Societat Bíblica de Catalunya

Antic Testament
Pentateuc
Gènesi
Èxode
Levític
Nombres
Deuteronomi
Llibres profètics
Josuè
Jutges
1r Samuel
2n Samuel
1r Reis
2n Reis
Isaïes
Jeremies
Ezequiel
Osees
Joel
Amós
Abdies
Jonàs
Miquees
Nahum
Habacuc
Sofonies
Ageu
Zecaries
Malaquies
Escrits
Salms
Job
Proverbis
Rut
Càntic
Cohèlet
Lamentacions
Ester
Daniel
Esdres
Nehemies
1r Cròniques
2n Cròniques
Llibres deuterocanònics
Ester grec
Judit
Tobit
1r Macabeus
2n Macabeus
Saviesa
Siràcida
Baruc
Carta Jeremies
Daniel grec
Nou Testament
Mateu
Marc
Lluc
Joan
Fets Apòstols
Romans
1a Corintis
2a Corintis
Gàlates
Efesis
Filipencs
Colossencs
1a Tesalonic.
2a Tesalonic.
1a Timoteu
2a Timoteu
Titus
Filèmon
Hebreus
Jaume
1a Pere
2a Pere
1a Joan
2a Joan
3a Joan
Judes
Apocalipsi


BIBLIJA.net   - La Bíblia a Internet
Buscar Referència     Buscar Paraula
Passatge:   

Menú compacte
 BCI Escollir entre totes les versions   Sobre les versions Ajuda
Idioma

2n Cròniques 33

2n Cròniques :Introducció 1 2 3 4 5 6 7 8 9 10 11 12 13 14 15 16 17 18 19 20 21 22 23 24 25 26 27 28 29 30 31 32 33 34 35 36

Manassès, rei de Judà
(2Re 21,1-10)
33
Manassès tenia dotze anys quan començà a ser rei. Va regnar cinquanta-cinc anys a Jerusalem. Ofenia el Senyor amb el seu mal comportament, amb les pràctiques abominables de les nacions que el Senyor havia desposseït del país per donar-lo als israelites. Va reconstruir els recintes sagrats que el seu pare Ezequies havia destruït. Va consagrar altars als Baals i va plantar bosquets sagrats. Adorava tot l'estol dels astres i els donava culte. Va dedicar altars dins el temple del Senyor, tot i que el Senyor havia dit: «Jerusalem portarà per sempre el meu nom.» Així, doncs, va dedicar altars a tot l'estol dels astres en els dos atris del temple del Senyor. Va cremar en sacrifici els seus fills a la vall de Benhinnom, practicava els encanteris, la màgia i la bruixeria, i va cridar nigromants i endevins. No parava d'ofendre el Senyor i d'irritar-lo amb el seu mal comportament. L'estàtua idolàtrica que havia fet, la va instal·lar al temple de Déu, tot i que Déu havia dit a David i al seu fill Salomó: «Faré que aquest temple i Jerusalem portin el meu nom per sempre, ja que he escollit aquesta ciutat d'entre totes les tribus d'Israel. Mai més no deixaré que els peus del poble d'Israel s'allunyin d'aquesta terra que vaig destinar als vostres pares, a condició que mirin de posar en pràctica tot allò que els he manat, tota la Llei, els decrets i els preceptes que van rebre per mitjà de Moisès.»
Manassès va esgarriar tant Judà i els habitants de Jerusalem, que es portaven encara pitjor que les nacions que el Senyor havia exterminat davant els israelites.
10 El Senyor va parlar a Manassès i al seu poble, però no en feren cas. 11 Llavors el Senyor va fer venir contra ells els generals de l'exèrcit del rei d'Assíria, que capturaren Manassès, li posaren garfis a la boca i se l'endugueren a Babilònia carregat de cadenes. 12 En la seva dissort va intentar d'apaivagar el Senyor, el seu Déu, i s'humilià profundament davant el Déu dels seus pares. 13 El va implorar, i el Senyor es deixà commoure per ell: va escoltar la seva pregària i el féu tornar a Jerusalem perquè continués el seu regnat. Llavors Manassès va reconèixer que el Senyor és l'únic Déu.
14 Algun temps després, Manassès va construir una muralla molt alta a l'exterior de la ciutat de David, des de l'oest de Guihon, en el torrent, fins al camí que arriba a la porta dels Peixos, vorejant l'Ófel. També va posar caps militars en totes les ciutats fortificades de Judà.
15 Va retirar del temple del Senyor els déus estrangers, l'estàtua idolàtrica i tots els altars que havia dedicat a la muntanya del temple del Senyor i per tot Jerusalem; els llançà fora de la ciutat. 16 Va restaurar l'altar del Senyor, hi oferí sacrificis de comunió i d'acció de gràcies i va ordenar als de Judà que donessin culte al Senyor, Déu d'Israel. 17 Amb tot, el poble encara continuava oferint sacrificis en els recintes sagrats, per bé que només al Senyor, el seu Déu.
Mort de Manassès
(2Re 21,17-18)
18 La resta de la història de Manassès, com va pregar al seu Déu, i els missatges dels vidents que li parlaven en nom del Senyor, Déu d'Israel, tot consta en la Crònica dels reis d'Israel. 19 La seva pregària i l'acolliment que va rebre, el seu pecat i la seva infidelitat, els recintes sagrats que havia edificat, amb els bosquets que hi havia plantat i els ídols que hi havia erigit abans d'humiliar-se, tot consta en la Crònica d'Hozai. 20 Manassès va morir i es va reunir amb els seus pares; el van enterrar en el seu palau. El va succeir el seu fill Amon.
Amon, rei de Judà
(2Re 21,19-24)
21 Amon tenia vint-i-dos anys quan començà a ser rei. Va regnar dos anys a Jerusalem. 22 Ofenia el Senyor amb el seu mal comportament, tal com havia fet el seu pare Manassès. Amon oferia sacrificis i donava culte a tots els ídols que havia fabricat el seu pare Manassès. 23 Però no es va humiliar davant el Senyor, com ho havia fet el seu pare Manassès; al contrari, Amon cometé encara més pecats. 24 Els seus oficials van conspirar contra ell i el van matar en el seu palau. 25 Però la gent del poble va matar tots els qui havien conspirat contra el rei Amon i van proclamar rei el seu fill Josies.

Copyright © 1993 Associació Bíblica de Catalunya, Editorial Claret i Societats Bíbliques Unides





Darrera actualització del programa: 7/4/2020