Societat Bíblica de Catalunya

Antic Testament
Pentateuc
Gènesi
Èxode
Levític
Nombres
Deuteronomi
Llibres profètics
Josuè
Jutges
1r Samuel
2n Samuel
1r Reis
2n Reis
Isaïes
Jeremies
Ezequiel
Osees
Joel
Amós
Abdies
Jonàs
Miquees
Nahum
Habacuc
Sofonies
Ageu
Zecaries
Malaquies
Escrits
Salms
Job
Proverbis
Rut
Càntic
Cohèlet
Lamentacions
Ester
Daniel
Esdres
Nehemies
1r Cròniques
2n Cròniques
Llibres deuterocanònics
Ester grec
Judit
Tobit
1r Macabeus
2n Macabeus
Saviesa
Siràcida
Baruc
Carta Jeremies
Daniel grec
Nou Testament
Mateu
Marc
Lluc
Joan
Fets Apòstols
Romans
1a Corintis
2a Corintis
Gàlates
Efesis
Filipencs
Colossencs
1a Tesalonic.
2a Tesalonic.
1a Timoteu
2a Timoteu
Titus
Filèmon
Hebreus
Jaume
1a Pere
2a Pere
1a Joan
2a Joan
3a Joan
Judes
Apocalipsi


BIBLIJA.net   - La Bíblia a Internet
Buscar Referència     Buscar Paraula
Passatge:   

Menú compacte
 BCI Escollir entre totes les versions   Sobre les versions Ajuda
Idioma

Miquees 1,1-7,20

Miquees :Introducció 1 2 3 4 5 6 7

Miquees
Títol
1
Paraula del Senyor comunicada a Miquees de Morèixet en temps de Jotam, Acaz i Ezequies, reis de Judà: paraula revelada sobre Samaria i Jerusalem.
Contra els dirigents del poble (1-3)
El càstig de Samaria
Escolteu, tots els pobles!
Terra i els qui l'habiteu,
estigueu atents!
Que el Senyor, Déu sobirà,
testifiqui contra vosaltres
des del seu santuari del cel!
El Senyor surt del seu palau,
baixa i camina
sobre les altures del món.
Sota els seus passos
s'esberlen les valls
i es fonen les muntanyes,
com la cera vora el foc,
com l'aigua abocada pendís avall.
Tot això ho provoca
la culpa de Jacob,
els pecats dels d'Israel.
Quin és el lloc culpable de Jacob?
Samaria!
Quin és el recinte idolàtric de Judà?
Jerusalem!
Diu el Senyor: «Doncs jo faré de Samaria
un munt d'enderrocs,
una terra per a plantar-hi vinyes;
escamparé les seves pedres per la vall
i li descalçaré els fonaments.
Els seus ídols seran trossejats,
i els guanys que en treu, llançats al foc.
Esmicolaré aquelles estàtues,
erigides gràcies a la paga
de les prostitutes,
i tornaran a ser paga de prostitutes.»
Lamentació per les ciutats de Judà
Per això em doldré i em lamentaré,
aniré descalç i nu,
udolant com els xacals
i somicant com els estruços.
El mal que fereix la ciutat
no té remei,
s'ha estès fins a Judà
i ha arribat a la porta del meu poble,
a Jerusalem mateix.
10 No ho divulgueu a Gat,
aguanteu-vos el plor.
A Betleafrà, rebolqueu-vos a la pols.
11 Aneu passant, habitants de Xafir,
nus i avergonyits.
La població de Saanan
no gosa sortir.
Els de Betaéssel fan dol
i no us ajuden.
12 Els habitants de Marot
es deleixen per temps millors,
perquè de part del Senyor
ha caigut el desastre
a les portes de Jerusalem.
13 Enganxeu els cavalls
als carros de guerra,
habitants de Laquix,
perquè vosaltres,
imitant les infidelitats d'Israel,
fóreu els primers a fer pecar
la ciutat de Sió.
14 Per tot això, torneu el dot
de Morèixet-Gat.
Els ravals d'Aczib són una decepció
per als reis d'Israel.
15 Habitants de Mareixà,
el Senyor us tornarà a enviar
el conqueridor.
La noblesa d'Israel
es refugiarà a Adul·lam.
16 En senyal de dol,
rapa't pels fills que estimes,
deixa't el cap pelat com un voltor,
perquè els han deportat lluny de tu.
Contra els rics opressors
2
Ai dels qui, del llit estant,
planegen el mal
i, en fer-se clar, l'executen,
abusant del poder
que tenen a les mans!
Si desitgen camps, els roben;
si volen cases, les prenen;
extorsionen el cap de casa
i la seva família,
li arrabassen l'heretat.
Per això diu el Senyor:
«També jo, mala gent,
tinc plans contra vosaltres;
serà un jou
que no us trauré del damunt,
no podreu anar amb el cap alt,
serà un temps de desastres.»
Aquell dia entonaran
un cant de burla contra vosaltres,
escarniran la complanta que diu:
«Hem quedat espoliats,
Déu ha repartit la terra
que pertanyia al nostre poble.
Com podrà restituir-nos
els camps que ha repartit?»
Per això no tindràs
qui et doni una heretat
en la comunitat del Senyor.
Polèmica entre el profeta i els seus adversaris
«No sermonegis», em diuen,
«no sermonegis d'aquesta manera!
No diguis que ens caurà al damunt
aquest deshonor!
¿Així s'ha de parlar, fills de Jacob?
¿Que potser el Senyor és impacient?
¿És així com ell actua?»
També jo tinc bones paraules
per al qui obra amb rectitud!
Però encara ahir hi havia enemics
entre la gent del meu poble:
vosaltres, els qui preníeu el mantell
i així us apoderàveu de l'honor
dels qui passen confiats
i que refusen d'anar a la guerra!
Arrencàveu les dones
de la seva dolça llar
i preníeu per sempre als seus infants
l'honor que jo els donava.
10 Alceu-vos i aneu-vos-en,
que no és temps de reposar!
Tacats per les vostres culpes,
us espera un desastre,
un desastre horrorós.
11 En èxtasi inventen mentides
i diuen: «Jo profetitzo
que tindreu vi i licors.»
Així sermoneja aquesta gent!
Déu aplegarà la resta d'Israel
12 El Senyor diu:
«Jacob, jo et vull reunir tot sencer,
vull aplegar la resta d'Israel;
l'agruparé com les ovelles de Bosrà,
com un ramat
enmig de les seves pastures.
Seran més nombrosos
que els habitants d'Edom.
13 El qui s'obre camí
pujarà davant d'ells.
Ells també s'obriran camí,
passaran la portalada i en sortiran.
El seu rei passarà davant d'ells,
el Senyor els precedirà.»
Contra els governants i els falsos profetes
3
Jo us dic: Escolteu bé,
governants del poble de Jacob,
prohoms de la casa d'Israel!
¿No us pertoca a vosaltres
de conèixer el dret?
Doncs només sabeu odiar el bé
i estimar el mal:
arrenqueu la pell del cos
i la carn dels ossos.
Però a ningú dels qui devoren
la carn del meu poble,
li arrenquen la pell
i li trinxen els ossos
com per tirar-los a l'olla
i bullir la carn en un perol,
a cap d'aquests
el Senyor no respondrà
quan cridin auxili.
Són uns criminals,
i ell els amagarà la cara.
Això diu el Senyor
parlant contra els profetes
que desencaminen el meu poble:
«Quan poden fer bones queixalades
proclamen que ve la pau,
però declaren la guerra santa
a qui no els posa res a la boca.»
Ara, doncs, la nit us caurà al damunt:
res de visions!
Us caurà al damunt la fosca:
res d'endevinar!
El sol es pondrà
per a aquests profetes:
se'ls enfosquirà el dia!
Els vidents quedaran avergonyits,
els endevins restaran confosos;
tots es taparan la boca,
perquè Déu no respondrà.
Jo, en canvi,
gràcies a l'esperit del Senyor,
estic ple de força,
de justícia i valentia
per a denunciar a Jacob
la seva infidelitat,
el seu pecat als d'Israel.
Escolteu, doncs, això,
governants del poble de Jacob,
prohoms de la casa d'Israel,
vosaltres que abomineu el dret
i torceu tot el que és recte,
10 que engrandiu Sió a còpia de sang,
i Jerusalem al preu d'injustícies!
11 Els qui la governen
es deixen subornar,
els sacerdots
fan pagar els seus oracles,
i els profetes
vaticinen per diners;
i encara gosen recolzar-se
en el Senyor tot dient:
«¿No és cert que el Senyor
és enmig nostre
i no ens caurà al damunt
cap desgràcia?»
12 Justament per culpa vostra
Sió serà un camp llaurat,
Jerusalem, un munt de ruïnes,
i la muntanya del temple,
un recinte cobert de matolls.
Oracles sobre el futur (4-5)
El futur de Sió
4
En els darrers temps,
la muntanya del temple del Senyor
s'alçarà ferma
sobre els cims de les muntanyes,
dominarà per damunt dels turons.
Hi afluiran nacions,
s'hi encaminaran
tots els pobles i diran:
«Veniu, pugem
a la muntanya del Senyor,
al temple del Déu de Jacob.
Ell ens ensenyarà els seus camins
i nosaltres seguirem les seves rutes.»
Perquè de Sió en surt l'ensenyament,
de Jerusalem, la paraula del Senyor.
Ell serà jutge entre moltes nacions,
arbitrarà sobre pobles
nombrosos i llunyans.
Forjaran relles de les seves espases
i falçs de les seves llances.
Cap nació no empunyarà l'espasa
contra una altra
ni s'entrenaran mai més
a fer la guerra.
Cadascú s'asseurà
a l'ombra de la seva parra
o de la seva figuera,
sense por de ningú.
Ha parlat el Senyor de l'univers.
Els pobles van pel camí
que els assenyala el seu déu,
però nosaltres seguim el camí
que ens assenyala el Senyor,
el nostre Déu, per sempre més.
Diu el Senyor:
«Aquell dia duré a la pleta
les ovelles coixes,
hi aplegaré les dispersades,
les que jo mateix havia maltractat.
De les coixes
en faré una resta escollida;
de les allunyades, un poble nombrós.
El Senyor serà el seu rei
a la muntanya de Sió,
des d'ara i per sempre.
I tu, Torre del Ramat,
turó de la ciutat de Sió
recobraràs la sobirania d'abans,
la reialesa de Jerusalem.»
Ara, doncs, per què gemegues?
¿Que potser no tens rei
o et falta el conseller,
que ara sents uns dolors
com la dona quan infanta?
10 Estremeix-te i retorça't
com la dona quan infanta,
vila de Sió:
ara sortiràs de la ciutat,
acamparàs al ras
i arribaràs a Babilònia.
Allà seràs alliberada,
allà et rescatarà el Senyor
de la mà dels enemics.
11 Ara s'han ajuntat contra tu
moltes nacions i diuen:
«Que Sió sigui profanada,
que els nostres ulls s'hi rabegin!»
12 Però les nacions ignoren
els plans del Senyor,
no entenen els seus designis:
ell les té amuntegades
com garbes a l'era.
13 Aixeca't, doncs, i trilla,
ciutat de Sió,
perquè jo, el Senyor,
et donaré banyes de ferro
i peülles de bronze
perquè destrossis molts pobles
i en consagris el botí al Senyor,
les seves riqueses
al sobirà de tota la terra.
14 Però mentrestant fes-te incisions,
ciutat en peu de guerra,
que ens tenen assetjats
i bastonegen a les galtes
el qui governa Israel!
El Messies davídic
5
Diu el Senyor:
«I tu, Betlem Efrata,
ets petita per a ser comptada
entre els clans de Judà,
però de tu sortirà
el qui ha de governar Israel.
Els seus orígens vénen d'antic,
vénen de l'eternitat.»
Així, doncs, el Senyor
els tindrà abandonats
fins al temps que infanti
la qui ha d'infantar.
Aleshores la resta dels seus germans
es reunirà amb els fills d'Israel.
Ell vindrà a pasturar
amb el poder del Senyor,
amb la glòria
del nom del Senyor, el seu Déu.
Viuran segurs perquè ell serà gran
d'un cap a l'altre de la terra.
Ell serà la pau.
Quan Assíria ocupi el nostre país
i s'apoderi dels nostres baluards,
li oposarem set pastors
i vuit capitans,
que pasturaran amb l'espasa
el país d'Assíria,
el país de Nimrod
amb l'espasa desembeinada.
I ell ens alliberarà d'Assíria
quan Assíria ocupi el nostre país
i s'apoderi de les nostres fronteres.
La resta d'Israel enmig de les nacions
Llavors la resta dels de Jacob
serà, enmig de molts pobles,
com la rosada que ve del Senyor
o el ploviscó que rega l'herba,
que no esperen res de cap home
ni es refien dels mortals.
La resta dels de Jacob serà
entre les nacions,
enmig de molts pobles,
com un lleó
entre els animals feréstecs
o com un cadell de lleó
entre ramats d'ovelles:
passen, trepitgen i trossegen,
i no hi ha qui pugui alliberar
del seu poder.
Alçaràs la mà
contra els teus adversaris,
i els teus enemics
acabaran exterminats.
Diu el Senyor: «Aquell dia
aniquilaré la teva cavalleria
i destrossaré
els teus carros de guerra;
10 aniquilaré les ciutats del teu país
i arrasaré les teves fortaleses;
11 aniquilaré els sortilegis
que tens a les mans
i no et quedaran més bruixots;
12 aniquilaré
les estàtues dels teus ídols
i els pilars sagrats erigits dintre teu,
perquè no et prosternis més
davant l'obra de les teves mans;
13 arrencaré els bosquets sagrats
plantats dintre teu,
deixaré destruïdes les teves ciutats.
14 Encès d'indignació, faré justícia
contra les nacions
que no m'hauran obeït.»
El judici d'Israel (6-7)
El Senyor acusa el seu poble
6
Escolteu, doncs,
què em diu el Senyor:
«Aixeca't, llança l'acusació
davant les muntanyes;
que els turons sentin el teu clam.»
Escolteu, doncs, muntanyes,
l'acusació del Senyor;
escolteu-la, vosaltres,
fonaments incommovibles
de la terra!
El Senyor acusa el seu poble,
discuteix amb Israel:
«Poble meu, què t'he fet,
en què t'he afligit?
Respon-me!
Jo et vaig fer pujar
del país d'Egipte,
et vaig rescatar
de la terra on eres esclau
i vaig enviar al teu davant
Moisès, Aaron i Maria.
Poble meu, recorda
què tramava Balac, rei de Moab,
i què li contestà
Balaam, fill de Beor.
Recorda com vas passar
de Xitim fins a Guilgal.
Reconeix així els favors del Senyor!»
La justícia, única exigència
«Amb quina ofrena», es diuen,
«em presentaré al Senyor,
com adoraré el Déu excels?
¿Em presentaré davant d'ell
amb holocaustos,
li sacrificaré vedells d'un any?
¿Es complau el Senyor
en mil caps de bestiar
o en deu mil torrents d'oli?
¿Haig d'oferir el meu primogènit
per expiar la meva infidelitat?
¿Caldrà que ofereixi pel meu pecat
el fruit de les meves entranyes?»
El Senyor respon:
«Ja t'han ensenyat, home, què és bo,
què espera de tu el Senyor:
practica la justícia, estima la bondat,
comporta't humilment
amb el teu Déu.»
Càstig per les injustícies
El Senyor adreça el seu crit
a la ciutat.
El qui és intel·ligent
venera el teu nom!
Escolteu el cop de vara
i el qui l'ha decretat:
10 «¿Puc encara suportar,
casa de maldat,
tresors mal adquirits
i mesures esquifides i detestables?
11 ¿Puc justificar balances fraudulentes
o bosses de pesos falsificats?
12 Els rics d'aquesta ciutat
són uns explotadors,
els seus habitants parlen amb engany,
de la seva llengua
no surten més que mentides.
13 Per això, també jo començo
a fuetejar-te
i a assolar-te pels teus pecats.
14 Menjaràs sense quedar satisfeta
i la fam et rosegarà per dintre.
No podràs salvar res
del que volies guardar,
i si alguna cosa en salvessis,
jo la destruiria.
15 Sembraràs i no colliràs;
premsaràs l'oliva,
però no tindràs oli al setrill;
rajarà el most del raïm,
però el vi, ni el tastaràs.
16 Segueixes els costums d'Omrí
i les pràctiques de la família d'Acab;
et guies per la seva manera de fer.
Per això he decidit la teva destrucció;
els teus habitants
seran motiu d'escarni.
Haureu de suportar
l'oprobi del meu poble.»
Lamentació sobre la corrupció del poble
7
Pobre de mi!
Sóc com qui espigola
després de la sega
o com qui esgotima
després de la verema.
No veig cap raïm per a menjar
ni la figa primerenca
que cerco amb delit.
L'home fidel ha desaparegut
del país,
no hi ha ni un sol just entre els homes.
Tots estan a l'aguait per vessar sang,
es posen paranys els uns als altres.
Tenen les mans bones per a fer mal:
els governants
posen condicions per a obrar bé,
els jutges exigeixen una paga,
els poderosos parlen
de les seves cobejances
i ordeixen com dur-les a terme.
El millor d'ells
s'assembla a les ortigues,
el més just és pitjor
que una tanca d'espines.
Arriba el dia de passar comptes,
el dia que els teus sentinelles
anunciaven:
ara és l'hora que quedaran confosos.
No confieu en els companys
ni us refieu dels amics;
guarda't d'obrir la boca
davant la dona
que dorm als teus braços.
Perquè el fill insultarà el pare,
la filla es rebel·larà contra la mare,
i la nora, contra la sogra:
els enemics de cadascú
seran la gent de casa seva.
Però jo tinc els ulls posats
en el Senyor,
espero en el Déu que em salva:
el meu Déu m'escoltarà.
Esperances
No t'alegris dels meus mals,
nació enemiga;
si he caigut, m'aixecaré,
si em trobo en la foscor,
el Senyor serà la meva llum.
Jo, que he pecat contra el Senyor,
he de suportar el seu enuig,
fins que defensarà la meva causa
i em farà justícia.
Ell em farà sortir a la llum,
i jo contemplaré la seva salvació.
10 Quan la meva enemiga ho veurà,
es cobrirà de vergonya,
ella que em deia:
«On és el Senyor, el teu Déu?»
Ara els meus propis ulls la veuran:
serà trepitjada
com el fang dels carrers.
11 Arriba el dia
de reconstruir els teus murs
i d'eixamplar les teves fronteres.
12 Aquell dia vindran cap a tu
des d'Assíria
i des de les ciutats d'Egipte,
des d'Egipte fins al riu Eufrates,
de mar a mar
i de muntanya a muntanya.
13 En canvi, les terres estrangeres
seran un desert
per culpa dels seus habitants,
en paga de les seves obres.
Pregària de petició i de reconeixement
14 Amb la teva vara, Senyor,
pastura el teu poble,
el ramat que és la teva heretat,
que viu solitari,
com una garriga enmig de jardins.
Que pasturi com en temps antic
a Basan i a Galaad!
15 Diu el Senyor: «Com en els dies que vas sortir
del país d'Egipte,
jo faré veure meravelles als egipcis.»
16 Ho veuran les nacions,
i quedaran avergonyides
del poder que es pensaven tenir;
amb la mà es taparan la boca,
les seves orelles quedaran eixordades.
17 Lleparan la pols com les serps,
com els rèptils
que s'arrosseguen per terra.
Sortiran tremoloses
dels seus amagatalls,
esglaiades davant el Senyor,
el nostre Déu:
totes et temeran!
18 Quin déu es pot comparar amb tu,
tu que perdones les culpes
i passes per alt les infidelitats
de la resta del teu poble,
de la teva heretat?
No mantens per sempre l'enuig:
tu et complaus a estimar.
19 De nou et compadiràs de nosaltres:
trepitjaràs les nostres culpes
i llançaràs al fons del mar
tots els nostres pecats.
20 Seràs fidel amb els de Jacob
i misericordiós amb els d'Abraham,
tal com vas jurar als nostres pares
des dels temps antics.

Copyright © 1993 Associació Bíblica de Catalunya, Editorial Claret i Societats Bíbliques Unides





Darrera actualització del programa: 10/10/2016
visitor stats