Societat Bíblica de Catalunya

Antic Testament
Pentateuc
Gènesi
Èxode
Levític
Nombres
Deuteronomi
Llibres profètics
Josuè
Jutges
1r Samuel
2n Samuel
1r Reis
2n Reis
Isaïes
Jeremies
Ezequiel
Osees
Joel
Amós
Abdies
Jonàs
Miquees
Nahum
Habacuc
Sofonies
Ageu
Zecaries
Malaquies
Escrits
Salms
Job
Proverbis
Rut
Càntic
Cohèlet
Lamentacions
Ester
Daniel
Esdres
Nehemies
1r Cròniques
2n Cròniques
Llibres deuterocanònics
Ester grec
Judit
Tobit
1r Macabeus
2n Macabeus
Saviesa
Siràcida
Baruc
Carta Jeremies
Daniel grec
Nou Testament
Mateu
Marc
Lluc
Joan
Fets Apòstols
Romans
1a Corintis
2a Corintis
Gàlates
Efesis
Filipencs
Colossencs
1a Tesalonic.
2a Tesalonic.
1a Timoteu
2a Timoteu
Titus
Filèmon
Hebreus
Jaume
1a Pere
2a Pere
1a Joan
2a Joan
3a Joan
Judes
Apocalipsi


BIBLIJA.net   - La Bíblia a Internet
Buscar Referència     Buscar Paraula
Passatge:   

Menú compacte
 BCI Escollir entre totes les versions   Sobre les versions Ajuda
Idioma

Miquees 4 1-4

Miquees :Introducció 1 2 3 4 5 6 7

Oracles sobre el futur (4-5)
El futur de Sió
4
En els darrers temps,
la muntanya del temple del Senyor
s'alçarà ferma
sobre els cims de les muntanyes,
dominarà per damunt dels turons.
Hi afluiran nacions,
s'hi encaminaran
tots els pobles i diran:
«Veniu, pugem
a la muntanya del Senyor,
al temple del Déu de Jacob.
Ell ens ensenyarà els seus camins
i nosaltres seguirem les seves rutes.»
Perquè de Sió en surt l'ensenyament,
de Jerusalem, la paraula del Senyor.
Ell serà jutge entre moltes nacions,
arbitrarà sobre pobles
nombrosos i llunyans.
Forjaran relles de les seves espases
i falçs de les seves llances.
Cap nació no empunyarà l'espasa
contra una altra
ni s'entrenaran mai més
a fer la guerra.
Cadascú s'asseurà
a l'ombra de la seva parra
o de la seva figuera,
sense por de ningú.
Ha parlat el Senyor de l'univers.
Els pobles van pel camí
que els assenyala el seu déu,
però nosaltres seguim el camí
que ens assenyala el Senyor,
el nostre Déu, per sempre més.
Diu el Senyor:
«Aquell dia duré a la pleta
les ovelles coixes,
hi aplegaré les dispersades,
les que jo mateix havia maltractat.
De les coixes
en faré una resta escollida;
de les allunyades, un poble nombrós.
El Senyor serà el seu rei
a la muntanya de Sió,
des d'ara i per sempre.
I tu, Torre del Ramat,
turó de la ciutat de Sió
recobraràs la sobirania d'abans,
la reialesa de Jerusalem.»
Ara, doncs, per què gemegues?
¿Que potser no tens rei
o et falta el conseller,
que ara sents uns dolors
com la dona quan infanta?
10 Estremeix-te i retorça't
com la dona quan infanta,
vila de Sió:
ara sortiràs de la ciutat,
acamparàs al ras
i arribaràs a Babilònia.
Allà seràs alliberada,
allà et rescatarà el Senyor
de la mà dels enemics.
11 Ara s'han ajuntat contra tu
moltes nacions i diuen:
«Que Sió sigui profanada,
que els nostres ulls s'hi rabegin!»
12 Però les nacions ignoren
els plans del Senyor,
no entenen els seus designis:
ell les té amuntegades
com garbes a l'era.
13 Aixeca't, doncs, i trilla,
ciutat de Sió,
perquè jo, el Senyor,
et donaré banyes de ferro
i peülles de bronze
perquè destrossis molts pobles
i en consagris el botí al Senyor,
les seves riqueses
al sobirà de tota la terra.
14 Però mentrestant fes-te incisions,
ciutat en peu de guerra,
que ens tenen assetjats
i bastonegen a les galtes
el qui governa Israel!

Copyright © 1993 Associació Bíblica de Catalunya, Editorial Claret i Societats Bíbliques Unides





Darrera actualització del programa: 7/4/2020