14 Quan van arribar on eren els altres deixebles, veieren una gentada al seu voltant i uns mestres de la Llei que discutien amb ells. 15 Tota la gent, sorpresos de veure Jesús, anaren corrents a saludar-lo. 16 Jesús els preguntà:

--Què discutíeu amb ells?

17 Un de la gent li respongué:

--Mestre, t'he portat el meu fill, posseït d'un esperit que el priva de parlar. 18 Quan se n'apodera, sigui on sigui, el tira per terra, i el noi treu bromera, cruix de dents i es queda rígid. He dit als teus deixebles que l'hi traguessin, però no han pogut.

19 Jesús els diu:

--Generació descreguda! Fins quan hauré d'estar amb vosaltres? Fins quan us hauré de suportar? Porteu-me el noi.

20 Ells l'hi portaren. Així que el noi veié Jesús, l'esperit el sacsejà violentament; el noi caigué a terra i es rebolcava traient bromera. 21 Jesús preguntà al seu pare:

--Des de quan li passa això?

Ell contestà:

--Des de petit. 22 Sovint l'ha tirat al foc i a l'aigua per matar-lo. Si hi pots fer res, compadeix-te de nosaltres, ajuda'ns!

23 Jesús li respongué:

--Em dius si puc fer-hi res... Tot és possible al qui creu.

24 A l'instant el pare del noi exclamà:

--Crec, però ajuda'm a tenir més fe.

25 Jesús, veient que hi acudia més gent, increpà l'esperit maligne amb aquestes paraules:

--Esperit mut i sord, jo t'ho mano: surt d'aquest noi i no hi tornis més.

26 Llavors l'esperit va sortir enmig de xiscles i de grans convulsions, i el noi quedà com mort: tothom deia que ja no vivia. 27 Però Jesús el va prendre per la mà, el va aixecar i el noi es posà dret.

28 Un cop a casa tots sols, els seus deixebles li preguntaven:

--Com és que nosaltres no l'hem pogut treure?

29 Ell els va respondre:

--Esperits d'aquesta mena només es poden treure amb la pregària.