Societat Bíblica de Catalunya

Antic Testament
Pentateuc
Gènesi
Èxode
Levític
Nombres
Deuteronomi
Llibres profètics
Josuè
Jutges
1r Samuel
2n Samuel
1r Reis
2n Reis
Isaïes
Jeremies
Ezequiel
Osees
Joel
Amós
Abdies
Jonàs
Miquees
Nahum
Habacuc
Sofonies
Ageu
Zecaries
Malaquies
Escrits
Salms
Job
Proverbis
Rut
Càntic
Cohèlet
Lamentacions
Ester
Daniel
Esdres
Nehemies
1r Cròniques
2n Cròniques
Llibres deuterocanònics
Ester grec
Judit
Tobit
1r Macabeus
2n Macabeus
Saviesa
Siràcida
Baruc
Carta Jeremies
Daniel grec
Nou Testament
Mateu
Marc
Lluc
Joan
Fets Apòstols
Romans
1a Corintis
2a Corintis
Gàlates
Efesis
Filipencs
Colossencs
1a Tesalonic.
2a Tesalonic.
1a Timoteu
2a Timoteu
Titus
Filèmon
Hebreus
Jaume
1a Pere
2a Pere
1a Joan
2a Joan
3a Joan
Judes
Apocalipsi


BIBLIJA.net   - La Bíblia a Internet
Buscar Referència     Buscar Paraula
Passatge:   

Menú compacte
 BCI Escollir entre totes les versions   Sobre les versions Ajuda
Idioma

Zecaries 1,1-14,21

Zecaries :Introducció 1 2 3 4 5 6 7 8 9 10 11 12 13 14

Zacaries
Primera part: visions (1-8)
Crida a la conversió
1
El mes vuitè de l'any segon del regnat de Darius, el Senyor va comunicar la seva paraula al profeta Zacaries, fill de Baraquies, fill d'Idó. Li digué:
--Jo, el Senyor, em vaig irritar molt contra els vostres pares. Ara, però, digues als israelites: "Això us fa saber el Senyor de l'univers: Reconcilieu-vos amb mi i jo em reconciliaré amb vosaltres. Ho dic jo, el Senyor de l'univers. No sigueu com els vostres pares: els profetes del seu temps els exhortaven de part del Senyor de l'univers dient-los: ‘Deixeu els mals camins i les males accions.’ Però ells no els escoltaven, no feien cas de mi. Ho dic jo, el Senyor. Els vostres pares ja no hi són, i els profetes no viuen per sempre, però les meves paraules i els meus determinis, que vaig confiar als meus servents, els profetes, van arribar fins als vostres pares. Llavors ells van tornar a mi i van reconèixer que jo, el Senyor de l'univers, els tractava com m'havia proposat per culpa del seu comportament i de les seves obres."
Primera visió: els cavalls
L'any segon del regnat de Darius, el dia vint-i-quatre del mes onzè, que és el mes de xebat, el Senyor va comunicar la seva paraula al profeta Zacaries, fill de Baraquies, fill d'Idó.
De nit, en una visió, vaig veure un cavaller que muntava un cavall roig. S'estava a la vall profunda, enmig d'unes murtres. Al seu darrere hi havia altres cavalls rojos, grisos i blancs.
Jo vaig preguntar:
--Qui són aquests, senyor meu?
L'àngel que parlava amb mi em va respondre:
--Ara t'ho faré saber.
10 I el cavaller que estava entre les murtres va dir:
--Són els qui el Senyor ha enviat a recórrer la terra.
11 Aleshores aquests van informar l'àngel del Senyor que s'estava entre les murtres:
--Hem recorregut la terra, i a tot arreu hi ha pau i tranquil·litat.
12 L'àngel del Senyor va exclamar:
--Senyor de l'univers, ja fa setanta anys que estàs irritat contra Jerusalem i contra les ciutats de Judà: quant de temps tardaràs encara a sentir-ne compassió?
13 El Senyor va respondre a l'àngel amb paraules consoladores i reconfortants.
El Senyor tornarà a Jerusalem
14 L'àngel que parlava amb mi em va ordenar que proclamés aquest missatge del Senyor de l'univers:
«M'estimo Jerusalem amb gelosia,
Sió amb un amor ardent.
15 Però és gran la meva indignació
contra les nacions
que viuen confiades:
quan em veieren indignat
contra el meu poble
se'n van aprofitar per a fer-li mal.
16 Per això jo, el Senyor, declaro
que em tornaré a compadir
de Jerusalem;
el meu temple serà reedificat
i la ciutat serà reconstruïda.
Ho dic jo, el Senyor de l'univers.»
17 L'àngel em va cridar perquè proclamés encara:
«Això anuncia el Senyor de l'univers:
Les meves ciutats
tornaran a estar plenes de béns,
em tornaré a compadir de Sió,
continuaré estimant Jerusalem.»
Segona visió: les banyes i els forjadors
2
En una altra visió vaig veure quatre banyes. Vaig preguntar a l'àngel que parlava amb mi:
--Què són aquestes banyes?
Ell em respongué:
--Són les nacions poderoses que van dispersar els habitants de Judà, d'Israel i de Jerusalem.
Després el Senyor em va fer veure quatre forjadors. Li vaig preguntar:
--Què vénen a fer aquests?
Ell em respongué:
--Aquelles banyes van dispersar Judà fins al punt que ningú no pogué resistir. Però ara vénen aquests forjadors per fer-les tremolar, per abatre les nacions que havien envestit els de Judà i els havien dispersat.
Tercera visió: la corda d'amidar
En una altra visió vaig veure un home que tenia a la mà una corda d'amidar. Li vaig preguntar:
--On vas?
Ell em respongué:
--Vaig a amidar Jerusalem. Vull saber-ne l'amplada i la llargada.
En aquell moment sortia l'àngel que parlava amb mi i un altre àngel anà a trobar-lo. El primer àngel li digué:
--Corre, digues a aquell home:
»"Jerusalem serà una ciutat
sense muralles:
tanta serà la gentada
i els ramats que hi viuran!
Diu el Senyor:
Jo mateix seré una muralla de foc
entorn de la ciutat,
i la meva glòria hi residirà."
Crida als exiliats
10 «Fugiu, fugiu del país del nord! Us ho dic jo, el Senyor. Jo us vaig dispersar als quatre vents, 11 però ara, fills de Sió que residiu a Babilònia, escapeu-vos-en!»
12 Això us anuncia el Senyor de l'univers, ara que la seva glòria m'envia a les nacions que us han espoliat:
«Els qui us toquen a vosaltres
em toquen la nineta dels ulls.
13 Jo aixecaré la mà contra ells
i seran el botí
dels seus propis esclaus.»
Quan això es complirà,
reconeixereu que m'ha enviat
el Senyor de l'univers.
14 «Alegra't, crida de goig,
ciutat de Sió,
que vinc a viure enmig teu.
T'ho dic jo, el Senyor.
15 Aquell dia, moltes nacions
s'uniran a mi, el Senyor,
i formaran part del meu poble.
Però jo continuaré residint
enmig teu.»
Quan això es complirà,
reconeixeràs que m'ha enviat a tu
el Senyor de l'univers.
16 El Senyor prendrà possessió de Judà,
la seva propietat,
a la Terra Santa,
i continuarà estimant Jerusalem.
17 Que tothom calli davant el Senyor,
que s'aixeca per sortir
del lloc sant on resideix!
Quarta visió: el gran sacerdot Jeixua
3
El Senyor em va mostrar el gran sacerdot Jeixua, dret davant l'àngel del Senyor. L'Acusador estava a la seva dreta per acusar-lo, però el Senyor li va dir:
--Acusador, el Senyor et fa callar; et fa callar ell, que estima Jerusalem. ¿No veus que aquest és un tió arrencat del foc?
Jeixua, que estava dret davant l'àngel, portava el vestit brut. L'àngel va manar als seus assistents que l'hi traguessin i va dir a Jeixua:
--Mira, et trec del damunt les culpes i et poso un vestit de festa.
Va manar també que li posessin al cap una diadema neta. Li van posar la diadema i el vestit, davant l'àngel del Senyor. Llavors l'àngel va declarar solemnement a Jeixua:
--Això t'anuncia el Senyor de l'univers:
»"Si segueixes els meus camins
i compleixes els meus manaments
seràs el cap del meu temple,
vetllaràs pels meus atris
i et tindré per assistent.
Escolta, doncs, Jeixua,
gran sacerdot;
escolteu també vosaltres,
els qui l'envolteu,
que seieu davant d'ell
i sou un signe per al futur!
Jo envio Germen, el meu servent.
Poso aquesta pedra davant de Jeixua,
una sola pedra amb set ulls;
hi gravaré una inscripció.
En un sol dia esborraré
la culpa d'aquest país.
Ho dic jo, el Senyor de l'univers.
10 Aquell dia us convidareu
els uns als altres
sota la parra i sota la figuera.
Ho dic jo, el Senyor de l'univers."
Cinquena visió: el canelobre i les dues oliveres
4
L'àngel que parlava amb mi em va tornar a despertar com desperten un home quan dorm. Em va preguntar:
--Què veus?
Li vaig respondre:
--Veig un canelobre tot d'or i, a dalt, un recipient per a l'oli. El canelobre té set gresols i set brocs que alimenten cada un dels gresols. Als costats del canelobre hi ha dues oliveres, l'una a la dreta i l'altra a l'esquerra.
Llavors vaig preguntar a l'àngel que parlava amb mi:
--Què vol dir això, senyor meu?
Ell em va respondre:
--No ho entens?
Li vaig replicar:
--No, senyor meu.
Aleshores l'àngel em va dir:
--El Senyor comunica a Zorobabel aquestes paraules: "No valen ni força ni armes; només compta el meu esperit. Ho dic jo, el Senyor de l'univers. Què és aquest munt de runes per a Zorobabel? Ell el converteix en una esplanada, retroba la primera pedra del santuari i tots aclamen: Visca, visca! La pedra!"
El Senyor em va comunicar la seva paraula. Em digué:
--Les mans de Zorobabel han posat els fonaments del santuari i les seves mans acabaran de construir-lo. Quan això es complirà, reconeixereu que el Senyor de l'univers m'ha enviat a vosaltres. 10 Els qui es reien dels inicis insignificants, ara s'alegren de veure la pedra de plom, la primera pedra, en mans de Zorobabel: en ella hi ha els set ulls del Senyor que inspeccionen el país.
11 Després vaig preguntar a l'àngel:
--Què volen dir les dues oliveres que hi ha a la dreta i a l'esquerra del canelobre?
12 Li vaig preguntar també:
--Què signifiquen les dues branques d'olivera que hi ha al costat de les dues canelles d'or que deixen rajar l'oli daurat?
13 L'àngel em va respondre:
--No ho entens?
Li vaig replicar:
--No, senyor meu.
14 Aleshores ell em va dir:
--Són els dos ungits que estan al servei del sobirà de tota la terra.
Sisena visió: el rotlle que vola
5
En una altra visió vaig veure un rotlle obert que volava.
L'àngel em preguntà:
--Què veus?
Li vaig respondre:
--Veig un rotlle obert que vola. Fa quaranta pams de llargada i vint d'amplada.
Ell em va dir:
--És el document de la maledicció que caurà sobre tot el país. En una cara del rotlle hi ha escrit això: "Tots els lladres seran expulsats", i a l'altra cara: "Tots els qui juren en fals seran expulsats." Jo mateix he llançat aquesta maledicció. Ho dic jo, el Senyor de l'univers. La maledicció entrarà a casa del lladre i a casa del qui jura en fals valent-se del meu nom, i s'hi quedarà fins que n'hagi destruït la fusta i la pedra.
Setena visió: la dona dins el cossi
L'àngel que parlava amb mi vingué a dir-me:
--Aixeca els ulls i mira què apareix.
Jo vaig preguntar-li:
--Què és això?
Ell em va dir:
--És un cossi. Està ple d'allò que fascina tothom.
Llavors es va aixecar la tapa de plom del cossi i vaig veure-hi una dona a dins.
L'àngel va dir:
--És la maldat.
Després va entaforar la dona dins el cossi i el va tancar amb la tapa de plom.
Vaig alçar els ulls i vaig veure dues dones que volaven portades pel vent; les seves ales eren com les de cigonya i es van endur el cossi cel amunt.
10 Jo vaig preguntar a l'àngel que parlava amb mi:
--On se l'emporten?
11 Ell em va respondre:
--A Babilònia. Allí li construiran un temple i l'entronitzaran sobre el seu pedestal.
Vuitena visió: els quatre carros
6
En una altra visió vaig veure quatre carros que sortien d'entre les dues muntanyes de bronze. El primer carro duia cavalls rojos; el segon, cavalls negres; el tercer, cavalls blancs, i el quart, cavalls clapats i grisos. Vaig preguntar a l'àngel que parlava amb mi:
--Qui són aquests, senyor meu?
L'àngel em va respondre:
--Són els quatre vents que surten de la presència del Senyor de tota la terra. El carro amb cavalls negres surt cap al nord, els cavalls blancs el segueixen, i els clapats van cap al sud. Els cavalls grisos han demanat d'anar a recórrer la terra. El Senyor els ha dit: "Aneu a recórrer la terra." I ells ho han fet així.
Aleshores el Senyor em va cridar i va parlar amb mi. Em digué:
--Mira, els qui van cap al nord faran reposar el meu esperit sobre els deportats al país del nord.
Coronació dels dos ungits
El Senyor em va comunicar la seva paraula. Em digué:
10 --El dia que hagis de recollir les ofrenes dels repatriats, d'Heldai, Tobià i Jedaià, vés tu mateix a casa de Joixià, fill de Sefanià, on resideixen d'ençà que han tornat de Babilònia. 11 Pren la seva plata i el seu or, fes-ne una corona, posa-la al cap del gran sacerdot Jeixua, fill de Jossadac, 12 i digues-li:
»"Això anuncia el Senyor de l'univers:
Vet aquí un home
que es diu Germen;
gràcies a ell, tot germinarà,
ell reconstruirà el temple del Senyor.
13 Ben cert, reconstruirà
el temple del Senyor,
es vestirà de majestat
i s'asseurà al tron per governar.
També el sacerdot seurà en el seu tron,
i entre tots dos hi haurà
pau i concòrdia.
14 La corona estarà
al temple del Senyor,
com a memorial en honor d'Hélem,
de Tobià i de Jedaià
i com a memorial de la generositat
del fill de Sefanià."
15 Els qui són lluny vindran per reconstruir el temple del Senyor, i llavors reconeixereu que el Senyor de l'univers m'ha enviat a vosaltres. Tot això es complirà si escolteu la veu del Senyor, el vostre Déu.
El dejuni i la justícia
7
L'any quart del regnat de Darius, el dia quatre del mes novè, que és el mes de quislev, el Senyor va comunicar la seva paraula a Zacaries.
Darius va enviar Betel-Sarèsser, alt oficial del rei, amb els seus homes, per implorar el favor del Senyor i per fer aquesta consulta als sacerdots del temple del Senyor de l'univers i als profetes:
--¿Hem de continuar plorant i dejunant el mes cinquè, com hem fet durant tants anys?
Aleshores el Senyor de l'univers em va comunicar la seva resposta:
--Digues això a tots els habitants del país i als sacerdots:
»"Des de fa setanta anys
feu dejunis i lamentacions
el mes cinquè i el mes setè,
però vosaltres no dejuneu pas per mi.
I quan feu àpats rituals,
mengeu i beveu per al vostre profit."
Paraules com aquestes ja les proclamava el Senyor de l'univers per mitjà dels profetes d'altre temps, quan estaven habitades i en pau Jerusalem, les ciutats del seu voltant, el Nègueb i la Xefelà.
El Senyor va comunicar encara la seva paraula a Zacaries. Li digué:
--Això havia demanat
el Senyor de l'univers:
»"Judiqueu amb justícia,
tingueu els uns amb els altres
un tracte lleial i compassiu.
10 No oprimiu les viudes i els orfes,
ni els immigrants ni els pobres.
No maquineu el mal
els uns contra els altres."
11 Però ells no volgueren escoltar, es van girar d'esquena i es van tapar les orelles per no sentir-hi. 12 Van endurir els seus cors com el diamant i no feren cas dels ensenyaments i de les paraules que l'esperit del Senyor de l'univers els enviava per mitjà dels profetes d'altre temps. Aleshores el Senyor de l'univers es va irritar molt i va declarar:
13 «Així com jo cridava
i ells no m'escoltaven,
ara ells criden i jo no els escolto.
14 Els vaig dispersar
entre pobles que no coneixien.
El país va quedar desert
al seu darrere,
ningú no hi passava ni l'habitava.
Van convertir aquella delícia
en una desolació.»
Promeses de pau i prosperitat
8
El Senyor de l'univers em va comunicar la seva paraula. Em digué:
--Això anuncia
el Senyor de l'univers:
"M'estimo Sió amb un amor ardent,
me l'estimo amb una gran passió."
»Això anuncia el Senyor:
"Tornaré a Sió,
residiré a Jerusalem.
Li diran ‘Ciutat fidel’,
i a la muntanya
del Senyor de l'univers,
‘Muntanya santa’."
»Això anuncia el Senyor de l'univers:
"Als carrers de Jerusalem
hi tornaran a seure
homes i dones carregats d'anys,
cadascú amb el bastó a la mà.
Els carrers de la ciutat aniran plens
de nens i nenes que hi jugaran."
»Això anuncia el Senyor de l'univers:
"Si tot això sembla impossible
als supervivents d'aquest poble,
no ho és pas per a mi.
Ho dic jo, el Senyor de l'univers."
»Això anuncia el Senyor de l'univers:
"Jo salvaré el meu poble.
Els faré venir dels països
d'orient i d'occident,
els duré perquè visquin a Jerusalem.
Ells seran el meu poble
i jo seré el seu Déu,
fidel i bondadós."
»Això us anuncia
el Senyor de l'univers:
"Tingueu coratge,
vosaltres que escolteu
aquestes promeses
de llavis dels profetes
d'ençà que es van posar els fonaments
del temple del Senyor de l'univers,
que ara es reconstrueix.
10 Abans d'aquells dies,
el treball dels homes no es pagava
i el del bestiar no donava res.
Ningú no es podia moure segur
pel perill dels enemics:
jo havia permès als homes
que s'enfrontessin els uns als altres.
11 Ara ja no tractaré com abans
els supervivents d'aquest poble.
Ho dic jo, el Senyor de l'univers.
12 Sembraré la pau,
les vinyes donaran fruit abundós,
i les terres, bones collites;
serà generosa la rosada del cel,
i jo donaré tots aquests béns
als supervivents d'aquest poble.
13 A vosaltres, Judà i Israel,
que éreu tema de maledicció
entre els pobles,
jo us salvaré
i sereu motiu de benedicció.
No tingueu por! Tingueu coratge!"
14 »Això us anuncia
el Senyor de l'univers:
"Quan els vostres pares
em van provocar,
jo, el Senyor de l'univers,
vaig decidir de castigar-los
i no me'n vaig desdir.
15 Però ara, Jerusalem i Judà,
he decidit d'omplir-vos de béns.
No tingueu por!
16 Així és com heu d'actuar:
Digueu-vos la veritat
els uns als altres.
Que les sentències dels tribunals
siguin justes i posin pau.
17 No maquineu el mal
els uns contra els altres,
no consentiu juraments falsos:
tot això ho detesto.
Ho dic jo, el Senyor."
18 El Senyor de l'univers em va comunicar la seva paraula. Em digué:
19 --Això anuncia
el Senyor de l'univers:
"Des d'ara, per a la gent de Judà,
els dejunis dels mesos quart,
cinquè, setè i desè
seran festes de goig i d'alegria.
Però estimeu sobretot
la veritat i la pau."
20 »Això anuncia el Senyor de l'univers:
"Vindran altres pobles
i habitants de grans ciutats.
21 Els d'una ciutat
aniran a una altra i diran:
‘Anem a implorar el favor del Senyor,
a suplicar al Senyor de l'univers.’
I els altres respondran:
‘Nosaltres també hi venim.’
22 Grans pobles i nacions
vindran a Jerusalem
a suplicar al Senyor de l'univers,
a implorar el seu favor."
23 »Això anuncia el Senyor de l'univers:
"Aquells dies, deu homes
de llengües diferents,
provinents de totes les nacions,
s'agafaran al mantell d'un jueu
i li diran:
‘Volem venir amb vosaltres,
perquè hem sabut
que Déu és al vostre costat.’"
Segona part: Déu, rei universal (9-14)
Anunci contra els pobles veïns d'Israel
9
Presagi. Paraula del Senyor
que arriba al país d'Hadrac,
i a Damasc, lloc on es detura,
perquè tothom miri cap al Senyor,
com fan totes les tribus d'Israel.
És també per a Hamat,
veïna de Damasc,
per a Tir i Sidó, que són tan llestes.
Tir s'ha envoltat de muralles,
ha apilat la plata com la pols
i l'or com el fang dels carrers.
Però el Senyor prendrà la ciutat,
enfonsarà dins el mar
les seves defenses,
i el foc la devorarà.
Ascaló tindrà por quan ho vegi,
Gaza s'estremirà tota sencera,
Ecron sentirà que perd el seu puntal.
No hi haurà més reis a Gaza,
Ascaló quedarà deshabitada,
i a Asdod s'hi instal·laran bastards.
Diu el Senyor:
«Jo abatré l'orgull dels filisteus:
no els deixaré
menjar més carn amb sang,
els trauré de la boca
els aliments abominables;
els supervivents em tindran per Déu,
seran com els principals de Judà;
el que havia passat amb els jebuseus,
passarà amb Ecron.
Acamparé com un guardià
per defensar el meu país,
el guardaré dels qui el travessen
una vegada i una altra;
no hi passarà mai més cap opressor,
perquè ara vetllo
amb els meus propis ulls.»
El rei que porta la pau
Alegra't, ciutat de Sió,
crida de goig, Jerusalem!
Mira el teu rei que ve cap a tu,
just i victoriós;
arriba humilment, muntat en un ase,
en un pollí, un fill de somera.
10 Destruirà els carros de guerra
d'Efraïm
i la cavalleria de Jerusalem,
trencarà els arcs dels guerrers
i anunciarà la pau als pobles;
dominarà d'un mar a l'altre,
des del Gran Riu
fins a l'extrem del país.
El Senyor salvarà el seu poble
11 El Senyor declara:
«Per l'aliança segellada amb sang
que vaig fer amb vosaltres,
jo alliberaré els qui esteu empresonats
al fons d'un pou eixut.
12 Torneu a Sió, la ciutat fortificada,
presoners que viviu d'esperança!
Avui mateix us ho prometo:
la vostra recompensa serà doble.
13 Tensaré Judà com un arc,
hi posaré Efraïm com a fletxa;
enviaré els teus homes, Sió,
a lluitar contra els pobles hel·lènics:
ells seran per a mi
com l'espasa d'un guerrer.»
14 El Senyor s'apareixerà damunt d'ells,
i les seves fletxes
sortiran com el llamp;
el Senyor Déu tocarà la trompeta
i arribarà
amb les tempestes de migjorn.
15 El Senyor de l'univers
els farà d'escut.
Les pedres de la seva fona
devoraran i esclafaran,
s'embriagaran i faran brogit
com els bevedors de vi,
quedaran plenes de sang
com les calderetes d'aspersió
o com els angles
de l'altar dels holocaustos.
16 Aquell dia, el Senyor, el seu Déu,
salvarà el poble,
que és el seu ramat.
Resplendiran en el país
com les pedres precioses
d'una corona.
17 Quina bellesa! Quina felicitat!
Nois i noies creixeran ferms
amb el blat i el vi novell.
Els ídols mentiders
10
Demaneu al Senyor
les pluges de primavera.
Ell, que llança llampecs
i congria tempestes,
fa créixer per als homes
l'herba del camp.
Però els ídols responen
amb oracles mentiders,
els endevins veuen falsedats,
els somnis que expliquen
són il·lusoris,
donen falsos consols.
Per això els vostres pares
anaven esgarriats,
abatuts com un ramat sense pastor.
Alliberament i retorn a la pàtria
«Contra els pastors
s'encén la meva ira,
passaré comptes amb aquests bocs.
Jo, el Senyor de l'univers,
em preocuparé del meu ramat,
el poble de Judà,
i el conduiré al combat
com un cavall gloriós.
D'ell sortirà la Pedra Principal,
l'Estaca de la Tenda,
l'Arc de Guerra:
tots els capitans sortiran d'ell.
Seran com aquells guerrers ardits
que es llancen al combat
trepitjant el fang dels carrers;
lluitaran perquè jo, el Senyor,
sóc amb ells,
i els cavallers enemics
hauran de fugir humiliats.
Jo enfortiré el poble de Judà,
salvaré el poble de Josep.
Els faré tornar
perquè me n'he apiadat,
serà com si mai
no els hagués rebutjat.
Jo sóc el Senyor, el seu Déu,
que els responc.
Els homes d'Efraïm seran uns herois,
estaran contents
com si haguessin begut vi;
els seus fills se n'alegraran
quan ho vegin,
s'ompliran de goig gràcies al Senyor.
Els faré un senyal per reunir-los,
perquè els he rescatat.
Tornaran a ser tants com eren.
Jo els he escampat entre els pobles,
però de lluny estant
es recordaran de mi,
i tornaran amb els fills
que havien fet créixer.
10 Els faré tornar
d'Egipte i d'Assíria,
els reuniré i els portaré
a Galaad i al Líban,
però ni tan sols allí
no tindran prou lloc.
11 Jo travessaré la mar perillosa,
partiré les ones,
i el fons del Nil s'assecarà.
L'orgullosa Assíria serà humiliada,
Egipte perdrà el seu poder.
12 Jo enfortiré el meu poble,
i ells caminaran en el meu nom.
Ho dic jo, el Senyor.»
Fi de les grans potències
11
Líban, obre les teves portes,
que el foc devori els teus cedres.
Crida de dolor, xiprer:
el cedre ha caigut,
han destruït l'arbre alterós.
Crideu de dolor, roures de Basan:
han arrasat el bosc impenetrable.
Se sent el clam dels pastors,
han destruït la seva altivesa.
Se sent el rugit dels lleons,
han devastat
el bosc frondós del Jordà.
El pastor i les ovelles
El Senyor, el meu Déu, em va dir:
--Pastura les ovelles destinades a l'escorxador. Els qui les compren les maten impunement; els qui les venen diuen: "Beneït sigui Déu! Quin bon negoci!" Ni tan sols els seus pastors no se'n compadeixen. Doncs jo tampoc no em tornaré a compadir dels habitants d'aquest país. Posaré cadascú a mercè del seu veí i del seu rei. Que destrueixin el país! No faré res per salvar-los. Ho dic jo, el Senyor.
Vaig començar, doncs, a pasturar a compte dels negociants les ovelles destinades a l'escorxador. Llavors vaig agafar dues vares de pastor: una, la vaig anomenar Acord, i l'altra, Unió, i vaig portar el ramat a pasturar. En un sol mes vaig descartar tres pastors, però vaig perdre també la paciència amb les ovelles, i elles es van cansar igualment de mi. Aleshores vaig dir:
--No us pasturo més. La que es mori, que es mori, i la que es perdi, que es perdi; i les que quedin, que es devorin les unes a les altres.
10 Llavors vaig agafar la vara Acord i la vaig trencar per desfer el pacte que havia fet amb tots els pobles veïns. 11 El pacte es va desfer aquell mateix dia, i els negociants d'ovelles que em vigilaven van comprendre que allò era una ordre del Senyor. 12 Jo els vaig dir:
--Si us sembla bé, doneu-me el jornal, i si no, tant me fa!
Ells van comptar trenta monedes de plata i me les van donar com a salari.
13 El Senyor em va dir:
--Mira el preu magnífic en què m'han avaluat! Llança-ho al fonedor!
Jo vaig agafar les trenta monedes i les vaig tirar al fonedor que hi ha al temple del Senyor. 14 Després vaig partir també la segona vara, Unió, per desfer la germanor entre la gent de Judà i la gent d'Israel.
15 Llavors el Senyor em va dir:
--Prepara't ara a fer de pastor dolent. 16 Perquè jo enviaré al país un pastor que no es preocuparà de les ovelles esgarriades; les que es quedin enrere, no les anirà a buscar, ni guarirà les que es trenquin un os. No engreixarà les que estan sanes, sinó que els partirà les peülles i es menjarà la carn de les més grasses.
17 Ai del mal pastor,
que abandona el seu ramat!
Que l'espasa li trenqui el braç
i li fereixi l'ull dret!
Sí, que el braç se li assequi
i l'ull se li buidi!
Setge de Jerusalem i victòria de Judà
12
Presagi. Paraula del Senyor per a Israel. Això diu el Senyor, ell que ha desplegat el cel, ha assentat els fonaments de la terra i ha posat l'alè de vida dintre l'home:
«Jo convertiré Jerusalem en una copa embriagadora per a tots els pobles del voltant, i també hi convertiré Judà quan Jerusalem sigui assetjada. Aquell dia faré de Jerusalem una pedra feixuga per a tots els pobles: el qui provi d'alçar-la s'hi farà mal. Totes les nacions de la terra s'uniran contra ella. Aquell dia faré que es desboquin tots els seus cavalls i que els cavallers embogeixin. Miraré el poble de Judà amb bons ulls, però encegaré tots els cavalls dels altres pobles. Llavors els caps de Judà reconeixeran que els habitants de Jerusalem troben la força en el Senyor de l'univers, el seu Déu. Aquell dia convertiré els caps de Judà en un braseral que crema enmig del bosc, en una torxa encesa en els sembrats, i devoraran a dreta i esquerra tots els pobles veïns. Mentrestant, Jerusalem continuarà ferma en el seu lloc.
»El Senyor donarà la victòria primer de tot als campaments de Judà per abaixar aquella arrogància que els descendents de David i els habitants de Jerusalem mantenen envers Judà. Després el Senyor protegirà els habitants de Jerusalem; el més feble serà tan fort com David, i la casa de David, tan forta com Déu mateix, com l'àngel del Senyor que els guia.»
Dol a Jerusalem
Això diu el Senyor: «Aquell dia em posaré a destruir tots els pobles que han vingut a atacar Jerusalem. 10 Abocaré sobre el casal de David i sobre els habitants de Jerusalem un esperit penedit i suplicant. Llavors em miraran a mi, aquell que han traspassat, ploraran com es plora la mort d'un fill únic, faran dol com per la mort del primer fill. 11 Aquell dia la lamentació a Jerusalem serà tan gran com la que es fa per Adad-Rimmon a la vall de Meguidó. 12 Tot el país farà dol, cada clan a part dels altres: en el clan de David, els homes a part de les dones; en el clan de Natan, els homes a part de les dones; 13 en el clan de Leví, els homes a part de les dones; en el clan de Ximí, els homes a part de les dones; 14 i en tots els altres clans, els homes a part de les dones.»
Purificació de Jerusalem
13
Aquell dia brollarà una font per a purificar els pecats i les impureses dels descendents de David i dels habitants de Jerusalem.
Això diu el Senyor de l'univers: «Aquell dia suprimiré del país els noms dels ídols i ningú no els tornarà a invocar. També n'extirparé els profetes moguts per l'esperit d'impuresa. I si encara hi ha algú que es posa a fer de profeta, el seu pare i la seva mare li diran: "Has de morir, perquè has proclamat mentides en nom del Senyor." Aleshores els mateixos pares que el van engendrar el traspassaran mentre ell profetitza. Aquell dia els profetes s'avergonyiran de les seves visions mentre profetitzin; no es tornaran a posar el seu mantell fet de pèl i no enganyaran la gent. I cada un dirà: "Jo no sóc pas un profeta. Jo he treballat la terra des de jove per compte d'altri." I quan li preguntin per les ferides que té als braços, ell respondrà que se les va fer a casa dels seus amics.»
Renovació de l'aliança
Això diu el Senyor de l'univers: «Desvetlla't, espasa, contra el meu pastor, el meu amic valent: mata el pastor, i les ovelles es dispersaran. La meva mà ferirà fins i tot els petits del ramat.»
Això diu el Senyor: «Dos terços dels habitants del país seran exterminats i només en quedarà un terç. Jo refinaré i purificaré aquests supervivents com l'or i la plata que es passen pel foc. Llavors m'invocaran i jo els escoltaré. Els diré: "Vosaltres sou el meu poble", i ells respondran: "El Senyor és el nostre Déu."»
El regnat de Déu
14
El Senyor fa arribar el dia en què, davant vostre, habitants de Jerusalem, seran repartits els vostres béns com a botí. El Senyor reunirà tots els pobles perquè combatin contra Jerusalem: prendran la ciutat, saquejaran les cases, violaran les dones, i la meitat de la població serà deportada. Però l'altra meitat no serà expulsada de la ciutat. Després el Senyor sortirà a lluitar contra aquells pobles com havia lluitat abans en temps de guerra. Aquell dia es plantarà dret dalt la muntanya de les Oliveres, que és davant de Jerusalem pel cantó d'orient. La muntanya s'obrirà pel mig i es formarà una vall immensa, des de llevant fins a ponent: mitja muntanya recularà cap al nord i mitja cap al sud. Aquella vall entre muntanyes arribarà fins a Assel. Vosaltres fugireu pel mig de la vall, tal com van fugir els vostres pares el dia del terratrèmol en temps d'Ozies, rei de Judà. Llavors vindrà el Senyor, el meu Déu, amb tots els seus sants àngels.
Des d'aquell dia, ja no hi haurà cels serens i cels coberts. En aquell temps, que només el Senyor coneix, serà sempre de dia; ja no hi haurà dies i nits, perquè el vespre serà ple de llum.
Aquell dia brollarà una font a Jerusalem: la meitat de l'aigua anirà cap a orient, al Mar Mort, i l'altra meitat cap a occident, al Mediterrani, tant a l'estiu com a l'hivern. El Senyor serà el rei de tota la terra. Aquell dia, tothom el reconeixerà com a únic Senyor i invocarà només el seu nom.
10 Tot el país es transformarà en una plana, des de Gueba fins a Rimmon, al sud de Jerusalem. Jerusalem quedarà enlairada i l'habitaran des de la porta de Benjamí fins a la porta de l'Angle, on hi havia la porta antiga, i des de la torre d'Hananel fins als Cups del Rei. 11 Els seus habitants hi viuran segurs; Jerusalem no sofrirà mai més l'extermini.
12 El Senyor ferirà amb un mal dolent tots els pobles que havien lluitat contra Jerusalem. Farà que se'ls podreixi la carn en vida; els ulls se'ls podriran a les òrbites, i la llengua, a la boca. 13 Aquell dia, el Senyor els omplirà del seu pànic, i es faran violència els uns als altres, cadascú atacarà el seu veí. 14 Els homes de Judà lluitaran per Jerusalem i aplegaran les riqueses de tots els pobles del voltant: or, plata i vestits en gran abundància. 15 I un mal dolent ferirà cavalls, mules, camells, ases i la resta del bestiar dels campaments enemics.
16 Tots els supervivents dels pobles que havien vingut a atacar Jerusalem hi pujaran cada any per adorar el Rei, el Senyor de l'univers, i per celebrar la festa dels Tabernacles. 17 I si algun dels pobles de la terra no puja a Jerusalem per adorar el Rei, el Senyor de l'univers, la pluja no caurà sobre el seu territori. 18 I si no hi puja el poble egipci, el Senyor el ferirà amb el mal dolent, igual com ferirà els altres pobles que no pugen a celebrar la festa dels Tabernacles. 19 Així seran castigats Egipte i tots els altres pobles que no pugin a celebrar aquesta festa.
20 Aquell dia, fins i tot a les esquelles dels cavalls hi haurà escrit: «Consagrat al Senyor.» Les olles del temple seran tan sagrades com les calderetes d'aspersió que hi ha davant l'altar dels holocaustos. 21 Totes les olles de Jerusalem i de Judà seran consagrades al Senyor de l'univers. Els qui vinguin a oferir sacrificis les faran servir per a coure-hi la carn de les víctimes. I aquell dia no hi haurà cap més negociant al temple del Senyor de l'univers.

Copyright © 1993 Associació Bíblica de Catalunya, Editorial Claret i Societats Bíbliques Unides





Darrera actualització del programa: 10/10/2016
visitor stats