|
Salm de David
22
1 Quan finalment el Senyor hagué salvat David del poder de tots els seus enemics i del poder de Saül, David va dedicar aquest càntic al Senyor.
2 Va dir:
«El Senyor és la meva roca,
la muralla que em defensa;
3 el meu Déu és el penyal on m'emparo,
l'escut i la força que em salva,
el meu refugi i el meu baluard,
el defensor que m'allibera dels tirans.
4 Clamo al Senyor, que és digne de ser lloat:
ell em salva dels enemics.
5 »Les onades de la mort m'envoltaven,
sentia l'esglai dels torrents de Belial;
6 m'estrenyia la mort
amb els seus llaços,
davant mateix tenia els seus paranys.
7 En veure'm en perill, clamo al Senyor,
clamo al meu Déu;
des del seu palau,
ell escolta el meu clam,
para l'orella al meu crit d'auxili.
8 »Llavors la terra s'estremí i tremolà,
cruixiren els fonaments del cel,
trontollaven quan ell es va indignar.
9 El seu respir treia glops de fum,
li sortia de la boca un foc devorador,
tot ell llançava brases.
10 Esberlà la volta del cel i baixà,
tenia sota els peus una negra nuvolada,
11 volava amb un querubí per carrossa
i aparegué sobre les ales de l'huracà,
12 envoltat d'un pavelló de fosca,
d'un gran aiguat i espessa nuvolada.
13 El seu esclat encenia brases roents.
14 El Senyor, des del cel,
féu esclatar la tronada,
l'Altíssim féu retrunyir la seva veu,
15 disparava fletxes per totes bandes,
fulminava llamps i capgirava el món.
16 Llavors va aparèixer el fons del mar,
els fonaments de la terra
quedaren descoberts,
en sentir el reny del Senyor
i el bufec terrible del seu respir.
17 »Des de dalt allargà la mà i m'agafà,
i em tragué fora de l'aiguat;
18 m'alliberà d'enemics poderosos,
d'adversaris més forts que no pas jo.
19 Un mal dia van sortir-me al pas,
però el Senyor vingué a sostenir-me;
20 em féu sortir a camp obert,
m'alliberà perquè m'estimava.
21 »El Senyor recompensa
la meva innocència,
em premia perquè tinc netes les mans;
22 jo segueixo els seus camins,
no sóc culpable
d'allunyar-me del meu Déu.
23 Sempre tinc presents els seus preceptes,
mai no m'aparto dels seus decrets;
24 em porto amb ell honradament
i em guardo de tota culpa.
25 Així el Senyor recompensa
la meva innocència,
em premia perquè, als seus ulls,
tinc netes les mans.
26 »Amb l'home bo tu ets bo,
honrat amb els valents honrats,
27 i ets sincer amb els sincers,
però, amb els astuts, ets sagaç.
28 Tu salves el poble humiliat
i poses els ulls en els altius
per abaixar-los.
29 »Tu, Senyor, ets la meva llàntia;
el Senyor m'il·lumina la nit.
30 Fiant-me de tu, escometo els enemics,
fiant-me del meu Déu,
assalto la muralla.
31 Els camins de Déu són segurs,
les promeses del Senyor
són de bona llei;
és escut de tothom qui s'hi empara.
32 »Qui és Déu sinó el Senyor?
Quina roca hi ha, fora del nostre Déu?
33 Déu és per a mi
un baluard inexpugnable
i m'ha mostrat el camí just;
34 em dóna peus lleugers
com els dels cérvols
i em manté invencible dalt dels cims;
35 m'ensinistra les mans a combatre,
i els braços, a tesar la ballesta.
36 »Em dónes per defensa el teu escut,
em fa gran el teu favor.
37 Condueixes els meus peus
per camins amples,
i els meus passos no flaquegen;
38 persegueixo els enemics
fins a desfer-los,
no torno sense haver-los abatut;
39 els venço i, abatuts, ja no es refan,
han caigut sota els meus peus.
40 »M'has armat de valentia
per a combatre,
doblegues els rebels sota meu,
41 fas fugir del meu davant els enemics;
jo extermino els adversaris.
42 Criden auxili, i no hi acudeix ningú;
clamen al Senyor, i no els respon;
43 els desfaig com la pols de la terra,
els trepitjo com el fang dels carrers.
44 »M'alliberes dels avalots del meu poble
i em mantens com a sobirà
d'altres nacions.
Es posa al meu servei
un poble que no coneixia.
45 Els estrangers, així que em senten,
se'm sotmeten i m'obeeixen;
46 desesmats i engrillonats,
s'acosten fent tentines.
47 »Viu el Senyor:
beneït sigui el meu penyal!
Que Déu sigui enaltit, penyal que em salva,
48 Déu que em permet de fer justícia
i sotmet els pobles al meu guiatge.
49 Tu m'alliberes de l'assalt dels enemics,
em fas triomfar
dels qui s'alcen contra mi;
em salves dels homes violents.
50 Per això et lloaré entre les nacions,
cantaré al teu nom, Senyor:
51 »"Ell dóna grans victòries al seu rei,
mostra l'amor que té al seu ungit,
a David i al seu llinatge per sempre."»
|
