Societat Bíblica de Catalunya

Antic Testament
Pentateuc
Gènesi
Èxode
Levític
Nombres
Deuteronomi
Llibres profètics
Josuè
Jutges
1r Samuel
2n Samuel
1r Reis
2n Reis
Isaïes
Jeremies
Ezequiel
Osees
Joel
Amós
Abdies
Jonàs
Miquees
Nahum
Habacuc
Sofonies
Ageu
Zecaries
Malaquies
Escrits
Salms
Job
Proverbis
Rut
Càntic
Cohèlet
Lamentacions
Ester
Daniel
Esdres
Nehemies
1r Cròniques
2n Cròniques
Llibres deuterocanònics
Ester grec
Judit
Tobit
1r Macabeus
2n Macabeus
Saviesa
Siràcida
Baruc
Carta Jeremies
Daniel grec
Nou Testament
Mateu
Marc
Lluc
Joan
Fets Apòstols
Romans
1a Corintis
2a Corintis
Gàlates
Efesis
Filipencs
Colossencs
1a Tesalonic.
2a Tesalonic.
1a Timoteu
2a Timoteu
Titus
Filèmon
Hebreus
Jaume
1a Pere
2a Pere
1a Joan
2a Joan
3a Joan
Judes
Apocalipsi


BIBLIJA.net   - La Bíblia a Internet
Buscar Referència     Buscar Paraula
Passatge:   

Menú compacte
 BCI Escollir entre totes les versions   Sobre les versions Ajuda
Idioma

Proverbis 1,1-31,31

Proverbis :Introducció 1 2 3 4 5 6 7 8 9 10 11 12 13 14 15 16 17 18 19 20 21 22 23 24 25 26 27 28 29 30 31

Proverbis
Pròleg
1
Proverbis de Salomó, fill de David i rei d'Israel.
Volen fer conèixer la saviesa i donar formació,
fer comprendre sentències intel·ligents,
procurar una formació completa
que porti a ser just, recte i honrat.
Volen proporcionar sagacitat als inexperts,
als joves, coneixement i prudència;
el savi que els escolti augmentarà el saber,
l'home instruït hi trobarà el camí.
Volen fer comprendre proverbis i dites penetrants,
sentències dels mestres i enigmes.
Venerar el Senyor és primícia de coneixement,
només els insensats rebutgen saviesa i formació.
Saviesa i niciesa (1,8-9,18)
Alerta contra les insídies dels malvats
Fill meu, fes cas del mestratge del pare,
no rebutgis la instrucció de la mare:
com una diadema t'adornaran el front,
t'engalanaran com els collarets.
10 Fill meu, no et deixis ensarronar
per gent sense escrúpols
11 que et diuen: «Vine amb nosaltres
i posem-nos a l'aguait per vessar sang;
sense més ni més, parem trampes a l'home bo.
12 Com fa la mort mateixa, engolim-lo de viu en viu;
per bo que sigui, llancem-lo a la fossa.
13 Aconseguirem tota mena de riqueses,
ens farcirem la casa de rapinya.
14 Compartiràs la nostra sort,
farem bossa comuna!»
15 Fill meu, no vagis amb ells,
no segueixis les seves petjades:
16 només corren cap al mal,
s'apressen a vessar sang.
17 Cap ocell no cau al filat
si abans l'ha vist parar;
18 ells, en canvi, cauen en el propi filat,
atempten contra ells mateixos.
19 Així acaben tots els lladregots:
el mateix robatori els roba la vida.
Crida de la Saviesa
20 La Saviesa fa una crida pels carrers,
per les places aixeca la veu,
21 fa un pregó pels indrets més bulliciosos,
a l'entrada de la ciutat proclama:
22 «Fins quan els ignorants preferireu la ignorància,
els insolents allargareu la insolència,
els beneits refusareu el coneixement?
23 Feu cas de la meva exhortació:
vull escampar el meu esperit damunt vostre
i fer-vos entendre les meves paraules.
24 Jo cridava i heu fet el sord,
estenia la mà i no heu parat atenció:
25 tant se us en dóna, dels meus consells,
i no feu cas de la meva exhortació.
26 Però quan us toqui la desgràcia seré jo qui riurà,
jo, qui escarnirà quan us agafi el pànic.
27 Sí, quan us agafi el pànic com un temporal,
quan la desgràcia us envesteixi com una tempesta
i l'angoixa i l'aflicció us caiguin al damunt,
28 em cridareu i no respondré,
em cercareu i no em trobareu.
29 »Com que menyspreaven el coneixement
quan refusaven de venerar el Senyor,
30 com que tant se'ls en donava dels meus consells
i feien el sord a les meves exhortacions,
31 menjaran el fruit amarg del seu obrar,
s'afartaran dels propis consells.
32 L'obstinació acaba matant els inexperts,
la indolència destrueix els estúpids;
33 però el qui m'escolta viurà segur,
en pau i sense por de cap mal.»
Tresors de la saviesa
2
Fill meu, fes cas del que et dic,
fica't al cap els meus preceptes:
para l'orella a la saviesa,
obre el cor al seny;
fes venir la intel·ligència,
crida la sensatesa;
desitja-les com el diner,
recerca-les com un tresor.
Llavors sabràs venerar el Senyor,
arribaràs a conèixer el que Déu vol,
perquè només el Senyor dóna saviesa,
d'ell brollen seny i enteniment.
Ell reserva l'èxit als homes íntegres:
protegeix els qui viuen honradament,
vetlla els camins dels justos,
guarda els passos dels fidels.
Llavors comprendràs que una vida justa i recta,
una vida honrada, encamina a la felicitat;
10 la saviesa et posseirà
i gaudiràs del coneixement.
11 Et protegirà la prudència,
la intel·ligència et guardarà;
12 elles et salvaran del mal camí
i de l'home de parla enganyosa,
13 que abandona el camí dret
tot perdent-se fosca enllà:
14 es rabeja fent el mal,
s'alegra amb la dolenteria;
15 és de jeia traïdora,
de capteniment fingit.
16 La saviesa t'arrencarà també de la dona seductora,
de la dona d'altri que mareja amb afalacs:
17 ha abandonat el marit de quan era jove,
ha oblidat l'aliança amb el seu Déu.
18 La seva casa porta a la mort,
el seu rastre, al país de les ombres.
19 Qui l'acompanya no retorna,
no troba el camí de la vida.
20 Segueix, doncs, la bona ruta,
fressa les vies dels justos.
21 Perquè els rectes habitaran el país
i els honrats podran quedar-s'hi,
22 mentre que els malvats en seran exclosos
i els infidels seran arrencats de la terra.
Confiança en el Senyor
3
No oblidis la meva instrucció, fill meu,
guarda en el cor els meus preceptes:
gaudiràs de llarga vida,
dies i anys de prosperitat.
No perdis l'amor ni la fidelitat:
lliga-te-les al coll,
grava-te-les al cor,
i aconseguiràs favor i estima
tant de Déu com dels homes.
Confia en el Senyor de tot cor,
però malfia't del propi saber;
si tens present el Senyor en tot el que emprens,
ell et guiarà pel camí dreturer.
No estiguis pagat de tu mateix,
reverencia el Senyor i aparta't del mal,
i fins el cos se't refarà,
es rejoveniran els teus ossos.
Ofereix al Senyor els teus béns,
els primers fruits de les collites,
10 i els teus graners s'ompliran fins a dalt,
el most vessarà de les teves tines.
11 Fill meu, no refusis la correcció del Senyor,
no et cansis de la seva reprensió:
12 el Senyor reprèn els qui estima,
com un pare fa amb el fill preferit.
La saviesa assegura felicitat i vida
13 Feliç l'home que aconsegueix la saviesa,
l'home que arriba a tenir enteniment!
14 La saviesa és més lucrativa que la plata,
en trauràs més profit que de l'or;
15 val més que les pedres precioses,
ultrapassa el que pots desitjar.
16 Amb una mà ofereix llarga vida,
amb l'altra, riquesa i honor;
17 condueix per camins delitosos,
per viaranys tranquils.
18 Feliç el qui s'aferra a la saviesa:
s'aferra a l'arbre de la vida!
19 El Senyor assentà la terra amb saviesa,
amb enteniment refermà el cel;
20 amb la seva ciència fa brollar les fonts de les aigües,
i dels núvols s'escola la pluja.
21 Fill meu, conserva la discreció i la prudència,
no les perdis mai de vista:
22 et renovaran la vida,
t'embelliran d'aspecte.
23 Caminaràs segur,
el teu peu no ensopegarà;
24 si descanses, no t'alçaràs sobresaltat,
dormiràs amb un son tranquil.
25 No hauràs de témer els estralls
ni l'atac que ve de l'home dolent,
26 perquè el Senyor estarà al teu costat
i et guardarà de caure al parany.
Un comportament íntegre
27 No neguis un favor a qui el necessita
si és a la teva mà de fer-lo.
28 Si ho tens a mà, no diguis a ningú:
«Vés-te'n i torna, demà t'ho donaré.»
29 No tramis res de mal contra el teu amic,
ell que viu amb tu del tot confiat.
30 No et barallis perquè sí
si ningú no t'ha fet cap mal.
31 No estiguis gelós del violent,
no desitgis seguir els seus camins.
32 Perquè el Senyor detesta els perversos,
mentre que als honrats els té per amics.
33 El Senyor maleeix la casa del malvat
i beneeix la llar del just.
34 Dels burletes, ell se'n burla,
però als humils els concedeix el seu favor.
35 Els savis heretaran la glòria,
els insensats, la vergonya.
Transmissió de la saviesa
4
Escolteu, fills, la instrucció paterna,
apliqueu-vos a adquirir intel·ligència.
Us transmeto un saber excel·lent:
no abandoneu el que us ensenyo!
El pare em tractava realment com un fill,
la mare m'estimava tendrament.
El pare m'instruïa així:
«Recorda't de les meves paraules,
guarda els meus preceptes i viuràs.
Aconsegueix intel·ligència, aconsegueix saviesa,
no t'apartis dels meus consells, no te'n desentenguis.
No arraconis la saviesa, i et guardarà;
estima-la, i et defensarà.
Abans que res, aconsegueix saviesa;
procura't intel·ligència al preu que sigui.
Estima-la i t'ennoblirà,
abraça-la i t'exaltarà;
com una diadema t'adornarà el front,
t'engalanarà com una corona resplendent.»
Dos camins, dos comportaments
10 Escolta, fill, guarda les meves paraules
i allargaràs la vida anys i més anys.
11 Et guiaré pel camí de la saviesa,
et conduiré per les bones rutes;
12 si hi passes, no trobaràs obstacles,
no ensopegaràs si hi corres.
13 Dedica't a la teva formació, no la deixis;
aferra-t'hi, que hi tens la vida.
14 No segueixis els passos dels malvats,
no avancis pel camí dels perversos;
15 deixa'l, no l'agafis,
evita'l i tira enllà.
16 Els malvats, si no fan mal, ja no dormen,
la son els fuig si no han fet caure ningú;
17 com de pa, s'atipen de fer mal,
s'embriaguen de violència com de vi.
18 La via dels justos és com l'aurora:
cada cop es fa més clara fins que arriba el ple del dia;
19 però el camí dels malvats és negra nit,
no veuen on ensopeguen.
Fermesa a seguir el bon camí
20 Fill meu, escolta les meves paraules,
fixa-t'hi atentament;
21 no les perdis mai de vista,
guarda-les al fons del cor:
22 qui les acull, troba la vida,
són remei per a tothom.
23 Sobretot vetlla el fons del cor,
que d'allí surt la vida.
24 Rebutja les mentides,
aparta't de l'engany.
25 Mira sempre cara a cara,
esguarda endavant amb franquesa.
26 Fixa't en la ruta per on passen els teus peus,
i els teus camins es mantindran segurs.
27 No et desviïs a dreta ni a esquerra,
aparta't de caure en el mal.
La dona seductora: un pou mort
5
Fill meu, estigues atent a la meva saviesa,
fixa't en el meu seny,
i et mantindràs clarivident,
parlaràs sabent de què parles.
La dona seductora atrau amb llavis de mel
i la seva paraula és més untuosa que l'oli,
però al capdavall resulta més amarga que l'absenta
i esdevé acerada com una espasa de dos talls.
Els seus peus t'arrosseguen a la mort,
al país dels morts condueixen els seus passos.
No fressa camins de vida,
i el seu rastre es perd d'improvís.
Per tant, fills, escolteu-me,
no rebutgeu els meus consells.
Allunya d'ella el teu camí,
no t'atansis al portal de casa seva:
el teu honor estaria a mercè d'altri,
el marit, implacable, arruïnaria la teva vida.
10 Uns desconeguts s'afartarien del teu esforç,
del teu treball en viuria gent estranya;
11 i tu, al final, et lamentaries,
amb el cos del tot esgotat,
12 i diries: «Com és que vaig avorrir la correcció
i el meu cor va menysprear tots els avisos?
13 Per què no he escoltat la veu dels mestres
ni he fet cas dels seus preceptes?
14 He estat a punt de sofrir grans mals
enmig del poble reunit.»
La bona muller: una font beneïda
15 Beu l'aigua de la pròpia cisterna,
la que brolla al mig del teu pou.
16 ¿S'ha de perdre l'aigua de la teva font?
¿L'abocaran les sèquies per les places?
17 Ha de ser teva, teva i prou;
no la comparteixis amb cap estrany.
18 Que sigui la teva font beneïda!
Frueix de l'esposa de la teva joventut,
19 cérvola amable, delicada daina:
deixa't perdre en les seves carícies,
que sempre t'embriagui el seu amor.
20 Per què, fill meu, t'has d'embriagar de la dona seductora?
Per què t'has de llançar als braços de l'estranya?
21 Cert, el Senyor observa els camins de l'home,
coneix tots els seus passos.
22 Les pròpies culpes enxampen l'injust,
cau en la xarxa del propi pecat.
23 Morirà perquè no sap dominar-se,
tanta niciesa el perdrà.
Alerta amb els avals
6
Fill meu, si has sortit fiador d'un teu amic,
pensa que has avalat un estrany:
la pròpia boca t'ha fet caure en la trampa,
t'ha fet presoner la paraula donada.
Per alliberar-te'n, fill meu, fes això:
com que estàs en mans d'un altre,
vés a trobar-lo, importuna'l, mareja'l.
No deixis que s'adormin els teus ulls
ni que s'acluquin les teves parpelles.
Allibera-te'n, com la gasela del caçador,
com l'ocell del filat de l'ocellaire.
El gandul i la formiga
Vés a mirar la formiga, gandul;
t'alliçonarà veure què fa:
no té comandant,
ni capatàs ni patró,
però arreplega aliment a l'estiu,
es proveeix durant la collita.
I tu, gandul, quan deixaràs de dormir?,
quan et trauràs la son de les orelles?:
10 a estones dormir, a estones ensopir-te,
a estones descansar amb els braços plegats,
11 i t'assalta la pobresa com un emboscat,
la misèria, com un bandoler.
Retrat del malvat
12 L'home malvat, l'home pervers,
va amb l'engany a la boca.
13 Pica l'ullet, avisa amb els peus,
fa senyes amb els dits,
14 amb mala idea maquina maldats
i tothora provoca baralles.
15 Per això, de sobte, el sorprendrà l'aiguat;
serà esclafat en un instant, sense remei.
Allò que el Senyor abomina
16 Sis coses odia el Senyor
i en detesta igualment una setena:
17 ulls altius, llengua mentidera,
mans tacades de sang innocent,
18 cor que maquina malvestats,
peus delerosos de córrer cap al mal,
19 un testimoni fals i mentider,
i l'home que enemista germans.
Contra l'adulteri
20 Fes cas, fill meu, del mestratge del pare,
no rebutgis la instrucció de la mare.
21 Porta'ls sempre penjats sobre el teu cor,
lliga-te'ls com un collaret:
22 quan caminis, et guiaran;
quan dormis, et vetllaran;
quan et despertis, et parlaran.
23 El mestratge és llàntia i la instrucció és llum,
dóna vida la correcció que amonesta.
24 Et guardaran de la dona malèfica,
de l'ensucrada llengua de la seductora.
25 No cobegis en el cor la seva bellesa,
que no et sedueixin les seves mirades.
26 Per una prostituta es paga un mos de pa,
però el preu d'una casada és la teva vida.
27 Si algú es fica foc a la pitrera,
¿no se li cremarà tota la roba?
28 Si algú camina sobre les brases,
¿no se li cremaran els peus?
29 Igualment qui s'entén amb una casada
no en sortirà pas ben parat.
30 ¿No és menyspreat el lladre,
encara que robi per satisfer la fam?
31 I si és atrapat, ho pagarà set vegades:
haurà de donar tot el patrimoni.
32 Però qui comet adulteri ha perdut el seny,
només ho fa el qui vol la pròpia mort.
33 Farà bona collita de cops i ultratges
i mai no s'esborrarà la seva infàmia:
34 l'espòs enganyat s'enfurismarà,
no perdonarà en el dia de la venjança,
35 no s'avindrà a cap indemnització,
no l'acceptarà, per molt generosa que sigui.
7
Fill meu, observa el que et dic,
guarda com un tresor els meus preceptes;
viuràs si els compleixes,
si els guardes com la nineta dels ulls;
lliga-te'ls als dits,
grava-te'ls al cor.
Considera la saviesa germana teva,
tingues la intel·ligència per parenta:
et guardarà de la dona seductora,
de la dona d'altri que mareja amb afalacs.
La dona seductora i els seus enganys
De la finestra de casa estant,
mirant jo darrere la reixa,
vaig veure, entre jovenalla inexperta,
un barbamec mancat de senderi.
Travessava el carrer, a prop de la cantonada,
i de dret enfilava la casa d'una dona.
Era hora foscant, quan mor el dia
i davallen nit i tenebra.
10 Veig que la dona va a trobar-lo,
amb parament de prostituta i l'engany al cor;
11 és una dona bulliciosa i insolent,
que mai no para a casa:
12 ara a la plaça, ara al carrer,
a cada cantonada està a l'aguait.
13 Abraça el jove, el besa
i li diu, descarada:
14 «Tinc a punt un àpat sagrat:
avui he complert una prometença;
15 per això t'he sortit al pas,
et volia conèixer i finalment ara et trobo.
16 He guarnit el divan amb robes boniques,
amb teles fines i virolades d'Egipte;
17 he perfumat el llit amb mirra,
amb àloe i cinnamom.
18 Vine, fem l'amor fins al matí,
embriaguem-nos de carícies;
19 el meu home no és a casa,
és lluny, ha sortit de viatge;
20 s'ha endut la bossa dels diners
i no torna fins a mitjan mes.»
21 A força d'afalacs se'l guanya,
el conquista amb paraules seductores:
22 d'una revolada, ell se'n va darrere d'ella,
com un bou portat a l'escorxador,
com un cérvol atrapat a la trampa
23 mentre espera el dard que el remati,
com l'ocell que va de cap al filat
sense saber que s'hi juga la vida.
24 I ara, fills meus, escolteu-me,
estigueu atents a les meves paraules:
25 no us perdeu darrere d'ella,
no us extravieu pels seus camins;
26 són innombrables els qui ha fet caure,
les seves víctimes no es poden comptar.
27 La seva casa encamina al sepulcre,
porta de dret al domini de la mort.
Pregó de la Saviesa
8
¿No sentiu com crida la Saviesa,
com aixeca la veu la intel·ligència?
Dalt les altures, dominant la ruta,
a la cruïlla dels camins, es planta;
vora les portes d'accés a la ciutat,
a les seves entrades, proclama:
«Us crido a tots vosaltres,
la meva veu s'adreça a tothom.
Inexperts, adquiriu sagacitat;
adquiriu seny, els qui sou insensats.
Escolteu, que el meu parlar és franc
i sincera la meva paraula:
assaboreixo la veritat,
i la maldat em fa fàstic.
No dic sinó paraules honestes:
no amaguen res de pèrfid ni de fals;
les troba clares qui les vol comprendre,
qui posseeix el coneixement les troba justes.
10 Accepteu la meva formació, i no pas plata,
el coneixement abans que l'or més preciós,
11 perquè la saviesa val més que els corals,
cap pedra preciosa no s'hi pot comparar.
12 »Jo, la Saviesa, visc amb la sagacitat,
conec la perspicàcia.
13 Qui venera el Senyor odia el mal.
Orgull, arrogància, mal comportament
i falsedat, són coses que detesto.
14 Jo aconsello amb competència,
posseeixo intel·ligència i força.
15 Gràcies a mi els reis regnen
i els sobirans promulguen lleis justes;
16 gràcies a mi governen els governants
i els magistrats jutgen amb justícia.
17 Jo estimo els qui m'estimen;
els qui per mi es deleixen, em troben.
18 Porto amb mi la riquesa i la glòria,
fortuna sòlida i prosperitat;
19 el meu fruit és millor que l'or més fi,
sóc més profitosa que la plata de llei;
20 jo camino amb qui practica la justícia,
amb qui segueix camins dreturers.
21 Procuro patrimoni als qui m'estimen,
els omplo de tresors.
22 »El Senyor em posseïa al començament,
abans de les seves obres, des de sempre.
23 Em va formar a l'inici del temps,
des de l'origen, des del primer moment de la terra.
24 Em va infantar quan els oceans no existien
ni brollaven les fonts d'aigua viva.
25 Abans que s'assentessin les muntanyes,
abans dels turons, ja m'havia infantat,
26 quan encara no havia fet l'amplària de la terra,
el primer grapat de fang dels continents.
27 Jo hi era quan desplegava la volta del cel
i marcava un horitzó a l'oceà;
28 quan a dalt penjava els núvols
i contenia les aigües abismals;
29 quan imposava un límit a la mar
que les aigües no han de traspassar,
i quan senyalava els fonaments de la terra.
30 Jo era al seu costat com un mestre d'obres
i feia les seves delícies cada dia,
jugant davant d'ell sense parar.
31 Jugava per la terra que ell havia creat,
i m'era deliciosa la companyia dels homes.
32 »Escolteu-me, doncs, fills:
feliços els qui segueixen els meus camins!
33 Accepteu de formar-vos i posareu seny;
no ho refuséssiu pas.
34 Feliç l'home que m'escolta,
que vetlla cada dia al meu portal
vigilant el llindar de casa meva!
35 Qui em troba, troba la vida,
i el Senyor li concedeix el seu favor,
36 però el qui no em troba, es perjudica a ell mateix.
Els qui m'odien, estimen la mort.»
La invitació de la Saviesa
9
La Saviesa s'ha fet un palau
amb set columnes ben tallades,
ha matat el bestiar, ha preparat el vi
i fins ha parat la taula;
ha enviat les serventes, fa una invitació
des del punt més alt de la ciutat:
«Veniu aquí, gent inexperta,
als qui no teniu seny us dic:
veniu a menjar el meu aliment,
a beure el vi que he preparat;
aparteu-vos dels inexperts i viureu,
empreneu el camí de la intel·ligència.»
El savi i l'insolent
Rebrà insults, qui renya l'insolent;
qui reprèn el malvat en rebrà injúries.
No blasmis l'insolent, que t'odiarà;
reprèn, en canvi, l'assenyat i t'estimarà.
El savi serà més savi si l'instrueixes;
alliçona el just i augmentarà el seu saber.
10 Venerar el Senyor és primícia de saviesa,
el coneixement diví fa ser intel·ligent.
11 La saviesa allargarà els teus dies,
multiplicarà els anys de la teva vida.
12 Si ets assenyat, és en profit teu;
si ets insolent, ho pagues tu sol.
La invitació de la Niciesa
13 La Niciesa és una dona esvalotada,
ignorant, no sap què fa;
14 s'asseu en un tron a la porta de casa,
en el punt més alt de la ciutat,
15 i convida els vianants,
que van fent el seu camí:
16 «Veniu aquí, gent inexperta,
als qui no teniu seny us dic:
17 l'aigua robada és més dolça;
el menjar prohibit, més saborós.»
18 Però ells no saben que allí ronden les ombres,
que els seus convidats baixen al país dels morts.
Primer recull de sentències de Salomó (10,1-22,16)
10
Proverbis de Salomó.
Un fill assenyat alegra pare i mare,
un de beneit els entristeix.
Béns mal adquirits no fan profit,
l'honradesa salva de la mort.
El Senyor no permet que el just passi gana,
però es nega a satisfer la fam del malvat.
Mans inactives empobreixen,
mans diligents enriqueixen.
Qui recull a l'estiu és home prudent;
un desgraciat, el qui s'adorm en temps de sega.
Plouen benediccions sobre el cap del just,
però la mala fama cobreix el malvat.
La memòria del just serà beneïda,
el nom del malvat serà oblidat.
El clarivident accepta els preceptes,
el qui parla perquè sí es perdrà.
Qui va amb sinceritat va segur;
a qui va amb replecs l'atrapen aviat.
10 Fer l'ullet porta problemes,
xerrar sense fre duu a la perdició.
11 Els llavis del just són font de vida,
els del malvat encobreixen violència.
12 L'odi atia la brega,
l'amor cobreix les ofenses.
13 Paraules assenyades, als llavis del savi;
a l'esquena del neci, un bon bastó.
14 El savi no escampa allò que sap;
parla el neci i tot són desastres.
15 La riquesa és la plaça forta del ric;
la pobresa, la ruïna del pobre.
16 El sou del just és la vida,
un final desastrós és el sou del malvat.
17 Qui es deixa formar s'encamina a la vida,
qui rebutja advertiments s'extravia.
18 Qui amaga l'odi és un hipòcrita,
qui escampa calúmnies és un beneit.
19 Qui molt xerra no evita la falta,
l'home assenyat mesura les paraules.
20 Les paraules del just són plata de llei,
els pensaments del malvat no valen res.
21 Les paraules del just alimenten molta gent,
però els necis moriran per manca de seny.
22 La benedicció del Senyor dóna riquesa:
de res no serveixen els nostres esforços.
23 El neci es diverteix obrant amb infàmia;
l'home intel·ligent, obrant amb saviesa.
24 El just obté allò que desitja;
al malvat li acaba passant el que tem.
25 Passa la tempesta i el malvat desapareix,
però el just es manté ferm per sempre.
26 Com el vinagre irrita les dents o el fum els ulls,
el peresós irrita a qui li dóna un encàrrec.
27 El qui confia en el Senyor allarga la vida;
els anys dels malvats seran escurçats.
28 L'espera dels justos es compleix,
l'esperança dels malvats es perd.
29 El Senyor és la fortalesa dels honrats,
però és la ruïna dels malèfics.
30 El just no serà mai arrencat,
els malvats no romandran a la terra.
31 La boca del just fa créixer la saviesa,
però la llengua perversa serà tallada.
32 Les paraules del just complauen,
les del malvat trasbalsen.
11
El Senyor detesta les balances falses,
però els pesos exactes el complauen.
L'arrogància provoca menyspreu;
la saviesa es troba en la humilitat.
Als honrats els guia la pròpia rectitud;
als perversos els perdrà la seva falsedat.
La riquesa serà inútil el dia del judici;
només la justícia salvarà de la mort.
La justícia fa planer el camí del just,
el malvat caurà per la seva injustícia.
L'honradesa dels rectes els salva,
la pròpia cobdícia atrapa els traïdors.
Mor el malvat i mor la seva esperança,
se li esfuma l'anhel de ser ric.
El just és salvat del perill,
el seu lloc l'ocupa un malvat.
La boca del malvat arrasa tothom;
el just, que ho sap, se n'escapa.
10 La felicitat dels justos alegra la ciutat,
si els malvats es perden hi ha cants de joia.
11 Una ciutat puja amb la benedicció dels honrats,
les paraules dels malvats la derroquen.
12 El qui parla dels altres amb menyspreu és un insensat,
l'home assenyat sap callar.
13 El xafarder tot ho xerra,
el discret guarda el secret.
14 Un poble mal governat s'enfonsa,
molts bons consellers el salven.
15 És molt dolent avalar un desconegut;
qui ho evita estarà tranquil.
16 La dona amable rep honors,
l'home decidit s'enriqueix.
17 L'home generós troba en ell mateix la recompensa;
a l'home cruel, el mal li retorna.
18 Guany aparent és el sou del dolent;
qui sembra dretura té paga segura.
19 Obrar el bé porta a la vida;
fer el mal, a la mort.
20 El Senyor detesta el cor fals,
però es complau en la conducta sincera.
21 Al capdavall, el malvat no passarà per innocent;
en canvi, el llinatge dels justos se salvarà.
22 Dona bella però grollera:
anell d'or en morro de porc.
23 Es compliran les esperances dels justos,
les del malvat s'esvairan.
24 Hi ha qui dóna i encara s'enriqueix,
hi ha qui estalvia i es torna més pobre.
25 L'home generós satisfà la seva fam;
qui dóna a beure, també és saciat.
26 El poble maleeix l'acaparador de blat;
a qui el posa en venda el beneeix.
27 Qui es deleix pel bé trobarà benvolença;
a qui va darrere el mal, aquest li caurà al damunt.
28 Qui confia en les riqueses s'assecarà;
com fullatge ufanós, els justos floriran.
29 Heretarà vent el qui descura la casa:
un neci com aquest acabarà al servei de l'assenyat.
30 Qui és just i savi es guanya els homes,
amb les seves obres els porta a l'arbre de la vida.
31 Si el just ja rep la paga aquí a la terra,
amb més raó el malvat i el pecador.
12
Qui vol saber, vol que el reprenguin;
qui refusa la correcció és un estúpid.
El Senyor es complau en l'home bo,
però condemna el qui va amb males intencions.
Qui s'arrela en el mal no es mantindrà ferm,
però l'arrel dels justos no serà mai arrencada.
Una dona forta és la corona del marit,
una mala esposa és un corc dintre els ossos.
Les intencions dels justos són rectes,
els homes malvats tramen l'engany.
Les paraules dels malvats són trampes mortals,
les dels justos salven la gent.
Així que els malvats se'n van, no en queda ni rastre;
la casa dels justos es manté ferma.
La lloança és reservada a l'home assenyat,
l'home sense seny no rep sinó menyspreu.
Val més ser un de tants i anar ben servit
que, sense un mos de pa, presumir de ric.
10 El just té cura de la vida del bestiar,
el malvat només té entranyes de crueltat.
11 Qui treballa la terra s'atiparà de pa,
qui projecta fantasies ha perdut el cap.
12 El malvat cobeja el botí dels dolents,
però la soca dels justos brostarà.
13 El malvat posa un parany amb paraules traïdores,
el just s'escapa del perill.
14 Ens saciarem dels fruits del que diem,
rebrem la paga del que fem.
15 El neci es pensa que ell tot sol pot decidir,
l'assenyat sap escoltar els consells.
16 El neci demostra tot seguit que està enfadat,
l'astut fa com si no veiés l'ultratge.
17 Qui diu la veritat proclama la justícia;
el fals testimoni, la impostura.
18 N'hi ha que fereixen quan parlen;
les paraules del savi amoroseixen.
19 La veritat dura per sempre;
la mentida, un instant.
20 El qui forja el mal és falsari,
el qui aconsella pau en treu goig.
21 Al just no li passarà cap mal,
al malvat li vindran tots junts.
22 El Senyor detesta la paraula falsa,
però es complau en el qui obra fidelment.
23 L'intel·ligent calla allò que sap,
el neci baladreja la seva estupidesa.
24 Mà diligent, manarà;
mà indolent, serà esclava.
25 Una pena al cor deprimeix,
una bona paraula porta alegria.
26 L'home just és un bon guia,
el malvat malencamina.
27 El caçador mandrós no es rostirà mai cap peça,
l'home diligent amuntegarà riquesa.
28 Al camí de la justícia hi ha la vida;
qui el segueix no hi troba la mort.
13
Un fill savi es deixa educar pel pare,
l'insolent no admet que el corregeixin.
L'home bo recull el fruit del que diu,
el violent només té fam de traïdories.
Qui vigila el que diu conserva la vida,
qui parla sense reflexió se'n va a la ruïna.
El peresós, ni que ho desitgi, no assoleix res;
el diligent satisfarà la seva fam.
El just detesta la mentida,
el malvat infama i avergonyeix.
La rectitud guarda el just,
el pecat destrueix el malvat.
Hi ha qui no té res i presumeix de ric,
hi ha qui té molt i fingeix ser pobre.
El ric paga rescat per salvar la vida,
el pobre ni tan sols és amenaçat de segrest.
El just és llum que s'aviva,
el malvat és llàntia que s'apaga.
10 L'orgullós no crea més que conflictes;
és savi el qui es deixa aconsellar.
11 Fortuna feta en un no res va minvant;
qui l'aplega a poc a poc la incrementa.
12 L'esperança que es retarda afligeix el cor,
la que es compleix alimenta com l'arbre de la vida.
13 Qui menysprea un consell ho pagarà car,
rebrà bona paga el qui el segueix.
14 L'ensenyament del savi és font de vida
que aparta dels llaços de la mort.
15 El bon sentit es fa apreciar,
la conducta dels traïdors és desagradable.
16 L'home assenyat pensa el que fa,
el neci exhibeix la seva estupidesa.
17 Un missatger malvat caurà en desgràcia,
un de fidel és com un remei.
18 Qui no es deixa corregir acaba pobre i escarnit;
serà honorat el qui es deixa amonestar.
19 Un desig satisfet és agradós;
als necis els fa fàstic apartar-se del mal.
20 Qui va amb un savi es torna savi,
qui va amb un neci es torna més neci.
21 El mal persegueix els pecadors,
el bé és la recompensa dels justos.
22 L'home bo deixa una herència als descendents,
el just hereta la fortuna del pecador.
23 L'heretat dels benestants forneix molt d'aliment,
però es pot perdre per manca de justícia.
24 Qui plany el bastó no estima el seu fill;
qui l'estima, de bona hora el corregeix.
25 El just menja a cor què vols,
el malvat passa gana de la bona.
14
La dona assenyada aferma la casa;
l'esbojarrada, l'enderroca.
L'home recte respecta el Senyor,
l'home tortuós el menysprea.
Amb el seu parlar, el neci es guanya garrotades,
però al sensat, les seves paraules el protegeixen.
Quan no hi ha bous no cal omplir la menjadora,
però tampoc no hi haurà collita abundant.
Un testimoni veraç no menteix,
un de fals no diu més que mentides.
L'arrogant cerca en va la saviesa,
l'intel·ligent l'aprèn fàcilment.
Aparta't del costat del neci,
que no n'aprendries res de bo.
La saviesa del prudent il·lumina el seu camí,
la conducta fraudulenta extravia els necis.
Els estúpids es mofen de les seves culpes,
però Déu es complau en els rectes.
10 El cor de cadascú coneix la joia i la pena,
i ningú més no les pot compartir.
11 La casa dels malvats s'ensorrarà,
prosperarà la família dels honrats.
12 Els teus plans et poden semblar bons,
però podrien portar-te a la mort.
13 Fins entre rialles s'amaguen les penes,
l'alegria acaba en tristor.
14 L'insensat rebrà la paga de la seva conducta;
l'home de bé, una paga millor.
15 L'inexpert s'ho creu tot,
qui té seny sap per on passa.
16 El savi tem el mal i se n'aparta,
el neci tira al dret tot confiat.
17 L'impulsiu fa bajanades,
l'intrigant serà rebutjat.
18 La niciesa és patrimoni dels ingenus,
la corona dels prudents és el saber.
19 Els dolents s'inclinaran davant els bons,
a les portes del just s'inclinaran els malvats.
20 El pobre es fa odiós fins i tot als veïns;
són molts els amics del ric.
21 Qui menysprea els altres peca;
feliç el qui s'apiada dels pobres!
22 Els forjadors del mal s'extravien,
els qui forgen el bé obtindran amor i lleialtat.
23 De tot treball se'n treu un profit;
de xerrar molt, misèria i prou.
24 La riquesa és la corona del savi,
el neci llueix la seva niciesa.
25 Un testimoni veraç salva vides,
un de fals confon els jutges.
26 Venerar el Senyor és garantia segura
i dóna seguretat als fills.
27 Venerar el Senyor és font de vida
i aparta dels llaços de la mort.
28 Una població nombrosa honora el rei,
un país despoblat l'arruïna.
29 Qui és pacient demostra molta prudència;
molta estupidesa, l'impacient.
30 L'ànim serè dóna vida al cos,
l'enveja és un corc dins els ossos.
31 Qui oprimeix el feble ultratja el seu creador;
l'honora qui es compadeix del pobre.
32 El malvat és abatut per la pròpia maldat;
la integritat del just el protegeix.
33 La saviesa reposa en l'home assenyat
i es fa conèixer, tant sí com no, entre els necis.
34 La justícia enalteix un poble,
el pecat és la seva vergonya.
35 El rei afavoreix el servidor sagaç,
però s'enutja amb el qui no sap el que fa.
15
Una resposta suau calma la ira,
la paraula feridora encén la indignació.
La llengua del savi fa deliciós el saber,
la boca del neci vomita ximpleries.
El Senyor passeja arreu la seva mirada:
observa dolents i bons.
La paraula que consola és com l'arbre de la vida,
però si és perversa trastoca els ànims.
El neci menysprea l'educació del pare;
és assenyat qui fa cas dels avisos.
El just viu en l'abundància,
els cabals del malvat s'esfumen.
De la llengua del savi en raja el saber,
però els necis són ben diferents!
El Senyor detesta el sacrifici dels malvats,
però es complau en la pregària dels justos.
El Senyor detesta la conducta del malvat,
però estima el qui practica la justícia.
10 Mereix severa correcció qui deixa el bon camí;
qui menysté la reprensió es guanya la mort.
11 La fossa i el país dels morts no s'amaguen al Senyor:
molt menys encara els cors dels homes!
12 L'insolent no estima el qui el reprèn
ni vol la companyia dels savis.
13 L'home content fa bona cara,
l'home afligit està abatut.
14 L'intel·ligent procura aprendre,
l'estúpid s'alimenta de nicieses.
15 Els dies de l'afligit són tots dolents;
cada dia és festa per al qui està content.
16 Val més venerar el Senyor i tenir poc
que tenir molt i viure inquiet.
17 Val més plat de verdura amb amor
que vedell gras servit amb rancor.
18 El geniüt encén la lluita,
l'home pacient l'apaga.
19 El camí del tortuós és vorejat d'espines,
la ruta de l'home recte fa de bon seguir.
20 Un fill assenyat alegra pare i mare,
només el neci els menysprea.
21 L'estúpid es diverteix fent bestieses,
l'intel·ligent segueix el camí dret.
22 Sense deliberació, fracassen els projectes;
amb nombrosos consellers, arriben a bon terme.
23 Una bona resposta dóna alegria:
una paraula oportuna, que n'és, d'agradable!
24 L'home assenyat tira amunt pel camí de la vida,
no baixa tot seguit al país dels morts.
25 El Senyor aterra la casa dels altius,
però aferma la propietat de la viuda.
26 El Senyor detesta els càlculs perversos;
les paraules bondadoses li plauen.
27 Qui es deixa comprar arruïna la pròpia casa,
qui rebutja el suborn allargarà la vida.
28 El just s'hi pensa abans de respondre,
la boca dels malvats vomita maldat.
29 El Senyor s'aparta dels malvats,
però escolta les pregàries dels justos.
30 Un esguard radiant alegra el cor,
una bona notícia dóna nou vigor.
31 Qui accepta un reny saludable
farà estada entre els savis.
32 Qui no vol formar-se es menysprea ell mateix,
posa seny qui fa cas dels advertiments.
33 Venerar el Senyor és escola de saviesa:
primer la humilitat, després la glòria.
16
L'home es prepara la resposta,
però qui la hi posa a la boca és el Senyor.
L'home creu que sempre actua de manera irreprotxable,
però el Senyor és qui sospesa les intencions.
Confia al Senyor les teves tasques
i es realitzaran els teus projectes.
El Senyor ha fet cada cosa amb un propòsit:
fins el malvat ha estat fet per al dia del judici.
El Senyor detesta els altius,
tard o d'hora no els deixarà sense càstig.
L'amor fidel repara la culpa;
venerar el Senyor aparta del mal.
Si el Senyor es complau en la conducta d'algú
el reconcilia fins amb els seus enemics.
Val més ser honrat i tenir poc
que guanyar molt amb injustícies.
L'home planeja una ruta,
però el Senyor li encamina els passos.
10 El rei sentencia en nom del Senyor:
no és fals el seu veredicte.
11 Els plats de la balança justa són del Senyor:
ell ha establert el valor de cada pes.
12 Els reis detesten el mal,
perquè el tron s'aferma amb la justícia.
13 El rei es complau en el qui diu la veritat,
estima el qui parla honradament.
14 La ira del rei és anunci de mort,
l'home sensat arriba a calmar-la.
15 La cara afable del rei és auguri de vida,
com pluja primaveral és el seu favor.
16 Val més tenir saviesa que or fi,
l'enteniment és més preciós que la plata.
17 La ruta del just s'aparta del mal,
qui sap captenir-se es guarda ell mateix.
18 L'orgull s'encamina al desastre,
l'arrogància acaba per terra.
19 Val més viure humilment amb els pobres
que repartir-se botí amb els superbs.
20 Qui aprèn la lliçó prosperarà,
serà feliç qui confia en el Senyor.
21 L'home assenyat és tingut per intel·ligent,
qui parla dolçament convenç més.
22 Qui té seny té una font de vida;
la niciesa és el càstig dels necis.
23 L'home assenyat, abans de parlar, pensa,
i allò que diu convenç més.
24 Paraules afables són una bresca de mel:
dolces al paladar, saludables al cos.
25 Els teus plans et poden semblar bons,
però podrien portar-te a la mort.
26 La gana empeny l'obrer a treballar:
per mor de la boca s'hi veu abocat.
27 El depravat obre clots maliciosos,
dels llavis li surten paraules de foc.
28 El xafarder promou discòrdies,
el qui difama provoca enemistats.
29 El violent arrossega els altres
i els empeny pel mal camí.
30 Qui fa l'ullet és que planeja una maldat,
qui ja l'ha feta es mossega els llavis.
31 Els cabells blancs són una noble corona:
els qui viuen honradament l'aconsegueixen.
32 Val més ser pacient que valent,
dominar-se, més que conquerir ciutats.
33 Es tiren els daus de la sort,
i el que en surt ve del Senyor.
17
Val més pa sec menjat en pau
que grans festins de gent barallada.
Un servent capaç domina el fill indigne
i tindrà part en l'herència amb els altres germans.
El gresol prova la plata, i la fornal, l'or,
però els cors els prova el Senyor.
El malvat para l'orella a les malediccions,
el falsari està atent a la llengua malèfica.
Qui es mofa del pobre ultratja el seu creador,
serà castigat qui s'alegra d'una desgràcia.
Els néts són la corona dels avis,
els pares són l'orgull dels fills.
No escau al neci de parlar amb distinció,
ni a l'home distingit de parlar amb engany.
Per a alguns, el suborn és un talismà
que els dóna el triomf arreu on van.
Qui vol amistat oblida les ofenses,
perd l'amic el qui les retreu.
10 Fa més cas d'un sol avís l'assenyat
que no l'estúpid de cent vergassades.
11 El rebel trama revoltes:
li enviaran un botxí cruel.
12 Val més topar amb una óssa separada de la cria
que no pas amb un neci en ple deliri.
13 El qui torna mal per bé
té per sempre el mal a casa.
14 Començar un plet és aviar l'aigua:
abans d'embolicar-t'hi, retira't.
15 Absoldre el culpable i condemnar l'innocent:
el Senyor detesta una cosa i l'altra.
16 De què li serviran, al neci, els diners?
Un cap buit, adquirirà la saviesa?
17 L'amic estima en tot moment,
el germà és per a quan van mal dades.
18 És un insensat qui encaixa la mà
i es compromet a avalar el seu proïsme.
19 Qui estima la rebel·lió és amant de baralles,
qui fanfarroneja es busca la ruïna.
20 L'home tortuós no trobarà la felicitat,
caurà en la desgràcia el de llengua fingida.
21 Qui engendra un estúpid ja té prou pena,
no tindrà joia el pare d'un neci.
22 L'home joiós et fa posar bo,
l'home amargat et resseca els ossos.
23 El malvat rep suborns secretament:
provarà de violentar el curs de la justícia.
24 L'intel·ligent no perd de vista la saviesa,
els ulls del neci vagaregen arreu.
25 Un fill beneit és el suplici dels seus pares,
és l'aflicció dels qui l'han engendrat.
26 No és just de multar l'innocent
ni de fer assotar la gent generosa.
27 L'entenimentat parla poc,
l'intel·ligent conserva la calma.
28 Fins el neci, si calla, passa per savi;
per intel·ligent, qui tanca els llavis.
18
L'esquerp va al seu aire,
qualsevol consell el crispa.
El neci no desitja de comprendre,
només vol que se sàpiga el que pensa.
On va el malvat hi va el menyspreu,
i amb el menyspreu ve la vergonya.
Les paraules de l'home són aigua profunda,
torrent desbordant, font de saviesa.
No està bé de posar-se a favor del culpable
i violar els drets de l'innocent.
Els llavis del neci es posen en plets,
les seves paraules congrien la batussa.
La boca del neci és la seva ruïna,
els propis llavis li són un parany.
Les paraules del qui difama són tan llamineres
que baixen fins al fons de les entranyes.
El qui treballa amb negligència
és germà del qui destrueix.
10 El nom del Senyor és una torre forta:
el just s'hi refugia i s'hi troba segur.
11 La riquesa és la plaça forta del ric,
s'imagina que és una muralla inaccessible.
12 L'orgull sempre s'encamina al desastre:
primer la humilitat, després la glòria.
13 Qui respon abans d'escoltar
passarà per neci i quedarà avergonyit.
14 L'home animós venç la malaltia;
però si es desanima, qui el reanimarà?
15 L'intel·ligent cerca coneixements,
el savi mira d'escoltar-ne més.
16 Un obsequi obre les portes
i condueix a la presència dels importants.
17 El primer a parlar en un plet té sempre raó,
fins que ve l'altre i el contradiu.
18 Tirar les sorts posa fi als litigis
i decideix el debat entre poderosos.
19 Un home ofès resisteix més que una plaça forta,
en el judici és com el forrellat d'un castell.
20 L'home se sacia amb els fruits del que diu,
amb el seu parlar satisfà la pròpia gana.
21 Mort i vida estan en mans de la llengua:
del que més desitgis, d'això menjaràs.
22 Qui troba dona, troba un bé:
ha rebut una gràcia del Senyor.
23 El pobre parla suplicant,
el ric respon arrogant.
24 Hi ha amics que porten la ruïna;
amic hi ha, més unit que un germà.
19
Val més un pobre de conducta honrada
que un home de paraula enganyosa, un neci.
Sense coneixement no és bo d'afanyar-se,
qui va massa de pressa ensopega.
És per la seva niciesa que l'home marra el camí,
però ell s'enfurisma contra el Senyor.
Com més fortuna, més amics,
però el pobre perd fins l'amic.
Un fals testimoni no quedarà impune,
no s'escaparà el qui calumnia.
Molts adulen l'home generós,
tots són amics del qui és esplèndid.
Al pobre no el volen ni els seus germans;
més encara l'evitaran els amics.
Quan reclama el que li han promès, ja no hi són.
Qui posa seny s'estima a si mateix,
prosperarà el qui es manté prudent.
Un fals testimoni no quedarà impune,
es perdrà el qui calumnia.
10 Al neci no li escau una vida regalada;
encara menys, al criat, donar ordres als senyors.
11 El prudent sap refrenar la ira,
li és un honor passar per alt l'ofensa.
12 Rugit de lleó, el furor del rei;
el seu favor, rosada damunt l'herba.
13 El fill estúpid és la desgràcia del pare;
la dona busca-raons, una gotera incessant.
14 Casa i hisenda es reben dels pares,
però la dona assenyada és un do del Senyor.
15 La peresa provoca abaltiment,
el gandul passarà gana.
16 Qui compleix els preceptes conserva la vida,
qui els menysprea morirà.
17 Qui es compadeix del pobre presta al Senyor
i ell li retornarà el préstec.
18 Corregeix el teu fill mentre hi hagi esperança,
però no t'hi abraonis fins a matar-lo.
19 Un rampell de mal geni s'ha de corregir;
si el deixes passar, es repetirà.
20 Escolta els consells, deixa't instruir
i arribaràs a ser un home assenyat.
21 Per més que l'home cavil·li molts projectes,
tan sols la voluntat del Senyor es compleix.
22 Allò que els humans aprecien és la lleialtat:
val més un pobre que un mentider.
23 Venerar el Senyor et condueix a la vida:
passaràs la nit tranquil a resguard del mal.
24 El gandul fica la mà al plat,
però no arriba a portar-la a la boca.
25 Atacona el mordaç, i l'inexpert es tornarà assenyat;
reprèn l'intel·ligent, i augmentarà el seu saber.
26 El qui maltracta el pare i fa marxar la mare
és un fill que porta pena i vergonya.
27 Fill meu, deixa de fer cas dels consells
i ja veuràs com erraràs sense nord.
28 Un testimoni pervers es burla del dret,
la boca del malvat s'empassa la malícia.
29 La sentència contra els mordaços és a punt:
els cops cauran a l'esquena dels necis.
20
El vi és descarat, la beguda engresca;
qui hi perd la xaveta no posarà mai seny.
Rugit de lleó, la ira del rei;
a qui l'enfurisma li va la vida.
Retirar-se d'una disputa honora;
el neci sempre s'hi embolica.
A la tardor el gandul no vol llaurar,
però a la sega buscarà i no trobarà res.
Aigua profunda és la intenció de l'home:
el qui és sagaç l'arriba a pouar.
Molts es vanten de ser gent lleial;
però un home de confiança, qui el trobarà?
El just mena una vida honrada:
feliços els fills que deixarà!
El rei, quan seu al tribunal,
destria el mal d'un cop d'ull.
¿Qui pot dir que té el cor net,
que és pur del pecat?
10 Doble pes i doble mesura:
el Senyor detesta una cosa i l'altra.
11 El jove deixa entreveure en el seu fer
si el seu obrar és pur i honrat.
12 L'orella hi sent, l'ull hi veu:
tots dos els ha fet el Senyor.
13 No dormis massa, que t'empobriràs;
obre bé els ulls i tindràs pa de sobra.
14 «No val res, no val res!», diu el comprador,
i després se'n va tot fregant-se les mans.
15 L'or i els corals abunden,
però un parlar entenimentat no es troba.
16 Accepta el mantell d'un foraster que el té empenyorat
i després empenyora'l a favor d'un desconegut.
17 Entra molt bé el pa robat,
però després la boca s'omple d'arena.
18 Sospesa els teus projectes i assegura-te'n;
si has de fer la guerra, calcula bé.
19 El xafarder tot ho xerra;
no tinguis tractes amb el bocamoll.
20 Al qui maleeix pare i mare
se li apagarà la llàntia enmig de la foscor.
21 Fortuna que de cop comença a créixer
no tindrà un final beneït.
22 No diguis: «Tornaré mal per mal!»
Confia en el Senyor i ell et salvarà.
23 El Senyor detesta els pesos falsos:
no és bo de fer trampa amb les balances.
24 El Senyor dirigeix els passos de l'home;
perquè l'home, com podria saber on va?
25 És un parany fer prometences sense solta
i després haver-se'n de desdir.
26 Un rei savi esventa els malvats
i els fa passar el corró pel damunt.
27 La llàntia del Senyor és l'alè que ha infós en l'home:
li ressegueix els racons més íntims.
28 L'amor fidel protegeix el rei,
la misericòrdia aferma el seu tron.
29 La força és l'honor dels joves;
els cabells blancs, la glòria dels vells.
30 Cal obrir ferides per a drenar el mal,
calen cops per a netejar el fons de l'home.
21
El cor del rei, en mans del Senyor, és com l'aigua dels recs:
el gira cap on vol.
L'home creu sempre que els seus camins són dreturers,
però el Senyor és qui sospesa les intencions del cor.
La pràctica del dret i la justícia,
el Senyor la prefereix als sacrificis.
Esguard altiu i cor ambiciós:
tot el que fan els malvats és dolent.
Els projectes del diligent porten guanys;
els de l'impacient, només pèrdues.
Fortuna guanyada amb engany:
fum que es desfà, parany mortal.
La pròpia violència arrabassa els malvats,
ja que es neguen a obrar rectament.
El camí del criminal és tortuós,
la conducta de l'innocent és recta.
Val més viure en un racó de terrat
que en casa espaiosa amb dona busca-raons.
10 El malvat cobeja, tot ell, la maldat;
ni tan sols li fa goig un amic.
11 El càstig de l'insolent alliçona l'ignorant;
quan el savi rep una lliçó, augmenta el seu saber.
12 El just mira la casa dels malvats:
veu com els cau al damunt la desgràcia.
13 Qui no escolta el clam del pobre
no obtindrà resposta quan cridi ell.
14 Un present fet amb discreció apaga la ira,
un regal de sotamà calma el furor.
15 El just s'alegra que es faci justícia;
però això, al malfactor, li causa terror.
16 El qui s'aparta del camí assenyat
acabarà en companyia dels morts.
17 Acabarà miserable el qui busca plaers,
l'amic de vi i perfums no s'enriquirà.
18 El malvat servirà de rescat per al just;
el pèrfid, per a l'home honrat.
19 Val més viure al desert
que amb dona busca-raons i geniüda.
20 El savi guarda a casa un tresor agradable i deliciós;
però, tot això, l'estúpid ho devora.
21 Qui s'esforça a ser bo i fidel
trobarà vida, bondat i honor.
22 L'home sagaç assaltarà la plaça forta
i derrocarà la ciutadella més refiada.
23 Qui guarda la boca i la llengua
es guarda ell mateix de perills.
24 L'insolent i arrogant té fama de burleta
i es comporta amb un orgull fora mida.
25 El gandul arriba a morir de desigs,
perquè les seves mans no volen tocar la feina.
26 N'hi ha que no fan més que desitjar;
el just, en canvi, dóna i no es queda res.
27 Els sacrificis del malvat són abominables,
i encara més si els ofereix amb segones intencions.
28 El fals testimoni desapareixerà,
però el qui sap escoltar tindrà sempre una paraula.
29 El malvat pren aires de seguretat,
però l'home recte va segur pel seu camí.
30 No hi ha saviesa ni sagacitat
ni consell que valguin davant el Senyor.
31 S'entrena el cavall per al dia del combat,
però la victòria depèn del Senyor.
22
És millor bona fama que grans riqueses;
caure en gràcia, que plata i or.
Ric i pobre coincideixen en això:
a tots dos els ha fet el Senyor.
L'astut veu venir la malvestat i s'aixopluga,
però l'incaut continua enllà i ho paga car.
Venerar el Senyor és fruit de la humilitat:
porta riquesa, honor i llarga vida.
El camí del fals és ple d'espines i paranys:
qui vol guardar la seva vida se n'aparta.
Inicia el jove en el camí que ha de seguir:
ni quan sigui vell no se n'apartarà.
El ric domina els pobres,
el qui manlleva és esclau del creditor.
Qui sembra injustícia recull desgràcies:
la vara de la seva fúria es trencarà.
Serà beneït el qui és generós,
el qui dóna al pobre el seu pa.
10 Fes fora l'insolent i se n'aniran les baralles:
s'hauran acabat disputes i ofenses.
11 El rei estima els nets de cor,
és amic dels qui parlen amb gràcia.
12 El Senyor vetlla per fer saber la veritat
i descobreix l'engany del traïdor.
13 Diu el gandul: «A fora hi ha un lleó!
Ves si em matarà al mig del carrer!»
14 La boca de la prostituta és un clot profund;
hi caurà l'home amb qui el Senyor s'enutja.
15 La niciesa s'arrapa al cor dels joves:
una correcció ben donada els la traurà.
16 Qui oprimeix el pobre, al final el veurà ric;
qui dóna al ric, segur que s'empobrirà.
Primer recull de sentències dels savis (22,17-24,22)
17 Para atenció i escolta les sentències dels savis,
fes cas del meu saber;
18 t'agradarà de guardar-les dintre teu,
tingues-les totes a punt en els teus llavis.
19 Avui te les faig saber també a tu
perquè posis en el Senyor la confiança.
20 T'he escrit trenta punts
que contenen consells i saber,
21 perquè aprenguis a conèixer la veritat
i a tornar una resposta fidel quan t'enviïn a dur un missatge.
1
22 No t'aprofitis del pobre perquè és pobre
ni aixafis el desvalgut al tribunal.
23 El Senyor defensarà la seva causa
i privarà de la vida els qui l'han privat de tot.
2
24 No et facis amic del geniüt,
amb el rabiüt no hi vagis:
25 t'encomanaries del seu procedir,
t'exposaries a un parany mortal.
3
26 No et comprometis, encaixant mans,
a avalar deutes dels altres:
27 si no tens amb què pagar,
per què vols que et prenguin el llit mentre hi jeus?
4
28 No canviïs les fites antigues,
les que van posar els teus pares.
5
29 Fixa't en l'home llest en la feina:
al servei de reis el veuràs,
no al servei d'un qualsevol.
6
23
Convidat a la taula d'un senyor,
pensa davant de qui et trobes;
refrena la teva gana,
ni que siguis de molta vida;
no et deleixis pels seus bons menjars,
que et podrien comprometre.
7
No t'impacientis per ser ric,
deixa de capficar-t'hi.
Mires la riquesa, i ja no hi és:
sap fer-se sortir ales,
vola com una àguila cel enllà.
8
No mengis a la taula de l'avar,
no et deleixis pels seus bons menjars,
que són com un cabell a la gola.
«Menja i beu», et diu,
però no t'ho diu de cor.
Vomitaràs el mos que t'has empassat,
hauràs malgastat les teves bones paraules.
9
No miris de fer-te escoltar pel neci:
trobarà nècies les teves paraules.
10
10 No canviïs les fites antigues
ni et fiquis als terrenys dels orfes:
11 tenen un poderós defensor,
que contra tu defensarà la seva causa.
11
12 Obre el cor a la correcció,
para l'orella al que diu la gent amb seny.
12
13 No estalviïs a un noi la correcció,
perquè, si li pegues, no morirà;
14 si li dónes bastonades,
li salvaràs la vida.
13
15 Fill meu, si el teu cor es fa savi,
també el meu cor se n'alegra;
16 tot jo ho celebraré
quan parlaràs honradament.
14
17 No tinguis enveja dels pecadors,
ans venera el Senyor tot el dia;
18 perquè certament hi ha un després,
i la teva esperança no serà decebuda.
15
19 Tu, fill meu, escolta i posa seny,
procura d'encaminar el teu cor.
20 No vagis amb els qui beuen vi
ni amb els qui s'afarten de carn:
21 tant els bevedors com els farts s'arruïnen;
no fan més que dormir i es vestiran de parracs.
16
22 Escolta el teu pare: ell t'ha engendrat.
No menyspreïs la teva mare perquè s'ha fet vella.
23 Adquireix la veritat i no te'n desfacis,
no abandonis la saviesa, la instrucció i la intel·ligència.
24 El pare del just s'omplirà de goig;
qui té un fill assenyat se n'alegrarà.
25 Que el pare i la mare s'alegrin de tu,
que s'ompli de goig la qui et va infantar.
17
26 Confia en mi, fill meu,
mira de bon grat el meu exemple,
27 perquè la prostituta és un clot profund,
i un pou estret la casada;
28 es posen a l'aguait, com fan els bandolers,
i arrepleguen els homes infidels.
18
29 De qui són els ais? De qui els uis?
De qui les baralles? De qui els gemecs?
A qui van a parar les garrotades?
Qui té la mirada enterbolida?
30 El qui s'engormandeix amb la beguda,
que no para de fer el tastavins.
31 No miris el vi quan vermelleja,
quan fa l'ullet dintre la copa.
Tan suau com és quan entra,
32 i acaba mossegant com una serp,
picant com l'escurçó.
33 Els teus ulls veuran quimeres
i no et sortiran més que incoherències.
34 Et sentiràs com bressolat en alta mar,
com si et gronxessis en el pal major.
35 «M'han pegat, però no em fa mal!
M'han estovat, però no me'n sento!
Quan m'acabaré de desvetllar?
Encara tornaré a demanar vi!»
19
24
No tinguis enveja dels malvats
ni desitgis la seva companyia:
no rumien més que violències,
sols parlen de fer mal.
20
Cal saviesa per a construir una casa
i prudència per a consolidar-la;
gràcies al saber quedaran plenes les cambres
amb tot d'objectes preciosos i bonics.
21
L'home savi és realment fort,
l'home expert consolida el seu poder.
Has de planejar ben bé la guerra:
la victòria depèn de molts consellers.
22
L'estúpid no té accés a la saviesa,
en el tribunal no sap obrir la boca.
23
Al qui rumia maldats
l'anomenen intrigant.
El neci intriga per pecar;
la gent detesta l'insolent.
24
10 Si et desanimes en la desgràcia
vol dir que el teu coratge és esquifit.
25
11 Allibera els condemnats a mort,
mira de salvar els qui van al suplici.
12 Per més que diguis que no en sabíeu res,
prou que ho sap el qui sospesa els cors.
Ho sap el qui vigila la teva vida:
ell pagarà a cadascú segons les seves obres.
26
13 Menja mel, fill meu, que és bona,
la bresca et serà dolça al paladar.
14 Sàpigues què serà per a tu la saviesa:
si la trobes, tindràs un després
i la teva esperança no serà decebuda.
27
15 Malvat, no sotgis el recer del just,
no destrueixis el seu jaç:
16 ni que caigués set vegades, s'aixecaria.
Els malvats, en canvi, s'enfonsen en el mal.
28
17 No t'alegris quan cau el teu enemic;
si ensopega, no ho celebris:
18 el Senyor, que ho veu, no s'hi complauria
i retiraria el càstig contra ell.
29
19 No t'encenguis contra els qui fan el mal,
no t'exaltis contra els malvats:
20 no hi ha un després per al malèfic,
el malvat serà llàntia que s'apaga.
30
21 Fill meu, tem el Senyor i també el rei;
no t'associïs amb amics de novetats:
22 els caurà de sobte l'infortuni,
i, ¿qui coneix el desastre que els espera?
Segon recull de sentències dels savis (24,23-34)
23 També aquestes són sentències dels savis.
No és bo ser parcial en un judici.
24 A qui declara innocent el qui és culpable,
els pobles el maleeixen, les nacions el menyspreen.
25 Qui sap corregir és un home agradós,
faran d'ell les millors lloances.
26 Fa un petó als llavis
qui dóna una resposta escaient.
27 Assegura la feina de fora,
enllesteix els tràfecs del camp,
i després podràs construir-te la casa.
28 No declaris sense raó contra un altre.
¿Han de ser enganyosos els teus llavis?
29 No has de dir: «Li faré el que m'ha fet,
li pagaré amb la mateixa moneda.»
30 He passat pel camp d'un gandul,
per la vinya d'un estúpid:
31 els cards creixien arreu;
les males herbes ho tapaven tot;
la tanca de pedres era a terra.
32 Ho mirava atentament,
reflexionava i en treia la lliçó:
33 A estones dormir, a estones ensopir-te,
a estones descansar amb els braços plegats,
34 i t'assalta la pobresa com un emboscat,
la misèria, com un bandoler.
Segon recull de sentències de Salomó (25-29)
25
També aquests proverbis són de Salomó. Van ser recollits pels escribes d'Ezequies, rei de Judà.
Honora Déu el qui manté secretes les coses;
escrutar-les és l'honor dels reis.
El cel, tan alt, la terra, tan profunda,
i el pensament dels reis, són coses inescrutables.
Separa les escòries de la plata
i l'argenter en farà una copa;
separa del rei el mal conseller
i el tron s'afermarà en la justícia.
No et busquis honors davant el rei
ni et posis en el lloc dels importants.
Val més que et diguin: «Puja aquí dalt»,
que no pas veure't rebaixat davant d'un noble.
Ni que tu mateix vegis algú cometent un delicte,
no t'afanyis a dur-lo a judici:
què faries al capdavall
si l'altre demostrava que t'has equivocat?
Defensa't contra el qui t'acusa,
però no esbombis confidències d'altri:
10 t'increparà el qui ho senti
i no et trauràs del damunt la mala fama.
11 Una paraula dita a temps
és poma d'or amb filigranes d'argent.
12 Al qui l'escolta, la correcció del savi
li és com anell d'or, com collaret d'or vell.
13 Frescor de neu al fort de la sega
és el missatger fidel per al qui l'envia:
reanima el seu senyor.
14 Nuvolades i ventades sense ni una gota
és el qui promet i no dóna.
15 A força de paciència el jutge s'apaivaga,
la llengua dolça pot trencar un os.
16 Si trobes mel, menja'n només per la gana que tinguis,
perquè si te n'afartes la vomitaràs.
17 Escatima les visites a la casa del veí;
si se n'afarta t'avorrirà.
18 Mall, espasa, fletxa afuada,
és qui testifica en fals contra un altre.
19 Confiar en el traïdor en moments de perill
és mastegar amb queixals corcats o córrer a peu coix.
20 Cantar cançons al cor afligit
és com despullar algú en un dia fred,
o tirar vinagre a la sosa, o fum als ulls.
21 Si el teu enemic té fam, dóna-li menjar,
si té set, dóna-li beure:
22 serà com si posessis brases sobre el seu cap,
i el Senyor et recompensarà la teva obra.
23 El vent del nord porta pluja;
criticar d'amagat, males cares.
24 Val més viure en un racó de terrat
que en casa espaiosa amb dona busca-raons.
25 Aigua fresca en gola resseca
són bones notícies de terra llunyana.
26 Font tèrbola, doll corromput,
és el just que cedeix davant el malvat.
27 No és bo menjar massa mel
ni buscar massa honors.
28 Ciutat esbalandrada i sense muralles
és l'home que no sap dominar-se.
26
Com la neu a l'estiu i la pluja a la sega,
també els honors donats al neci són fora de lloc.
Com ocell que aleteja i oreneta que vola,
una maledicció sense motiu no té cap efecte.
Per al cavall, tralla; per a l'ase, brida;
l'esquena dels necis necessita garrot.
No responguis al neci amb niciesa,
no fos que t'igualessis amb ell.
Respon al neci amb niciesa,
no fos que es cregués ser savi.
Qui confia un missatge a un neci
es talla els propis peus, s'atipa de violència.
El proverbi en boca d'un neci
s'aguanta tant com les cames d'un coix.
Qui honora un neci
és com si lligués un palet a la fona.
Card brandat per un embriac
és el proverbi pronunciat pel neci.
10 Arquer que dispara contra tothom
és qui lloga un neci o un passavolant.
11 Com gos que retorna al seu vòmit,
el neci repeteix la seva niciesa.
12 ¿Veus un home que es pensa ser savi?
Més es pot esperar d'un neci que no pas d'ell.
13 Diu el gandul: «Al camí hi ha una fera,
un lleó pels carrers!»
14 Com la porta gira per les frontisses,
es gira el gandul dintre el llit.
15 El gandul fica la mà al plat,
però no té esma de portar-la a la boca.
16 El gandul es creu més savi
que set homes experts.
17 Agafa un gos per les orelles,
el qui es fica, tot passant, en baralles d'altri.
18 Semblant al boig que dispara
fletxes i tions mortals
19 és qui enganya els altres
i els diu: «Era de per riure!»
20 Sense llenya, el foc s'apaga;
sense instigador, s'acaba la disputa.
21 El ventall encén el foc; els tions, la llenya;
el busca-raons manté encesa la brega.
22 Les paraules del qui difama són tan llamineres
que baixen fins al fons de les entranyes.
23 Terrissa platejada amb metall impur
són les paraules enceses en un cor dolent.
24 El qui odia ho dissimula amb paraules amables,
però per dintre trama malvestats.
25 Ni que endolceixi la veu, no te'l creguis,
que cova abominacions sense fi.
26 Ni que amagui l'odi amb una màscara,
la seva maldat es revelarà davant de tothom.
27 Qui cava una fossa, hi caurà a dintre;
qui fa rodar una pedra, li caurà al damunt.
28 El mentider odia els qui fereix,
el calumniador els porta a la ruïna.
27
No cantis victòria per demà,
que no saps què et porta l'avui.
Que et lloï la boca d'un altre,
la paraula d'un estrany, no la teva.
La pedra és pesant i feixuga l'arena,
però penes més feixugues et durà el neci.
La ira és cruel, el furor devastador;
però la gelosia, qui la podrà resistir?
Val més correcció franca
que un amic que calla els defectes.
Els retrets d'un amic són lleials;
són traïdors els besos d'un enemic.
Qui està tip, la mel i tot menysprea;
l'afamat troba dolç el que és amarg.
Com ocell que deixa el niu,
l'home que se'n va del seu país.
El perfum i l'encens alegren el cor;
la tendresa de l'amic val més que el propi parer.
10 No abandonis el teu amic ni l'amic del teu pare.
En la desgràcia no corris a casa del teu germà:
val més un veí a prop que un germà lluny.
11 Sigues sensat, fill meu: el meu cor s'alegrarà
i podré tapar la boca als qui m'ultratgen.
12 L'astut veu venir la maldat amagada,
però l'incaut continua enllà i ho paga car.
13 Accepta el mantell d'un foraster que el té empenyorat,
i després empenyora'l a favor d'un desconegut.
14 Qui saluda el veí a grans crits així que es lleva
és com si l'insultés.
15 Gotera incessant en dia de pluja
i dona busca-raons s'assemblen:
16 deturar-la és voler deturar el vent
o voler agafar oli amb la mà.
17 El ferro és igual al ferro,
i un home és igual a un altre.
18 Qui vigila la figuera menjarà figues;
serà honorat qui vetlla pel seu senyor.
19 L'aigua és l'espill de la cara,
el cor és l'espill de l'home.
20 La fossa i el país dels morts són insaciables;
els ulls de l'home sempre demanen més.
21 El gresol prova la plata, i la fornal, l'or;
l'home posa a prova els qui el lloen.
22 Ni que el piquis al morter entre els grans amb un piló,
al neci no li trauràs la niciesa.
23 Coneix com estan les teves ovelles,
dóna't ànsia pels teus ramats:
24 no duren sempre les riqueses,
ni les corones per totes les generacions.
25 Apunta el bri, brota l'herba,
es recull el fenc de les muntanyes:
26 pots vestir-te amb la llana dels anyells,
els bocs et donen per a comprar-te un camp,
27 i amb la llet de les cabres us alimenteu
tu, la teva família i les teves serventes.
28
Encara que no el persegueixin, el malvat fuig;
el just, en canvi, se sent segur com un lleó.
En un país revoltat, els governants es multipliquen;
amb un sol home sagaç i expert, el dret retorna.
Un home pobre que explota els febles
és pluja torrencial que s'emporta la collita.
Els qui abandonen la Llei aplaudeixen el malvat,
els qui la guarden combaten els qui l'abandonen.
Els malvats no comprenen el dret,
els qui cerquen el Senyor ho comprenen tot.
Val més el pobre que viu honradament
que l'home tortuós, per ric que sigui.
Qui guarda la Llei és un fill intel·ligent;
avergonyeix el seu pare qui s'ajunta amb disbauxats.
Qui augmenta el cabal prestant a usura
aplega a favor del qui s'apiada dels pobres.
Qui fa el sord a la Llei,
fins la seva pregària és detestable.
10 Qui esgarria l'honrat pel mal camí
caurà en el propi parany,
però els íntegres tindran la felicitat en herència.
11 El ric es pensa ser savi,
però un pobre que sigui llest li veurà el llautó.
12 Es fan grans festes quan triomfen els justos;
si pugen els malvats, la gent s'escapoleix.
13 Qui amaga les seves faltes no prosperarà;
obtindrà misericòrdia qui les reconeix i s'esmena.
14 Feliç l'home que sempre està alerta!;
però l'obstinat caurà en la desgràcia.
15 Un lleó que rugeix, un ós voraç,
és el malvat que tiranitza un poble indigent.
16 Un sobirà insensat comet moltes injustícies;
el qui detesta els suborns viurà molts anys.
17 L'home afeixugat pel pes d'un crim
es precipita vers la tomba: no el detureu!
18 Qui viu honradament se salvarà;
qui porta una doble vida es perdrà en l'una o l'altra.
19 Qui treballa la terra s'atiparà de pa,
s'atiparà de misèria qui projecta fantasies.
20 L'home lleial serà beneït en abundància,
qui té pressa d'enriquir-se no es mantindrà innocent.
21 Fer distinció de persones no és bo,
però per un mos de pa es comet aquesta falta.
22 L'envejós es deleix per la riquesa:
no entén que li caurà la misèria.
23 Qui reprèn algú acabarà essent més estimat
que l'home de llengua aduladora.
24 Qui roba el pare i la mare, convençut que no és pecat,
va de bracet amb el pitjor dels bandolers.
25 El qui té grans apetències busca baralles,
el qui confia en el Senyor serà saciat.
26 És un neci qui es refia d'ell mateix,
se salvarà qui es comporta amb saviesa.
27 Qui dóna al pobre no passarà necessitat;
aplegarà malediccions qui d'ell aparta els ulls.
28 Pugen els malvats, i la gent s'amaga;
però, quan són derrocats, els justos augmenten.
29
L'home que va a la seva ni que el reprenguin
serà esclafat en un instant, sense remei.
Quan governen els justos, el poble s'alegra;
el poble gemega si mana un tirà.
Qui estima la saviesa fa feliç el seu pare,
qui va amb prostitutes rebenta el patrimoni.
Un rei que fa justícia consolida el país,
qui el carrega d'impostos l'arruïna.
Qui ensabona l'amic
para una trampa als seus peus.
El malvat cau al parany de la pròpia traïció;
el just se n'alegra i ho celebra.
El just promou els drets dels pobres,
el malvat és incapaç de reconèixer-los.
Els agitadors atien la ciutat,
els assenyats apaivaguen els ànims.
Si l'assenyat es querella amb el neci,
pot riure o enfadar-se, però no resoldrà res.
10 Els sanguinaris odien l'home honrat,
però els qui són rectes li defensen la vida.
11 El neci desfoga la seva passió,
el savi acaba per refrenar-la.
12 Si un governant escolta les mentides
farà que els súbdits es tornin dolents.
13 El pobre i l'usurer coincideixen en això:
el Senyor ha donat la vista a l'un i a l'altre.
14 Un rei que jutja amb equitat els febles
consolida el seu tron per sempre.
15 S'aprèn a força de bastó i correccions:
un noiet deixat a la seva és la vergonya de sa mare.
16 Si governen els malvats, augmenten els delictes:
els justos contemplaran com cauen.
17 Si corregeixes el teu fill, tu viuràs tranquil
i ell t'omplirà de satisfaccions.
18 Sense visions profètiques, el poble decandeix,
però el qui guarda la Llei és feliç.
19 Amb paraules soles no es corregeix un esclau:
t'entendrà però no et creurà.
20 ¿Veus un home que parla sense pensar-s'hi?
Pots esperar més d'un neci que no pas d'ell.
21 Qui avicia l'esclau des de petit
acabarà per fer-ne un rebel.
22 El geniüt encén la lluita,
el rabiüt promou delictes.
23 L'arrogància de l'home acabarà humiliant-lo,
l'esperit humil aconseguirà honors.
24 El còmplice del lladre es fa mal a si mateix:
quan senti la maledicció haurà de callar.
25 Tenir por d'un altre home és una trampa,
però el qui confia en el Senyor està segur.
26 Molts busquen l'aprovació del qui mana,
però l'únic que fa justícia és el Senyor.
27 Els justos detesten el pervers,
els malvats detesten l'home honrat.
Paraules d'Agur (30,1-14)
30
Paraules d'Agur, fill de Jaquè. Oracle.
Sentència d'aquest home, donada en nom d'Itiel;
gràcies a Itiel sóc capaç de pronunciar-la.
Sóc més estúpid que ningú,
no tinc la intel·ligència dels humans.
No he après la saviesa
ni tinc el coneixement diví.
Qui ha pujat al cel i n'ha baixat?
Qui ha recollit el vent amb la mà?
Qui ha aplegat la mar en el mantell?
Qui ha fixat els límits de la terra?
Com es diu? I com es diu el seu fill?
Prou que ho deus saber!
Les promeses de Déu són de bona llei.
Ell és escut dels qui s'hi emparen.
No afegeixis res a les seves paraules,
que, si et reprèn, es descobrirà que menteixes.
Dues coses t'he demanat, Senyor;
no me les neguis mentre visqui:
allunya de mi falsedat i mentida,
no em donis pobresa ni riquesa.
Dóna'm l'aliment que necessito i prou,
no fos que, sadollat, renegués de tu
dient: «Tant se me'n dóna, del Senyor!»,
o bé no fos que, indigent, anés a robar
abusant del nom del meu Déu.
10 No calumniïs un servent davant el seu amo:
et maleirà i pagaràs la teva falta.
11 Hi ha gent perversa que maleeix el pare
i no beneeix la mare!
12 Gent que es considera pura
i no es renta la immundícia!
13 Gent d'ulls altius
i mirades arrogants!
14 Gent que té espases per dents
i navalles per queixals,
a punt per a devorar els miserables del país,
els més pobres dels homes!
Proverbis numèrics (30,15-33)
15 La sangonella té dues filles
que no paren de dir: «Porta, porta!»
Tres coses són insaciables
i una quarta no diu mai prou:
16 el país dels morts, el ventre estèril,
la terra que sempre demana aigua
i el foc que mai no diu prou.
17 L'ull que es mofa del pare,
que no vol obeir la mare,
l'orbaran els corbs del torrent,
el devoraran els voltors.
18 Tres coses m'ultrapassen
i una quarta no la comprenc:
19 el camí de l'àguila per l'aire,
el camí de la serp damunt la roca,
el camí de la nau en alta mar,
el camí de l'home en la dona.
20 Aquest és el camí de la dona adúltera:
menja, s'eixuga la boca
i diu: «No he fet res de mal!»
21 Tres coses fan tremolar la terra
i una quarta no la pot aguantar:
22 un esclau que arriba a rei,
un estúpid que s'afarta,
23 una dona odiosa que es casa,
una criada que passa a ser senyora.
24 Hi ha a la terra quatre coses ben petites,
però més assenyades que els savis:
25 les formigues, poble sense poder,
que a l'estiu acumulen provisions;
26 les fagines, poble sense força,
que posen a la roca els seus cataus;
27 les llagostes, que sense tenir rei
marxen ben arrenglerades;
28 els dragons, que els atrapes amb les mans
i s'esmunyen als palaus dels reis.
29 Tres coses porten una marxa airosa
i una quarta un pas esvelt:
30 el lleó, el més valent dels animals,
que no recula davant de ningú;
31 el llebrer de bons lloms; el boc;
el rei que no tolera la revolta.
32 Si has comès la niciesa d'envanir-te
o bé portes mala idea, tingues la boca tancada:
33 prémer el tel de la llet porta mantega,
prémer el nas porta sang,
prémer un home enrabiat porta baralles.
Paraules del rei Lemuel (31,1-9)
31
Paraules del rei Lemuel. Oracle amb el qual l'alliçonava la seva mare.
Què vols que et digui, fill meu?
Què, fill de les meves entranyes?
Què, fill de les meves prometences?
No dilapidis el teu vigor amb dones,
la teva carrera, amb les qui corrompen reis.
No convé als reis de donar-se al vi, Lemuel,
ni als prínceps de deixar-se endur per la beguda,
que si beuen oblidaran les lleis
i violaran els drets dels oprimits.
Més aviat porteu beguda al qui està perdut,
vi al qui viu en l'amargor:
que begui i oblidarà la misèria,
ja no recordarà la seva pena.
Parla a favor dels sense-veu,
enarbora la causa dels dissortats.
Parla per donar sentències justes,
defensa la causa de pobres i necessitats.
Poema de la dona forta (31,10-31)
Àlef
10 Una dona forta, qui la trobarà?
És més preciosa que les perles.
Bet
11 El seu marit confia en ella:
no enyorarà cap més tresor;
Guímel
12 en rebrà benestar i no malestar
tots els dies de la vida.
Dàlet
13 Ella es procura llana i lli,
i les seves mans treballen amb delit.
He
14 Com les naus d'un mercader,
porta de lluny les provisions.
Vau
15 És de nit i ja es lleva;
prepara el menjar per als de casa
i la feina a les criades.
Zain
16 Es mira un camp i el compra,
amb el fruit del seu treball planta una vinya.
Het
17 Es posa amb energia a la feina,
fa anar els braços amb vigor.
Tet
18 Comprova que els negocis marxen bé:
en plena nit encara té encesa la llàntia.
Iod
19 Les seves mans agafen el fus,
buida que buida la filosa.
Caf
20 Obre la mà als pobres,
l'allarga als necessitats.
Làmed
21 Si neva no pateix pels de casa:
doble abric porten tots ells.
Mem
22 Ella mateixa es teixeix les flassades,
es vesteix de porpra i de roba de fil.
Nun
23 El seu marit és respectat en l'assemblea,
quan té sessió amb els notables del país.
Sàmec
24 Teixeix teles per a vendre,
proveeix de cenyidors els marxants.
Ain
25 Va vestida amb honor i dignitat,
es riu del dia de demà.
Pe
26 Parla amb sensatesa,
els seus llavis instrueixen dolçament.
Sade
27 Vetlla per la marxa de la casa,
no menja el pa sense guanyar-se'l.
Cof
28 Els fills van a felicitar-la,
el marit en canta les lloances:
Reix
29 «Hi ha moltes dones fortes,
però tu les guanyes totes!»
Xin
30 L'encís és enganyós, la bellesa s'esvaeix;
la dona que venera el Senyor mereix de ser lloada.
Tau
31 Reconeixeu-li el fruit del seu treball:
per tot el que fa, rebrà pública lloança.

Copyright © 1993 Associació Bíblica de Catalunya, Editorial Claret i Societats Bíbliques Unides





Darrera actualització del programa: 10/10/2016
visitor stats