Societat Bíblica de Catalunya

Antic Testament
Pentateuc
Gènesi
Èxode
Levític
Nombres
Deuteronomi
Llibres profètics
Josuè
Jutges
1r Samuel
2n Samuel
1r Reis
2n Reis
Isaïes
Jeremies
Ezequiel
Osees
Joel
Amós
Abdies
Jonàs
Miquees
Nahum
Habacuc
Sofonies
Ageu
Zecaries
Malaquies
Escrits
Salms
Job
Proverbis
Rut
Càntic
Cohèlet
Lamentacions
Ester
Daniel
Esdres
Nehemies
1r Cròniques
2n Cròniques
Llibres deuterocanònics
Ester grec
Judit
Tobit
1r Macabeus
2n Macabeus
Saviesa
Siràcida
Baruc
Carta Jeremies
Daniel grec
Nou Testament
Mateu
Marc
Lluc
Joan
Fets Apòstols
Romans
1a Corintis
2a Corintis
Gàlates
Efesis
Filipencs
Colossencs
1a Tesalonic.
2a Tesalonic.
1a Timoteu
2a Timoteu
Titus
Filèmon
Hebreus
Jaume
1a Pere
2a Pere
1a Joan
2a Joan
3a Joan
Judes
Apocalipsi


BIBLIJA.net   - La Bíblia a Internet
Buscar Referència     Buscar Paraula
Passatge:   

Menú compacte
 BCI Escollir entre totes les versions   Sobre les versions Ajuda
Idioma

Nehemies 1,1-13,31

Nehemies :Introducció 1 2 3 4 5 6 7 8 9 10 11 12 13

Nehemies
Reconstrucció de les muralles de Jerusalem (1-7)
1
Memòries de Nehemies, fill d'Hacalià.
Nehemies s'assabenta de l'estat de Jerusalem
«L'any vint del regnat d'Artaxerxes, el mes de quislev, trobant-me jo a la ciutadella de Susa, va arribar Hananí, un dels meus germans, acompanyat d'alguns homes de Judà. Jo els vaig demanar notícies de Jerusalem i dels jueus que s'havien salvat de la captivitat, i em van respondre:
»--Els supervivents de la captivitat que viuen allí, a la província, es troben en una situació molt desgraciada i humiliant; la muralla de Jerusalem està mig enderrocada i les portes han estat incendiades.
Pregària de Nehemies pel seu poble
»Quan vaig sentir aquestes notícies, em vaig asseure plorant, i durant molts dies vaig estar afligit, dejunant i pregant davant el Déu del cel. Deia:
»--Ah, Senyor, Déu del cel, Déu gran i temible! Tu mantens fidelment l'aliança amb els qui t'estimen i guarden els teus manaments. Digna't mirar i escoltar amb atenció la pregària del teu servent. Nit i dia et prego per nosaltres, els israelites, els teus servents: reconec els pecats que hem comès contra tu. Jo mateix i la meva família t'hem estat infidels! T'hem ofès greument desobeint els manaments, els decrets i les prescripcions que ens havies donat per mitjà de Moisès, el teu servent. Recorda't de la promesa que vas fer a Moisès, el teu servent: "Si no em sou fidels, us dispersaré entre els pobles estrangers. Però si després us convertiu a mi i compliu els meus manaments i els poseu en pràctica, us tornaré a reunir, encara que estigueu escampats fins a l'horitzó, i us portaré al lloc que he escollit perquè hi habiti el meu nom." 10 Senyor, nosaltres som els teus servents, som el teu poble, que has alliberat amb gran poder i amb mà forta. 11 Ah, Senyor, escolta amb atenció la pregària del teu servent i la pregària de tots els qui es complauen a reverenciar el teu nom. I ara et demano que els plans del teu servent arribin a bon terme i que el rei m'aculli amb benevolència.
»En aquella època jo era coper del rei.
El rei autoritza Nehemies a anar a Jerusalem
2
»Un dia del mes de nissan del mateix any vint del regnat d'Artaxerxes, estant el rei a taula va arribar l'hora de servir el vi. Mentre jo, que gaudia del favor reial, oferia vi al rei, ell em va dir:
»--Per què fas mala cara? I no és pas que estiguis malalt! Alguna cosa et deu preocupar.
»Jo, molt esglaiat, li vaig respondre:
»--Que el rei visqui per sempre! Com vol el rei que no faci cara trista si la ciutat que guarda els sepulcres dels meus pares és una ruïna i les seves portes han estat consumides pel foc?
»El rei em va preguntar:
»--Doncs què pretens?
»Jo, tot pregant al Déu del cel, li vaig respondre:
»--Si el rei ho troba bé, si un servidor he merescut la seva confiança, que m'enviï a Judà a reconstruir la ciutat on hi ha els sepulcres dels meus pares.
»El rei, que tenia la reina asseguda al costat, em preguntà:
»--Quant de temps durarà el teu viatge? Quan tornaràs?
»Jo li vaig proposar una data que li semblà bé, i em va permetre que hi anés. I encara vaig demanar al rei que, si ho creia oportú, em fes donar cartes perquè els governadors de la Transeufratina em deixessin passar fins a Judà. També li vaig demanar una carta per a Assaf, administrador dels boscos reials, perquè em proveís de fusta per a bastir les portes de la ciutadella que hi ha al costat del temple, la muralla de la ciutat i la casa on jo havia de residir. El rei m'ho va concedir tot. La mà bondadosa del meu Déu em protegia.
»Vaig dirigir-me, doncs, als governadors de la Transeufratina i els vaig presentar les cartes reials. El rei m'havia fet escortar per oficials de l'exèrcit i forces de cavalleria. 10 Quan Sanbal·lat, l'horonita, i Tobià, el funcionari ammonita, van saber que havia arribat, es van enfadar molt que hagués vingut algú a procurar el benestar dels israelites.
Inspecció nocturna de l'estat de les muralles
11 »Un cop arribat a Jerusalem, no vaig fer res durant tres dies. 12 Després vaig sortir de nit, acompanyat d'un petit grup d'homes. No portàvem cap cavalleria, fora de la que jo muntava. No havia revelat a ningú allò que el meu Déu m'havia inspirat de fer a favor de la ciutat. 13 Vaig sortir de Jerusalem per la porta de la Vall, en negra nit, i vaig dirigir-me cap a la font dels Xacals i cap a la porta de les Escombraries. Vaig anar examinant la muralla de la ciutat i vaig constatar que hi havia bretxes i que les portes havien estat consumides pel foc. 14 Vaig continuar cap a la porta de la Font i cap a la bassa del Rei. Més endavant ja no hi havia camí transitable per a la cavalleria que portava. 15 Llavors, sempre de nit, vaig continuar remuntant el torrent de Cedró, mentre comprovava l'estat de la muralla. Després vaig fer mitja volta i tornàrem a entrar a la ciutat per la porta de la Vall.
16 »Els dirigents del poble no sabien on havia anat ni què havia fet, perquè fins aquell moment jo no havia revelat res als de Judea; ni tan sols als sacerdots, als nobles, als notables o als responsables de les obres. 17 Però llavors els vaig dir:
»--Ja veieu en quina misèria ens trobem: Jerusalem és una ruïna i les seves portes han estat incendiades. Reconstruïm la muralla i fem que acabi aquesta situació humiliant!
18 »I els vaig revelar com em protegia la mà bondadosa del meu Déu i què m'havia dit el rei. Aleshores ells van exclamar:
»--Som-hi! Comencem la reconstrucció!
»I es van disposar coratjosament a dur a terme aquella gran obra.
19 »Quan ho van saber Sanbal·lat, l'horonita, Tobià, el funcionari ammonita, i Guèixem, l'àrab, es burlaven de nosaltres i deien amb menyspreu:
»--Cap on voleu anar? Que potser us voleu revoltar contra el rei?
20 »Però jo els vaig replicar:
»--Vosaltres no sou ciutadans de Jerusalem, ni hi podeu exercir cap autoritat, ni teniu dret a participar en el seu culte. Nosaltres som servents del Déu del cel i començarem la reconstrucció, perquè estem segurs que ell ens farà triomfar.
Llista dels reconstructors de les muralles
3
»El gran sacerdot Eliaixib i els altres sacerdots es van posar a reconstruir la porta de les Ovelles, la van consagrar i van col·locar-hi els batents. Després reconstruïren i consagraren la muralla fins a la torre del Centenar i fins a la torre d'Hananel. Al costat d'ells reconstruïen la muralla els homes de Jericó i, més enllà, Zacur, fill d'Imrí.
»La porta dels Peixos, la van reconstruir els habitants de Senaà; la van embigar i van col·locar-hi els batents, els forrellats i les barres. Al costat d'ells treballava en la reparació de la muralla Meremot, fill d'Urià i nét de Cos; més enllà, Meixul·lam, fill de Berequià i nét de Meixezabel, i després Sadoc, fill de Baanà. Al costat d'ells treballaven els de Tecoa; però els prohoms de Tecoa no es volgueren rebaixar a treballar sota les meves ordres.
»La porta de la Jeixanà, la van refer Joiadà, fill de Passéah, i Meixul·lam, fill de Bessodià; la van embigar i van col·locar-hi els batents, els forrellats i les barres. Al costat d'ells treballaven en la reparació de la muralla Melatià, de Gabaon, i Jadon, de Meronot, juntament amb altres homes de Gabaon i de Mispà, lloc de residència del governador de la Transeufratina. Al costat seu treballava Uziel, fill d'Harhaià, tots dos orfebres, i més enllà, Hananià, perfumer. Una part de l'antiga Jerusalem va quedar fora de la muralla; la muralla refeta anava a entroncar amb la muralla Ampla. Al costat d'ells treballava Refaià, fill d'Hur, cap de la meitat del districte de Jerusalem. 10 Al costat seu ho feia Jedaià, fill d'Harumaf, enfront de casa seva, i més enllà, Hatuix, fill d'Haixabneià. 11 Malquià, fill d'Harim, i Haixub, fill de Pahat-Moab, van reparar el segon tram de muralla que tenien assignat, incloent-hi la torre dels Forns. 12 Al costat d'ells treballava Xal·lum, fill de Loheix, cap de l'altra meitat del districte de Jerusalem, juntament amb les seves filles.
13 »La porta de la Vall, la van refer Hanun i els habitants de Zanóah: la van reconstruir i van col·locar-hi els batents, els forrellats i les barres. A més, van reparar uns cinc-cents metres de muralla, fins a la porta de les Escombraries.
14 »La porta de les Escombraries, la va refer Malquià, fill de Recab, cap del districte de Betaquèrem: la va reconstruir i va col·locar-hi els batents, els forrellats i les barres.
15 »La porta de la Font, la va refer Xal·lun, fill de Colhozè, cap del districte de Mispà: la va reconstruir, la va cobrir i va col·locar-hi els batents, els forrellats i les barres. També va reparar la muralla del costat de la bassa del canal, tocant al jardí del Rei, fins a les escales que baixen de la ciutat de David.
16 »A continuació, Nehemià, fill d'Azbuc, cap de la meitat del districte de Betsur, va reparar la muralla fins al davant dels sepulcres de David, fins a la bassa edificada en altre temps i fins a la caserna dels herois.
17 »A continuació treballaven els levites: Rehum, fill de Baní, i, al costat seu, Haixabià, cap de la meitat del districte de Queilà, en representació d'aquest districte. 18 Més endavant, Binnui, fill d'Henadad, cap de l'altra meitat del districte de Queilà. 19 I, al costat seu, Ézer, fill de Jeixua i cap de Mispà, el qual treballava aquí en el segon tram que tenia assignat, enfront de la pujada de l'Arsenal, allí on hi ha la Raconada de la muralla. 20 Més endavant, Baruc, fill de Zabai, treballava en el segon tram que tenia assignat, que anava des de la Raconada fins al llindar de la casa d'Eliaixib, el gran sacerdot. 21 A continuació, Meremot, fill d'Urià i nét de Cos, treballava en el segon tram que tenia assignat: des del llindar de la casa d'Eliaixib fins on s'acabava la casa.
22 »A continuació treballaven els sacerdots de la rodalia de Jerusalem. 23 Després treballaven Biniamín i Haixub enfront de casa seva. Més endavant ho feia Azarià, fill de Maasseià i nét d'Ananià, al costat de casa seva. 24 A continuació, Binnui, fill d'Henadad, treballava en el segon tram que tenia assignat: des de la casa d'Azarià fins a la Raconada i fins a l'Angle. 25 Palal, fill d'Uzai, treballava des de davant la Raconada i la torre superior que sobresurt del palau reial; és la torre que dóna al pati de la presó. A continuació, Pedaià, fill de Paroix, 26 i els servents del temple, que vivien a l'Ófel, treballaven fins al davant de la porta de les Aigües, cap a llevant, i fins a la torre que sobresurt. 27 Després, els de Tecoa treballaven en el segon tram que tenien assignat: des del davant de la gran torre que sobresurt fins al mur de l'Ófel.
28 »El tram de sobre la porta dels Cavalls, el van reparar els sacerdots: cada un treballava enfront de casa seva. 29 A continuació treballava, davant de casa seva, Sadoc, fill d'Immer. Després treballava Xemaià, fill de Xecanià, guardià de la porta de Llevant. 30 Després, en el segon tram que tenien assignat, treballaven Hananià, fill de Xelemià, i Hanun, sisè fill de Salaf. A continuació, Meixul·lam, fill de Berequià, treballava enfront del seu magatzem. 31 Més endavant, Malquià, orfebre, treballava fins a la casa reservada als servents del temple i als mercaders, davant la porta de la Inspecció, i fins a la cambra alta de l'Angle. 32 I des de la cambra alta de l'Angle fins a la porta de les Ovelles treballaven els orfebres i els mercaders.
Oposició dels adversaris
33 »Quan Sanbal·lat va saber que reconstruíem la muralla, s'enrabià moltíssim. I començà a burlar-se de nosaltres, 34 dient als seus compatriotes i als soldats de la guarnició de Samaria:
»--Què volen fer, aquests miserables jueus? ¿Es pensen que se'n sortiran i que podran oferir sacrificis? ¿És que volen tenir-ho tot llest avui mateix? Per ventura podran fer reviure les pedres d'aquests munts d'enderroc? Però si són pedres calcinades!
35 »Tobià, l'ammonita, que era al seu costat, va afegir:
»--Ja poden anar construint! Només que una guineu s'hi enfili, aquesta muralla de pedres s'enfonsarà.
36 »Jo vaig pregar: "Escolta, Déu nostre, de quina manera ens menyspreen! Fes que els seus escarnis es girin contra ells mateixos. Lliura'ls al pillatge i a la deportació en un país estranger. 37 T'han ofès ofenent els constructors de la muralla: no perdonis la seva falta, no esborris el seu pecat!"
38 »Amb tot, vam continuar treballant en la reconstrucció. I la muralla, en tota la seva longitud, ja arribava fins a mitja alçada. El cor del poble vibrava per l'obra.
Nehemies organitza la defensa
4
»Quan Sanbal·lat, Tobià, els àrabs, els ammonites i la gent d'Asdod van saber que la reparació de les muralles de Jerusalem progressava i que les bretxes ja començaven a estar tapades, s'irritaren molt i es posaren tots d'acord per venir a atacar Jerusalem i causar perjudicis a les obres. Llavors vam elevar pregàries al nostre Déu i vam posar guàrdia nit i dia per defensar-nos contra ells. Tanmateix, la gent de Judà deia:
»"A l'obrer li fallen les forces,
està esgotat.
No podrem refer les muralles
de la ciutat."
»Els nostres enemics es pensaven que nosaltres no sabríem ni veuríem res fins al moment que caurien enmig nostre per matar-nos i aturar així l'obra. A més a més, els jueus que vivien prop d'ells van venir deu vegades a demanar-nos, des de totes les poblacions on residien, que tornéssim al seu costat. Llavors vaig fer preparar una esplanada a la part de baix de l'espai de darrere les muralles i vaig agrupar el poble per clans, armat amb espases, llances i arcs. Vaig passar revista i després vaig dir als nobles, als notables i a la resta del poble:
»--No tingueu por d'ells! Recordeu-vos que el Senyor és gran i temible i lluiteu pels vostres germans, pels vostres fills i les vostres filles, per les vostres dones i per les vostres llars.
»Els nostres enemics es van adonar que estàvem al corrent de les seves intencions: Déu havia fet fracassar els seus plans. Llavors tots nosaltres vam poder tornar a la muralla, cadascú a la seva feina. 10 Però des d'aquell dia només la meitat dels meus homes treballaven en l'obra, mentre que l'altra meitat anaven armats amb escuts, llances, arcs i cuirasses. Els caps militars vetllaven per tota la gent de Judà, 11 que reconstruïa la muralla. Els qui traginaven materials treballaven amb una sola mà, perquè amb l'altra empunyaven l'arma, 12 i tots els qui aixecaven la muralla portaven cenyida l'espasa mentre anaven edificant. Jo tenia el corneta al meu costat, 13 perquè havia dit als nobles, als notables i a la resta del poble:
»--L'extensió de l'obra és molt gran i nosaltres ens trobem disseminats per la muralla, allunyats els uns dels altres. 14 Quan sentiu, doncs, el so del corn en un lloc, reuniu-vos-hi amb mi. El nostre Déu lluitarà a favor nostre.
15 »D'aquesta manera treballàvem en l'obra, la meitat de nosaltres amb les armes a la mà, des de trenc d'alba fins que apuntaven les estrelles. 16 Durant aquell període també vaig ordenar al poble que cadascú, amb el seu ajudant, passés la nit dintre de Jerusalem, perquè hi hagués guàrdia durant la nit i de dia tothom treballés. 17 I ni jo, ni els meus parents, ni els meus homes, ni la guàrdia que m'acompanyava, no ens trèiem mai els vestits, si no era per banyar-nos d'un a un.
Nehemies intervé contra les injustícies socials
5
»Llavors començà d'haver-hi greus queixes de la gent del poble, homes i dones, contra els seus compatriotes jueus. Uns deien: "Tenim molts fills i moltes filles i no sabem d'on treure el gra per a poder menjar i sobreviure." Uns altres deien: "Hem d'empenyorar els camps, les vinyes i les cases per aconseguir gra mentre dura aquesta fam." Encara n'hi havia d'altres que deien: "Per tal de poder pagar el tribut al rei, hem d'empenyorar els camps i les vinyes!" I tots s'exclamaven: "¿És que no som de la mateixa sang que els nostres germans? I els nostres fills, ¿no són iguals que els seus? Però ara ens veiem obligats a donar per esclaus els nostres fills i les nostres filles. Algunes de les nostres filles ja han estat sotmeses a esclavatge, i no podem fer-hi res, perquè els nostres camps i les nostres vinyes ja no ens pertanyen."
»Quan em van arribar les seves queixes i vaig sentir aquestes paraules, vaig indignar-me molt. Després de sospesar la qüestió, em vaig enfrontar als nobles i als notables i els vaig dir:
»--Per què feu préstecs d'usurer als vostres propis germans?
»Llavors vaig convocar contra ells una gran assemblea i els vaig dir:
»--Hem estat rescatant germans nostres jueus venuts als estrangers, tants com hem pogut. ¿I ara vosaltres veneu els vostres germans i preteneu que nosaltres mateixos en siguem els compradors?
»Ells, no sabent què respondre, callaven. Llavors vaig afegir:
»--Això que feu no està bé. ¿No valdria més que visquéssiu en el temor del nostre Déu i evitéssiu així el menyspreu dels pobles estrangers, enemics nostres? 10 També jo, els meus parents i els meus homes hem fet préstecs de diners i de gra. Però ara us demano que tots abandonem aquest sistema de préstecs d'usurer: 11 retorneu, avui mateix, als vostres deutors els seus camps, les seves vinyes, els seus oliverars i les seves cases, i restituïu els interessos de tot el que els heu prestat: diners, gra, vi o oli.
12 »Ells van respondre:
»--Farem el que ens dius. Ho retornarem tot i no els reclamarem res.
»Llavors vaig fer venir els sacerdots perquè els creditors juressin davant seu que complirien la paraula donada. 13 A més, em vaig espolsar la bossa del mantell, tot dient:
»--Que també Déu espolsi així, fora de la seva casa i lluny de les seves propietats, el qui no mantingui aquesta promesa! Que així sigui espolsat i es quedi sense res!
»Tota l'assemblea va respondre:
»--Amén!
»I van lloar el Senyor.
»Tots van complir la paraula donada.
Apologia de Nehemies
14 »Quant a mi, des del dia que, l'any vint del regnat d'Artaxerxes, el rei va nomenar-me governador del territori de Judà fins a l'any trenta-dos del seu regnat, és a dir, durant dotze anys, vaig renunciar a les despeses de manutenció que em corresponien, a mi i als meus parents. 15 Els governadors que m'havien precedit i els seus col·laboradors oprimien el poble exigint-li, per a la manutenció diària, quaranta monedes de plata. Però jo, per temor de Déu, no he obrat així. 16 Ben al contrari, m'he dedicat amb totes les forces a l'obra d'aquesta muralla, i també els meus homes hi han treballat conjuntament. Cap de nosaltres no s'ha preocupat d'adquirir terrenys. 17 Els notables jueus que menjaven a la meva taula eren cent cinquanta, a més dels hostes que rebíem de les nacions veïnes. 18 Cada dia preparaven, a càrrec meu, un bou, sis moltons escollits i aviram. I cada deu dies encarregava una gran quantitat de vins de tota mena. Malgrat això, no he reclamat la manutenció que em corresponia com a governador, perquè sobre aquest poble ja pesava una càrrega prou feixuga.
19 »Déu meu, recorda't de mi per tot el que he fet a favor d'aquest poble i tracta'm amb bondat.
Els adversaris volen intimidar Nehemies
6
»Sanbal·lat, Tobià, l'àrab Guèixem i els altres enemics nostres van saber que jo havia reconstruït les muralles i que no hi quedava cap bretxa, tot i que en aquell moment encara no havia fet col·locar els batents a les portes. Llavors Sanbal·lat, juntament amb Guèixem, m'envià un missatger per invitar-me a entrevistar-me amb ells a Aquefirim, a la plana d'Onó. Planejaven de fer-me mal. Per això els vaig enviar missatgers amb aquesta resposta: "Estic ocupat en una obra important i no puc baixar. El treball s'interrompria, si l'abandonés per trobar-me amb vosaltres."
»Quatre vegades em van fer arribar la mateixa invitació i cada vegada els vaig respondre de la mateixa manera. Sanbal·lat encara ho va intentar una cinquena vegada, enviant-me un dels seus servents amb una carta oberta que deia: "Tal com m'ha confirmat Guèixem, entre els pobles no-israelites corre el rumor que tu i els jueus esteu ordint una revolta i que per això reconstrueixes la muralla. Segons aquestes notícies, estàs a punt de convertir-te en el seu rei. Fins i tot es diu que has designat profetes per a proclamar a Jerusalem que tu ets el rei de Judà. La notícia no trigarà a arribar al rei. Per això et proposo que vinguis i que tinguem consell plegats." Però jo li vaig enviar la següent resposta: "No hi ha res de tot això que dius; t'ho inventes tu! Tothom mira d'intimidar-nos, pensant que, descoratjats, abandonarem l'obra. El que has de fer és ajudar-me."
10 »Un dia vaig anar a veure Xemaià, fill de Delaià i nét de Mehetabel, que estava tancat a casa seva. Em va dir:
»--Anem tots dos al temple de Déu, dins el santuari, i tanquem les portes, perquè els teus adversaris volen venir, de nit, a matar-te.
11 »Però jo li vaig respondre:
»--¿Un home com jo ha de fugir? A més, com podria un laic com jo entrar dins el santuari sense incórrer en pena de mort? No hi entraré pas!
12 »De fet, vaig comprendre que no l'havia enviat Déu, sinó que, si m'havia parlat com un profeta, era perquè Tobià i Sanbal·lat l'havien subornat. 13 Ho havien fet perquè jo, per por, actués d'acord amb la proposta de Xemaià i així pequés. D'aquesta manera haurien compromès la meva reputació i m'haurien convertit en objecte d'escarni.
14 »Déu meu, no t'oblidis de tot això que han fet Tobià i Sanbal·lat; no t'oblidis de la profetessa Noadià i els altres profetes que volien intimidar-me.
Acabament de la muralla
15 »Vam acabar la muralla el dia vint-i-cinc del mes d'elul, després de cinquanta-dos dies de feina. 16 Quan van saber-ho tots els nostres enemics, el temor es va difondre entre els pobles que ens envolten i es van sentir profundament humiliats, perquè van comprendre que aquella obra havia estat portada a terme gràcies al nostre Déu.
17 »Durant aquella mateixa època hi hagué un important intercanvi de correspondència entre els nobles de Judà i Tobià. 18 Molts jueus estaven lligats amb ell per jurament, perquè era gendre d'un jueu, Xecanià, fill d'Arah, i el seu fill Jehohanan era casat amb la filla de Meixul·lam, fill de Berequià. 19 Fins i tot s'atrevien a ponderar els seus mèrits en presència meva i li reportaven les meves paraules. Tobià mateix enviava cartes per intimidar-me.
Mesures de protecció de la ciutat
7
»Un cop reconstruïda la muralla, vaig fer col·locar els batents de les portes; i els porters, els cantors i els levites començaren a exercir les seves funcions. Vaig confiar l'administració de Jerusalem a Hananí, germà meu, i a Hananià, comandant de la ciutadella, home lleial i fidel a Déu com pocs. Els vaig dir:
»--Les portes de Jerusalem no s'han de deixar obertes durant l'hora de la migdiada, sinó que les tancareu i passareu els forrellats quan la gent encara estigui desperta. I s'organitzarà un torn de guàrdia entre els habitants de Jerusalem; els uns vigilaran en els llocs de guàrdia i els altres enfront de casa seva.
Repoblament de la ciutat. Llista dels primers repatriats
»Jerusalem era una ciutat gran i espaiosa, però era poc poblada i algunes cases no havien estat reconstruïdes. Per això, Déu em mogué el cor perquè reunís els nobles, els notables i la resta del poble per fer un cens. Vaig consultar el llibre que contenia el cens dels primers repatriats i vaig trobar-hi escrit el que segueix:
»"Aquests són els deportats originaris de la província de Judà, que van retornar a Jerusalem i al territori de Judà, cada un a la seva població. Les seves famílies havien viscut captives a Babilònia d'ençà que Nabucodonosor, rei de Babilònia, les hi havia deportades. Els guiaven Zorobabel, Jeixua, Nehemià, Azarià, Raamià, Nahamaní, Mordocai, Bilxan, Mispèret, Bigvai, Nehum i Baanà.
»Aquesta és la llista dels homes del poble d'Israel que van tornar de l'exili:
»Descendents de Paroix, 2172. Descendents de Xefatià, 372. 10 Descendents d'Arah, 652. 11 Descendents de Pahat-Moab, és a dir, descendents de Jeixua i de Joab, 2818. 12 Descendents d'Elam, 1254. 13 Descendents de Zatú, 845. 14 Descendents de Zacai, 760. 15 Descendents de Baní, 648. 16 Descendents de Bebai, 628. 17 Descendents d'Azgad, 2322. 18 Descendents d'Adonicam, 667. 19 Descendents de Bigvai, 2067. 20 Descendents d'Adín, 655. 21 Descendents d'Ater, és a dir, descendents d'Hizquià, 98. 22 Descendents d'Haixum, 328. 23 Descendents de Bessai, 324. 24 Descendents d'Harif, 112. 25 Originaris de Gabaon, 95. 26 Originaris de Betlem i de Netofà, 188. 27 Originaris d'Anatot, 128. 28 Originaris de Betazmàvet, 42. 29 Originaris de Quiriat-Jearim, de Quefirà i de Beerot, 743. 30 Originaris de Ramà i de Gueba, 621. 31 Originaris de Micmàs, 122. 32 Originaris de Betel i d'Ai, 123. 33 Originaris de l'altre Nebó, 52. 34 Descendents d'un altre Elam, 1254. 35 Descendents d'Harim, 320. 36 Originaris de Jericó, 345. 37 Originaris de Lod, d'Hadid i d'Onó, 721. 38 Originaris de Senaà, 3930.
39 »Llista dels sacerdots que van tornar:
»Descendents de Jedaià, de la casa de Jeixua, 973. 40 Descendents d'Immer, 1052. 41 Descendents de Paixhur, 1247. 42 Descendents d'Harim, 1017.
43 »Llista dels levites que van tornar:
»Descendents de Jeixua, és a dir, de Cadmiel, de Binnui i d'Odavià, 74.
44 »Cantors del temple:
»Descendents d'Assaf, 148.
45 »Porters:
»Descendents de Xal·lum, d'Ater, de Talmon, d'Acub, d'Hatità, de Xobai: en total, 138.
46 »Servents del temple:
»Descendents de Sihà, d'Hassufà, de Tabaot, 47 de Querós, de Sià, de Padon, 48 de Lebanà, d'Hagabà, de Xalmai, 49 d'Hanan, de Guidel, de Gàhar, 50 de Reaià, de Ressín, de Necodà, 51 de Gazam, d'Uzà, de Passéah, 52 de Bessai, dels meünites, dels nefussites, 53 de Bacbuc, d'Hacufà, d'Harhur, 54 de Baslit, de Mehidà, d'Harxà, 55 de Barcós, de Sisserà, de Tèmah, 56 de Nessíah i d'Hatifà.
57 »Descendents dels servents de Salomó:
»Descendents de Sotai, de Sofèret, de Peridà, 58 de Jalà, de Darcon, de Guidel, 59 de Xefatià, d'Hatil, de Poquèret-Assebaïm i d'Amon.
60 »Total dels servents del temple i dels descendents dels servents de Salomó: 392.
61 »Els següents repatriats, procedents de Tel-Mèlah, Tel-Harxà, Querub, Adon i Immer, no pogueren demostrar que el seu llinatge i la seva descendència fossin israelites:
62 »Descendents de Delaià, de Tobià i de Necodà, 642.
63 »Dels sacerdots, es van trobar en la mateixa situació els descendents d'Hobaià, de Cos i de Barzil·lai. Aquest es deia així perquè havia adoptat el nom de família de la seva dona en casar-se amb una de les filles de Barzil·lai, del territori de Galaad. 64 Cap d'ells no aconseguí de trobar els registres genealògics de la seva família. Per tant, van ser considerats impurs i foren exclosos del sacerdoci. 65 El mateix governador els va prohibir que mengessin aliments consagrats fins que un sacerdot pogués prendre una decisió per mitjà de les sorts sagrades dels urim i tummim.
66 »En total, el conjunt de la comunitat era de 42360 persones, 67 sense comptar 7337 esclaus i esclaves, i 245 cantors i cantores. 68 Tenien 435 camells i 6720 ases.
69 »Alguns caps de llinatge van fer donatius per a l'obra. El governador va donar al tresor de l'obra 1000 monedes d'or, 50 calderetes, 30 túniques sacerdotals i 300 quilos de plata. 70 Alguns dels caps de llinatge van aportar al tresor de l'obra 20000 monedes d'or i 1200 quilos de plata. 71 La resta del poble va donar 20000 monedes d'or, 1100 quilos de plata i 67 túniques sacerdotals.
72 »Els sacerdots, els levites, els porters, els cantors, una part del poble, els servents del temple i tots els israelites es van establir a les seves poblacions."»
La vida del poble al voltant de la Llei (8-10)
Lectura pública de la Llei
Quan va arribar el mes setè de l'any, tots els israelites que ja s'havien establert a les seves poblacions
8
es van congregar, com un sol home, a Jerusalem, a la plaça que hi ha davant la porta de les Aigües, i van demanar a Esdres, el mestre de la Llei, que portés el llibre de la Llei de Moisès, que el Senyor havia donat a Israel. El sacerdot Esdres va portar el llibre de la Llei davant el poble reunit. Hi havia homes, dones i infants amb ús de raó. Era el dia primer del mes setè. I allí, a la plaça de davant la porta de les Aigües, des de l'alba fins al migdia, Esdres va anar llegint el llibre de la Llei davant de tothom: homes, dones i infants amb ús de raó. Tot el poble escoltava atentament la lectura.
Esdres, el mestre de la Llei, estava dret damunt una tribuna de fusta, preparada expressament per a l'ocasió. Tenia drets al seu costat, a la dreta Matitià, Xema, Anaià, Urià, Hilquià i Maasseià, i a l'esquerra Pedaià, Mixael, Malquià, Haixum, Haixbadana, Zecarià i Meixul·lam. Esdres, que estava situat per damunt del poble, va obrir el llibre davant de tothom, i llavors tot el poble es posà dret. Esdres va beneir el Senyor, Déu gran, i tota l'assemblea va alçar les mans i respongué: «Amén! Amén!» Després s'agenollaren i es prosternaren fins a tocar a terra amb el front per adorar el Senyor. Mentre el poble s'estava dret al seu lloc, alguns levites li explicaven la Llei. Eren: Jeixua, Binnui, Xerebià, Jamín, Acub, Xabetai, Odavià, Maasseià, Quelità, Azarià, Jozabad, Hanan i Pelaià. Llegien de manera clara el llibre de la Llei de Déu i n'exposaven el sentit, perquè la lectura fos entenedora.
En sentir les paraules de la Llei, tot el poble plorava. Per això Nehemies, que era el governador, Esdres, el sacerdot i mestre de a Llei, i els levites que explicaven el text a la gent, els van dir:
--La diada d'avui és santa, dedicada al Senyor, el vostre Déu: no us lamenteu ni ploreu.
10 Esdres va afegir:
--Aneu, mengeu bé, beveu bones begudes i repartiu-ne als qui no tenen res preparat, perquè la diada d'avui és santa, dedicada al nostre Senyor. No us entristiu: la joia que ve del Senyor és la vostra força.
11 També els levites miraven de calmar la gent. Deien:
--No ploreu més, que avui és un dia sant. No estigueu tristos!
12 Llavors tot el poble se n'anà a menjar i beure, i van compartir-ho tot. I van celebrar una gran festa, ja que havien entès el sentit de les paraules amb què havien estat instruïts.
Celebració de la festa dels Tabernacles
13 L'endemà, els caps de llinatge de tot el poble, juntament amb els sacerdots i els levites, es van reunir amb Esdres, el mestre de la Llei, per estudiar amb detall els ensenyaments de la Llei. 14 En la Llei que el Senyor havia prescrit per mitjà de Moisès, van trobar-hi escrit que els israelites havien d'habitar en cabanes durant tots els dies de la festa del mes setè, 15 i que havien de difondre la següent proclama per Jerusalem i les altres poblacions: «Sortiu a la muntanya i porteu branques d'olivera, d'ullastre, de murtra, de palmera i d'altres arbres frondosos per a fer cabanes, tal com està escrit.»
16 Llavors el poble anà a cercar el brancatge i es van fer cabanes, uns al terrat de casa o al pati, altres als atris del temple de Déu, o a la plaça de la porta de les Aigües, o a la plaça de la porta d'Efraïm. 17 Així tota la comunitat dels qui havien tornat de la captivitat es van construir cabanes i hi vivien. Era la primera vegada que els israelites tornaven a fer-ho des dels temps de Josuè, fill de Nun. L'alegria que tingueren va ser immensa. 18 Cada dia, des del primer dia de la festa fins a l'últim, Esdres llegia un fragment del llibre de la Llei de Déu. La festa va durar set dies i acabà el dia vuitè, tal com està prescrit, amb un aplec sagrat de cloenda.
Litúrgia penitencial
9
El dia vint-i-quatre del mateix mes, els israelites es van reunir per a un dejuni: duien roba de sac i el cap ple de terra. Els qui eren de nissaga israelita se separaren de tots els estrangers i es congregaren per confessar els seus pecats i els dels seus avantpassats. Drets en els seus llocs, van escoltar la lectura del llibre de la Llei del Senyor, el seu Déu, durant unes tres hores; després, durant tres hores més, estigueren confessant els seus pecats i adorant, prosternats, el Senyor, el seu Déu. Jeixua, Baní, Cadmiel, Xebanià, Bunní, Xerebià, Baní i Quenaní es van col·locar dalt de l'escala dels levites i van invocar en veu alta el Senyor, el seu Déu. Llavors els levites Jeixua, Cadmiel, Baní, Haixabneià, Xerebià, Odavià, Xebanià i Petahià van dir:
--Poseu-vos drets, beneïu el Senyor, el vostre Déu:
»"Que el teu nom gloriós sigui beneït des de sempre i per sempre. La teva grandesa supera tota benedicció i lloança."
Pregària del poble
«Tu, tu sol, ets el Senyor.
Tu has fet el cel,
el cel del cel i tots els seus estols,
la terra i tot el que s'hi troba,
els mars i tot el que hi habita.
Dónes vida a totes les criatures,
i les potències del cel
es prosternen davant teu.
»Tu ets el Senyor Déu
que va escollir Abram.
El vas fer sortir d'Ur de Caldea
i li posares el nom d'Abraham.
Quan vas veure
que el seu cor t'era fidel,
vas concloure amb ell l'aliança:
vas prometre que donaries
a la seva descendència
el país dels cananeus, dels hitites,
dels amorreus,
dels perizites, dels jebuseus
i dels guirgaixites.
I vas complir la teva promesa,
perquè ets just.
»Tu vas veure l'aflicció
dels nostres pares a Egipte
i escoltares el seu clam
a la vora del Mar Roig.
10 Vas obrar senyals i prodigis
contra el faraó,
contra tota la seva cort
i contra tot el seu poble,
perquè sabies amb quina arrogància
ells havien tractat els nostres pares.
Així et vas guanyar una anomenada
que encara avui perdura.
11 Vas partir el mar
davant els nostres pares
i van passar pel mig del mar,
per terra eixuta,
mentre llançaves al fons
els seus perseguidors,
com una pedra que cau
dins les aigües impetuoses.
12 »De dia vas guiar els nostres pares
amb una columna de núvol,
i de nit, amb una columna de foc
que els il·luminava el camí
per on havien de passar.
13 Vas baixar a la muntanya del Sinaí
per parlar amb ells des del cel:
els vas donar decrets justos,
lleis segures,
preceptes i manaments excel·lents;
14 els ensenyares
a respectar el dissabte,
consagrat a tu;
els vas prescriure manaments,
preceptes i una Llei,
per mitjà del teu servent Moisès.
15 Els donares pa del cel
per saciar la seva fam,
feres brollar aigua d'una roca
per calmar la seva set.
Els enviares a conquerir el país
que els havies promès amb jurament.
16 »Però ells, els nostres pares,
plens d'arrogància,
van anar a la seva
i no obeïren els teus manaments.
17 Es negaren a obeir,
s'oblidaren de les meravelles
que havies fet a favor d'ells.
Van anar a la seva
i s'entestaren
a tornar a l'esclavitud d'Egipte.
Tu, però, ets un Déu
que sempre perdona,
benigne i compassiu,
lent per al càstig, ric en l'amor,
i no els vas abandonar.
18 Es van fer un vedell de fosa
i es deien entre ells:
"Aquest és el teu Déu,
que t'ha tret d'Egipte."
Així van ultratjar-te greument.
19 »Però tu, per la teva gran
misericòrdia,
no els vas abandonar
en el desert:
la columna de núvol
que, de dia, els guiava pel camí
no es va allunyar d'ells,
ni tampoc la columna de foc
que, durant la nit,
il·luminava el camí
per on havien de passar.
20 Els vas donar el teu bon esperit
perquè fossin capaços d'entendre;
no els mancava l'aliment del mannà,
i els donaves aigua
per calmar la seva set.
21 Vas vetllar pel seu sosteniment
durant quaranta anys al desert:
no els va faltar res;
els seus vestits no es feren malbé,
els seus peus no van inflar-se.
22 »Els vas donar
pobles i reialmes
i els repartires aquests territoris
que els servien de frontera:
van ocupar el país de Sehon,
rei d'Heixbon,
i el territori d'Og,
rei de Basan.
23 Vas enviar-los tants fills
com estrelles hi ha al cel
i feres entrar aquests fills al país
que havies ordenat als seus pares
que entressin a prendre'n possessió.
24 Els fills van entrar al país
i en prengueren possessió.
Vas humiliar davant d'ells els cananeus,
que habitaven aquella terra,
i posares a les seves mans
els reis i les nacions del país
perquè en fessin el que volguessin.
25 Van conquerir ciutats fortificades
i una terra fèrtil,
van ocupar cases
plenes de tota mena de béns,
cisternes excavades a la roca,
vinyes, oliverars
i molts arbres fruiters.
Menjaven fins a saciar-se,
s'engreixaven
i vivien en les delícies
de la teva gran prosperitat.
26 »Però, rebels contra tu,
es revoltaren,
i tant se'ls en donava
de la teva Llei:
van assassinar els teus profetes,
que els conjuraven
perquè es convertissin a tu.
Així t'ultratjaren greument.
27 Llavors els vas posar en mans
dels seus adversaris,
que els van oprimir.
Amb tot, quan en la seva tribulació
clamaven a tu,
tu, des del cel, els escoltaves
i, per la teva gran misericòrdia,
els donaves llibertadors
que els salvaven del poder
dels enemics.
28 Però, tan bon punt podien reposar
lliures dels enemics,
tornaven a ofendre't
amb el seu mal comportament,
i tu els abandonaves
a les mans dels seus adversaris,
que els sotmetien una altra vegada.
I novament clamaven a tu,
i tu, des del cel, els escoltaves
i els alliberaves,
una vegada i una altra,
per la teva misericòrdia.
29 Tu els exhortaves
a tornar a la teva Llei,
però ells, plens d'arrogància,
no obeïen els teus manaments
i pecaven contra els teus decrets,
que donen la vida
a l'home que els compleix.
Es van tornar tossuts
i anaven a la seva,
i no volgueren escoltar.
30 Durant molts anys
vas tenir paciència amb ells;
els advertia el teu esperit,
per mitjà dels teus profetes.
Però no volgueren escoltar,
i els vas posar en mans
de pobles estrangers.
31 Amb tot, per la teva gran
misericòrdia,
no els vas aniquilar
ni vas abandonar-los,
perquè ets un Déu
benigne i compassiu.
32 »Tu, Déu nostre, ets un Déu gran,
poderós i temible.
Tu mantens fidelment l'aliança.
No menystinguis les calamitats
que tots nosaltres hem sofert:
els nostres reis i els nostres caps,
els nostres sacerdots
i els nostres profetes,
els nostres pares
i tot el nostre poble,
des dels temps dels reis d'Assíria
fins al dia d'avui.
33 Tu has estat just
en tot això que ens ha passat,
perquè has obrat fidelment,
mentre que nosaltres obràvem
amb malícia.
34 Els nostres reis, els nostres caps,
els nostres sacerdots
i els nostres pares
no complien la teva Llei,
no prestaven atenció
als teus manaments
ni a les advertències que els feies.
35 Fins quan estaven en el seu propi regne,
fruint dels béns que els havies donat,
instal·lats en el país espaiós i fèrtil
que havies posat davant d'ells,
no et van servir
ni renunciaren
a les seves males accions.
36 I així avui nosaltres som esclaus.
Som esclaus al país
que vas donar als nostres pares
perquè en mengessin els fruits
i gaudissin dels seus béns.
37 Les seves abundants collites
són per als reis que,
per culpa dels nostres pecats,
tu has posat damunt nostre.
Ells disposen al seu grat
de les nostres persones
i del nostre bestiar.
La nostra situació
és del tot desgraciada.»
Compromís comunitari de complir la Llei
10
«Després de tot això ens vam comprometre amb un pacte i el posàrem per escrit. En el document segellat figuren els noms dels nostres caps, els nostres levites i els nostres sacerdots.
»Van ratificar el document, en primer lloc, el governador Nehemies, fill d'Hacalià, i Sidquià.
»A continuació, Seraià, Azarià, Irmeià, Paixhur, Amarià, Malquià, Hatuix, Xebanià, Mal·luc, Harim, Meremot, Obadià, Daniel, Guinneton, Baruc, Meixul·lam, Abià, Miamín, Maazià, Bilgà i Xemaià. Aquests són els sacerdots.
10 »Després, els levites Jeixua, fill d'Azanià, Binnui, dels fills d'Henadad, i Cadmiel, 11 i els altres levites, germans seus: Xebanià, Odià, Quelità, Pelaià, Hanan, 12 Micà, Rehob, Haixabià, 13 Zacur, Xerebià, Xebanià, 14 Odià, Baní i Beninu.
15 »Finalment, els caps del poble: Paroix, Pahat-Moab, Elam, Zatú, Baní, 16 Bunní, Azgad, Bebai, 17 Adonià, Bigvai, Adín, 18 Ater, Hizquià, Azur, 19 Odià, Haixum, Bessai, 20 Harif, Anatot, Nebai, 21 Magpiaix, Meixul·lam, Hezir, 22 Meixezabel, Sadoc, Jadua, 23 Pelatià, Hanan, Anaià, 24 Oixea, Hananià, Haixub, 25 Loheix, Pilhà, Xobec, 26 Rehum, Haixabnà, Maasseià, 27 Ahià, Hanan, Anan, 28 Mal·luc, Harim i Baanà.
29 »Es van adherir a aquest pacte la resta del poble, els altres sacerdots i levites, els porters, els cantors i els servents del temple, és a dir, tots els qui s'havien mantingut separats dels altres habitants del país per seguir la Llei de Déu, juntament amb les dones i els fills i filles que tenien ús de raó. 30 Adherint-se als seus compatriotes més significats, van jurar solemnement que viurien segons la Llei que Déu havia donat per mitjà del seu servent Moisès i que complirien i posarien en pràctica tots els manaments del Senyor, el nostre sobirà, i tots els seus decrets i preceptes.
31 »Vam prometre, doncs, que no donaríem per mullers les nostres filles a la gent dels pobles estrangers que vivien al país, i que tampoc no prendríem per als nostres fills les seves filles; 32 també vam prometre que, si en dissabte o en qualsevol altre dia sant, aquesta gent ens venia a vendre cereals o altres mercaderies, no els en compraríem, i que cada set anys deixaríem reposar la terra i condonaríem tots els deutes.
33 »També ens vam imposar l'obligació de donar cada any una moneda de plata per al culte del temple del nostre Déu, 34 és a dir, per als pans que es presenten davant de Déu, per a l'ofrena i l'holocaust perpetus, per als sacrificis que s'ofereixen el dissabte, la festa del primer dia del mes i les solemnitats, per a les altres ofrenes sagrades, per als sacrificis d'expiació pels pecats d'Israel i, en general, per a qualsevol obra de manteniment del temple del nostre Déu.
35 »Sacerdots, levites i laics, vam sortejar entre els nostres respectius llinatges els períodes de l'any en què ens comprometíem a portar l'ofrena de llenya al temple del nostre Déu, perquè es puguin cremar les víctimes damunt l'altar del Senyor, el nostre Déu, tal com està escrit en la Llei.
36 »Igualment ens vam comprometre a portar cada any al temple del Senyor els primers productes de la nostra terra i els primers fruits dels nostres arbres. 37 I a portar-hi també, tal com està escrit en la Llei, els nostres fills primogènits i les primeres cries del nostre bestiar, tant del bestiar gros com del bestiar menut, per presentar-los als sacerdots que presten servei al temple del nostre Déu. 38 I a més ens vam comprometre a portar per als sacerdots, a les estances del temple del nostre Déu, les primícies de les nostres fornades, la part reservada de les ofrenes, les primícies dels fruits de tots els arbres, del vi novell i de l'oli; també ens vam comprometre a donar una desena part del producte de les nostres terres als levites, els quals passarien a recollir aquest delme per totes les poblacions on hi ha conreus. 39 Un sacerdot, descendent d'Aaron, acompanyaria els levites durant el cobrament dels delmes, i els levites portarien una desena part del delme al temple del nostre Déu, a les estances del tresor. 40 És en aquestes estances on els israelites i els levites han de dipositar les ofrenes de blat, de vi novell i d'oli; també és en aquest lloc on es guarden els objectes del santuari i on s'estan els sacerdots de servei, els porters i els cantors. D'aquesta manera ens vam comprometre a no abandonar mai el temple del nostre Déu.»
Organització comunitària (11-13)
Llista dels repobladors de Jerusalem
11
Els caps del poble es van establir a Jerusalem. Els altres israelites van escollir per sorteig una de cada deu famílies perquè anés a residir a Jerusalem, la ciutat santa, mentre que les altres nou es quedarien a les diverses poblacions del país. El poble va beneir tots aquells qui s'oferiren voluntàriament per a anar a viure a Jerusalem.
3-4 A les diverses poblacions de Judà s'hi havien establert gent del poble, sacerdots, levites, servents del temple i descendents dels servents de Salomó; cadascú vivia a la seva propietat. Però a Jerusalem hi vivien alguns de les tribus de Judà i de Benjamí.
Aquesta és la llista dels caps de la província que es van establir a Jerusalem:
De la tribu de Judà: Ataià, fill d'Uzià, que descendia de Peres a través de Mahalalel, Xefatià, Amarià i Zecarià, i Maasseià, fill de Baruc, descendent de Xiloní a través de Zecarià, Joiarib, Adaià, Hazaià i Colhozè. Total dels descendents de Peres que s'establiren a Jerusalem: 468 homes aptes per a la guerra.
De la tribu de Benjamí: Sal·lú, fill de Meixul·lam, descendent de Jeixaià a través d'Itiel, Maasseià, Colaià, Pedaià i Joed; i, a més, Gabai i Sal·lai. Total dels descendents de Benjamí: 928.
Joel, fill de Zicrí, era el responsable de tots ells, i Jehudà, fill de Senuà, era el segon en el govern de la ciutat.
10 Dels sacerdots: Jedaià, fill de Joiarib, Jaquín, 11 Seraià, fill d'Hilquià, descendent del gran sacerdot Ahitub a través de Meraiot, de Sadoc i de Meixul·lam, 12 i altres parents seus ocupats en el ministeri del temple, 822; Adaià, fill de Jeroham, descendent de Malquià a través de Paixhur, Zecarià, Amsí i Pelalià, 13 i altres caps de llinatge parents seus, 242; Amaixessai, fill d'Azarel, descendent d'Immer a través de Meixil·lemot i Ahzai, 14 i altres parents seus, tots homes valents, 128. El responsable dels sacerdots era Zabdiel, fill d'Aguedolim.
15 Dels levites: Xemaià, fill d'Haixub, descendent de Bunní a través d'Haixabià i Azricam; 16 Xabetai i Jozabad, caps levítics que s'encarregaven de les feines exteriors del temple; 17 Matanià, fill de Micà, descendent d'Assaf a través de Zabdí, i que era el director de la salmòdia i el qui entonava el cant de lloança durant la pregària; Bacbuquià, un dels seus parents, que era el seu segon; Abdà, fill de Xammua, descendent de Jedutun a través de Galal. 18 Total de levites residents a la ciutat santa: 284.
19 Porters: Acub, Talmon i els altres parents seus encarregats de vigilar les portes, 172.
20 Els altres israelites, incloent-hi els sacerdots i els levites, residien a les altres poblacions de Judà, cadascú a la seva propietat.
21 Els servents del temple vivien al barri de Jerusalem anomenat Ófel; estaven sota l'autoritat de Sihà i de Guixpà.
22 El responsable dels levites de Jerusalem era Uzí, fill de Baní, descendent de Micà a través de Matanià i Haixabià; pertanyia al clan dels descendents d'Assaf, que eren els encarregats del cant en el temple. 23 Aquests cantors estaven subjectes a una disposició reial i a un reglament que determinava les seves tasques diàries.
24 Petahià, fill de Meixezabel, del clan de Zèrah, fill de Judà, representava els interessos del poble davant el rei de Pèrsia.
Població jueva fora de Jerusalem
25 En les poblacions següents i el terme que les envoltava van establir-s'hi famílies de la tribu de Judà: Quiriat-Arbà i la seva rodalia, Dibon i la seva rodalia, Jecabseel i els poblets del voltant, 26 Jeixua, Moladà, Betpèlet, 27 Hassar-Xual, Beerxeba i la seva rodalia, 28 Siclag, Meconà i la seva rodalia, 29 Enrimmon, Sorà, Jarmut, 30 Zanóah, Adul·lam i els poblets del voltant, Laquix i el seu terme, i Azecà i la seva rodalia. Estaven establerts, doncs, des de Beerxeba fins a la vall d'Hinnom.
31 Les famílies de la tribu de Benjamí es van establir a Gueba, Micmàs, Aià, Betel i la seva rodalia, 32 Anatot, Nob, Ananià, 33 Hassor, Ramà, Guitaim, 34 Hadid, Seboïm, Nebal·lat, 35 Lod, Onó i Gueharaixim. 36 Alguns levites de Judà es van establir al territori de Benjamí.
Sacerdots i levites retornats de l'exili
12
Aquesta és la llista dels sacerdots i levites repatriats amb Zorobabel, fill de Xealtiel, i amb Jeixua.
Sacerdots: Seraià, Irmeià, Ezrà, Amarià, Mal·luc, Hatuix, Xecanià, Rehum, Meremot, Idó, Guinnetoi, Abià, Miamín, Maadià, Bilgà, Xemaià, Joiarib, Jedaià, Sal·lú, Amoc, Hilquià i Jedaià. Aquests eren els caps dels sacerdots i dels seus germans en temps de Jeixua.
Levites: Jeixua, Binnui, Cadmiel, Xerebià, Jehudà, Matanià, que amb els seus germans estava encarregat dels cants de lloança, i Bacbuquià i Unní, parents seus, que estaven a la seva disposició per a les guàrdies.
Descendents del gran sacerdot Jeixua
10 Jeixua va ser el pare de Joiaquim; Joiaquim, d'Eliaixib; Eliaixib, de Joiadà; 11 Joiadà, de Johanan, i Johanan, de Jadua.
Caps de llinatges sacerdotals i levítics
12 A l'època en què Joiaquim era gran sacerdot, els llinatges sacerdotals tenien aquests caps: el llinatge de Seraià, Meraià; el d'Irmeià, Hananià; 13 el d'Ezrà, Meixul·lam; el d'Amarià, Jehohanan; 14 el de Melicú, Jonatan; el de Xebanià, Jossef; 15 el d'Harim, Adnà; el de Meraiot, Helcai; 16 el d'Idó, Zacaries; el de Guinneton, Meixul·lam; 17 el d'Abià, Zicrí; el de Miamín, ...; el de Maadià, Piltai; 18 el de Bilgà, Xammua; el de Xemaià, Jehonatan; 19 el de Joiarib, Matenai; el de Jedaià, Uzí; 20 el de Sal·lú, Cal·lai; el d'Amoc, Éber; 21 el d'Hilquià, Haixabià, i el de Jedaià, Netanel.
22 En temps dels grans sacerdots Eliaixib, Joiadà, Johanan i Jadua, els levites van ser inscrits per llinatges, com s'havia fet també amb els sacerdots durant el regnat de Darius el Persa. 23 Els caps dels llinatges levítics van ser inscrits en el llibre de la Crònica fins a l'època de Johanan, fill d'Eliaixib.
24 Els caps dels levites eren: Haixabià, Xerebià i Jeixua, fill de Cadmiel. Aquests, d'acord amb les disposicions de David, home de Déu, es col·locaven davant el segon cor de levites, per cantar lloances i accions de gràcies. Uns i altres alternaven el cant. 25 El segon cor estava format per Matanià, Bacbuquià i Obadià. Els porters eren Meixul·lam, Talmon i Acub: aquests s'encarregaven de vigilar els magatzems situats al costat de les portes del temple.
26 Tots aquests van viure en temps de Joiaquim, fill de Jeixua i nét de Jossadac, i en temps del governador Nehemies i d'Esdres, sacerdot i mestre de la Llei.
Inauguració de la muralla de Jerusalem
27 «Amb motiu de la dedicació de la muralla de Jerusalem van ser convocats els levites de totes les poblacions perquè vinguessin a Jerusalem. S'hi havia de celebrar una gran festa de dedicació, amb himnes d'acció de gràcies, acompanyats de címbals, arpes i lires.
28-29 S'hi van aplegar, doncs, els cantors, procedents de les poblacions que s'havien construït en les proximitats de Jerusalem: venien tant del districte de la rodalia de Jerusalem com de les poblacions del voltant de Netofà, de Betaguilgal i dels termes de Gueba i Azmàvet. 30 Els sacerdots i els levites es van purificar, i també van purificar el poble, les portes i la muralla.
31 »Llavors vaig fer pujar els caps de Judà dalt de la muralla i vaig formar dos grans cors per a la processó. L'un es va encaminar, seguint el pas de ronda de la muralla, cap al sud, en direcció a la porta de les Escombraries. 32 Darrere els cantors seguien Oixaià i la meitat dels caps de Judà. 33 A continuació, els sacerdots Azarià, Ezrà, Meixul·lam, 34 Jehudà, Biniamín, Xemaià i Irmeià, 35 amb trompetes. Després, Zecarià, fill de Jonatan, descendent d'Assaf a través de Zacur, Micà, Matanià i Xemaià, 36 i els seus companys Xemaià, Azarel, Milalai, Guilalai, Maai, Netanel, Jehudà i Hananí, amb els instruments de música inventats per David, home de Déu. Esdres, el mestre de la Llei, presidia aquest primer cor. 37 Arribats a la porta de la Font, davant les escales que pugen a la ciutat de David, s'encaminaren en aquesta direcció, de dret amunt pel pas de ronda de la muralla, fins passat el palau de David i fins a la porta de les Aigües, a l'est.
38 »El segon cor va sortir cap al nord. Jo el seguia amb l'altra meitat de la gent. Caminant pel pas de ronda de la muralla, va passar més enllà de la torre dels Forns i arribà a la muralla Ampla. 39 Continuà, més enllà de la porta d'Efraïm, la porta de la Jeixanà, la porta dels Peixos, la torre d'Hananel, la torre del Centenar i fins a la porta de les Ovelles, i es va aturar a la porta de la Inspecció. 40 Finalment, els dos cors es van aturar al temple de Déu. Igualment em vaig aturar jo i la segona meitat dels notables, que anava amb mi. 41 Hi havia també els sacerdots Eliaquim, Maasseià, Miniamín, Micaià, Elioenai, Zecarià i Hananià, amb trompetes. 42 I també Maasseià, Xemaià, Elazar, Uzí, Jehohanan, Malquià, Elam i Èzer. Els cantors es posaren a cantar sota la direcció d'Izrahià.
43 »Aquell dia van oferir sacrificis solemnes, i tots, també les dones i els infants, estaven molt contents: Déu els havia donat motiu d'una gran alegria. Els crits de festa de Jerusalem se sentien de molt lluny.»
Una època ideal
44 En aquella mateixa època van ser designats els encarregats dels magatzems on es guardaven les provisions, la part reservada de les ofrenes, les primícies i els delmes. En aquests magatzems havien de recollir, dels camps de cada població, les parts de la collita que la Llei assigna als sacerdots i als levites. Els habitants de Judà estaven molt contents de tenir els sacerdots i els levites exercint el seu ofici, 45 vetllant pel culte del seu Déu i pels ritus de purificació. També els cantors i els porters s'ajustaven a les disposicions de David i del seu fill Salomó. 46 Perquè ja des d'antic, des del temps de David i d'Assaf, hi havia directors dels cantors i aquests entonaven càntics de lloança i d'acció de gràcies a Déu.
47 En temps de Zorobabel i en temps de Nehemies, tots els israelites donaven als cantors i als porters el que els corresponia per al seu sosteniment diari. Igualment, donaven als levites les ofrenes consagrades, i aquests portaven als sacerdots, descendents d'Aaron, la part que els corresponia.
13
En aquella època, llegint el llibre de Moisès davant de tot el poble, hi trobaren escrit que ni els ammonites ni els moabites no podien ser mai admesos a la comunitat de Déu. La raó era que aquests pobles no havien acollit els israelites amb menjar i aigua; a més, Moab havia llogat Balaam perquè els maleís, si bé el nostre Déu va canviar la maledicció en benedicció. Així, doncs, quan els israelites hagueren escoltat la lectura de la Llei, van bandejar de la comunitat tots els estrangers.
Segona missió de Nehemies. Correcció d'abusos
«Un quant temps abans, el sacerdot Eliaixib, encarregat de les estances del temple del nostre Déu, com que era parent de Tobià, havia posat a la seva disposició una gran estança. Fins llavors, en aquesta cambra s'hi dipositaven la farina per a les ofrenes, l'encens, els utensilis del temple, el delme del blat, del vi novell i de l'oli que segons la Llei corresponia als levites, als cantors i als porters, i la part que se'n reservava per als sacerdots.
»Mentre passava tot això, jo no era a Jerusalem, perquè l'any trenta-dos del regnat d'Artaxerxes, rei de Babilònia, havia tornat prop del rei. Però al cap d'algun temps, amb el permís del rei, vaig tornar a Jerusalem. Aleshores em vaig adonar del mal que havia fet Eliaixib, el qual havia cedit a Tobià un magatzem que donava als atris del temple. Això em va disgustar molt i vaig llançar fora de l'estança tot el que pertanyia a Tobià. Després vaig ordenar que purifiquessin les estances i vaig fer-hi dipositar de nou els utensilis del temple, la farina per a les ofrenes i l'encens.
10 »També em van informar que els levites no rebien les porcions que els pertocaven i que, per tant, s'havien vist obligats a abandonar el servei i anar-se'n, cada un a les seves terres. Semblantment havia passat amb els cantors. 11 Aleshores em vaig enfrontar als notables i els vaig reprotxar de tenir abandonat el temple de Déu. Després vaig reunir els levites i els cantors i els vaig restablir en les seves funcions. 12 Tota la gent de Judà començà a dur als magatzems el delme del blat, del vi novell i de l'oli. 13 Vaig encarregar l'administració dels magatzems al sacerdot Xelemià, a Sadoc, mestre de la Llei, i a Pedaià, un dels levites. I vaig nomenar com a adjunt seu Hanan, fill de Zacur, fill de Matanià. Tots ells eren tinguts per homes de confiança, i per això van rebre l'encàrrec de distribuir allò que tocava als seus companys.
14 »Déu meu, recorda't de mi per tot això que he fet! No t'oblidis de la fidelitat amb què he treballat pel temple del meu Déu i pel seu culte.
15 »En aquella mateixa època vaig reparar que, en el país de Judà, hi havia qui es dedicava a trepitjar raïm als cups en dissabte. Així mateix hi havia qui traginava garbes i les carregava damunt els ases, com també vi, raïm, figues i altres càrregues, i ho transportava a Jerusalem en dissabte. El dia que venien els queviures, jo els ho vaig retreure enèrgicament. 16 També hi havia gent de Tir, amb residència a Jerusalem, que feien venir peix i tota mena de mercaderies i ho venien en dissabte als jueus, a la mateixa Jerusalem. 17 Llavors em vaig enfrontar als nobles de Judà i els vaig dir:
»--Com és que feu això tan reprovable de profanar el dissabte? 18 Els vostres pares van obrar de la mateixa manera, i per això el nostre Déu va fer caure damunt nostre i damunt aquesta ciutat tota aquesta desgràcia. Ara vosaltres, profanant el dissabte, augmenteu el seu enuig contra Israel.
19 »I vaig ordenar que, just abans del dissabte, quan l'ombra comencés a cobrir les portes de Jerusalem, tanquessin els batents i que no els tornessin a obrir fins passat el repòs sabàtic. A més, vaig apostar alguns dels meus homes a les portes a fi d'assegurar que no hi entrés cap càrrega en dia de dissabte. 20 Malgrat tot, fins a un parell de vegades els comerciants i venedors de tota classe de mercaderies es van instal·lar fora de Jerusalem. 21 Per això els vaig fer aquesta advertència:
»--Per què us instal·leu davant la muralla? Si hi torneu, us faré sentir el pes de la meva mà!
»De llavors ençà, no van venir més en dissabte. 22 Finalment, vaig manar als levites que es purifiquessin i que vinguessin a guardar les portes, per tal que es respectés el caràcter sagrat del dissabte.
»Déu meu, recorda't de mi també per això que he fet. Tu que estimes tant, tingues pietat de mi!
23 »En una altra ocasió vaig reparar que hi havia jueus que s'havien casat amb dones d'Asdod, d'Ammon i de Moab; 24 la meitat dels seus fills parlaven la llengua d'Asdod, o una altra llengua estrangera, i eren incapaços de parlar la llengua de Judà. 25 M'hi vaig enfrontar i els vaig maleir. A alguns, els vaig maltractar i fins vaig arrencar-los els cabells. Després els vaig fer jurar per Déu que no donarien per mullers les seves filles als fills dels estrangers i que no prendrien les seves filles per als seus fills ni per a ells mateixos. I vaig continuar:
26 »--¿No va ser per aquest motiu que va pecar Salomó, rei d'Israel? Entre la multitud de les nacions no hi ha hagut cap rei com ell; era estimat de Déu, i Déu l'havia fet rei de tot Israel. Doncs, fins i tot a ell van arrossegar al pecat les dones estrangeres. 27 Que no se senti a dir de vosaltres que cometeu aquesta greu falta i obreu pèrfidament contra el nostre Déu casant-vos amb dones estrangeres.
28 »Perquè fins i tot un dels fills de Joiadà, fill del gran sacerdot Eliaixib, era gendre de Sanbal·lat, l'horonita. Per això el vaig fer marxar del meu costat.
29 »Déu meu, no oblidis com han profanat el sacerdoci i com han violat la teva aliança amb els sacerdots i els levites.
30 »Així, doncs, vaig purificar el poble de tot el que era estranger. Vaig restablir els serveis dels sacerdots i dels levites, cadascú en la tasca que tenia. 31 També vaig restablir les ofrenes periòdiques de llenya i les ofrenes de les primícies.
»Déu meu, recorda't de mi i tracta'm amb bondat.»

Copyright © 1993 Associació Bíblica de Catalunya, Editorial Claret i Societats Bíbliques Unides





Darrera actualització del programa: 10/10/2016
visitor stats