1 «Germans jueus d'Egipte: els vostres germans jueus de Jerusalem i els del país de Judea us desitgen pau i prosperitat. 2 Que Déu us ompli de béns i es recordi de l'aliança feta amb Abraham, Isaac i Jacob, els seus servidors fidels. 3 Que us inspiri el desig d'adorar-lo i de complir la seva voluntat generosament i de tot cor. 4 Que us faci capaços d'acollir la seva Llei i els seus manaments, i us doni la pau. 5 Que escolti amatent les vostres pregàries, es reconciliï amb vosaltres i no us desempari en temps de perill. 6 Des d'aquí, per part nostra, preguem constantment per vosaltres.

7 »Sota el regnat de Demetri, l'any cent seixanta-nou, nosaltres, els jueus, us vam escriure una carta en aquests termes: "Ens hem trobat tots aquests anys en un moment de greu tribulació, d'ençà que Jàson i els seus partidaris van renegar de la Terra Santa i de Déu, que n'és el rei, 8 arribaren a calar foc a la porta del temple i van assassinar molta gent innocent. Però nosaltres vam invocar el Senyor i ell ens va escoltar, i poguérem oferir sacrificis acompanyats de flor de farina, encendre els gresols del canelobre i preparar els pans d'ofrena."

9 »Ara, doncs, l'any cent vuitanta-vuit, us tornem a escriure convidant-vos a celebrar la festa de la Dedicació del temple el mes de quislev, a la manera de la festa dels Tabernacles.»

10 «Els jueus de Jerusalem i els de Judea, el consell dels ancians i Judes saluden Aristobul, del llinatge sacerdotal legítim i preceptor del rei Ptolemeu, i els jueus residents a Egipte. 11 Ara que Déu ens ha salvat d'uns perills tan grans, li donem solemnement les gràcies, nosaltres que ja ens preparàvem per a lluitar contra el rei Antíoc. 12 Déu mateix s'ha emportat els qui venien a combatre contra la ciutat santa. 13 En efecte, quan Antíoc al capdavant del seu exèrcit, considerat invencible, era ja a Pèrsia, fou literalment estossinat en el temple de Nanea, gràcies a l'estratagema que li van preparar els sacerdots de la deessa. 14 Antíoc s'havia presentat al temple de Nanea amb els seus amics amb el pretext de celebrar les noces amb la deessa. En realitat, pretenia apoderar-se, a títol de dot, de les grans riqueses del temple. 15 Els sacerdots de Nanea les hi van mostrar totes; després Antíoc, només amb uns quants homes, va entrar al recinte del santuari. Un cop a dins, els sacerdots van tancar el temple, 16 obriren una trapa dissimulada en el teginat del sostre i van fulminar a cops de roc el rei i els seus acompanyants. Acabat els esquarteraren, els decapitaren i en tiraren els caps als qui s'havien quedat fora. 17 En tot sigui beneït el nostre Déu, que ha fet morir aquells sacrílegs!

18 »El vint-i-cinc del mes de quislev celebrarem la festa de la Purificació del temple a la manera de la festa dels Tabernacles. Hem cregut que teníem el deure de fer-vos-ho saber perquè també vosaltres la celebreu de la mateixa manera i feu memòria del foc que va aparèixer quan Nehemies, un cop reconstruït el temple i l'altar, començà a oferir-hi sacrificis. 19 En efecte, quan els nostres avantpassats van ser deportats a Pèrsia, els sacerdots piadosos d'aquell temps es van endur foc de l'altar i l'amagaren secretament al fons d'un pou sec. El van posar en un lloc tan segur, que ningú no el coneixia. 20 Van passar anys i més anys i, quan a Déu li va semblar, Nehemies fou enviat pel rei de Pèrsia a Jerusalem. Nehemies digué als sacerdots descendents d'aquells que havien amagat el foc que l'anessin a cercar. 21 Ells van anar-hi i ens informaren que no hi havien trobat foc, sinó tan sols un líquid espès. Aleshores Nehemies els manà que en traguessin i li'n duguessin. Quan ho tingueren tot a punt per a oferir el sacrifici, Nehemies ordenà als sacerdots que ruixessin amb aquell líquid la llenya i les víctimes. 22 Van fer-ho així. Al cap d'una estona, el sol, tapat fins aquell moment pels núvols, es posà a brillar, i es va encendre un gran foc, cosa que provocà l'admiració de tothom. 23 Mentre es consumia el sacrifici, els sacerdots i tot el poble feien una pregària. Jonatan la començava, i els altres, amb Nehemies, ajuntaven la seva veu a la d'ell.

24 »La pregària feia així: "Senyor, Senyor, Déu nostre, creador de totes les coses, temible i poderós, just i compassiu, l'únic rei i l'únic bo, 25 l'únic provident, l'únic just, omnipotent i etern, tu salves Israel de tot mal, tu has escollit els nostres pares i n'has fet un poble sant. 26 Accepta aquest sacrifici que ara t'oferim per tot el teu poble d'Israel. Guarda la teva heretat i santifica-la. 27 Reuneix els qui d'entre nosaltres viuen dispersats enmig dels pagans. Allibera els qui viuen sotmesos entre les nacions. Mira amb benvolença els qui són víctimes del menyspreu i de l'odi, perquè els pobles reconeguin que tu ets el nostre Déu. 28 Castiga els qui ens oprimeixen i ens ultratgen amb insolència. 29 Fes arrelar el teu poble en la teva terra santa, tal com Moisès havia anunciat."

30 »Els sacerdots cantaven himnes de lloança. 31 Consumit el sacrifici, Nehemies va manar que ruixessin unes pedres grosses amb el líquid que sobrava. 32 Tan bon punt ho feren, s'encengué una flama, però el seu esclat va ser ofegat per la resplendor que venia de l'altar.

33 »Aquest fet es va divulgar. El rei de Pèrsia va saber que, en el lloc on els sacerdots deportats havien amagat el foc, hi havia aparegut aquell líquid amb el qual Nehemies i els qui l'acompanyaven havien cremat les víctimes. 34 El rei, verificat el fet, manà que encerclessin aquell lloc amb una tanca i el declarà sagrat. 35 El rei en treia uns bons ingressos, que en part distribuïa als seus favorits. 36 Nehemies i els seus acompanyants van anomenar aquell líquid nèftar —que vol dir «purificació»—, encara que generalment se'n digui nafta.