba els mitjans per a rescatar-ho ell mateix, 27 descomptarà els anys passats des de la venda i pagarà al comprador el valor de les anyades que resten fins al jubileu: així recobrarà el seu patrimoni. 28 Però si no troba els mitjans per a pagar aquestes anyades, la part que va vendre quedarà en poder del comprador fins a l'any del jubileu. Llavors el venedor recobrarà el seu patrimoni.
29 »Si algú ven una casa habitable dins una ciutat emmurallada, mantindrà el dret de rescat durant tot el primer any, comptant des del dia de la venda. 30 Però si no l'ha rescatada abans de complir-se l'any sencer, la casa que es troba a la ciutat emmurallada quedarà en ferm com a propietat del comprador i dels seus descendents. No tornarà al primer propietari l'any del jubileu. 31 Però els drets sobre les cases dels pobles no emmurallats són iguals que els drets sobre els camps: es poden rescatar i, l'any del jubileu, tornaran al primer propietari.
32 »Pel que fa a les ciutats levítiques, els levites mantindran sempre el dret de rescat sobre les cases de les ciutats que són possessió seva. 33 Però encara que siguin altres levites els qui les rescatin, tornaran al primer propietari l'any del jubileu, perquè les cases de les ciutats levítiques són l'únic patrimoni que tenen els levites entre la gent d'Israel. 34 En canvi, els camps del voltant de les seves ciutats no es podran vendre, perquè són patrimoni perpetu dels levites.
g. Préstecs als pobres
35 »Si un dels teus germans israelites cau en la misèria i veus que no es pot mantenir, assisteix-lo perquè pugui continuar vivint al teu costat. Fes-ho també amb un immigrant o amb un foraster. 36 No li exigeixis interessos ni compensacions. Demostra així que reverencies el teu Déu. Que aquest germà teu pugui viure al teu costat. 37 No li prestis diners a interès i, si li dónes menjar, no ho facis per treure'n un profit. 38 Jo sóc el Senyor, el vostre Déu, que us he fet sortir del país d'Egipte, per donar-vos el país de Canaan i ser el vostre Déu.
h. El dret de rescat de les persones
39 »Si un dels teus germans israelites cau en la misèria i se't ven, no l'obliguis a fer treballs propis d'un esclau; 40 tracta'l com un jornaler o un foraster. Treballarà a casa teva fins a l'any del jubileu. 41 Llavors quedarà lliure, tant ell com els seus fills, retornarà al seu clan i recobrarà el seu patrimoni. 42 Els israelites són els meus servents que jo he fet sortir del país d'Egipte i, per tant, no poden ser venuts com es ven un esclau. 43 No maltractis un germà israelita com si en fossis l'amo. Demostra així que reverencies el teu Déu.
44 »Si et fan falta esclaus o esclaves, compra'ls dels pobles veïns. 45 També en podeu comprar d'entre els fills dels forasters que han vingut a viure enmig vostre, o bé d'entre les seves famílies nascudes en el vostre país. Seran propietat vostra. 46 Els podreu deixar en herència als vostres fills perquè continuïn essent-ne els propietaris. Els podreu conservar com a esclaus per sempre. Però ningú de vosaltres no ha de maltractar cap dels seus germans israelites com si en fos l'amo.
47 »Si un immigrant o un foraster que viu al teu país s'enriqueix i, en canvi, un germà teu israelita cau en la misèria i es ven a aquest immigrant o a un descendent de la seva família, 48 l'israelita que s'ha venut tindrà dret de rescat. Un dels seus germans el podrà rescatar, 49 o un oncle seu o un cosí seu o un altre parent seu; fins i tot es podrà rescatar ell mateix si té mitjans per a fer-ho. 50 D'acord amb el comprador, comptarà els anys passats des que es va vendre fins a l'any del jubileu, i farà la proporció entre el preu de venda i el nombre d'anys, avaluats segons els jornals d'un jornaler. 51 Si encara queden molts anys per al jubileu, pagarà pel seu rescat la part corresponent al nombre d'aquests anys. 52 Si en queden pocs, pagarà pel seu rescat la part corresponent al nombre d'aquests anys. 53 Tot el temps que passi amb el qui l'ha comprat, serà com un jornaler. No permetis que el maltractin com si en fossin amos. 54 Si no ha estat rescatat de cap d'aquestes maneres, recuperarà la llibertat amb els seus fills l'any del jubileu.
i. Exhortació final
55 »Els israelites són els meus servents. Són els meus servents que jo he fet sortir del país d'Egipte. Jo sóc el Senyor, el vostre Déu.
26
»No us fabriqueu ídols, no us erigiu estàtues idolàtriques ni pilars sagrats, no planteu, en el vostre país, pedres decorades per adorar-les. Perquè jo sóc el Senyor, el vostre Déu. Guardeu el repòs dels meus dies festius i reverencieu el meu santuari. Jo sóc el Senyor.
Benediccions
»Si seguiu els meus decrets, si compliu i observeu els meus preceptes, faré caure les pluges al seu temps. La terra donarà bones collites, i els arbres, els seus fruits. La batuda del blat s'allargarà fins a la verema i la verema fins a la sembra. Menjareu pa fins a saciar-vos i habitareu segurs en el vostre país. Hi faré regnar la pau: podreu dormir sense que ningú us espanti. Faré desaparèixer del país les bèsties ferotges i no hi entraran les guerres. Quan perseguireu els vostres enemics, la vostra espasa els abatrà. Cinc de vosaltres en faran fugir cent, i cent en faran fugir deu mil: la vostra espasa abatrà els enemics. Em posaré a favor vostre. Faré que sigueu fecunds i que us multipliqueu, i mantindré la meva aliança amb vosaltres. 10 Les vostres collites seran tan abundants que podreu viure de les collites anteriors; fins i tot haureu de treure les collites velles per fer lloc a les noves. 11 Posaré enmig vostre el meu tabernacle i mai no us avorriré. 12 Us acompanyaré amb la meva presència: per a vosaltres jo seré el vostre Déu, i per a mi vosaltres sereu el meu poble. 13 Jo sóc el Senyor, el vostre Déu, que us he fet sortir del país dels egipcis perquè no fóssiu més els seus esclaus. Jo vaig trencar els lligams del vostre jou i ara podeu caminar amb el cap alt.
Malediccions
14 »Però si no m'escolteu, si no compliu tots aquests manaments meus, 15 si trenqueu la meva aliança rebutjant els meus decrets, no posant en pràctica les meves decisions i no complint els meus manaments, 16 jo també us tractaré així:
»Us castigaré desfermant contra vosaltres el terror, l'extenuació i la febre, que esllangueixen la vista i consumeixen la vida. Sembrareu en va els vostres camps, perquè els enemics se us menjaran la collita. 17 Em giraré contra vosaltres: els vostres enemics us derrotaran, us dominaran els qui us odien i fugireu encara que no us persegueixi ningú.
18 »I si amb tot això encara no m'escolteu, multiplicaré per set el càstig dels vostres pecats: 19 per abatre el vostre poder arrogant, faré que el cel se us torni dur com el ferro, i la terra, seca com el bronze. 20 Consumireu en va les vostres forces, però els vostres camps no donaran collites i els vostres arbres no fruitaran.
21 »Si encara continueu plantant-me cara i us negueu a escoltar-me, multiplicaré set vegades més el càstig dels vostres pecats: 22 enviaré contra vosaltres bèsties salvatges que us deixaran sense fills, destrossaran el vostre bestiar i us delmaran tant que els vostres camins quedaran desolats.
23 »I si amb tot això encara no us voleu esmenar, si continueu plantant-me cara, 24 també jo us plantaré cara i multiplicaré per set el càstig dels vostres pecats: 25 faré esclatar una guerra contra el vostre país per demanar-vos comptes d'haver trencat la meva aliança, i us haureu de refugiar a les ciutats; jo us enviaré la pesta i caureu en mans de l'enemic; 26 quan us privaré de pa, deu dones podran coure el vostre pa en un sol forn, i menjareu uns panets tan petits que no us atiparan.
27 »I si amb tot això no m'escolteu i continueu plantant-me cara, 28 també jo, encès d'indignació, us plantaré cara i multiplicaré set vegades més el càstig dels vostres pecats. 29 Haureu de menjar la carn dels vostres fills i de les vostres filles. 30 Destruiré els recintes sagrats, tallaré els vostres emblemes del sol, amuntegaré els vostres cadàvers sobre les restes dels vostres ídols; us avorriré. 31 De les vostres ciutats en faré ruïnes, devastaré els santuaris, no em deixaré aplacar per l'olor agradable dels vostres sacrificis. 32 Jo mateix devastaré el vostre país, i els vostres enemics que hi vindran a viure quedaran esbalaïts. 33 A vosaltres, us dispersaré enmig de les nacions i us hi perseguiré amb l'espasa desembeinada. El vostre país serà un desert; les vostres ciutats, una ruïna.
34 »Llavors, durant els anys de desolació, tot el temps que viureu deportats al país dels vostres enemics, la terra gaudirà del seu repòs, en compensació pel repòs que no ha tingut. 35 La terra reposarà tot el temps que duri la desolació, per compensar tots els períodes de repòs que vosaltres no li havíeu concedit quan hi vivíeu.
36 »Als qui de vosaltres sobreviuran, els deixaré acovardits en els països enemics: el so més petit d'una fulla que el vent s'enduu els farà córrer com qui fuig de l'espasa, i cauran encara que ningú no els empaiti. 37 Ensopegaran els uns amb els altres com si veiessin venir l'espasa, ni que no els persegueixi ningú. No us mantindreu drets davant els vostres enemics. 38 Morireu enmig d'estrangers, us engolirà la terra dels vostres enemics. 39 I els qui de vosaltres sobreviuran, es corsecaran en un país enemic per la seva pròpia culpa i per les culpes dels seus pares.
Conversió del poble i fidelitat del Senyor
40 »Però, a la fi, els qui sobreviuran confessaran la seva culpa i la culpa dels seus pares: reconeixeran que havien comès una infidelitat contra mi i que m'havien plantat cara. 41 Comprendran per què també jo els he plantat cara i els he conduït a un país enemic. Llavors s'humiliaran reconeixent de tot cor que s'havien comportat com uns incircumcisos. Així satisfaran per la seva culpa, 42 i jo em recordaré de la meva aliança amb Jacob, de la meva aliança amb Isaac i de la meva aliança amb Abraham: em recordaré del país. 43 Ells hauran abandonat el país, que gaudirà així del seu repòs tot el temps que quedi desolat; i, entretant, satisfaran per la seva culpa, perquè havien menyspreat les meves decisions i havien avorrit els meus decrets. 44 Però, malgrat això, quan siguin en una terra enemiga, no els rebutjaré ni els avorriré fins a exterminar-los i fins a trencar la meva aliança amb ells, perquè jo sóc el Senyor, el seu Déu. 45 Em recordaré pel seu bé de l'aliança feta abans; recordaré també que jo, en presència de les altres nacions, els he fet sortir del país d'Egipte a fi de ser el seu Déu. Jo sóc el Senyor.
46 Aquests són els decrets, les decisions i les lleis que el Senyor va establir entre ell mateix i els israelites per mitjà de Moisès a la muntanya del Sinaí.
Apèndix (27)
Compliment dels vots
27
El Senyor va parlar encara a Moisès. Li digué:
--Comunica això als israelites:
»Si algú fa un vot oferint una persona al Senyor, podrà commutar el seu vot pagant la quantitat estipulada. Si és un home de vint a seixanta anys, la quantitat serà de cinquanta sicles de plata, segons la unitat de pes oficial del santuari. Si és una dona, serà de trenta sicles. Per un noi de cinc a vint anys, la quantitat serà de vint sicles; si és una noia, serà de deu. Un nen d'un mes a cinc anys serà valorat en cinc sicles; si és una nena, en tres. De seixanta anys en amunt, l'home serà valorat en quinze sicles; la dona, en deu. Si el qui ha fet el vot és tan pobre que no pot pagar la quantitat establerta, presentarà la persona oferta al sacerdot i aquest la valorarà tenint en compte els mitjans del qui ha fet la prometença.
»Si algú fa el vot de donar un animal dels que es poden oferir al Senyor, l'animal quedarà del tot consagrat. 10 El qui ha fet el vot no podrà substituir o canviar l'animal per un altre, ni millor ni pitjor. Si el canviava per un altre, tots dos quedarien consagrats al Senyor. 11 Si ha promès de donar un animal impur dels que no es poden oferir en sacrifici al Senyor, el durà al sacerdot, 12 i aquest fixarà el valor de l'animal, més alt o més baix; en qualsevol cas, el valor de l'animal serà el que fixi el sacerdot. 13 Si el propietari vol exercir el dret de rescat, haurà de pagar el valor fixat, amb un recàrrec de la seva cinquena part.
14 »Quan algú consagri la seva casa al Senyor, el sacerdot en farà una valoració, segons l'estat de la casa. El valor de la casa serà el que fixi el sacerdot. 15 Si el qui ha consagrat la casa vol exercir el dret de rescat, haurà de pagar el valor fixat, amb un recàrrec de la seva cinquena part.
16 »Si algú consagra al Senyor un camp del seu patrimoni, se n'ha de fer la valoració segons la quantitat de gra que s'hi pot sembrar, a raó de cinquanta sicles de plata per cada cent cinquanta quilos d'ordi. 17 Si l'ha consagrat des de l'any del jubileu, aquest serà el seu valor. 18 Si el consagra passat l'any del jubileu, el sacerdot en calcularà el valor tenint en compte els anys que falten fins al pròxim jubileu. 19 Si el qui ha consagrat el camp vol exercir el dret de rescat, haurà de pagar el valor fixat, amb un recàrrec d'una cinquena part, i aquest tal recobrarà el seu camp. 20 Però si, en comptes de recuperar-lo, el ven a un altre, ja no podrà exercir mai més el dret de rescat. 21 Quan arribi l'any del jubileu i el camp quedi lliure, restarà consagrat al Senyor, com qualsevol altre dels camps que li són consagrats. Serà patrimoni sacerdotal.
22 »Si algú consagra al Senyor un camp comprat, però que no pertany al seu patrimoni, 23 el sacerdot en calcularà el valor fins a l'any del jubileu. El qui hagi comprat el camp pagarà el mateix dia la quantitat calculada i la consagrarà al Senyor. 24 Però, quan arribi l'any del jubileu, el camp passarà a ser propietat de la persona que l'havia venut i que el tenia en patrimoni.
25 »Tota valoració serà feta en sicles de plata, segons la unitat de pes oficial del santuari, que és de vint gueràs.
26 »Ningú no pot consagrar al Senyor la primera cria dels seus animals, perquè aquesta, sigui un vedell o un anyell, ja li pertany. 27 Si la primera cria és d'un animal impur, es pot rescatar pagant el preu fixat pel sacerdot, amb el recàrrec d'una cinquena part. Però si no és rescatada, el sacerdot la pot vendre al preu que havia fixat.
28 »En canvi, cap dels béns que han estat totalment consagrats al Senyor, siguin persones, animals o camps del propi patrimoni, no pot ser venut ni rescatat, perquè tot allò que ha estat consagrat totalment al Senyor és cosa molt sagrada i pertany exclusivament al Senyor. 29 Tampoc no es podrà exercir el dret de rescat sobre cap persona consagrada a l'extermini. Ha de morir irremissiblement.
Els delmes
30 »Els delmes dels sembrats i dels fruits dels arbres són del Senyor, consagrats a ell. 31 Si algú vol exercir el dret de rescat d'una part del seu delme, hi haurà d'afegir un recàrrec d'una cinquena part. 32 El delme dels ramats de vaques, d'ovelles o de cabres que el pastor marqui, és consagrat al Senyor. 33 L'animal no podrà ser substituït o canviat per un altre de millor o de pitjor. Si en canviava un per un altre, tots dos quedarien consagrats al Senyor i no podrien ser rescatats.
34 Aquests són els manaments que el Senyor va donar a Moisès per als israelites a la muntanya del Sinaí.

Copyright © 1993 Associació Bíblica de Catalunya, Editorial Claret i Societats Bíbliques Unides





Darrera actualització del programa: 10/10/2016
visitor stats