1 L'home, a la terra, ¿no treballa de valent?

¿No viu els seus dies sota el jou?

2 Es deleix per l'ombra igual que un esclau,

espera el seu sou com un jornaler.

3 També a mi m'ha tocat de passar el temps inútilment;

la paga que rebo són les nits en blanc.

4 Me'n vaig al llit i ja em ve la pregunta:

Quan em llevaré?

La nit es fa llarga,

el neguit m'omple fins que neix l'albada.

6 Els meus dies passen volant,

més ràpids que la llançadora,

i no em queda gens de fil;

se m'ha acabat l'esperança.

7 Recorda, Déu meu, que la meva vida és un buf;

els meus ulls no esperen de veure més la felicitat.