1 L'home es prepara la resposta,

però qui la hi posa a la boca és el Senyor.

2 L'home creu que sempre actua de manera irreprotxable,

però el Senyor és qui sospesa les intencions.

3 Confia al Senyor les teves tasques

i es realitzaran els teus projectes.

4 El Senyor ha fet cada cosa amb un propòsit:

fins el malvat ha estat fet per al dia del judici.

5 El Senyor detesta els altius,

tard o d'hora no els deixarà sense càstig.

6 L'amor fidel repara la culpa;

venerar el Senyor aparta del mal.

7 Si el Senyor es complau en la conducta d'algú

el reconcilia fins amb els seus enemics.

8 Val més ser honrat i tenir poc

que guanyar molt amb injustícies.

9 L'home planeja una ruta,

però el Senyor li encamina els passos.

10 El rei sentencia en nom del Senyor:

no és fals el seu veredicte.

11 Els plats de la balança justa són del Senyor:

ell ha establert el valor de cada pes.

12 Els reis detesten el mal,

perquè el tron s'aferma amb la justícia.

13 El rei es complau en el qui diu la veritat,

estima el qui parla honradament.

14 La ira del rei és anunci de mort,

l'home sensat arriba a calmar-la.

15 La cara afable del rei és auguri de vida,

com pluja primaveral és el seu favor.

16 Val més tenir saviesa que or fi,

l'enteniment és més preciós que la plata.

17 La ruta del just s'aparta del mal,

qui sap captenir-se es guarda ell mateix.

18 L'orgull s'encamina al desastre,

l'arrogància acaba per terra.

19 Val més viure humilment amb els pobres

que repartir-se botí amb els superbs.

20 Qui aprèn la lliçó prosperarà,

serà feliç qui confia en el Senyor.

21 L'home assenyat és tingut per intel·ligent,

qui parla dolçament convenç més.

22 Qui té seny té una font de vida;

la niciesa és el càstig dels necis.

23 L'home assenyat, abans de parlar, pensa,

i allò que diu convenç més.

24 Paraules afables són una bresca de mel:

dolces al paladar, saludables al cos.

25 Els teus plans et poden semblar bons,

però podrien portar-te a la mort.

26 La gana empeny l'obrer a treballar:

per mor de la boca s'hi veu abocat.

27 El depravat obre clots maliciosos,

dels llavis li surten paraules de foc.

28 El xafarder promou discòrdies,

el qui difama provoca enemistats.

29 El violent arrossega els altres

i els empeny pel mal camí.

30 Qui fa l'ullet és que planeja una maldat,

qui ja l'ha feta es mossega els llavis.

31 Els cabells blancs són una noble corona:

els qui viuen honradament l'aconsegueixen.

32 Val més ser pacient que valent,

dominar-se, més que conquerir ciutats.

33 Es tiren els daus de la sort,

i el que en surt ve del Senyor.