|
Segona carta a Timoteu
Preliminars (1)
Salutació
1
1 Pau, apòstol de Jesucrist per voler de Déu, enviat a anunciar la promesa de la vida que ve per Jesucrist,
2 a Timoteu, fill estimat. Et desitjo la gràcia, la misericòrdia i la pau de part de Déu Pare i de Jesucrist, Senyor nostre.
Acció de gràcies i exhortació
3 Dono gràcies a Déu, a qui reto culte amb consciència neta com els meus avantpassats, i et recordo constantment, nit i dia, en les meves oracions.
4 Tinc presents les teves llàgrimes i desitjo vivament de veure't i omplir-me d'aquest goig.
5 Faig memòria de la teva fe sincera, que ja tenien la teva àvia Lois i la teva mare Eunice. Tu la tens igual, n'estic segur.
6 Per això et recomano que procuris de revifar el do de Déu que has rebut per la imposició de les meves mans.
7 Déu no ens ha donat un esperit de covardia, sinó un esperit de fortalesa, d'amor i de seny.
8 Per tant, no t'avergonyeixis de donar testimoni de nostre Senyor ni t'avergonyeixis de mi, presoner per causa d'ell. Suporta juntament amb mi els sofriments a favor de l'evangeli, amb la fortalesa que ve de Déu.
9 Ell ens ha salvat i ens ha cridat amb una vocació santa, no en virtut de les nostres bones obres, sinó per la seva pròpia decisió i per la gràcia que abans dels segles ens havia concedit en Jesucrist.
10 Aquesta gràcia, ara ha estat revelada amb la manifestació de Jesucrist, el nostre salvador, que ha destituït la mort i, per mitjà de l'evangeli, ha fet resplendir la llum de la vida i de la immortalitat.
11 Jo he estat fet herald, apòstol i mestre d'aquest evangeli.
12 Per això suporto aquests sofriments, i no me n'avergonyeixo. Sé en qui he cregut, i estic segur que és prou poderós per a guardar fins a l'últim dia el tresor de la fe que m'ha estat confiat.
13 Tingues com a norma la sana doctrina que has escoltat dels meus llavis i observa-la amb fe i amor en Jesucrist.
14 Guarda el valuós tresor de la fe, amb l'ajut de l'Esperit Sant que habita en nosaltres.
Situació de Pau
15 Ja saps que m'han abandonat tots els de l'Àsia, fins i tot Fígel i Hermògenes.
16 Però que el Senyor mostri el seu amor als de la casa d'Onesífor, que m'ha confortat sovint i no s'ha avergonyit de les meves cadenes;
17 ben al contrari, quan va arribar a Roma em va buscar amb tot l'interès fins a trobar-me.
18 Que el Senyor li concedeixi de trobar misericòrdia el darrer dia prop de Déu. Els serveis que ell em va prestar a Efes, tu els coneixes millor que ningú.
|
