Societat Bíblica de Catalunya

Antic Testament
Pentateuc
Gènesi
Èxode
Levític
Nombres
Deuteronomi
Llibres profètics
Josuè
Jutges
1r Samuel
2n Samuel
1r Reis
2n Reis
Isaïes
Jeremies
Ezequiel
Osees
Joel
Amós
Abdies
Jonàs
Miquees
Nahum
Habacuc
Sofonies
Ageu
Zecaries
Malaquies
Escrits
Salms
Job
Proverbis
Rut
Càntic
Cohèlet
Lamentacions
Ester
Daniel
Esdres
Nehemies
1r Cròniques
2n Cròniques
Llibres deuterocanònics
Ester grec
Judit
Tobit
1r Macabeus
2n Macabeus
Saviesa
Siràcida
Baruc
Carta Jeremies
Daniel grec
Nou Testament
Mateu
Marc
Lluc
Joan
Fets Apòstols
Romans
1a Corintis
2a Corintis
Gàlates
Efesis
Filipencs
Colossencs
1a Tesalonic.
2a Tesalonic.
1a Timoteu
2a Timoteu
Titus
Filèmon
Hebreus
Jaume
1a Pere
2a Pere
1a Joan
2a Joan
3a Joan
Judes
Apocalipsi


BIBLIJA.net   - La Bíblia a Internet
Buscar Referència     Buscar Paraula
Passatge:   

Menú compacte
 BCI Escollir entre totes les versions   Sobre les versions Ajuda
Idioma

Nahum 1,1-3,19

Nahum :Introducció 1 2 3

Nahum
Títol
1
Presagi sobre Nínive. Escrit que recull el que Déu va revelar a Nahum d'Elcoix.
La justícia del Senyor
Àlef
El Senyor és Déu gelós i justicier,
és justicier i capaç d'enutjar-se.
El Senyor és justicier amb els adversaris,
no oblida els seus enemics.
El Senyor és lent per al càstig, però molt poderós,
i no té per innocent el culpable.
Bet
Avança entre tempestes i huracans,
els núvols són la pols que aixequen els seus peus.
Guímel
Amenaça la mar i l'asseca,
eixuga les aigües abismals.
(Dàlet)
Llavors es marceixen Basan i el Carmel,
les flors del Líban es mustiguen.
He
Al seu davant, les muntanyes tremolen
i es fonen els turons.
Vau
Davant d'ell es trasbalsa la terra,
el món i tots els qui l'habiten.
Zain
Qui resistirà la seva indignació?
Qui afrontarà l'ardor del seu enuig?
Het
La seva ira s'aboca com el foc,
les roques s'esmicolen davant seu.
Tet
El Senyor és bo,
és un refugi en dies d'opressió.
Iod
Guarda els qui es refugien en ell
tan bon punt arriben els aiguats;
Caf
però destruirà els de la ciutat de Nínive,
els seus enemics, perseguits enmig de la foscor.
Fi del poder dels assiris
Què trameu contra el Senyor?
Ell destruirà els seus adversaris,
l'opressió no es tornarà a alçar.
10 Són espessos com espines;
són embriacs sadolls d'embriaguesa,
però seran consumits com palla resseca.
11 De tu, Nínive, ha sortit
el qui trama el mal contra el Senyor,
el qui executa els plans de Belial.
12 Això diu el Senyor als de Judà:
«Ni que ells tinguin un gran exèrcit encara intacte,
seran segats i no en quedarà res.
Us he afligit, però no us afligiré més.
13 Ara trencaré el jou que us imposaven
i us desfaré els lligams.»
14 Contra tu, rei de Nínive,
el Senyor ha decidit:
«No tindràs més fills que portin el teu nom.
Faré desaparèixer del temple dels teus déus
els ídols de talla i de fosa.
Els transformaré en el teu sepulcre,
perquè tu no vals res.»
2
Gent de Judà, mireu a les muntanyes
els peus del missatger de bones noves
que anuncia la pau.
Celebreu les vostres festes,
compliu les prometences.
Belial no tornarà més
a recórrer el país:
ha estat del tot anorreat.
A tu, Nínive, un devastador se't llança al damunt.
Posa guàrdia a les fortaleses,
vigila els camins,
prepara't a combatre,
reuneix totes les forces!
El Senyor retornarà
la glòria als de Jacob,
la glòria que pertany a Israel.
Uns saquejadors els havien saquejat
fins a destrossar-los les sarments.
Nínive, assaltada i saquejada
Són rojos els escuts dels assaltants,
són escarlata els vestits dels seus valents.
Els carros de guerra brillen com el foc,
les llances s'agiten,
mentre la ciutat es prepara.
Pels afores, els carros corren embogits,
van llançats pels ravals fora ciutat,
semblen torxes enceses,
són ràpids com el llamp.
El rei crida els seus comandants,
però s'entrebanquen pel camí.
Els assaltants es precipiten a la muralla,
protegits sota els escuts.
Ara forcen les portes que donen als canals;
el palau reial s'esfondra.
El rei és allà dret;
a la reina, despullada, se l'emporten.
Les seves esclaves gemeguen com colomes
i es donen cops al pit.
Nínive era una piscina sempre plena,
però ara l'aigua s'escapa.
Criden: «Atureu-vos, atureu-vos!»,
però ningú no torna enrere.
10 «Robeu la plata, robeu l'or!»
Les riqueses de la ciutat són incomptables,
hi ha tota mena d'objectes preciosos.
11 Devastació i desolació! Saqueig!
A tots se'ls fon el cor,
els flaquegen els genolls,
senten esgarrifances per tot el cos,
es tornen blancs com la cera.
El lleó serà vençut
12 Què se n'ha fet, del cau dels lleons?
Els lleons joves s'hi criaven
i, quan el lleó sortia, s'hi quedava la lleona:
ningú no inquietava els cadells.
13 El lleó caçava per a les seves cries,
escanyava les preses per a les lleones;
omplia de caça els seus cataus,
de despulles els seus jaços.
14 «Aquí em tens contra tu, Nínive!
Ho dic jo, el Senyor de l'univers.
Convertiré en fum la teva gent,
els teus cadells cauran víctimes de l'espasa.
Sobre la terra, posaré fi a la teva cacera,
i ningú més no hi sentirà
les ordres dels teus enviats.»
Carnatge a la ciutat sanguinària
3
Ai de la ciutat sanguinària,
carregada d'impostura i de rapinya,
que no es cansava de caceres!
Espetec de fuets, estrèpit de rodes,
galop de cavalls,
sotracs de carros de guerra!
Carrega la cavalleria,
brillen les espases,
llampeguegen les llances.
Ferits pertot arreu i munts de morts!
Cadàvers incomptables,
tothom hi ensopega!
Nínive, la prostituta, avergonyida
«Nínive, la gran prostituta,
que fascinaves per la bellesa
i per les arts de bruixeria!
Ja que venies pobles prostituint-te
i nacions a preu de bruixeries,
aquí em tens contra tu!
Ho dic jo, el Senyor de l'univers.
T'aixecaré la roba fins a la cara
perquè et vegin nua les nacions
i els reialmes et contemplin les vergonyes.
Abocaré immundícies damunt teu,
t'avergonyiré, et convertiré en un espectacle.
Tothom qui et vegi fugirà dient:
"Nínive ha quedat devastada,
i qui se'n compadirà?
On trobarem algú
que vulgui consolar-la?"»
Una destrucció com la de Tebes
¿Et penses, Nínive, que ets millor que Tebes,
ciutat situada entre els canals del Nil,
pertot voltada d'aigua,
amb un mar per muralla
que la defensava millor que el mar mateix?
Etiòpia i Egipte li donaven una força
que no tenia límits.
El poble de Put i el de Líbia
eren els seus aliats.
10 Però també els tebans van ser deportats,
se'ls van endur captius,
i els van esclafar les criatures
a les cantonades dels carrers.
Es van fer a sorts els seus prohoms,
es van endur els nobles encadenats.
11 També tu, Nínive, t'embriagaràs
i quedaràs eclipsada!
També tu buscaràs qui et defensi
per no caure en poder de l'enemic!
La ciutat que no pot resistir
12 Totes les teves fortaleses
són figueres plenes de fruits primerencs;
quan l'arbre és sacsejat,
el fruit cau a la boca del qui l'espera.
13 Dintre teu, per tropa hi ha donetes.
Les portes del teu país, Nínive,
s'obren de bat a bat a l'enemic:
el foc ha consumit els forrellats.
14 Proveeix-te d'aigua per al setge,
reforça les fortificacions:
fica't al fang, vés trepitjant l'argila
i prepara el motlle dels maons.
15 Però sàpigues que allà mateix el foc et consumirà,
t'exterminarà l'espasa:
et devorarà com devoren les llagostes.
Una ciutat despoblada
La teva gent era incomptable com les llagostes,
es multiplicava com les saltarel·les.
16 Els teus marxants eren més que les estrelles,
però s'han dispersat com un vol de llagostes.
17 Els teus funcionaris
eren nombrosos com saltamartins,
i els qui duien l'administració
eren com la plaga de llagostes
que s'atura sobre les tanques
en dies de fred.
Però, quan surt el sol, es dispersen
i ni es coneix el lloc on eren.
Un desastre total
18 Els teus governadors,
rei d'Assíria,
s'han adormit.
Els teus comandants
jeuen immòbils.
El teu exèrcit s'ha dispersat per les muntanyes
i no hi ha qui l'aplegui!
19 La teva ruïna no té remei,
la teva ferida és oberta.
Tots els qui en sentiran parlar
aplaudiran el teu desastre.
Perquè la teva maldat,
¿qui no l'ha soferta dia rere dia?

Copyright © 1993 Associació Bíblica de Catalunya, Editorial Claret i Societats Bíbliques Unides





Darrera actualització del programa: 10/10/2016
visitor stats