Programa: © 2001
,
OFMCap
Preparat per:
Societat Bíblica d'Eslovènia
|
Buscant: BCI - Bíblia Catalana Interconfessional.
1323 coincidències en 1256 versets
| 336. | Is 14,9 | | |
|
»El país dels morts es remou
amb l'anunci de la teva arribada;
desvetlla per tu
les ombres dels morts,
les de tots els poderosos de la terra;
fa aixecar dels seus setials
els reis de les nacions.
|
|
| 337. | Is 14,12 | | |
|
»Com has caigut del cel,
estel brillant del matí!
Ara has de jeure a terra,
tu que dominaves les nacions!
|
|
| 338. | Is 14,18 | | |
|
»Tots els reis de les nacions
reposen amb honor,
cada un a la seva tomba.
|
|
| 339. | Is 14,26 | | |
|
Aquesta és la decisió
del Senyor de l'univers
per a tots els països;
la seva mà amenaça totes les nacions.
|
|
| 340. | Is 16,8 | | |
|
Els conreus d'Heixbon s'han marcit;
els amos de les nacions
han destrossat
el fruit de les vinyes de Sibmà,
que arribaven a Jazer
i s'endinsaven a l'estepa.
Les seves sarments s'estenien
més enllà del Mar Mort.
|
|
| 341. | Is 17,12 | | |
|
Ah! Quina remor
de pobles i més pobles!
És com la remor de la mar enfurida.
És un avalot de nacions
semblant a un aiguat impetuós.
|
|
| 342. | Is 17,13 | | |
|
És un bramul de nacions
semblant al bramul
de les aigües abismals.
Però el Senyor amenaça els pobles,
i fugen de lluny estant,
com la palla a les muntanyes
quan l'encalça el vent,
com la llavor de card
que la tempesta s'emporta.
|
|
| 343. | Is 22,7 | | |
|
Les millors de les teves valls,
Jerusalem,
són plenes de carros de guerra,
i els soldats que els guien
han pres posicions
davant les teves portes.
|
|
| 344. | Is 23,3 | | |
|
A través del mar,
el gra d'Egipte, les collites del Nil,
donaven a Tir molts beneficis;
Tir era el mercat de les nacions.
|
|
| 345. | Is 23,7 | | |
|
¿És aquesta la vostra ciutat,
tan bulliciosa i d'orígens tan antics,
que enviava els seus homes
a establir-se en terres llunyanes?»
|
|
| 346. | Is 25,7 | | |
|
Farà desaparèixer
en aquesta muntanya
el vel de dol que cobreix
tots els pobles,
el sudari que amortalla les nacions;
|
|
| 347. | Is 27,2 | | |
|
Aquell dia, entoneu la cançó
de la vinya deliciosa:
|
|
| 348. | Is 28,9 | | |
|
Em diuen: «A qui vol ensenyar
aquest la doctrina?
A qui vol explicar revelacions?
A criatures deslletades?
Als qui tot just han desmamat?
|
|
| 349. | Is 28,16 | | |
|
Escolteu, doncs,
què diu el Senyor, Déu sobirà:
"Poso a Sió una pedra,
una pedra de toc,
una pedra angular, preciosa,
ben assentada
perquè serveixi de fonament:
el qui cregui no s'esfondrarà.
|
|
| 350. | Is 31,1 | | |
|
Ai dels qui baixen a Egipte
a pidolar ajuda!
Esperen que els salvin els cavalls;
confien en els carros de guerra
i en les seves fortes dotacions,
però no alcen els ulls
al Déu sant d'Israel,
no consulten l'oracle del Senyor.
|
|
| 351. | Is 32,8 | | |
|
Però l'home noble
va amb nobles intencions
i s'alça a defensar
les causes nobles.
|
|
| 352. | Is 32,14 | | |
|
Els palaus estan abandonats,
la ciutat bulliciosa és deserta.
El barri de l'Ófel
amb la seva torre de guàrdia
serà per sempre més
un camp de ruïnes
on jugaran els ases
i on els ramats pasturaran.
|
|
| 353. | Is 33,3 | | |
|
Els pobles fugen
quan s'acosta la teva remor,
les nacions es dispersen
quan t'aixeques.
|
|
| 354. | Is 33,18 | | |
|
Tot recordant terrors passats, diràs:
«On és ara el qui comptava?
On és el qui cobrava?
On és el qui vigilava
les fortificacions?»
|
|
Darrera actualització del programa:
7/4/2020
|