Programa: © 2001
,
OFMCap
Preparat per:
Societat Bíblica d'Eslovènia
|
Buscant: BCI - Bíblia Catalana Interconfessional.
2458 coincidències en 2266 versets
602. | 2 Re 19,34 | |
Protegiré Jerusalem i la salvaré,
per consideració a mi mateix
i a David, el meu servent."
|
|
603. | 2 Re 20,6 | |
i allargaré quinze anys la teva vida. A tu i a Jerusalem, jo us alliberaré de les mans del rei d'Assíria i continuaré protegint aquesta ciutat, per consideració a mi mateix i a David, el meu servent."
|
|
604. | 2 Re 20,20 | |
La resta de la història d'Ezequies, les seves proeses, com va construir el dipòsit i la conducció d'aigua per fer-la arribar a la ciutat, tot consta en la Crònica dels reis de Judà.
|
|
605. | 2 Re 21,8 | |
Mai més no deixaré que els peus del poble d'Israel vagin errants lluny d'aquesta terra que vaig donar als seus pares, a condició que siguin promptes a complir tot allò que els he manat, tota la Llei que el meu servent Moisès els va donar.»
|
|
606. | 2 Re 21,12 | |
això us anuncio jo, el Senyor, Déu d'Israel: "Faré caure sobre Jerusalem i sobre Judà una calamitat tan gran, que tothom qui ho senti en quedarà esbalaït.
|
|
607. | 2 Re 22,5 | |
Que ho donin als mestres d'obres encarregats de l'edifici del temple del Senyor, perquè puguin pagar els qui treballen en les obres de reparació dels desperfectes del temple:
|
|
608. | 2 Re 22,13 | |
--Aneu a consultar el Senyor per mi, pel poble i per tot Judà, sobre el que hi ha escrit en aquest llibre que ha estat trobat, perquè la indignació del Senyor es deu haver abrandat contra tots nosaltres, ja que els nostres pares no van obeir les paraules d'aquest llibre i no van complir tot el que prescriu.
|
|
609. | 2 Re 22,17 | |
Ells m'han abandonat i han cremat ofrenes a altres déus, m'han irritat amb els ídols que són obra de les seves mans; per això la meva indignació s'ha abrandat contra aquest lloc, i és un foc que no s'apagarà."
|
|
610. | 2 Re 23,7 | |
Va enderrocar les cases dels homes dedicats a la prostitució sagrada que hi havia al temple del Senyor, on les dones teixien lones per al bosquet sagrat.
|
|
611. | 2 Re 23,16 | |
Després Josies es va adonar dels sepulcres que hi havia allà, escampats per la muntanya, va fer-ne treure els ossos, va cremar-los a l'altar i així va profanar-lo. Llavors es va complir la paraula del Senyor que havia proclamat un home de Déu mentre Jeroboam era en aquell altar el dia de la seva dedicació. Josies va veure encara el sepulcre de l'home de Déu que havia anunciat el que ell ara feia,
|
|
612. | 2 Re 23,26 | |
Així i tot, el Senyor no es va desdir de la seva gran indignació amb què s'havia encès contra Judà, a causa de tots els pecats amb què Manassès l'havia irritat.
|
|
613. | 2 Re 23,29 | |
En el seu temps, el faraó Necó, rei d'Egipte, va anar en direcció al riu Eufrates a combatre al costat del rei d'Assíria. El rei Josies li va sortir al pas, però el faraó, així que entaularen batalla, el va matar.
|
|
614. | 2 Re 24,14 | |
Va deportar tota la població de Jerusalem, és a dir, tots els oficials i tots els homes importants, en total deu mil deportats, comptant-hi tots els ferrers i serrallers. Només van quedar els més pobres de la gent del poble.
|
|
615. | 2 Re 25,11 | |
Nebuzaradan, cap de la guàrdia, va deportar la resta de la població que encara hi havia a la ciutat, els desertors que s'havien passat al rei de Babilònia i els pocs del poble baix que quedaven.
|
|
616. | 2 Re 25,17 | |
Les columnes feien cada una divuit colzades d'alt, i els capitells de bronze tenien una alçada de tres colzades; cada capitell tenia al voltant una xarxa de magranes, tot de bronze. Els capitells de cada columna tenien la mateixa decoració sobre la xarxa.
|
|
617. | Is 1,4 | |
Ai, nació pecadora,
poble carregat de culpes,
raça de malvats, fills corruptes!
Han abandonat el Senyor,
han menyspreat el Sant d'Israel,
s'hi han girat d'esquena!
|
|
618. | Is 2,4 | |
Ell serà jutge entre les nacions,
arbitrarà sobre els pobles.
Forjaran relles de les seves espases
i falçs de les seves llances.
Cap nació no empunyarà l'espasa
contra una altra
ni s'entrenaran mai més
a fer la guerra.
|
|
619. | Is 3,9 | |
Duen els pecats marcats al rostre,
se'n vanten com la gent de Sodoma,
ni tan sols els dissimulen.
Ai d'ells! S'han guanyat la perdició!
|
|
620. | Is 5,7 | |
La vinya del Senyor de l'univers
sou vosaltres, poble d'Israel.
Vosaltres, gent de Judà,
éreu la seva plantació predilecta.
El Senyor n'esperava justícia,
i pertot veu injustícies;
volia misericòrdia,
i tot són misèries.
|
|
Darrera actualització del programa:
7/4/2020
|