1 David, després d'aconsellar-se amb els caps responsables de mil i de cent homes i amb tots els principals del poble, 2 va dir a tota l'assemblea d'Israel:

--Si us sembla bé i si el Senyor, el nostre Déu, ho aprova, enviem missatgers als altres germans nostres de tots els territoris d'Israel, com també als sacerdots i levites que habiten en les seves ciutats i pasturatges, perquè es reuneixin amb nosaltres, 3 i durem aquí l'arca del nostre Déu, ja que, en temps de Saül, no ens en vam preocupar.

4 Tota la comunitat va estar-hi d'acord: tot el poble ho veia bé. 5 Així David va reunir tots els israelites, des del torrent d'Egipte, a l'extrem sud, fins a Lebó-Hamat, a l'altre extrem, per traslladar des de Quiriat-Jearim l'arca de Déu. 6 Acompanyat, doncs, de tots els israelites, va anar cap a Baalà, és a dir, Quiriat-Jearim de Judà, per traslladar des d'allí l'arca de Déu que porta el nom del Senyor, el qui té per tron els querubins. 7 Van carregar l'arca de Déu a dalt d'un carro nou, des de la casa d'Abinadab. Uzà i Ahió conduïen el carro. 8 David i tots els israelites dansaven a la presència de Déu amb tot l'entusiasme, cantant al so de cítares, arpes, tamborins, sistres i trompetes. 9 En arribar a l'era de Quidon, hi hagué un moment que els bous van fer decantar l'arca de Déu, i Uzà va posar-hi la mà al damunt per sostenir-la. 10 Però el Senyor va indignar-se contra Uzà, que havia posat la mà damunt l'arca, i va morir allà mateix, davant de Déu. 11 David va sentir profundament que el Senyor hagués fulminat Uzà, i va donar a aquell lloc el nom de Peres-Uzà (que significa «bretxa d'Uzà»), i així es diu encara avui.

12 Aquell dia s'apoderà de David un gran respecte per Déu, i va pensar: «Com puc dur al meu palau l'arca de Déu?» 13 I no va portar l'arca al seu palau, a la ciutat de David, sinó que la va fer dur a casa d'Obed-Edom, de Gat. 14 L'arca de Déu va estar tres mesos amb Obed-Edom, a casa d'ell, i el Senyor va beneir la seva família i tots els seus béns.