Societat Bíblica de Catalunya

Antic Testament
Pentateuc
Gènesi
Èxode
Levític
Nombres
Deuteronomi
Llibres profètics
Josuè
Jutges
1r Samuel
2n Samuel
1r Reis
2n Reis
Isaïes
Jeremies
Ezequiel
Osees
Joel
Amós
Abdies
Jonàs
Miquees
Nahum
Habacuc
Sofonies
Ageu
Zecaries
Malaquies
Escrits
Salms
Job
Proverbis
Rut
Càntic
Cohèlet
Lamentacions
Ester
Daniel
Esdres
Nehemies
1r Cròniques
2n Cròniques
Llibres deuterocanònics
Ester grec
Judit
Tobit
1r Macabeus
2n Macabeus
Saviesa
Siràcida
Baruc
Carta Jeremies
Daniel grec
Nou Testament
Mateu
Marc
Lluc
Joan
Fets Apòstols
Romans
1a Corintis
2a Corintis
Gàlates
Efesis
Filipencs
Colossencs
1a Tesalonic.
2a Tesalonic.
1a Timoteu
2a Timoteu
Titus
Filèmon
Hebreus
Jaume
1a Pere
2a Pere
1a Joan
2a Joan
3a Joan
Judes
Apocalipsi


BIBLIJA.net   - La Bíblia a Internet
Buscar Referència     Buscar Paraula
Passatge:   

Menú compacte
 BCI Escollir entre totes les versions   Sobre les versions Ajuda
Idioma

1r Macabeus 10

1r Macabeus :Introducció 1 2 3 4 5 6 7 8 9 10 11 12 13 14 15 16

Rivalitat entre Alexandre Bales i Demetri I
10
L'any cent seixanta, Alexandre Epífanes, fill d'Antíoc, desembarcà a Ptolemaida i se n'apoderà. La gent l'acollí bé i allí començà a regnar. Tan bon punt el rei Demetri ho va saber, reuní un exèrcit molt nombrós i marxà a combatre Alexandre. Demetri envià una carta a Jonatan redactada en termes amigables i plena de promeses. Perquè es deia: «Ens hem d'avançar a fer les paus amb els jueus abans que Jonatan no les faci amb Alexandre en contra nostre. Segur que recordarà tots els greuges que li hem fet, a ell, als seus germans i a la seva nació.» En la carta, Demetri autoritzava Jonatan a reclutar tropes, fabricar armes i considerar-se aliat seu. A més manava que li tornessin els ostatges que hi havia a la ciutadella de Jerusalem. Jonatan anà a Jerusalem i va llegir la carta a tot el poble i a la guarnició de la ciutadella. En sentir que el rei autoritzava Jonatan a reclutar tropes, els homes de la ciutadella es van alarmar molt. Van lliurar-li, doncs, els ostatges que tenien, i Jonatan els retornà als seus pares.
10 Jonatan s'instal·là a Jerusalem i emprengué la reconstrucció i restauració de la ciutat. 11 Ordenà als constructors que reconstruïssin les defenses i fortifiquessin la muntanya de Sió voltant-la de muralles de pedra tallada. I així ho van fer. 12 Els soldats estrangers que vivien a les fortaleses que Bàquides havia construït, van fugir. 13 Van abandonar el seu lloc i se'n tornaren cada un al seu país. 14 Només a Betsur, que era ciutat de refugi, s'hi van quedar uns quants israelites que havien abandonat la Llei de Moisès i els seus preceptes.
Alexandre Bales nomena Jonatan gran sacerdot
15 El rei Alexandre es va assabentar de les promeses que Demetri havia fet a Jonatan. També el van informar de les batalles i proeses que Jonatan i els seus germans havien dut a terme, i dels greuges que havien hagut de suportar. 16 El rei es deia: «Trobaré cap home com aquest? Per què no me'l faig amic i aliat ja des d'ara?» 17 Va enviar-li, doncs, una carta escrita en aquests termes:
18 «El rei Alexandre saluda el seu germà Jonatan. 19 He sentit a dir que ets un home valent de debò i digne de la meva amistat. 20 Per això et nomeno avui gran sacerdot del teu poble i t'atorgo el títol d'amic del rei. Abraça la meva causa i conserva la meva amistat.»
I, amb la carta, el rei li envià un vestit de porpra i una corona d'or.
21 Jonatan es revestí els ornaments propis del gran sacerdot el mes setè de l'any cent seixanta, amb motiu de la festa dels Tabernacles. Reclutà també tropes i va fabricar una gran quantitat d'armes.
Demetri I concedeix nous privilegis als jueus
22 Aquestes notícies van contrariar molt Demetri. Es deia: 23 «Què hem fet perquè Alexandre ens hagi passat al davant i s'hagi guanyat l'amistat i el suport dels jueus? 24 Ara els escriuré també jo animant-los amb promeses d'honors i de regals perquè es posin al meu costat.» 25 I els va escriure en aquests termes:
«El rei Demetri saluda la nació dels jueus. 26 Hem sabut amb complaença que respecteu els tractats fets amb nosaltres, manteniu la nostra amistat i no us heu passat a l'enemic. 27 Si continueu mantenint la mateixa lleialtat, jo us recompensaré amb escreix els bons serveis. 28 Us eximiré de moltes càrregues fiscals i us faré altres favors. 29 Des d'ara jo allibero i dispenso tots els jueus de les contribucions i de l'impost de la sal i dels tributs especials. 30 Des d'avui i per sempre renuncio a recaptar el terç del gra i la meitat del fruit dels arbres que per dret em corresponen, tant en el país de Judà com en els tres districtes de Samaria que li són annexionats i a Galilea. 31 Jerusalem serà considerada santa, i la ciutat amb el seu territori quedarà lliure d'impostos. Seran seus els delmes i les contribucions. 32 Renuncio a la meva jurisdicció sobre la ciutadella de Jerusalem i la traspasso al gran sacerdot perquè pugui instal·lar-hi els soldats que ell mateix esculli per a custodiar-la. 33 Atorgo la llibertat sense rescat a tots els jueus enduts captius des del país de Judà a qualsevol altre indret del meu reialme. Tots ells queden lliures d'impostos, fins dels relatius al bestiar. 34 Cap jueu del meu reialme no haurà de pagar impostos ni deutes durant totes les grans festivitats, dissabtes, les festes de la lluna nova, els altres dies festius i tres dies abans i tres dies després de les grans festivitats. 35 Durant aquests dies ningú no tindrà dret a exigir res de cap jueu o a inquietar-lo per cap qüestió. 36 Fins a trenta mil jueus podran ser incorporats a l'exèrcit del rei i cobraran la mateixa soldada que les altres tropes del rei. 37 D'aquests, alguns seran destacats a les principals fortaleses reials, i d'altres ocuparan càrrecs de confiança en el meu reialme. Els seus caps i oficials seran jueus i es regiran per les seves lleis pròpies, com ja ha ordenat el rei per al territori de Judà. 38 Els tres districtes desmembrats de Samaria quedaran definitivament annexionats a Judea i no reconeixeran cap més autoritat que la del gran sacerdot. 39 Faig donació de Ptolemaida i del seu territori al santuari de Jerusalem per a subvencionar les despeses pròpies del culte. 40 A més em comprometo a donar cada any quinze mil sicles de plata trets de les rendes que em corresponen com a rei. 41 El romanent que no han gastat els funcionaris de les nacions més riques del reialme, d'ara endavant serà destinat a les obres del temple. 42 Més encara, els cinc mil sicles de plata que cada any se sostreien dels ingressos del santuari, ara hi seran deixats, perquè aquests diners pertanyen als sacerdots que oficien al santuari. 43 Ningú que es refugiï en el recinte del temple de Jerusalem o en tot el seu terme per deutes al tresor reial o per altres deutes, no serà detingut ni li seran confiscats els béns que posseeixi en els meus dominis. 44 Les despeses de les obres de reconstrucció i restauració del santuari correran a compte del rei, 45 com també correran a compte del rei les despeses de la reconstrucció i fortificació de les muralles de Jerusalem, i de la construcció de muralles en altres punts de Judea.»
Mort de Demetri I
46 Jonatan i el poble van sentir aquestes propostes, però no se les van creure ni les van prendre en consideració. Encara recordaven tots els estralls que Demetri havia infligit als israelites i la dura repressió amb què els havia tractat. 47 I es van decantar a favor d'Alexandre, ja que ell havia estat el primer a fer-los propostes de pau. I, mentre va viure, van ser uns bons aliats seus. 48 El rei Alexandre va reunir un gran exèrcit i prengué posicions contra Demetri. 49 Els dos reis van entaular batalla, però l'exèrcit d'Alexandre hagué de batre's en retirada. Demetri es posà a perseguir-los i ja els tenia dominats 50 quan, després de combatre aferrissadament fins a la posta del sol, va ser mort en aquell dia.
Aliança d'Alexandre Bales amb Ptolemeu VI Filomètor
51 Aleshores Alexandre va enviar ambaixadors a Ptolemeu, rei d'Egipte, amb aquest missatge:
52 «Hem tornat al nostre regne i hem pres possessió del tron dels nostres avantpassats. Hem ocupat el poder després d'esclafar Demetri i ara controlem el nostre territori. 53 Entaulada la batalla, hem derrotat completament Demetri i el seu exèrcit i hem pres possessió del seu tron reial. 54 Signem, doncs, una aliança. Dóna'm la teva filla per muller. Jo seré el teu gendre i et faré a tu i a ella regals dignes de la teva persona.»
55 El rei Ptolemeu va respondre:
«Feliç el dia en què has tornat al país dels teus avantpassats i has pres possessió del seu tron reial! 56 Jo estic disposat a fer el que m'escrius, però primer vine a Ptolemaida a celebrar una entrevista. I et donaré la meva filla per muller, tal com tu demanes.»
57 Ptolemeu sortí d'Egipte amb la seva filla Cleòpatra i arribà a Ptolemaida l'any cent seixanta-dos. 58 També hi va anar el rei Alexandre, i Ptolemeu li donà en matrimoni la seva filla Cleòpatra. La boda se celebrà a Ptolemaida amb gran pompa, com escau a reis.
Aliança d'Alexandre Bales amb Jonatan
59 El rei Alexandre va escriure a Jonatan que el vingués a trobar a Ptolemaida. 60 Jonatan es presentà pomposament a Ptolemaida i es va entrevistar amb tots dos reis. A ells dos i als anomenats amics del rei els va obsequiar amb plata, or i molts regals, i es va guanyar la seva simpatia. 61 Llavors uns quants jueus infidels, que eren la pesta d'Israel, es van reunir per anar contra Jonatan. Es presentaren davant el rei Alexandre per acusar Jonatan, però el rei ni se'ls va escoltar. 62 Ben al contrari, va manar que canviessin els vestits a Jonatan i li'n posessin uns de porpra. I així es va fer. 63 El rei el va fer seure al seu costat i digué als seus oficials:
--Sortiu amb Jonatan cap al centre de la ciutat i proclameu-hi que ningú no li ha de fer cap acusació per cap motiu i que no ha de ser molestat sota cap pretext.
64 Quan els acusadors van veure els honors que li retien, d'acord amb la proclama del rei, i que anava vestit de porpra, van fugir tots. 65 El rei li féu encara l'honor d'inscriure'l al primer rang dels anomenats amics del rei i el va designar general i governador. 66 Jonatan se'n tornà a Jerusalem en pau i ple de goig.
Apol·loni és vençut per Jonatan
67 L'any cent seixanta-cinc, Demetri II, fill de Demetri I, va tornar de Creta al país dels seus avantpassats. 68 El rei Alexandre va arribar a Antioquia molt preocupat per aquesta notícia. 69 Demetri confià a Apol·loni el govern de Celesíria. Apol·loni reuní un gran exèrcit i va instal·lar el campament a Jàmnia. Després envià aquest missatge al gran sacerdot Jonatan:
70 «Tu ets certament l'únic que t'has rebel·lat contra nosaltres, i jo per culpa teva sóc la riota i l'escarni de tothom. De què et serveix demostrar el teu poder contra nosaltres a les muntanyes? 71 Si tan segur estàs de les teves forces, baixa a mesurar-te amb nosaltres a la plana, que jo tinc de part meva la força de les ciutats. 72 Informa-te'n i sabràs qui sóc jo i qui són els qui ens fan costat, i et diran que no teniu cap possibilitat de plantar-nos cara. Els teus avantpassats ja van ser derrotats dos cops en el seu propi país. 73 Tampoc tu ara no podràs resistir la cavalleria i un exèrcit com el meu en una plana on no hi ha cap roca ni palets de riu, ni menys encara un lloc per a refugiar-se.»
74 Jonatan, molt trasbalsat pel missatge d'Apol·loni, escollí deu mil homes i va sortir de Jerusalem. El seu germà Simó s'apressà a ajudar-lo amb reforços. 75 Jonatan acampà davant de Jafa, perquè els habitants de la ciutat li havien tancat les portes, forçats per la guarnició que Apol·loni hi tenia. Però, davant la imminència de l'atac jueu, 76 els habitants de Jafa van agafar por i obriren les portes a Jonatan, que es convertí en l'amo de la ciutat.
77 Quan ho va saber, Apol·loni posà en ordre de batalla tres mil cavalls i una nombrosa tropa, i emprengué la marxa cap a Asdod, aparentant d'anar-hi directament. Però en realitat es dirigia cap a la plana, refiat de la seva nombrosa cavalleria. 78 Llavors Jonatan el va perseguir des del cantó d'Asdod, i els dos exèrcits entaularen batalla. 79 Apol·loni havia deixat mil genets emboscats rere l'enemic. 80 Jonatan va comprendre tot d'una que l'enemic l'atacaria per l'esquena i que el seu exèrcit quedaria copat. Des de bon matí fins al vespre els homes d'Apol·loni van disparar els seus dards contra els jueus, 81 però la tropa aguantava ferm, seguint les ordres de Jonatan, tot esperant el desgast de la cavalleria enemiga. 82 Llavors Simó, veient la cavalleria extenuada, va fer avançar la seva tropa i atacà la infanteria. L'enemic, derrotat, va fugir. 83 La cavalleria es dispersà per la plana i els fugitius van arribar a Asdod buscant de salvar-se dins el temple de Dagon, el seu ídol. 84 Però Jonatan va incendiar i saquejar Asdod i els pobles de la rodalia. També va calar foc al temple de Dagon amb els qui s'hi havien refugiat. 85 Les baixes, entre els morts per l'espasa i els morts pel foc, foren unes vuit mil.
86 Jonatan se n'anà d'allí i va acampar prop d'Ascaló. Els habitants de la ciutat sortiren a rebre'l triomfalment. 87 Jonatan i els seus se'n tornaren a Jerusalem, carregats de botí. 88 Quan el rei Alexandre va saber aquestes noves, atorgà nous honors a Jonatan. 89 Li va trametre una fíbula d'or de les que se solen regalar als anomenats parents del rei i, a més, va donar-li en propietat Ecron amb tot el seu terme.

Copyright © 1993 Associació Bíblica de Catalunya, Editorial Claret i Societats Bíbliques Unides





Darrera actualització del programa: 10/10/2016
visitor stats