Segona carta als Tessalonicencs
Preliminars (1)
Salutació
1
1 Pau, Siles i Timoteu, a l'església dels tessalonicencs, que viu en Déu, el nostre Pare, i en Jesucrist, el Senyor.
2 Us desitgem la gràcia i la pau de part de Déu, el nostre Pare, i de Jesucrist, el Senyor.
Acció de gràcies i pregària
3 Sempre hem de donar gràcies a Déu per vosaltres, germans. És just que ho fem, perquè la vostra fe va creixent i l'amor que us teniu augmenta en cada un de vosaltres.
4 Davant les altres esglésies de Déu, ens sentim orgullosos de vosaltres per la perseverança i la fe amb què suporteu les persecucions i les tribulacions.
5 Això és senyal que Déu farà justícia i que sereu trobats dignes del Regne de Déu pel qual ara sofriu.
6 Perquè és just que Déu faci passar tribulacions als qui ara us en fan passar,
7 i que vosaltres, els qui esteu atribolats, trobeu el repòs juntament amb nosaltres, el dia que Jesús, el Senyor, es manifestarà. Vindrà des del cel, acompanyat dels seus àngels poderosos
8 i enmig d'un foc ardent, per demanar comptes als qui no reconeixen Déu i no accepten l'evangeli de Jesús, nostre Senyor.
9 El seu càstig serà la perdició eterna, allunyats de la presència del Senyor i de la seva gloriosa majestat.
10 Ell vindrà aquell dia per ser glorificat enmig dels seus sants i per ser honorat enmig de tots els qui hauran cregut. I també vosaltres heu cregut el nostre testimoniatge!
11 Per tot això, sempre preguem per vosaltres, perquè el nostre Déu us faci dignes de la vocació que heu rebut; que amb el seu poder dugui a terme la vostra decisió d'obrar el bé i faci activa la vostra fe.
12 Així el nom de Jesús, nostre Senyor, serà glorificat en vosaltres, i vosaltres en ell, per la gràcia del nostre Déu i de Jesucrist, el Senyor.
|