1 El diumenge, Maria Magdalena se'n va anar al sepulcre de bon matí, quan encara era fosc, i veié que la pedra havia estat treta de l'entrada del sepulcre. 2 Llavors se'n va corrents a trobar Simó Pere i l'altre deixeble, aquell que Jesús estimava, i els diu:

--S'han endut el Senyor fora del sepulcre i no sabem on l'han posat.

11 Maria es va quedar plorant a fora, a la vora del sepulcre. Mentre plorava, s'ajupí per mirar dins el sepulcre 12 i veié dos àngels vestits de blanc, asseguts al lloc on havia estat posat el cos de Jesús, l'un al cap i l'altre als peus. 13 Ells li diuen:

--Dona, per què plores?

Ella els respon:

--S'han endut el meu Senyor i no sé on l'han posat.

14 Així que acabà de dir aquestes paraules, es girà enrere i veié Jesús allà dret, però no s'adonava que fos ell.

15 Jesús li diu:

--Dona, per què plores? Qui busques?

Ella, pensant-se que era l'hortolà, li respon:

--Si te l'has emportat tu, digues-me on l'has posat, i jo mateixa me l'enduré.

16 Li diu Jesús:

--Maria!

Ella es gira i li diu en la llengua dels hebreus:

-- Rabuni —que vol dir «mestre».

17 Jesús li diu:

--Deixa'm anar, que encara no he pujat al Pare. Vés a trobar els meus germans i digues-los: "Pujo al meu Pare, que és el vostre Pare, al meu Déu, que és el vostre Déu."

18 Maria Magdalena anà a trobar els deixebles i els anunciava: «He vist el Senyor.»

També els va contar el que ell li havia dit.