1 L'enuig del Senyor es va abrandar una altra vegada contra els israelites i, en perjudici d'ells, va incitar David a fer el cens d'Israel i de Judà. 2 El rei ordenà a Joab, el general en cap de l'exèrcit, que s'estava amb el rei:

--Recorre totes les tribus d'Israel, des de Dan fins a Beerxeba, i feu el cens dels homes aptes per a la guerra, que vull saber-ne el nombre.

3 Joab li va replicar:

--Que el Senyor, el teu Déu, multipliqui per cent els homes que tens i que tu ho puguis veure amb els teus propis ulls. Però aquesta cosa, per què la vols fer, senyor rei?

4 Així i tot, el rei va mantenir l'ordre donada a Joab i als oficials de l'exèrcit. Aquests van sortir de la presència del rei i anaren a fer el cens de tots els israelites. 5 Després de passar el Jordà, començaren a Aroer i, des de la ciutat que hi ha al fons de la vall, van continuar per Gad fins a Jazer. 6 Van arribar a Galaad i al territori hitita, a Cadeix. Acabat anaren a Daniàan i rodalies, en direcció a Sidó. 7 Després de passar per la ciutadella de Tir i per totes les ciutats dels hivites i dels cananeus, anaren a sortir al Nègueb de Judà, a Beerxeba. 8 Havien recorregut tot el país en nou mesos i vint dies, i van tornar a Jerusalem. 9 Joab va comunicar al rei la xifra del cens: a Israel hi havia vuit-cents mil homes capaços de manejar l'espasa, i cinc-cents mil a Judà.

10 Però llavors David va sentir remordiments d'haver fet el cens i va confessar al Senyor:

--He comès un greu pecat amb això que he fet. Però ara, Senyor, passa per alt la culpa del teu servent. He estat un estúpid!

11 L'endemà al matí, quan David es va llevar, el Senyor comunicà la seva paraula al profeta Gad, vident del rei. Li va dir:

12 --Vés i digues a David: "Això et fa saber el Senyor: Et proposo tres càstigs, i el càstig que triïs, jo l'executaré."

13 Gad anà a trobar David i li va transmetre el missatge. Li digué:

--Què t'estimes més: set anys de fam al país, o bé tres mesos de derrotes enfront dels enemics, o bé tres dies de pesta al país? Pensa-t'ho i mira què haig de respondre al qui m'ha enviat.

14 David va dir a Gad:

--Estic atrapat! Però val més caure en mans del Senyor, que és molt misericordiós, que no pas en les mans dels homes.

15 Així, doncs, el Senyor va enviar la pesta a Israel, des d'aquell mateix matí fins al dia indicat. Des de Dan fins a Beerxeba van morir setanta mil homes. 16 Però quan l'àngel aixecà la mà contra Jerusalem per devastar-la, al Senyor li va doldre aquella calamitat, i va manar a l'àngel que exterminava el poble:

--Prou! Atura la mà!

L'àngel del Senyor es trobava a l'era d'Aravna, el jebuseu. 17 Quan David veié l'àngel que colpia el poble, va clamar al Senyor:

--Sóc jo qui ha pecat. Sóc jo qui ha obrat malament. Aquest ramat, què ha fet? Que la teva mà caigui damunt meu i la meva família!

18 Aquell mateix dia, Gad es va presentar a David i li digué:

--Vés a dedicar un altar al Senyor a l'era d'Aravna, el jebuseu.

19 David va anar-hi, per complir allò que el Senyor li manava, tal com Gad li havia dit. 20 De l'era estant, Aravna va veure que el rei i el seu seguici se li acostaven. Llavors anà a rebre el rei, es va prostrar amb el front fins a terra davant d'ell 21 i li preguntà:

--Com és que el rei, el meu senyor, ve a trobar el seu servent?

David li respongué:

--Vinc a comprar-te l'era per dedicar un altar al Senyor i aturar així la plaga que afligeix el poble.

22 Aravna va replicar a David:

--Que el rei, el meu senyor, prengui tot el que li plagui i ho ofereixi en holocaust. Els bous seran les víctimes i els trills i els jous serviran de llenya. 23 Jo, Aravna, t'ho dono tot, oh rei!

I va afegir:

--Que el Senyor, el teu Déu, et sigui propici!

24 Però David li va respondre:

--De cap manera! T'ho compraré i t'ho pagaré pel que val. No vull pas oferir al Senyor, el meu Déu, holocaustos que no m'hagin costat res.

David, doncs, va adquirir l'era i els bous per cinquanta sicles de plata. 25 Allà va construir un altar dedicat al Senyor i va oferir-hi holocaustos i víctimes de comunió. El Senyor es va mostrar propici al país, i així va cessar la calamitat que afligia Israel.