1 Es presentaren els fariseus i els saduceus i, per posar-lo a prova, li demanaren que els fes veure un senyal del cel. 2 Jesús els respongué:

--Quan arriba el capvespre, dieu: "Cel rogenc, bon temps." 3 I de bon matí: "Cel roig i fosc, mal temps, avui." ¿Vosaltres, doncs, sabeu interpretar l'aspecte del cel i no sou capaços d'interpretar els signes dels temps? 4 La gent d'aquesta generació dolenta i adúltera demana un senyal, però no els en serà donat cap altre que el de Jonàs.

Llavors Jesús els deixà i se'n va anar.

5 Quan els deixebles passaren a l'altra riba, van veure que s'havien oblidat de proveir-se de pans. 6 Jesús els digué:

--Estigueu alerta, guardeu-vos del llevat dels fariseus i dels saduceus.

7 Ells pensaven: «Ho diu perquè no ens hem proveït de pans.»

8 Jesús se n'adonà i els va dir:

--Gent de poca fe! Per què esteu pensant que no teniu pans? 9 ¿Encara no ho compreneu? ¿No recordeu el fet dels cinc pans i dels cinc mil homes, i quantes cistelles vau recollir de les sobres? 10 ¿O el fet dels set pans i dels quatre mil homes, i quantes paneres vau recollir del que havia sobrat? 11 ¿Encara no compreneu que no us he parlat de pans? Guardeu-vos del llevat dels fariseus i dels saduceus.

12 Aleshores comprengueren que no els parlava de guardar-se del llevat del pa, sinó de la doctrina dels fariseus i dels saduceus.

13 Després Jesús va arribar a la regió de Cesarea de Filip, i preguntava als seus deixebles:

--Qui diu la gent que és el Fill de l'home?

14 Ells respongueren:

--Uns diuen que és Joan Baptista; d'altres, Elies; d'altres, Jeremies o algun dels profetes.

15 Ell els pregunta:

--I vosaltres, qui dieu que sóc?

16 Simó Pere li respongué:

--Tu ets el Messies, el Fill del Déu viu.

17 Llavors Jesús li va dir:

--Feliç de tu, Simó, fill de Jonàs: això no t'ho han revelat els homes, sinó el meu Pare del cel! 18 I jo et dic que tu ets Pere, i sobre aquesta pedra edificaré la meva Església, i les forces del reialme de la mort no la podran dominar. 19 Et donaré les claus del Regne del cel; tot allò que lliguis a la terra quedarà lligat al cel, i tot allò que deslliguis a la terra quedarà deslligat al cel.

20 Després va manar als seus deixebles que no diguessin a ningú que ell era el Messies.

21 Des d'aleshores Jesús començà a explicar als deixebles que calia que anés a Jerusalem i que patís molt de part dels notables, els grans sacerdots i els mestres de la Llei, i que havia de ser mort i de ressuscitar el tercer dia.

22 Llavors Pere, prenent-lo a part, es posà a renyar-lo dient:

--Déu te'n guard, Senyor! A tu això no et passarà.

23 Però Jesús es girà i digué a Pere:

--Vés-te'n d'aquí, Satanàs! Em vols fer caure, perquè no veus les coses com Déu, sinó com els homes.

24 Aleshores Jesús digué als seus deixebles:

--Si algú vol venir amb mi, que es negui a ell mateix, que prengui la seva creu i que em segueixi. 25 Qui vulgui salvar la seva vida, la perdrà, però el qui la perdi per mi, la trobarà. 26 Què en trauria l'home de guanyar tot el món si perdia la vida? Què no donaria l'home a canvi de la seva vida? 27 Perquè el Fill de l'home ha de venir amb els seus àngels en la glòria del seu Pare, i llavors pagarà a cadascú segons les seves obres. 28 Us asseguro que alguns dels qui són aquí no moriran sense haver vist el Fill de l'home venint en el seu Regne.

1 Sis dies després, Jesús va prendre amb ell Pere, Jaume i Joan, el germà de Jaume, se'ls endugué a part dalt d'una muntanya alta 2 i es transfigurà davant d'ells; la seva cara es tornà resplendent com el sol, i els seus vestits, blancs com la llum. 3 Llavors se'ls van aparèixer Moisès i Elies, que conversaven amb Jesús. 4 Pere digué a Jesús:

--Senyor, és bo que estiguem aquí dalt. Si vols, hi faré tres cabanes: una per a tu, una per a Moisès i una altra per a Elies.

5 Encara parlava, quan els cobrí un núvol lluminós, i una veu digué des del núvol:

--Aquest és el meu Fill, el meu estimat, en qui m'he complagut; escolteu-lo.

6 Els deixebles, en sentir-ho, es van prosternar amb el front fins a terra, plens de gran temor. 7 Jesús s'acostà, els tocà i els digué:

--Aixequeu-vos, no tingueu por.

8 Ells van alçar els ulls i no veieren ningú més que Jesús tot sol.

9 Mentre baixaven de la muntanya, Jesús els va donar aquesta ordre:

--No digueu res a ningú d'aquesta visió fins que el Fill de l'home hagi ressuscitat d'entre els morts.

10 Després els deixebles preguntaren a Jesús:

--Com és que els mestres de la Llei diuen que primer ha de venir Elies?

11 Jesús els respongué:

--És cert que Elies havia de venir a renovar-ho tot; 12 i jo us asseguro que ja va venir i no el reconegueren, sinó que el van tractar com van voler. Igualment el Fill de l'home ha de patir a les seves mans.

13 Llavors els deixebles comprengueren que els havia parlat de Joan Baptista.

14 Així que van arribar on era la gent, un home es va acostar a Jesús, s'agenollà davant d'ell 15 i li digué:

--Senyor, tingues pietat del meu fill, que és epilèptic i pateix molt: sovint cau al foc o a l'aigua. 16 L'he portat als teus deixebles, però no l'han pogut curar.

17 Jesús digué:

--Generació descreguda i esgarriada! Fins quan hauré d'estar amb vosaltres? Fins quan us hauré de suportar? Porteu-me el noi aquí.

18 Aleshores Jesús increpà el dimoni, que va sortir del noi, i el noi quedà curat des d'aquell mateix moment.

19 Quan van ser sols, els deixebles anaren a trobar Jesús i li preguntaren:

--Per què nosaltres no l'hem pogut treure?

20 Ell els respongué:

--Per la vostra poca fe. Us ho asseguro: només que tinguéssiu fe com un gra de mostassa, si dèieu a aquesta muntanya: "Vés-te'n allà", se n'hi aniria. Res no us seria impossible. ( 21 )

22 Es trobaven tots junts a Galilea, i Jesús digué als seus deixebles:

--El Fill de l'home ha de ser entregat en mans dels homes, 23 i el mataran; però el tercer dia ressuscitarà.

I els deixebles es van entristir molt.

24 Després que ells van arribar a Cafarnaüm, els qui cobraven el tribut del temple anaren a trobar Pere i li preguntaren:

--¿Que no té el costum de pagar el tribut, el vostre mestre?

25 Pere respongué:

--És clar que sí.

Un cop Pere va entrar a casa, Jesús s'avançà a preguntar-li:

--Què et sembla, Simó? Els reis de la terra, ¿de qui cobren impostos i tributs: dels seus fills o dels estranys?

26 Pere li respon:

--Dels estranys.

Jesús li diu:

--Per tant, els fills no hi estan obligats. 27 Però, per no escandalitzar ningú, vés al llac, tira l'ham, obre la boca del primer peix que agafis i hi trobaràs la moneda que ens cal per a pagar: dóna'ls-la per mi i per tu.

1 En aquella ocasió, els deixebles preguntaren a Jesús:

--Qui és el més important en el Regne del cel?

2 Jesús va cridar un infant, el posà enmig d'ells 3 i digué:

--Us ho asseguro: si no torneu a ser com els infants, no entrareu pas al Regne del cel. 4 Així, doncs, el qui es faci petit com aquest infant és el més important en el Regne del cel. 5 I qui acull un infant com aquest en nom meu, m'acull a mi.

6 »Però al qui fa caure en pecat un d'aquests petits que creuen en mi, més li valdria que li pengessin al coll una mola de molí i l'enfonsessin enmig del mar.

7 »Ai del món, on tants fan caure en pecat! Això no es pot evitar, però ai dels qui fan que els altres caiguin en pecat! 8 Si la mà o el peu et fan caure en pecat, talla-te'ls i llença'ls. Val més que entris a la vida sense mà o sense peu, que no pas que siguis llançat amb totes dues mans o amb tots dos peus al foc etern.

9 »I si l'ull et fa caure en pecat, arrenca-te'l i llença'l. Val més que entris a la vida amb un sol ull, que no pas que siguis llançat amb tots dos ulls al foc de l'infern.

10 »Mireu de no menysprear cap d'aquests petits, perquè us asseguro que en el cel els seus àngels veuen constantment cara a cara el meu Pare celestial. ( 11 ) 12 Què us sembla? Si un home té cent ovelles i se li n'esgarria una, ¿no deixa les noranta-nou a la muntanya i va a buscar l'esgarriada? 13 I si l'arriba a trobar, us asseguro que té més alegria per aquesta ovella que per les noranta-nou que no s'havien esgarriat. 14 Igualment, el vostre Pare del cel no vol que es perdi ni un de sol d'aquests petits.

15 »Si el teu germà et fa una ofensa, vés a trobar-lo i, tot sol amb ell, fes-li veure la seva falta. Si t'escolta, t'hauràs guanyat el germà. 16 Si no t'escolta, crida'n un o dos més, perquè tota qüestió ha de ser resolta per la declaració de dos o tres testimonis . 17 Si tampoc no els escolta, digues-ho a la comunitat reunida. I si ni tan sols escolta la comunitat, considera'l un pagà i un publicà. 18 Us ho asseguro: tot allò que lligueu a la terra quedarà lligat al cel, i tot allò que deslligueu a la terra quedarà deslligat al cel.

19 »Us asseguro també que si dos de vosaltres aquí a la terra es posen d'acord per a demanar alguna cosa, el meu Pare del cel els la concedirà; 20 perquè on n'hi ha dos o tres de reunits en el meu nom, jo sóc allí enmig d'ells.

21 Aleshores Pere preguntà a Jesús:

--Senyor, quantes vegades hauré de perdonar al meu germà les ofenses que em faci? Set vegades?

22 Jesús li respon:

--No et dic set vegades, sinó setanta vegades set.

23 »Per això passa amb el Regne del cel com amb un rei que volgué demanar comptes als seus subordinats. 24 Tot just havia començat, quan li'n van portar un que li devia deu mil talents. 25 Com que no tenia amb què pagar, aquell senyor va manar que, per a poder satisfer el deute, el venguessin com a esclau, amb la seva dona, els seus fills i tots els seus béns. 26 Ell se li va llançar als peus i, prosternat, li deia:

»--Tingues paciència amb mi i t'ho pagaré tot.

27 »Llavors, compadit d'ell, el senyor deixà lliure aquell subordinat i li va perdonar el deute.

28 »Quan aquell home sortia, va trobar un dels seus companys que tan sols li devia cent denaris. L'agafà i l'escanyava dient:

»--Paga'm el que em deus.

29 »El company se li va llançar als peus i li suplicava:

»--Tingues paciència amb mi i ja t'ho pagaré.

30 »Però ell s'hi va negar i el va fer tancar a la presó fins que pagués el deute.

31 »Quan els altres companys van veure el que havia passat, els va saber molt de greu, i anaren a explicar-ho al seu senyor. 32 Ell va fer cridar aquell home i li digué:

»--Servidor dolent, quan vas suplicar-me, et vaig perdonar tot aquell deute. 33 ¿No t'havies de compadir del teu company, com jo m'havia compadit de tu?

34 »I, indignat, el va posar en mans dels botxins perquè el torturessin fins que hagués pagat tot el deute.

35 »Igualment us tractarà el meu Pare celestial si cadascú no perdona de tot cor el seu germà.