Societat Bíblica de Catalunya

Antic Testament
Pentateuc
Gènesi
Èxode
Levític
Nombres
Deuteronomi
Llibres profètics
Josuè
Jutges
1r Samuel
2n Samuel
1r Reis
2n Reis
Isaïes
Jeremies
Ezequiel
Osees
Joel
Amós
Abdies
Jonàs
Miquees
Nahum
Habacuc
Sofonies
Ageu
Zecaries
Malaquies
Escrits
Salms
Job
Proverbis
Rut
Càntic
Cohèlet
Lamentacions
Ester
Daniel
Esdres
Nehemies
1r Cròniques
2n Cròniques
Llibres deuterocanònics
Ester grec
Judit
Tobit
1r Macabeus
2n Macabeus
Saviesa
Siràcida
Baruc
Carta Jeremies
Daniel grec
Nou Testament
Mateu
Marc
Lluc
Joan
Fets Apòstols
Romans
1a Corintis
2a Corintis
Gàlates
Efesis
Filipencs
Colossencs
1a Tesalonic.
2a Tesalonic.
1a Timoteu
2a Timoteu
Titus
Filèmon
Hebreus
Jaume
1a Pere
2a Pere
1a Joan
2a Joan
3a Joan
Judes
Apocalipsi


BIBLIJA.net   - La Bíblia a Internet
Buscar Referència     Buscar Paraula
Passatge:   

Menú compacte
 BCI Escollir entre totes les versions   Sobre les versions Ajuda
Idioma

Osees 1,1-14,10

Osees :Introducció 1 2 3 4 5 6 7 8 9 10 11 12 13 14

Osees
Títol
1
Paraula del Senyor comunicada a Osees, fill de Beerí, en temps d'Ozies, Jotam, Acaz i Ezequies, reis de Judà, mentre Jeroboam, fill de Jehoaix, era rei d'Israel.
El matrimoni d'Osees
Comencen les paraules del Senyor a Osees. El Senyor li va dir:
--Vés, pren per muller una prostituta
i tingues fills d'una dona així,
perquè aquest país
no fa res més que prostituir-se
i apartar-se de mi, el Senyor.
Osees va prendre per muller Gómer, filla de Diblaim. Ella va quedar embarassada i li va donar un fill. El Senyor va dir a Osees:
--Posa-li per nom Jizreel,
perquè ben aviat
demanaré comptes
a la dinastia de Jehú
pels crims de Jizreel.
Deixaré els d'Israel sense reis.
Aquell dia
trencaré els arcs d'Israel
a la vall de Jizreel.
Gómer va quedar embarassada una altra vegada i va tenir una filla. El Senyor digué a Osees:
--Posa-li Lo-Ruhamà
(que vol dir "no compadida"):
ja no em compadiré més dels d'Israel
ni els perdonaré.
»Però em compadiré dels de Judà. Jo, el Senyor, el seu Déu, els salvaré, i no necessitaré ni arc ni espasa, ni combats ni cavalls ni cavallers.
Després d'haver deslletat la «No compadida», Gómer va quedar embarassada una altra vegada i va tenir un fill. El Senyor digué a Osees:
--Posa-li Lo-Ammí
(que vol dir "poble no-meu"):
vosaltres, els d'Israel,
no sereu el meu poble,
i jo no seré res per a vosaltres.
Una època de felicitat
2
«Arribarà un dia
que la gent d'Israel
serà nombrosa com la sorra
de la vora de la mar,
que no es pot comptar ni mesurar.
I en el lloc on els deien:
"Vosaltres no sou el meu poble",
els diran: "Fills del Déu viu".
Es reuniran la gent de Judà
i la gent d'Israel,
escolliran un cap únic
i es multiplicaran al país.
El dia de Jizreel serà gran!
Digueu "Poble meu"
als vostres germans,
i a les vostres germanes,
"Compadida".
Israel, esposa infidel
»Acuseu la vostra mare, acuseu-la,
perquè ja no és la meva muller
ni jo, el Senyor, sóc el seu marit.
Que es tregui de la cara
les marques de prostituta
i, dels pits,
els senyals dels adulteris!
Si no ho fa
la despullaré del tot,
la deixaré
com el dia que va néixer.
La deixaré com el desert,
com una terra eixuta,
i la faré morir de set.
No em compadiré dels seus fills,
perquè són fills de prostituta.
La seva mare s'ha prostituït,
s'ha cobert de vergonya
la qui els va engendrar.
Ella ha dit: "Aniré darrere els amants,
que em donen el pa i l'aigua,
llana i lli, oli i begudes."
»Ara, doncs, li barraré el camí
amb espines,
l'hi tancaré amb un mur
i mai més no trobarà la seva ruta.
Correrà darrere els amants,
però no els atraparà;
els cercarà, però no els trobarà.
Llavors dirà:
"Me'n torno al meu primer marit,
amb qui estava millor
que no pas ara."
10 »Ella no entén
que era jo qui li donava
el blat, el vi i l'oli,
qui l'enriquia amb plata i or,
que després servien
per a adorar Baal.
11 Per això vindré a prendre
el meu blat al temps de la sega,
i el meu vi al temps de la verema.
Li prendré la meva llana i el meu lli
amb què vestia el seu cos nu.
12 Mostraré el seu desvergonyiment
davant els seus amants:
ningú no la salvarà de la meva mà.
13 Posaré fi als cants alegres,
s'acabaran les festes de la lluna nova
i els dissabtes
i totes les solemnitats.
14 Devastaré les vinyes i les figueres
que ella tenia per la paga
que li donaven els seus amants.
La convertiré en un matollar
perquè la brostegin
els animals feréstecs.
15 Li demanaré comptes
del temps dedicat als Baals,
quan els cremava ofrenes:
es guarnia amb anells i collarets
per anar darrere els seus amants
mentre s'oblidava de mi.
Ho dic jo, el Senyor.
Déu refarà la unió
16 »Jo la seduiré,
la portaré al desert
i li parlaré al cor.
17 Des d'allí li tornaré les vinyes,
i la vall d'Acor
serà porta d'esperança.
Allà em correspondrà
com quan era jove,
quan pujà del país d'Egipte.
18 »Aquell dia, em dirà "Marit meu",
no em dirà més "Baal meu".
Ho dic jo, el Senyor.
19 Jo li trauré dels llavis
el nom de Baal,
no pronunciaran mai més
aquest nom.
20 Aquell dia, a favor d'ells
jo faré una aliança
amb els animals feréstecs,
amb els ocells del cel
i les bestioles de la terra;
trencaré arcs i espases
i eliminaré la guerra del país.
Jo faré que tots ells
puguin descansar tranquils.
21 Et prendré com a esposa per sempre,
et prendré com a esposa
i pagaré per tu bondat i justícia,
amor i misericòrdia.
22 Et prendré com a esposa
pagant un preu de fidelitat.
Així coneixeràs qui és el Senyor.
23 »Aquell dia —diu el Senyor—
donaré una resposta:
donaré al cel allò que espera,
i el cel ho donarà a la terra.
24 La terra donarà allò que necessiten
el blat, el vi i l'oli,
i ells donaran el que espera Jizreel.
25 Jo sembraré Jizreel per tot el país,
em compadiré
de la "No compadida",
i al qui s'anomenava
"Poble no-meu"
li diré "Ets el meu poble",
i ell em dirà "Ets el meu Déu".»
Osees i la muller infidel
3
El Senyor em va dir:
--Vés encara, i estima una dona estimada pel seu marit i adúltera. Estima-la com el Senyor estima la gent d'Israel, tot i que ells van amb altres déus i es deleixen per pastissos de panses.
Jo la vaig comprar per quinze peces de plata i dos-cents quilos d'ordi. I li vaig dir:
--Durant molt de temps viuràs amb mi, sense prostituir-te ni donar-te a cap home. I jo tampoc no em donaré a tu.
»Perquè també la gent d'Israel viurà molt de temps sense rei ni governants, sense sacrificis ni pilars sagrats, sense efods ni terafim. Després d'això, els d'Israel tornaran a cercar el Senyor, el seu Déu, i el descendent de David, el seu rei. A la fi dels temps, acudiran amb reverència al Senyor i n'esperaran tota mena de bé.
El Senyor acusa el seu poble
4
Escolteu la paraula del Senyor, gent d'Israel:
«Jo, el Senyor, llanço una acusació
contra els habitants del país,
perquè en aquesta terra
no hi ha amor ni fidelitat,
no hi ha coneixement de Déu.
Malediccions i enganys,
homicidis, robatoris
i adulteris es desborden:
un assassinat en segueix un altre!
Per això la terra estarà de dol
i es decandiran
tots els qui l'habiten,
els animals feréstecs
i els ocells del cel;
fins i tot s'acabaran
els peixos del mar.
»Que ningú no respongui!
Que ningú no contesti!
El teu poble es comporta
com els qui respostegen
al sacerdot!
Ensopegareu en ple dia,
i, de nit, el profeta ensopegarà
junt amb vosaltres;
faré callar la vostra mare.
Vosaltres, poble meu, haureu de callar,
perquè no em coneixeu.
I a tu, ja que no m'has volgut
conèixer,
jo no et voldré per al sacerdoci:
has oblidat la Llei del teu Déu,
i jo també m'oblidaré dels teus fills.
»Tants com són,
tots han pecat contra mi;
per això convertiré en infàmia
la seva glòria:
s'alimenten dels sacrificis
que el meu poble ofereix
pels seus pecats
i, per tant, desitgen que pequi.
»Però el poble i els sacerdots
tindran tots la mateixa sort:
els demanaré comptes
per la seva conducta,
els faré pagar
el mal que han fet.
10 Menjaran però no se saciaran,
promouran la prostitució
però no es multiplicaran,
perquè m'han abandonat a mi,
el Senyor,
i no em volen obeir.
11 »Les prostitutes i el vi
fan perdre el seny.
12 El meu poble fa consultes
a un bocí de fusta,
d'un tros de pal
en rep revelacions.
Un esperit de prostitució
l'ha esgarriat,
s'ha prostituït
i s'ha separat del seu Déu.
13 Ofereixen sacrificis
al cim de les muntanyes,
cremen ofrenes a dalt dels turons,
sota l'ombra agradable
del roure, el pollancre i l'alzina.
Per culpa d'això,
les vostres pròpies filles
es prostitueixen
i les vostres nores són adúlteres.
14 Però jo no demanaré comptes
per la prostitució de les vostres filles
ni per l'adulteri de les vostres nores,
perquè ells mateixos, els sacerdots,
se'n van a part amb prostitutes,
amb prostitutes sagrades
ofereixen sacrificis.
És un poble sense seny
que va de dret a la perdició.
15 »Si tu, Israel,
practiques la prostitució,
que almenys Judà
no se'n faci culpable!
No aneu al santuari de Guilgal,
no pugeu a Betaven
ni jureu per la vida del Senyor!
16 »Com una vaca indòmita,
és indòmit Israel.
I ara el Senyor els pasturarà
com anyells
en una terra sense horitzons.
17 Els d'Efraïm s'han aliat
amb els ídols.
Deixeu-los tranquils!
18 De tant prostituir-se
els ha passat l'embriaguesa!
També els qui els guien
estimaven la deshonra,
19 però ara les ales del vent
els embolcallen
i s'avergonyeixen
dels seus sacrificis.»
La culpa dels prohoms d'Israel
5
«Escolteu això, sacerdots!
Estigueu atents, els d'Israel!
Pareu l'orella, casa reial!
A tots vosaltres us crido a judici.
Heu estat un parany dalt a Mispà,
una xarxa estesa dalt del Tabor.
Uns adúlters han fet
una gran matança,
però jo els castigaré tots.
»Jo conec prou bé els d'Efraïm,
no em passa per alt res d'Israel.
Tu, Efraïm,
els has dut a prostituir-se,
i Israel ha quedat impur.
Les seves obres no els permeten
de retornar al seu Déu.
Porten a l'entranya
un esperit de prostitució,
i al Senyor ni el coneixen.
»Quedarà abatut l'orgull
que Israel porta a la cara.
Israel i Efraïm cauran
per la seva culpa,
i també Judà caurà amb ells.
Amb els ramats d'ovelles i vaques
aniran a cercar el Senyor,
però no el trobaran,
perquè s'ha allunyat d'ells.
Han estat infidels al Senyor
i han engendrat fills bastards.
Ara, doncs, cada lluna nova
els devorarà,
a ells i els seus camps.
Guerra fratricida entre Efraïm i Judà
»Toqueu el corn a Guibà,
i la trompeta a Ramà!
Crideu l'alarma a Betaven!
Alerta darrere vostre, benjaminites!
El dia del càstig,
Efraïm serà devastat.
Ho faig saber amb tota certesa
a les tribus d'Israel.
10 »Els prohoms de Judà es comporten
com els qui desplacen les fites.
Abocaré sobre ells com un aiguat
la meva indignació.
11 Efraïm és oprimit,
l'esclafa la meva sentència,
perquè s'ha entestat
a anar darrere els ídols immunds.
12 Jo, com una arna,
he consumit Efraïm;
com un corc, he rosegat Judà.
13 Efraïm s'ha vist malalt,
i Judà, cobert d'úlceres.
Llavors Efraïm
s'ha adreçat als assiris,
ha enviat missatgers al Gran Rei,
però ell no us podrà guarir
ni us podrà tancar les úlceres,
14 perquè jo sóc com un lleó
per als d'Efraïm,
com un cadell de lleó
per als de Judà:
jo mateix atraparé la presa
i me n'aniré,
me l'enduré i ningú no podrà
arrabassar-me-la.
15 »M'allunyaré i tornaré a casa meva,
fins que reconeguin les seves culpes
i vinguin a cercar-me.
Penediment inconstant del poble
»Enmig de les seves penes
correran cap a mi. Diran:
6
"Veniu, tornem al Senyor.
Ell, que ens ha trossejat, ens guarirà;
ell, que ens ha ferit, ens embenarà.
Ens tornarà la vida en dos dies,
el dia tercer ens farà aixecar
i viurem a la seva presència.
Maldem per conèixer el Senyor!
Ell està a punt d'aixecar-se
com l'aurora,
ens arribarà com pluja de tardor,
com el ruixat de primavera
que amara la terra."
»El Senyor respon:
Què he de fer amb tu, Efraïm?
Què he de fer amb tu, Judà?
L'amor que em teniu
és com la boira del matí,
com la rosada que desapareix
ben aviat.
Per això us he afaiçonat
valent-me dels profetes;
les meves paraules
us han dut la mort,
però la meva sentència
brilla com la llum:
el que jo vull és amor
i no sacrificis,
coneixement de Déu
i no pas holocaustos.
Greus infidelitats d'Israel
»Però ells,
com en el santuari d'Adam,
han trencat l'aliança;
com en aquell lloc,
m'han estat infidels.
Guilad és una ciutat
de gent malèfica,
pertot arreu hi ha petjades de sang.
Com bandolers emboscats,
colles de sacerdots
assassinen pel camí de Siquem,
executen les intrigues que han tramat.
10 He vist coses horribles a Israel:
Efraïm hi té un prostíbul,
i Israel ha quedat impur.
11 També per a tu, Judà,
preparo una collita,
quan renovaré
la vida del meu poble.
7
»Quan jo volia guarir Israel,
s'han descobert les culpes d'Efraïm,
les maldats de Samaria:
conreen l'engany,
hi ha lladres dintre la ciutat
i bandolers als afores.
No s'adonen que jo recordo
tota la seva maldat.
Són presoners
de les seves pròpies obres,
i jo les tinc totes sota els meus ulls.
Conspiracions contra els reis
»Diverteixen el rei amb malícia,
i els seus cortesans amb mentides.
Tots ells són uns adúlters.
Són com un forn encès pel forner,
que ell no para d'atiar
després de fonyar la pasta
i mentre espera que fermenti.
El dia de la festa del rei,
el vi escalfa els cortesans,
els fa rodar el cap.
Mentrestant el rei
dóna la mà als farsants.
Els intrigants s'apropen,
el seu cor crema com un forn.
El forner d'aquest forn
dorm tota la nit,
però al matí crema com una flama.
Tots estan encesos com un forn
i devoren els qui els governen.
Tots els seus reis han caigut
i cap d'ells no m'ha demanat ajuda.
La infidelitat tossuda d'Efraïm
»Efraïm es barreja
amb els altres pobles;
és com una coca cuita d'un sol costat.
Els estrangers li xuclen les forces
i ell ni se n'adona.
Se li tornen blancs els cabells
i ell ni ho veu.
10 Està abatut l'orgull
que Israel porta a la cara,
però no retornen a mi,
el Senyor, el seu Déu,
ni em consulten res de tot això.
11 Efraïm és un colom ingenu,
no té seny:
ara demana ajuda a Egipte,
ara se'n va cap a Assíria.
12 Quan s'hi encaminin,
els tiraré el meu filat,
els caçaré com els ocells,
els castigaré
així que els senti reunits.
13 »Ai d'ells, que han fugit de mi!
Seran devastats perquè s'han rebel·lat
en contra meu!
¿I jo els he d'alliberar,
si quan parlen
no fan més que mentir-me?
14 No són sincers
quan em demanen ajuda,
es lamenten del llit estant
i es fan incisions
per obtenir blat i vi.
M'han abandonat!
15 Sóc jo qui els va instruir,
qui va donar forces al seu braç
i ells, en canvi,
només maquinen en contra meu.
16 Si retornen a algú,
no ho fan mirant cap al cel.
Són com un arc que falla.
Els seus governants cauran
víctimes de l'espasa:
el seu llenguatge és insolent.
I des d'Egipte tothom se'n riurà.»
El Senyor condemna Israel
8
«Emboqueu el corn de guerra!
La desgràcia planeja com una àguila
damunt el poble del Senyor,
perquè han trencat la meva aliança
i han estat infidels a la meva Llei.
Cridant auxili em diuen:
"Oh Déu, som els d'Israel!
Nosaltres et coneixem!"
Però Israel ha rebutjat el seu bé,
i l'enemic els perseguirà.
S'han escollit reis
que jo no els havia donat,
i governants que jo no aprovava.
S'han fet ídols
amb la seva plata i el seu or,
per acabar exterminats!
El teu vedell ha estat rebutjat,
Samaria!
Provoqueu que m'indigni
contra vosaltres!
Fins quan sereu incapaços
de mantenir-vos innocents?
Aquest vedell prové d'Israel,
i no és pas Déu:
l'ha fet un artesà.
Però el vedell de Samaria
acabarà esmicolat.
Sembren ventades
i colliran tempestats.
Blat sense espiga
no dóna farina,
i si de cas en donés,
uns estrangers l'engolirien.
»Israel ha estat engolit
i ara es troba entre les nacions
com una eina sense cap valor.
Ells s'han adreçat a Assíria
com un ase salvatge que va a la seva;
els d'Efraïm hi han llogat amants.
10 Encara que hagin llogat amants
entre les nacions,
ara jo els reuniré,
i aniran disminuint
sota el pes del Rei de reis.
11 »Com més altars Efraïm ha dedicat,
més culpable s'ha fet.
Ha construït altars per pecar més.
12 Jo he escrit per a ells
molts manaments de la Llei,
però ells els han mirat
com si fossin una cosa estranya.
13 M'ofereixen els sacrificis
que em pertoquen
i en mengen la carn,
però a mi, el Senyor,
no em complauen.
Em recordo de les seves culpes,
els demanaré comptes
dels seus pecats:
hauran de tornar a Egipte.
14 »Israel s'ha oblidat del seu creador
i s'ha construït temples.
Judà ha multiplicat
les ciutats fortificades,
però jo calaré foc a les seves ciutats
i consumiré les seves defenses.»
Anunci del càstig del poble
9
Israel, no celebris festes
ni t'alegris com els altres pobles,
perquè prostituint-te
t'has allunyat del teu Déu.
T'estimaves més la paga que rebies
a totes les eres on batien el blat.
Però ni l'era ni la premsa d'oli
no et donaran cap aliment,
i et fallarà el vi que esperes.
Efraïm no habitarà
a la terra del Senyor:
haurà de tornar a Egipte
o menjar aliments impurs
amb els assiris.
No oferiran al Senyor
libacions de vi
ni el complauran
amb els seus sacrificis.
El seu pa, com el pa del condol
ofert per un difunt,
farà impur tothom qui en mengi.
Aquest pa els saciarà,
però no el podran introduir
al temple del Senyor.
Com celebrareu el dia de la festa,
la solemnitat del Senyor?
Fugireu del país devastat,
i Egipte us recollirà
per enterrar-vos a Memfis.
Les ortigues s'apropiaran
del bo i millor de la vostra plata
i els cards envairan les vostres tendes.
Ha arribat
el temps de passar comptes,
l'hora de pagar el deute.
Que ho sàpiga Israel!
Els vostres profetes són insensats,
els homes inspirats deliren,
perquè són moltes les vostres culpes
i immensos els vostres odis.
Però el sentinella d'Efraïm
està amb el meu Déu;
els altres profetes, en canvi,
són un parany arreu on van:
fins i tot es mostren hostils
en el temple del seu Déu!
S'han corromput profundament,
com en els temps de Guibà.
Però el Senyor es recorda
de les seves culpes,
els demanarà comptes
dels seus pecats.
El càstig d'Israel
10 Diu el Senyor:
«Vaig trobar Israel
com qui troba raïms al desert.
Vaig mirar els vostres pares
com es miren les figues primerenques.
Però ells arribaren a Baal-Peor
i es van consagrar
a l'Ídol Vergonyós,
es van tornar fastigosos
com el seu amant.
11 La glòria d'Efraïm
volarà com un ocell:
no els naixeran més infants,
no n'esperaran, no en concebran.
12 I si arriben a pujar algun fill,
els en privaré
abans no sigui un home.
Ai d'aquest poble si jo l'abandono!
13 Efraïm, jo et veia arribar a Tir,
com plantat en una prada,
però ara hauràs de portar
els teus fills a la matança.»
14 Senyor, dóna'ls...!
Però què els donaràs?
Dóna'ls entranyes estèrils,
pits que no puguin alletar!
15 Diu el Senyor:
«Tota la seva maldat
es va veure a Guilgal.
Allà els vaig avorrir.
Ara els trauré de casa meva
per tot el mal que han fet
i no els tornaré a estimar.
Tots els seus governants
són uns rebels.
16 Efraïm ha rebut molts cops,
les seves arrels s'han assecat
i no podrà donar més fruit.
I si encara tinguessin fills,
faré morir el fruit preciós
de les seves entranyes.»
17 El meu Déu els rebutjarà
perquè no l'han escoltat.
Seran un poble errant
entre les nacions.
El rei i l'ídol, anorreats
10
Israel era un cep fecund
que donava molt de fruit.
Com més abundaven els seus raïms,
més altars es construïa;
com més fèrtil era el país,
més pilars sagrats aixecava.
Tenen el cor esmunyedís
i ara ho pagaran:
el Senyor derrocarà els seus altars
i els arrasarà els pilars sagrats.
Ara diran: «No tenim rei
perquè no hem reverenciat el Senyor.
I, a més, un rei, de què ens serviria?»
Parlen només per parlar
i juren en fals quan pacten aliances.
El dret creix, com planta verinosa,
en els solcs del meu camp.
Els habitants de Samaria
temen pel vedellot de Betaven.
El poble i els falsos sacerdots
estan de dol per ell:
ell, que és la seva alegria gloriosa,
és a punt de ser deportat!
El vedellot serà endut a Assíria
com a regal per al Gran Rei.
Efraïm queda confós,
Israel s'avergonyeix
de les seves intrigues.
Samaria i el seu rei desapareixen,
com un branquilló
que l'aigua s'emporta.
Són destruïts
els recintes sagrats d'Aven,
que eren el pecat d'Israel.
Creixeran cards i espines
sobre els seus altars.
Llavors diran a les muntanyes:
«Cobriu-nos!»,
i als turons:
«Caieu damunt nostre!»
Israel recollirà el que ha sembrat
Diu el Senyor:
«El poble d'Israel ha pecat
des dels temps de Guibà
i així han continuat.
¿No és a Guibà on la guerra sorprendrà
els fills d'aquells malvats?
10 Estic decidit a castigar-los:
els pobles s'uniran contra ells,
que ja estan enjovats
per a llaurar el seu doble solc.
11 »Efraïm era una vedella
ben acostumada,
que de bona gana batia el blat;
però li vaig posar un jou
al seu coll fornit:
vaig enganxar Efraïm al jou,
Judà va llaurar
i Jacob va esterrossar el seu camp.
12 Vaig dir: "Sembreu-vos
llavor de justícia,
colliu fruits de bondat;
llaureu-vos un camp nou.
Ara és el moment
de cercar-me a mi, el Senyor,
fins que jo vingui i escampi
la salvació damunt vostre."
13 Però vosaltres heu conreat injustícies,
heu collit maldats,
heu menjat fruits dolents.
»Tu, Israel, has confiat
en les teves maquinacions
i en la multitud dels teus valents.
14 Però s'alçarà un avalot
dins el teu poble,
i les teves places fortes
seran totes devastades,
com Xalman va devastar Betarbel,
la ciutat-mare
esclafada amb els seus fills.
15 Betel us ha dut tot això,
ja que heu comès sovint el mal.
A l'alba hi haurà la fi
del rei d'Israel.»
Amor del Senyor pel seu poble
11
Diu el Senyor:
«Quan Israel era un noi
me'l vaig estimar,
d'Egipte vaig cridar el meu fill.
Però ell és d'aquells
que, com més els crides,
més se te'n van:
oferien sacrificis als Baals,
cremaven ofrenes als ídols.
Jo mateix vaig ensenyar
Efraïm a caminar
agafant-lo pels braços,
però ells no han reconegut
que jo els he guarit.
Jo els atreia cap a mi
amb llaços d'afecte i amor.
Feia com qui aixeca un jou del coll
i deixa lliure la boca,
m'acostava cap a ell
i li donava menjar.
»No tornarà al país d'Egipte,
però el rei d'Assíria el dominarà,
perquè no han volgut tornar a mi.
La guerra farà estralls
a les seves ciutats:
esbotzarà les barres de les portes
i els engolirà
per culpa de les seves intrigues.
Els del meu poble s'aferren
a la seva apostasia.
Els exhorten a mirar cap al cel,
però cap d'ells no es redreça.
»Efraïm, com t'he de tractar?
¿T'haig d'abandonar, Israel?
¿Haig de tractar-te com Admà?
¿He de deixar-te com Seboïm?
Això em trasbalsaria el cor,
s'encendria la meva pietat.
No cediré a la meva indignació,
no tornaré a destruir Efraïm,
perquè jo sóc Déu i no un home,
sóc el Sant, present enmig teu:
no sóc dels qui es passegen
d'ací d'allà!
10 Vindran darrere meu,
i jo, el Senyor, rugiré com un lleó;
rugiré, i els meus fills
vindran de ponent.
11 Vindran des d'Egipte, com ocells,
com coloms des del país d'Assíria,
i els faré viure a casa seva.
Ho dic jo, el Senyor.»
Engany i mentida d'Israel
12
Diu el Senyor:
«Els d'Efraïm
m'han envoltat de mentides,
els d'Israel m'han enganyat;
però Judà és encara amb Déu,
es manté fidel al qui és santíssim.
Efraïm s'alimenta de vent,
tot el dia va darrere el vent de llevant;
multiplica mentides i desastres.
Fa una aliança amb Assíria,
i obsequia Egipte amb oli.»
El Senyor pledeja amb Judà
i demana comptes als de Jacob
per la seva manera d'obrar:
els farà pagar el mal que han fet.
Jacob va suplantar el seu germà
dins les entranyes de la mare,
i quan va ser un home
va lluitar amb Déu,
lluità amb un àngel i el va vèncer;
va suplicar i obtingué el seu favor.
Déu l'anà a trobar a Betel
i allí ens va parlar a nosaltres:
«El Senyor és el Déu de l'univers;
amb aquest nom ha de ser invocat.
Tu, per tant, torna al teu Déu,
sigues fidel i just,
espera sempre en el teu Déu.»
Diu el Senyor:
«Els de Canaan
fan servir balances falses,
els agrada d'estafar.
I els d'Efraïm diuen:
"El cas és que som rics,
hem guanyat una fortuna,
i en tots els nostres guanys
ningú no hi trobarà culpa ni pecat."
10 Doncs bé, jo, el Senyor,
que sóc el vostre Déu
des que éreu a Egipte,
us tornaré a fer viure en tendes
com en el temps
que us vaig aplegar.
11 Jo he parlat als profetes,
jo els he concedit moltes visions,
i per mitjà dels profetes
m'explicaré.»
12 Guilad era un cau de maleficis;
ara s'ha convertit en no res.
A Guilgal sacrificaven vedells,
però els seus altars
són ara munts de pedres
entre els solcs dels camps.
13 Jacob va fugir al país dels arameus;
ell, Israel, es posà a servir
per aconseguir una muller,
i per ella va guardar els ramats.
14 Gràcies a un profeta,
el Senyor va fer pujar Israel d'Egipte,
i per ell el poble era guardat.
15 Però els d'Efraïm
han irritat amargament
el seu Senyor,
i ell els farà responsables
de la sang vessada,
els tornarà les ofenses
que han comès.
La fi del poble infidel al Senyor
13
Quan Efraïm parlava,
tremolava tothom,
era important entre les tribus d'Israel
però ara ha mort,
culpable d'adorar Baal.
Ara els d'Efraïm continuen pecant:
amb la seva plata i les seves arts
s'han fet ídols de fosa,
que no són més que obra d'artesans.
D'ells es pot dir:
«Els qui ofereixen sacrificis
són homes,
però fan petons a vedells.»
Per això seran
com la boira del matí,
com la rosada que aviat desapareix,
com la palla escampada pel vent,
com el fum que surt pel forat.
Diu el Senyor:
«Jo, el Senyor, sóc el vostre Déu
des que éreu a Egipte.
No coneixes cap Déu fora de mi,
no hi ha cap salvador sinó jo.
Jo et vaig conèixer al desert,
en una terra resseca.
»Així que els vaig alimentar,
van saciar-se;
però, un cop satisfets,
van enorgullir-se i m'oblidaren.
Per això jo m'he tornat per a ells
com un lleó,
com un lleopard
estic a l'aguait vora el camí.
Els ataco com una óssa
a qui han robat la cria,
els destrosso el pit
que tanca el cor,
els devoro com una lleona
allà mateix.
Els animals ferotges els destrossaran.
»Això t'ha perdut, Israel.
T'has girat contra mi,
que era la teva ajuda.
10 On és ara el teu rei,
el qui t'havia de salvar
a tu i les teves poblacions?
On són els teus jutges, a qui vas dir:
"Doneu-me un rei i una cort"?
11 Jo mateix, a contracor,
et vaig donar un rei,
i ara, indignat, te l'he pres.
12 »Tinc lligades les culpes
dels d'Efraïm,
els seus pecats són ben guardats.
13 Quan vénen els dolors de part,
ell és com un fill insensat
que, arribada l'hora,
no vol sortir
de les entranyes de la mare.
14 ¿I jo els hauré de rescatar
del país dels morts?
¿Hauré d'alliberar-los de la mort?
Oh mort, on són els teus desastres?
On tens el fibló, país dels morts?
Els meus ulls es tanquen a la pietat!
15 I encara que Efraïm florís
entre els seus germans,
vindrà un vent xardorós,
un vent del Senyor
que pujarà del desert:
assecarà les deus
i eixugarà les fonts;
l'enemic pillarà els tresors,
tots els objectes preciosos.
14
Samaria es rebel·la
contra el seu Déu:
és culpable de la seva falta.
Els seus habitants
cauran víctimes de l'espasa,
les criatures seran esclafades
i les dones embarassades
seran esventrades.»
Crida a la conversió
Israel, torna al Senyor, el teu Déu!
La teva culpa t'ha fet ensopegar.
Torna al Senyor
i porta-li com a ofrena
aquestes paraules:
«Perdona totes les nostres culpes
i accepta'ns el bo i millor;
en comptes de vedells, t'oferim
la pregària dels nostres llavis.
Assíria no ens pot salvar,
ni ens salvarà
cap esquadró de cavallers,
ni direm a l'obra de les nostres mans
que és el nostre Déu.
Tu, Senyor,
et compadeixes dels orfes.»
Promesa del Senyor a Israel
Diu el Senyor:
«Jo els guariré de la seva infidelitat
i els estimaré amb tot el cor.
Ja no estic indignat amb ells.
Seré per a Israel com la rosada;
florirà com el lliri
i la seva soca arrelarà
com la dels àlbers.
Els seus rebrots creixeran,
i tindrà la ufana de l'olivera
i la fragància del Líban.
Es refaran els qui visquin
a la seva ombra,
seran fecunds com el blat,
creixeran com una parra
i es parlarà d'ells
com del vi del Líban.
Efraïm, què tinc a veure
amb els ídols?
Sóc jo qui respon i vetlla per tu.
Sóc com una savina frondosa:
els teus fruits vénen de mi.»
Paraules finals
10 ¿Qui és prou savi per a entendre això,
prou intel·ligent per a comprendre-ho?
Els camins del Senyor són planers,
i els homes justos els segueixen,
però hi ensopeguen
els qui no són fidels.

Copyright © 1993 Associació Bíblica de Catalunya, Editorial Claret i Societats Bíbliques Unides





Darrera actualització del programa: 10/10/2016
visitor stats