Societat Bíblica de Catalunya

Antic Testament
Pentateuc
Gènesi
Èxode
Levític
Nombres
Deuteronomi
Llibres profètics
Josuè
Jutges
1r Samuel
2n Samuel
1r Reis
2n Reis
Isaïes
Jeremies
Ezequiel
Osees
Joel
Amós
Abdies
Jonàs
Miquees
Nahum
Habacuc
Sofonies
Ageu
Zecaries
Malaquies
Escrits
Salms
Job
Proverbis
Rut
Càntic
Cohèlet
Lamentacions
Ester
Daniel
Esdres
Nehemies
1r Cròniques
2n Cròniques
Llibres deuterocanònics
Ester grec
Judit
Tobit
1r Macabeus
2n Macabeus
Saviesa
Siràcida
Baruc
Carta Jeremies
Daniel grec
Nou Testament
Mateu
Marc
Lluc
Joan
Fets Apòstols
Romans
1a Corintis
2a Corintis
Gàlates
Efesis
Filipencs
Colossencs
1a Tesalonic.
2a Tesalonic.
1a Timoteu
2a Timoteu
Titus
Filèmon
Hebreus
Jaume
1a Pere
2a Pere
1a Joan
2a Joan
3a Joan
Judes
Apocalipsi


BIBLIJA.net   - La Bíblia a Internet
Buscar Referència     Buscar Paraula
Passatge:   

Menú compacte
 BCI Escollir entre totes les versions   Sobre les versions Ajuda
Idioma

Sofonies 1,1-3,20

Sofonies :Introducció 1 2 3

Sofonies
Títol
1
Paraula del Senyor comunicada a Sofonies, fill de Cuixí, fill de Guedalià, fill d'Amarià, fill d'Hizquià, en temps de Josies, fill d'Amon, rei de Judà.
L'enuig del Senyor (1,2-2,3)
El Senyor castigarà la terra
«Faré una gran collita
de tot el que hi ha sobre la terra.
Ho dic jo, el Senyor.
Recolliré homes i bèsties,
els ocells del cel i els peixos del mar,
i, juntament amb els malvats,
tot el que és ocasió d'escàndol.
No deixaré ningú en tota la terra.
Ho dic jo, el Senyor.
El Senyor castigarà Judà i Jerusalem
»Aixecaré la mà
contra la gent de Judà
i contra els habitants de Jerusalem.
Esborraré d'aquest lloc
el que resti del culte de Baal:
el nom dels seus servents i sacerdots,
els qui es prosternen dalt als terrats
per adorar l'estol dels astres,
els qui m'adoren
i juren pel meu nom
però també juren
pel nom del déu Milcom,
els qui s'allunyen de mi, el Senyor,
i no vénen a consultar
els meus oracles.»
El dia del Senyor
Silenci davant el Senyor,
Déu sobirà!
El dia del Senyor és a prop.
El Senyor té preparada una matança,
ja ha triat els convidats.
«El dia de la meva matança
vindré contra els governants,
contra els fills del rei
i contra tots els qui es vesteixen
com els estrangers.
Aquell dia vindré
contra els qui entren
al meu llindar a l'estil estranger,
i contra els qui omplen
la casa del seu Senyor
amb el fruit de robatoris i d'estafes.
10 Aquell dia, a Jerusalem
s'alçarà un clam
des de la porta dels Peixos;
un plany s'aixecarà del Barri Nou,
de la Ciutat Alta,
una gran lamentació.
11 Planyeu-vos,
habitants de la Ciutat Baixa,
perquè tots els mercaders
s'han esvaït
i els qui acaparen plata
s'han esfumat.
12 I s'esdevindrà en aquell moment
que escorcollaré Jerusalem,
amb llums a la mà,
per demanar comptes
als qui estan quiets
com el vi sobre el solatge
i que es diuen dintre seu:
"El Senyor no fa res,
ni en bé, ni en mal."
13 Les riqueses els seran saquejades,
i assolades les seves cases;
les construiran però no hi habitaran,
plantaran vinyes
però no en beuran el vi.»
14 El gran dia del Senyor s'acosta,
ve molt de pressa, ja és a prop.
Escolteu el clam que s'aixeca
el dia del Senyor,
quan fins i tot els valents
cridaran amargament.
15 Aquell dia serà d'indignació,
dia de tràngol i d'angoixa,
dia de destrucció i de ruïna.
Serà un dia de fosca i de tenebra,
un dia de negres nuvolades.
16 Aquell dia se sentiran tocs de corn
i crits de guerra
contra les ciutats fortificades
i les seves torres inexpugnables.
17 «Faré caure sobre els homes
un desastre,
i es mouran a les palpentes
com els cecs,
perquè han pecat contra mi,
el Senyor.
La seva sang serà escampada
com la pols,
i les seves carronyes,
com els fems.»
18 Ni el seu or ni la seva plata
no els podran salvar
el dia que s'indigni el Senyor.
El foc del seu zel
consumirà tot el país:
farà un extermini terrible
de tots els seus habitants.
Crida a la conversió
2
Examineu-vos a fons,
gent menyspreable,
abans no es compleixi el decret,
abans no passi el dia
i us escampin com la palla,
abans no caigui damunt vostre
l'enuig ardent del Senyor,
abans no caigui damunt vostre
el dia de la seva indignació.
Cerqueu el Senyor, vosaltres,
tots els humils del país,
que compliu els seus preceptes.
Cerqueu la bondat,
cerqueu la humilitat.
Potser així quedareu protegits
el dia de l'enuig del Senyor.
Amenaces contra tots els pobles (2,4-3,8)
Amenaces contra els pobles de ponent
Gaza quedarà desolada,
i Ascaló, devastada.
En ple dia seran expulsats
els d'Asdod,
i els d'Ecron seran arrencats.
Ai de vosaltres, els quereteus,
que viviu a la regió de vora el mar.
El Senyor ha parlat així
contra vosaltres:
«Canaan, país dels filisteus,
jo t'arrasaré, no hi quedarà ningú.
La regió de vora el mar
serà terra de pasturatges,
amb pous per als pastors
i pletes per als ramats.»
Els supervivents de Judà
ocuparan aquesta regió;
hi portaran els ramats a pasturar,
i al vespre els ajauran
a les cases d'Ascaló.
Perquè el Senyor, el seu Déu,
els serà favorable
i renovarà la seva vida.
Amenaces contra els pobles de llevant
«Jo, el Senyor, he sentit
les burles de Moab
i els menyspreus dels ammonites.
S'han burlat del meu poble
i s'han engrandit
a costa del seu territori.
Ara, doncs, juro per la meva vida
que Moab i els ammonites
acabaran com Sodoma i Gomorra,
terres de males herbes
d'on es treu la sal,
terres desolades per sempre.
Ho dic jo, el Senyor de l'univers,
Déu d'Israel.
Seran saquejats
pels supervivents del meu poble,
la resta de la meva gent
els posseirà.»
10 Així pagaran la seva arrogància,
ja que es burlaven
del poble del Senyor de l'univers
i s'engrandien a costa d'ell.
11 El Senyor es mostrarà temible
davant d'ells,
destituirà tots els déus
d'aquells països.
Llavors l'adoraran
les nacions més llunyanes,
cada una en la pròpia terra.
Amenaces contra els pobles del sud i del nord
12 «També a vosaltres, els etíops,
jo, el Senyor,
us faré morir a la guerra.»
13 El Senyor també aixecarà la mà
cap al nord
per fer desaparèixer els assiris
i convertirà Nínive en una devastació,
en un lloc eixut com el desert.
14 S'hi ajauran els ramats,
tot el bestiar dels seus veïns.
El mussol i l'eriçó faran nit
dalt dels seus capitells,
i se'n sentiran els esgarips
a les finestres.
Des dels llindars es veuran les ruïnes,
perquè l'embigat de cedre
quedarà al descobert.
15 Així acabarà la ciutat altiva
que vivia confiada
i pensava dintre seu:
Sóc jo sola i ningú més.
Com s'ha convertit en solitud,
en refugi de les bèsties!
Tothom qui hi passi se'n riurà,
alçarà la mà amb aires de mofa.
Amenaces contra Jerusalem
3
Ai de Jerusalem, ciutat rebel,
impura i opressora!
No ha escoltat la crida,
no s'ha deixat corregir,
no ha confiat en el Senyor,
no s'ha acostat al seu Déu.
Els seus governants
són lleons que rugeixen;
els seus jutges, llops del capvespre
a qui al matí no queda res
per rosegar.
Els seus profetes
són uns desvergonyits,
gent traïdora.
Els seus sacerdots
profanen allò que és sagrat,
donen respostes injustes.
Però, enmig de la ciutat,
el Senyor és just:
fer el mal no és cosa seva.
Un matí rere un altre
dóna la seva sentència;
quan despunta el dia, no falta mai.
En canvi, l'home malvat
no coneix la vergonya.
Judici de Jerusalem i de tota la terra
«Jo, el Senyor,
he esborrat nacions senceres,
les seves torres estan enderrocades;
he devastat els seus carrers,
no hi passa ningú;
les seves ciutats
han quedat desolades,
sense ningú que les habiti.
Jo m'havia dit:
"Almenys Jerusalem em respectarà;
es deixarà corregir,
i no destruiré els seus habitatges
ni la castigaré,
tal com havia decidit."
Però, així que es lleven,
es desencaminen
i posen en pràctica
tots els seus mals propòsits.
Ara, doncs, espereu-me!
Ho dic jo, el Senyor.
Espereu el dia que m'aixecaré
per acusar-vos.
He decidit de reunir nacions,
d'aplegar reialmes,
per abocar-hi al damunt el meu enuig,
tot el foc del meu rigor.
Tota la terra serà devorada
pel foc de la meva gelosia.»
Promeses de renovació (3,9-20)
El Senyor renovarà tots els pobles i Israel
«Llavors jo, el Senyor, canviaré
els llavis dels pobles:
els donaré uns llavis purs
perquè tots invoquin el meu nom
i tots plegats se'm sotmetin.
10 De més enllà dels rius d'Etiòpia,
els qui jo havia dispersat
i ara em supliquen
em portaran la seva ofrena.
11 Aquell dia, ciutat meva,
no t'hauràs d'avergonyir
de les males accions
amb què fins ara m'eres infidel,
perquè trauré de dintre teu
els qui es glorien de la teva altivesa
i tu deixaràs de fer l'arrogant
en la meva muntanya santa.
12 Jo faré que resti dintre teu
una gent humil i pobra
que cercarà refugi en el meu nom.
13 La resta d'Israel
no farà res de mal ni mentirà,
no tindrà als llavis
paraules enganyoses.
Podrà pasturar i reposar
sense que ningú l'esveri.»
Goig de Jerusalem
14 Crida de goig, ciutat de Sió!
Clameu ben fort, gent d'Israel!
Alegra't i celebra-ho de tot cor,
Jerusalem!
15 El Senyor ha revocat
la teva condemna,
ha allunyat els teus enemics.
El Senyor, rei d'Israel, és dintre teu:
mai més no hauràs de témer cap mal.
16 Aquell dia,
diran a Jerusalem:
«No tinguis por, Sió,
que les teves mans no defalleixin!
17 El Senyor, el teu Déu, el tens a dins.
Ell és poderós i et salva.
Per tu se sent joiós i alegre;
per l'amor que et té,
no et vol blasmar;
per tu està content i crida de goig.»
El Senyor restaurarà Jerusalem
18 «Jo, el Senyor,
aplegaré els qui estaven lluny de tu,
privats de festes i entristits.
Aquest era l'oprobi
que pesava sobre la ciutat!
19 En aquell temps
faré sentir el meu poder
contra tots els teus opressors.
Salvaré les ovelles coixes,
aplegaré les disperses
i els donaré glòria i renom
per tots els països
on ara les menyspreen.
20 En aquell temps, jo us conduiré,
llavors us aplegaré.
Vosaltres mateixos veureu
com renovaré la vostra vida
i us donaré glòria i renom
per tots els pobles de la terra.
Sóc jo, el Senyor, qui ho ha dit.»

Copyright © 1993 Associació Bíblica de Catalunya, Editorial Claret i Societats Bíbliques Unides





Darrera actualització del programa: 10/10/2016
visitor stats