1 Déu de justícia, Senyor,

Déu de justícia, resplendeix!

2 Aixeca't, jutge de la terra,

dóna als orgullosos la paga que es mereixen.

3 Fins quan els injustos, Senyor,

fins quan s'alegraran del seu triomf,

4 i els amics de males arts es vantaran,

proferint paraules insolents?

5 Trepitgen el teu poble, Senyor,

oprimeixen la teva heretat,

6 maten immigrants i viudes,

assassinen els orfes,

7 i encara diuen: «El Senyor no ho veu,

el Déu de Jacob no ho entén.»

8 Estúpids, enteneu-ho d'una vegada!

Insensats, no ho voleu comprendre?

9 El qui ha fet l'orella, no hi sentirà?

El qui ha format l'ull, no hi veurà?

10 ¿Podrà callar el qui reprèn els pobles

i ensenya als homes la saviesa?

11 El Senyor sap que els pensaments de l'home

no s'aguanten més que el fum.

12 Feliç l'home que tu eduques, Senyor,

que instrueixes amb la llei que has donat;

13 el guardes en pau els dies de desgràcia,

mentre a l'injust ja li caven la fossa!

14 El Senyor no abandona el seu poble,

no es desentén de la seva heretat:

15 tornaran a ser justes les sentències,

els homes rectes les aprovaran.

16 Qui s'alça a defensar-me contra els injustos?

Qui es posa a favor meu contra els amics de males arts?

17 Si no m'hagués defensat el Senyor,

ja em veia en el silenci del sepulcre.

18 Quan m'adono que estic a punt de caure,

el teu amor em sosté, Senyor;

19 i quan creix el neguit dintre meu,

el teu consol és la meva delícia.

20 ¿T'avindries amb un tribunal corromput,

que sentencia contra la llei,

21 un tribunal que es conjura contra la vida del just

i condemna a mort l'innocent?

22 El Senyor ha estat el meu castell;

el meu Déu, la meva roca de refugi.

23 Ha fet caure damunt d'ells els maleficis;

els destruirà amb el mateix mal que tramaven;

el Senyor, el nostre Déu, els destruirà.