Casar-se i no casar-se
19
1 Quan Jesús hagué acabat aquests ensenyaments, se'n va anar de Galilea i arribà a la regió de Judea, a l'altra banda del Jordà.
2 El va seguir molta gent, i ell els curava.
3 Aleshores se li van atansar uns fariseus i, per posar-lo a prova, li preguntaren:
--¿És permès a un home de divorciar-se de la seva dona per qualsevol motiu?
4 Jesús els va dir:
--¿No heu llegit en l'Escriptura que el Creador, des del principi, els va fer home i dona ?
5 I digué encara:
-- Per això l'home deixa el pare i la mare per unir-se a la seva dona, i tots dos formen una sola carn.
6 Per tant, ja no són dos, sinó una sola carn. Allò que Déu ha unit, que l'home no ho separi.
7 Ells li pregunten:
--Doncs com és que Moisès va ordenar que, si el marit vol divorciar-se, doni a la seva muller un document de divorci?
8 Jesús els respon:
--Moisès us va permetre de divorciar-vos de la muller per la vostra duresa de cor. Però al principi no era pas així.
9 I jo us dic que el qui es divorcia de la seva dona, fora del cas d'una relació il·legítima, i es casa amb una altra, comet adulteri.
10 Els deixebles li diuen:
--Si la situació entre marit i muller és aquesta, val més no casar-se.
11 Ell els respongué:
--No tothom comprèn aquest ensenyament, sinó tan sols aquells a qui Déu ho concedeix.
12 »Hi ha qui no pot casar-se perquè ha sortit així de les entranyes de la mare; a d'altres, els homes els n'han fet incapaços; però n'hi ha que renuncien a casar-se per causa del Regne del cel. Qui ho pugui comprendre, que ho comprengui.
|