Programa: © 2001
,
OFMCap
Preparat per:
Societat Bíblica d'Eslovènia
|
Buscant: BCI - Bíblia Catalana Interconfessional.
2458 coincidències en 2266 versets
1916. | Ac 10,34 | |
Llavors Pere prengué la paraula i digué:
--Ara veig de veritat que Déu no fa distinció de persones,
|
|
1917. | Ac 10,35 | |
sinó que es complau en els qui creuen en ell i obren amb rectitud, de qualsevol nació que siguin.
|
|
1918. | Ac 10,44 | |
Pere parlava encara, quan l'Esperit Sant va baixar sobre tots els qui escoltaven la seva predicació.
|
|
1919. | Ac 11,6 | |
Jo me l'anava mirant amb molta atenció fins que vaig veure-hi quadrúpedes, feres, rèptils i ocells.
|
|
1920. | Ac 11,19 | |
Els qui s'havien dispersat amb motiu de la persecució que va seguir a la mort d'Esteve, van arribar fins a Fenícia, Xipre i Antioquia, sense predicar la paraula a ningú més que als jueus;
|
|
1921. | Ac 12,12 | |
Ja del tot conscient de la situació, Pere se'n va anar a casa de Maria, la mare de Joan, conegut amb el sobrenom de Marc. Allí hi havia molta gent reunida que pregava.
|
|
1922. | Ac 12,20 | |
Herodes mantenia un fort litigi amb els de Tir i Sidó. Com que el proveïment d'aquestes ciutats depenia del rei, decidiren unànimement de presentar-se davant d'ell. Es van guanyar el suport de Blast, el camarlenc reial, i van demanar una solució amistosa.
|
|
1923. | Ac 13,15 | |
Acabada la lectura de la Llei i dels Profetes, els caps de la sinagoga els van fer dur aquest missatge:
--Germans, si voleu adreçar una exhortació al poble, podeu parlar.
|
|
1924. | Ac 13,26 | |
»Germans, descendents del llinatge d'Abraham i tots vosaltres que creieu en l'únic Déu: és a nosaltres que s'adreça aquest missatge de salvació.
|
|
1925. | Ac 13,34 | |
I que l'ha ressuscitat d'entre els morts i no ha de tornar mai més a la corrupció, ho declara així: Us concediré els favors irrevocables promesos a David.
|
|
1926. | Ac 13,47 | |
Així ens ho ha manat el Senyor: Jo t'he fet llum de les nacions perquè portis la salvació fins a l'extrem de la terra.
|
|
1927. | Ac 13,50 | |
Però els jueus van instigar les dones distingides que adoraven l'únic Déu i els principals de la ciutat i promogueren una persecució contra Pau i Bernabé fins que els van expulsar del seu territori.
|
|
1928. | Ac 14,3 | |
Així i tot, Pau i Bernabé s'hi van quedar molt de temps i parlaven amb valentia, confiats en el Senyor. El Senyor confirmava la predicació que ells feien de la seva gràcia, concedint-los d'obrar senyals i prodigis.
|
|
1929. | Ac 14,6 | |
ells, conscients de la situació, van fugir a Listra i Derbe, ciutats de Licaònia, i a les rodalies.
|
|
1930. | Ac 16,7 | |
Van arribar a Mísia i tenien intenció d'anar a Bitínia, però l'Esperit de Jesús no els ho permeté.
|
|
1931. | Ac 16,17 | |
La noia començà a seguir-nos, a Pau i a nosaltres, tot cridant:
--Aquests homes són servidors del Déu altíssim i us anuncien el camí de la salvació.
|
|
1932. | Ac 17,3 | |
explicant i demostrant que el Messies havia de morir i de ressuscitar d'entre els morts. I els deia:
--El Messies és aquest Jesús que jo us anuncio.
|
|
1933. | Ac 17,14 | |
Tot seguit els germans van fer sortir Pau en direcció a la costa, mentre Siles i Timoteu es quedaven allà.
|
|
1934. | Ac 17,18 | |
També alguns filòsofs epicuris i estoics conversaven amb ell. Alguns es preguntaven:
--Què deu voler dir aquest xerraire?
D'altres deien:
--Sembla un predicador de divinitats estrangeres.
Parlaven així perquè Pau els anunciava Jesús i la resurrecció.
|
|
Darrera actualització del programa:
7/4/2020
|