Societat Bíblica de Catalunya

Antic Testament
Pentateuc
Gènesi
Èxode
Levític
Nombres
Deuteronomi
Llibres profètics
Josuè
Jutges
1r Samuel
2n Samuel
1r Reis
2n Reis
Isaïes
Jeremies
Ezequiel
Osees
Joel
Amós
Abdies
Jonàs
Miquees
Nahum
Habacuc
Sofonies
Ageu
Zecaries
Malaquies
Escrits
Salms
Job
Proverbis
Rut
Càntic
Cohèlet
Lamentacions
Ester
Daniel
Esdres
Nehemies
1r Cròniques
2n Cròniques
Llibres deuterocanònics
Ester grec
Judit
Tobit
1r Macabeus
2n Macabeus
Saviesa
Siràcida
Baruc
Carta Jeremies
Daniel grec
Nou Testament
Mateu
Marc
Lluc
Joan
Fets Apòstols
Romans
1a Corintis
2a Corintis
Gàlates
Efesis
Filipencs
Colossencs
1a Tesalonic.
2a Tesalonic.
1a Timoteu
2a Timoteu
Titus
Filèmon
Hebreus
Jaume
1a Pere
2a Pere
1a Joan
2a Joan
3a Joan
Judes
Apocalipsi


BIBLIJA.net   - La Bíblia a Internet
Buscar Referència     Buscar Paraula
Passatge:   

Menú compacte
 BCI Escollir entre totes les versions   Sobre les versions Ajuda
Idioma

Titus 1,1-3,15

Titus :Introducció 1 2 3

Carta a Titus
Salutació (1,1-4)
1
Pau, servent de Déu, apòstol de Jesucrist, enviat per a conduir els elegits de Déu a la fe i al coneixement de la veritat manifestada en la pietat, en virtut de l'esperança de la vida eterna, promesa des d'abans dels segles per Déu, que no menteix. En el temps que ell havia fixat, ha fet conèixer la seva paraula per la predicació que m'ha estat confiada. Així ho ha disposat Déu, salvador nostre.
A tu, Titus, fill veritable en la fe que tenim en comú, et desitjo la gràcia i la pau de part de Déu Pare i de Jesucrist, el nostre salvador.
La tasca pastoral (1,5-3,11)
Designació dels qui presideixen la comunitat
Et vaig deixar a Creta perquè acabessis d'organitzar el que faltava i designessis els qui han de presidir la comunitat en cada població, segons les instruccions que et vaig donar. Els qui presideixen la comunitat han de ser irreprensibles i marits d'una sola muller; els seus fills han de ser creients, i no els han de poder acusar de dissoluts o rebels. Cal, en efecte, que el pastor d'una comunitat sigui irreprensible, ja que és administrador de la casa de Déu: no ha de ser presumptuós, ni irascible, ni donat al vi, ni violent, ni amic de negocis bruts; ha de ser acollidor, amic del bé, assenyat, just, íntegre, amo de si mateix, fermament adherit a la doctrina autèntica que és conforme a l'ensenyament rebut. Així serà capaç d'exhortar amb una doctrina sana i de refutar els qui s'hi oposen.
Els falsos mestres
10 Perquè n'hi ha molts que són rebels, xerraires i mentiders, sobretot entre els d'origen jueu. 11 A aquests cal tapar-los la boca; perverteixen famílies senceres, ensenyant per un guany mesquí allò que no convé. 12 Un cretenc, el seu propi profeta, ha dit: «Cretencs, sempre mentiders, males bèsties, ventres plens que no treballen.» 13 Aquesta dita és ben veritat. Per tant, reprèn-los severament, perquè mantinguin sana la seva fe 14 en comptes de fer cas de faules jueves i de prescripcions humanes que s'allunyen de la veritat. 15 Tot és pur per als qui són purs. En canvi, per als qui estan tacats i no creuen, res no és pur: tenen tacats l'enteniment i la consciència. 16 Proclamen que coneixen Déu, però el neguen amb les obres, ja que són rebels i reprovables, incapaços de fer cap obra bona.
Exhortació als ancians, als joves i als esclaus
2
Tu, però, ensenya el que està d'acord amb la sana doctrina.
Digues, als de més edat, que siguin sobris, respectables, assenyats, forts en la fe, en l'amor i en la constància. A les dones d'edat, digues-los que es comportin com escau a persones venerables: que no siguin murmuradores ni donades a beure massa vi; que ensenyin a fer el bé i sàpiguen encaminar les més joves a estimar el marit i els fills, a ser assenyades, castes, diligents en la feina de casa, bones, submises al seu marit. Així la paraula de Déu no rebrà cap injúria de ningú.
Recomana als joves que tinguin seny. Sigues en tot un model de bones obres: de doctrina íntegra, de dignitat, de paraula sana i incontrovertible. Així els qui són contraris no podran dir res de mal contra nosaltres i quedaran avergonyits.
Que els esclaus se sotmetin en tot als seus amos, mirant de complaure'ls i evitant de contradir-los 10 i d'estafar-los; que demostrin contínuament la seva fidelitat. Així faran honor en tot a la doctrina de Déu, el nostre salvador.
11 Déu ha manifestat la seva gràcia, que és font de salvació per a tothom 12 i que ens ensenya a abandonar la impietat i els desigs mundans per viure en aquest món una vida de sobrietat, de justícia i de pietat, 13 mentre esperem que es compleixi la benaurada esperança, que es manifesti la glòria del gran Déu i salvador nostre Jesucrist. 14 Ell s'ha entregat a si mateix per nosaltres, per rescatar-nos de tota maldat, purificar-nos i fer de nosaltres un poble ben seu, apassionat per fer el bé.
15 Predica aquestes coses, exhorta i reprèn amb tota autoritat. Que ningú no et pugui menysprear.
Exhortació a tots els fidels
3
Recorda a tots que s'han de sotmetre a les autoritats i als governants i que els han d'obeir. Que estiguin sempre disposats a fer el bé. Que no insultin ningú ni es fiquin en baralles, que siguin gent de bon tracte i donin proves de la més gran dolcesa amb tothom.
En altre temps, també nosaltres érem insensats, rebels, gent esgarriada, esclaus de tota mena de desigs i plaers, maliciosos, envejosos, detestables, i ens odiàvem els uns als altres. Però ara s'ha manifestat la bondat de Déu, salvador nostre, i l'amor que ell té als homes. Ens ha salvat no per les bones obres que podíem haver fet, sinó pel seu amor, mitjançant el bany regenerador i el poder renovador de l'Esperit Sant que ell ha vessat abundosament sobre nosaltres per Jesucrist, el nostre salvador. Així, fets justos per la seva gràcia, som, en esperança, hereus de la vida eterna.
Això que et dic és digne de crèdit, i vull que ho remarquis amb fermesa, perquè els qui han cregut en Déu s'esforcin per sobresortir en la pràctica de les bones obres. Això és bo i útil a tothom. Evita, en canvi, les discussions estúpides sobre genealogies, i les disputes i polèmiques entorn de la Llei: no tenen sentit ni serveixen de res. 10 Amonesta el qui és sectari, i si després d'una segona amonestació no en fa cas, expulsa'l. 11 Ja saps que un home així va del tot desencaminat i peca: ell mateix es condemna.
Cloenda (3,12-15)
12 Quan t'hauré enviat Àrtemes o Tíquic, afanya't a venir a trobar-me a Nicòpolis, perquè he decidit de passar-hi l'hivern. 13 Prepara amb cura el viatge de Zenes, l'advocat, i d'Apol·ló: preocupa't que no els falti res. 14 Que també els nostres aprenguin a sobresortir en la pràctica de les bones obres i a ajudar els qui ho necessiten. Així n'obtindran el fruit.
15 Et saluden tots els qui són amb mi. Saluda els nostres amics en la fe.
Que la gràcia sigui amb tots vosaltres.

Copyright © 1993 Associació Bíblica de Catalunya, Editorial Claret i Societats Bíbliques Unides





Darrera actualització del programa: 10/10/2016
visitor stats