Senyor, Déu, salvador meu
88 (87)
1 Càntic, salm. Del recull dels fills de Corè. Per al mestre de cor: a la tonada de «Mahalat leannot». Poema d'Eman, l'ezrahita.
2 Senyor, Déu, salvador meu,
clamo al teu davant nit i dia.
3 Que arribi fins a tu la meva súplica,
estigues atent al meu plany.
4 Són massa els mals que m'afeixuguen,
ja em sento a les portes de la mort;
5 tothom em veu amb el peu a la fossa,
com un home que ha perdut les forces.
6 Tinc un lloc entre els morts,
sóc com algú llançat a la tomba
i deixat de la teva mà,
que tu ja no recordes.
7 M'has enfonsat al gorg pregon,
a la foscor dels abismes;
8 el teu rigor pesa damunt meu,
m'aclaparen les teves onades. Pausa
9 Has allunyat de mi els coneguts,
m'has fet repugnant per a tothom;
estic reclòs, no puc sortir,
10 els ulls se'm consumeixen de pena.
Senyor, jo t'invoco cada dia
i alço les mans a tu.
11 ¿És per als morts que fas prodigis?
¿S'aixecaran les ombres a lloar-te? Pausa
12 Als sepulcres, ¿qui parla del teu amor?
¿Qui et té per lleial al país de la mort?
13 ¿Qui coneix els teus prodigis al lloc tenebrós,
la teva clemència al país de l'oblit?
14 Jo et crido auxili, Senyor,
cada matí t'arriba la meva súplica.
15 Senyor, per què m'abandones
i m'amagues la teva mirada?
16 Des d'infant que sóc feble i dissortat,
els teus terrors em dobleguen,
17 la teva fúria em passa pel damunt;
m'anorrea el teu esglai,
18 m'envolta com aigua tot el dia,
em cobreix pertot arreu.
19 Has allunyat de mi veïns i amics,
em fa companyia la foscor.
|