1 A l'època del gran sacerdot Onies, els habitants de la ciutat santa gaudien d'una pau completa. Observaven les lleis amb tota fidelitat, perquè Onies era un home de Déu, intransigent amb la maldat. 2 Fins i tot els mateixos reis honoraven el temple i contribuïen a la seva esplendor amb regals magnífics. 3 Seleuc, rei de l'Àsia, sufragava dels propis ingressos totes les despeses ocasionades per l'oferiment dels sacrificis.

4 Però un tal Simó, del torn de Bilgà, que era l'encarregat de l'administració del temple, entrà en conflicte amb el gran sacerdot Onies a propòsit de la inspecció dels mercats de la ciutat. 5 Com que no es podia imposar a Onies, anà a trobar Apol·loni, fill de Tràsees, que era aleshores governador de Celesíria i de Fenícia. 6 Simó li explicà que el tresor del temple de Jerusalem era ple a vessar de riqueses fabuloses: la suma total era incalculable i sense proporció amb les despeses exigides pels sacrificis. I afegí encara que era possible de fer passar tot això a mans del rei.

7 Apol·loni, en una entrevista amb el rei, el va posar al corrent de les riqueses de què l'havien informat. Aleshores el rei va encarregar al seu primer ministre Heliodor que anés a Jerusalem amb instruccions precises per a transferir aquelles riqueses al tresor reial.

8 Heliodor va posar-se immediatament en camí, aparentment per inspeccionar les ciutats de Celesíria i de Fenícia; de fet, però, per executar el projecte del rei. 9 Es presentà a Jerusalem i va ser acollit amistosament pel gran sacerdot de la ciutat. Immediatament Heliodor li va comunicar les informacions que havia rebut i li explicà el motiu de la seva vinguda; li demanava també si la informació responia a la realitat. 10 El gran sacerdot li va deixar clar que els diners que hi havia en el tresor del temple, en part eren dipòsits reservats a les viudes i als orfes, 11 i en part eren propietat d'Hircà, fill de Tobies, personatge d'alta posició; la informació del malvat Simó era, doncs, una simple calúmnia, perquè el total pujava a vuit mil quilos de plata i quatre mil d'or. 12 A més, era inconcebible de perjudicar així els qui havien posat la confiança en la santedat d'aquell lloc i en la dignitat i inviolabilitat d'un temple universalment respectat.

13 Però Heliodor, escudant-se en les ordres del rei, insistia que aquells béns havien de ser transferits al tresor reial. 14 I el dia que ell havia fixat, va entrar al temple per fer l'inventari de les seves riqueses. Una forta inquietud s'havia escampat per tota la ciutat. 15 Els sacerdots, revestits amb les vestidures sagrades, es prostraven davant l'altar, demanant a Déu que guardés intactes aquells béns confiats al temple, ja que ell mateix havia donat unes lleis que els protegien. 16 Trencava el cor veure el gran sacerdot Onies: la seva angoixa s'endevinava en l'expressió de la cara i en el color trasmudat que tenia. 17 L'esgarrifament d'aquell home i el seu cos tremolós manifestaven als ulls de tothom el sofriment profund que s'havia emparat d'ell. 18 La gent sortia en grups de les cases per acudir a la pregària pública i apartar així el deshonor que amenaçava el lloc sant. 19 Els carrers eren plens de dones, duent per tot vestit una faldilla de roba de sac en senyal de dol. Les noies que no solien sortir de casa, corrien les unes cap a les portes, les altres cap a les muralles, o bé s'abocaven a les finestres. 20 Totes alçaven les mans al cel suplicant l'auxili diví. 21 Feia llàstima aquella multitud, prostrada confusament per terra, i el gran sacerdot trasbalsat per l'angoixa.

22 Mentre tots invocaven el Senyor totpoderós perquè guardés segurs i intactes els béns d'aquells qui els havien confiat al temple, 23 Heliodor començava a complir el seu propòsit. 24 Ja era prop de la sala del tresor acompanyat de la seva escorta, quan el sobirà dels esperits celestials i de tot poder va fer que es produís una aparició extraordinària. Llavors tots aquells homes, tan agosarats en el moment d'entrar, van quedar paralitzats de por, fulminats pel poder de Déu. 25 Se'ls va aparèixer un cavall magníficament guarnit i muntat per un cavaller terrible, que semblava que portés una armadura d'or. El cavall s'encabrità impetuosament i agità contra Heliodor les potes del davant. 26 Van aparèixer encara dos joves d'una força impressionant i d'una bellesa excepcional, magníficament abillats. Drets un a cada banda d'Heliodor, no paraven d'assotar-lo i de donar-li cops. 27 De sobte, Heliodor va caure a terra, envoltat d'una espessa tenebra. El van agafar i se'l van emportar en una llitera. 28 Així, aquell home que estava a punt d'entrar a la sala del tresor amb gran acompanyament i amb tota la seva escorta, ara se l'enduien, incapaç de valer-se per ell mateix: tothom havia de reconèixer la sobirania de Déu. 29 Mentre Heliodor, abatut per la potència divina, jeia sense poder parlar i sense esperança de sortir-se'n amb vida, 30 la gent de Jerusalem beneïa el Senyor, que havia defensat tan gloriosament el seu lloc sant. Aquell temple, ple fins feia poc d'esgarrifança i commoció, ara vessava de joia i d'alegria per la intervenció del Senyor totpoderós.

31 Ben aviat, però, alguns amics d'Heliodor van suplicar a Onies que demanés a l'Altíssim la gràcia de la vida per a aquell home, que jeia allà a punt d'exhalar el darrer sospir. 32 Tement el gran sacerdot que el rei tingués la sospita que els jueus havien atemptat contra Heliodor, va oferir un sacrifici per la seva salut. 33 Mentre el gran sacerdot oferia el sacrifici d'expiació, es tornaren a aparèixer a Heliodor aquells joves, vestits de la mateixa manera. Drets al seu costat, li van dir:

--Pots estar molt agraït al gran sacerdot Onies; gràcies a ell, el Senyor et concedeix que visquis. 34 I tu, després de la correcció que has rebut de Déu, anuncia a tothom el seu gran poder.

Dit això, van desaparèixer.

35 Heliodor va oferir un sacrifici al Senyor i li va fer grans prometences, perquè li havia conservat la vida. Es va acomiadar d'Onies i se'n tornà cap al rei amb tot el seu exèrcit. 36 Heliodor donava testimoni a tothom d'allò que el Déu màxim havia fet i que ell havia contemplat amb els seus propis ulls. 37 Quan el rei va preguntar a Heliodor qui era el més indicat per a enviar-lo a Jerusalem la pròxima vegada, ell va respondre:

38 --Si tens un enemic o algú que conspiri contra el teu govern, envia-l'hi, i tornarà a tu ple de cops, si és que en surt viu, perquè en aquell indret hi actua realment un poder diví. 39 Déu mateix, que té l'estada al cel, vetlla per aquell temple i el defensa, i fereix de mort els qui hi entren amb males intencions.

40 Així s'acabà l'intent d'Heliodor, i el tresor del temple va ser preservat.