Societat Bíblica de Catalunya

Tots els llibres
Antic Testament
Pentateuc
Gènesi
Èxode
Levític
Nombres
Deuteronomi
Llibres profètics
Josuè
Jutges
1r Samuel
2n Samuel
1r Reis
2n Reis
Isaïes
Jeremies
Ezequiel
Osees
Joel
Amós
Abdies
Jonàs
Miquees
Nahum
Habacuc
Sofonies
Ageu
Zecaries
Malaquies
Escrits
Salms
Job
Proverbis
Rut
Càntic
Cohèlet
Lamentacions
Ester
Daniel
Esdres
Nehemies
1r Cròniques
2n Cròniques
Llibres deuterocanònics
Ester grec
Judit
Tobit
1r Macabeus
2n Macabeus
Saviesa
Siràcida
Baruc
Carta Jeremies
Daniel grec
Nou Testament
Mateu
Marc
Lluc
Joan
Fets Apòstols
Romans
1a Corintis
2a Corintis
Gàlates
Efesis
Filipencs
Colossencs
1a Tesalonic.
2a Tesalonic.
1a Timoteu
2a Timoteu
Titus
Filèmon
Hebreus
Jaume
1a Pere
2a Pere
1a Joan
2a Joan
3a Joan
Judes
Apocalipsi


BIBLIJA.net   - La Bíblia a Internet
Buscar Referència     Buscar Paraula
Paraules:   

Nombre de coincidènciess:
Menú compacte
 
   BCI Escollir entre totes les versions   Sobre les versions Ajuda
Idioma

Buscant: BCI - Bíblia Catalana Interconfessional.
2458 coincidències en 2266 versets

1485.2 Ma 3,34
 
I tu, després de la correcció que has rebut de Déu, anuncia a tothom el seu gran poder. Dit això, van desaparèixer.
1486.2 Ma 4,6
 
Comprenia que, sense la intervenció del rei, era impossible de restablir la pau, ja que Simó no renunciaria a la seva insensatesa.
1487.2 Ma 4,9
 
I encara es comprometia a pagar-li tres mil dos-cents quilos més de plata si rebia autorització de fundar un gimnàs i una escola d'educació de la joventut, i d'enregistrar els habitants de Jerusalem com a ciutadans d'Antioquia.
1488.2 Ma 4,13
 
L'hel·lenisme i els costums estrangers van penetrar amb molta força per l'acció de Jàson, home incomparablement pervers, enemic de Déu i no pas gran sacerdot.
1489.2 Ma 4,16
 
Per aquest motiu van caure en una situació tan penosa: aquells mateixos dels quals volien imitar el comportament i que en tot prenien per model, van arribar a convertir-se en els seus enemics i botxins.
1490.2 Ma 4,20
 
Així, doncs, en la intenció del qui les enviava, les monedes de plata havien de servir per al sacrifici d'Hèracles; però, per iniciativa dels qui les duien, van servir per a construir naus de combat.
1491.2 Ma 4,21
 
Antíoc va enviar Apol·loni, fill de Menesteu, a Egipte amb motiu de l'entronització del rei Filomètor: així Antíoc va descobrir que el nou rei era contrari a la seva política i va prendre mesures per assegurar el seu propi reialme. Per això, després de visitar Jafa, es va presentar a Jerusalem.
1492.2 Ma 4,23
 
Al cap de tres anys, Jàson envià Menelau, germà del ja esmentat Simó, a dur els diners promesos al rei i a concloure la negociació d'uns afers urgents.
1493.2 Ma 4,36
 
Així que el rei va tornar de les ciutats de Cilícia, se li presentaren els jueus d'Antioquia per protestar contra l'execució injustificada d'Onies. Els acompanyaven els grecs que compartien el mateix refús per aquesta injustícia.
1494.2 Ma 4,38
 
Llavors va ordenar, encès d'indignació, que immediatament traguessin a Andrònic el mantell de porpra, que li esquincessin els vestits i el passegessin per tota la ciutat fins al mateix indret on ell havia assassinat Onies sense cap mena de pietat. Allà mateix va fer executar el miserable assassí. Així el Senyor donà a Andrònic el càstig que havia merescut.
1495.2 Ma 4,44
 
Quan el rei va anar a Tir, els tres homes enviats pel consell dels ancians de Jerusalem van presentar l'acusació.
1496.2 Ma 5,1
 
En aquella mateixa època, Antíoc preparava la seva segona expedició contra Egipte.
1497.2 Ma 5,7
 
Però, així i tot, no aconseguí d'emparar-se del poder. La seva traïció va acabar ignominiosament, ja que hagué de tornar altra vegada a l'exili en territori d'Amman.
1498.2 Ma 6,3
 
L'aplicació d'aquestes mesures nefastes va ser penosa i insuportable per a tothom.
1499.2 Ma 6,8
 
Per instigació de Ptolemeu, sortí un decret estenent a les ciutats gregues veïnes de Judea la mateixa política contra els jueus que les habitaven: calia obligar-los a prendre part en els banquets sacrificials
1500.2 Ma 6,17
 
Amb aquestes consideracions només preteníem de recordar aquestes veritats. Després d'aquestes breus reflexions, retornem al fil de la narració.
1501.2 Ma 6,23
 
Però Eleazar va prendre una noble decisió, digna dels seus anys, de la seva honorable ancianitat i dels seus venerables cabells que les fatigues havien tornat blancs; una decisió digna encara d'una conducta exemplar, observada des de la infantesa, i digna sobretot de la legislació santa, establerta pel mateix Déu. Va respondre que l'enviessin de pressa al país dels morts.
1502.2 Ma 6,25
 
Ells podrien esgarriar-se si jo m'avenia a aquesta simulació, tot plegat per assegurar-me una mica més de vida. Quina infàmia no deshonraria la meva ancianitat!
1503.2 Ma 6,30
 
Eleazar, a punt ja de morir sota els cops, deia entre gemecs: --El Senyor ho coneix tot perfectament. Ell sap prou bé que, podent evitar la mort, ara pateixo en el meu cos el cruel suplici de la flagel·lació. Però en el meu esperit estic content de patir tot això per la veneració que li tinc.
1504.2 Ma 7,14
 
A punt ja d'expirar, parlava així al rei: --Val més morir a mans dels homes quan s'espera que Déu ens ressuscitarà tal com ha promès. Però per a tu no hi haurà pas resurrecció a la vida.

Copyright © 1993 Associació Bíblica de Catalunya, Editorial Claret i Societats Bíbliques Unides

Resultats: [Inici] [<< Anterior] Gn(66) Ex(67) Lv(138) Nm(91) Dt(62) Jos(28) Jt(35) 1 Sa(46) 2 Sa(19) 1 Re(29) 2 Re(35) Is(84) Jr(70) Ez(84) Os(9) Jl(2) Am(3) Jon(1) Mi(9) Na(3) So(4) Ag(2) Za(8) Ml(6) Sl(51) Jb(27) Pr(45) Rt(2) Coh(5) Lm(1) Est(20) Dn(57) Esd(26) Ne(51) 1 Cr(27) 2 Cr(70) Estgr(28) Jdt(22) Tb(16) 1 Ma(115) 2 Ma(94) Sv(41) Sir(103) Ba(14) EpJr(1) Dngr(1) Mt(51) Mc(38) Lc(66) Jn(22) Ac(70) Rm(37) 1 Co(35) 2 Co(26) Ga(18) Ef(14) Fl(16) Col(11) 1 Te(6) 2 Te(8) 1 Tm(10) 2 Tm(12) Tt(4) Flm(1) He(36) Jm(8) 1 Pe(14) 2 Pe(13) 1 Jn(1) Jud(2) Ap(29) [Naprej >>]





Darrera actualització del programa: 7/4/2020