1 Un cop salvats, vam saber que el nom de l'illa era Malta. 2 Els naturals de l'illa ens tractaren amb una humanitat poc corrent. Com que plovia i feia fred, van encendre un gran foc i ens hi feren acostar. 3 Pau havia arreplegat un manat de branques i, al moment de tirar-lo al foc, un escurçó que fugia de l'escalfor se li agafà a la mà. 4 Quan els naturals de l'illa veieren l'animal penjat a la mà de Pau, es deien entre ells:

--Segur que aquest home és un assassí: s'havia salvat de la mar, però la justícia divina no permet que visqui.

5 Tanmateix, Pau es va espolsar l'animal sobre el foc i no va sofrir cap mal. 6 Ells esperaven que d'un moment a l'altre s'inflaria o cauria mort. Però després d'esperar molt, veient que no li passava res d'estrany, van canviar de parer i començaren a dir que era un déu.

7 No lluny d'aquell indret, hi havia la propietat de l'home més important de l'illa, que es deia Publi. Ell ens va acollir i ens allotjà amablement tres dies a casa seva. 8 Justament el pare de Publi feia llit, malalt de febres i disenteria. Pau entrà a veure'l, va pregar per ell tot imposant-li les mans i el va guarir. 9 Després d'aquest fet, anaren venint els altres malalts de l'illa i també eren curats. 10 Tots ells ens ompliren d'atencions i, a l'hora d'anar-nos-en, ens van proveir de tot el necessari.

11 Al cap de tres mesos ens vam fer a la mar en una nau alexandrina que duia per insígnia els Dioscurs i havia passat l'hivern a l'illa. 12 Vam atracar a Siracusa i l'escala va durar tres dies. 13 D'allí vam llevar àncores i anàrem fins a Règium. Un dia després es va girar migjorn, i el segon dia vam arribar a Putèols, 14 on vam trobar alguns germans, que ens demanaren de quedar-nos amb ells set dies. Així vam arribar a Roma. 15 Des d'allà els germans, informats de la nostra arribada, havien vingut a rebre'ns fins al Fòrum d'Api i Tres Tavernes. Pau, en veure'ls, va donar gràcies a Déu i s'animà.

16 Quan haguérem entrat a Roma, Pau va rebre l'autorització de viure en una casa particular, amb el soldat que el custodiava.

17 Tres dies després, Pau va convocar els principals dels jueus. Quan estigueren reunits, els digué:

--Jo, germans, sense haver fet res contra el nostre poble o contra les normes dels pares, he estat detingut a Jerusalem i posat en mans dels romans. 18 Aquests em van interrogar i volien deixar-me en llibertat, perquè no havia comès cap delicte que meresqués pena de mort. 19 Però els jueus s'hi van oposar, i em vaig veure obligat a apel·lar al Cèsar, tot i que no tenia res de què acusar els de la meva nació. 20 Per aquest motiu, doncs, he demanat de veure-us i parlar-vos, ja que porto aquesta cadena per raó de l'esperança d'Israel.

21 Ells li respongueren:

--Nosaltres no hem rebut de Judea cartes sobre tu, i cap dels germans que n'han vingut no ens ha dit ni ens ha explicat de tu res de mal. 22 Però desitjaríem sentir dels teus llavis el que penses, perquè, d'aquesta secta, prou sabem que pertot arreu troba oposició.

23 El dia que li havien assenyalat, anaren a trobar-lo, bastants més que abans, al lloc on s'allotjava. Pau, en la seva exposició, donava testimoni sobre el Regne de Déu, i mirava de convèncer-los sobre qui era Jesús a partir de la Llei de Moisès i dels Profetes. Tot plegat va durar del matí fins al vespre. 24 Els uns es deixaven convèncer pel que ell deia, però els altres s'hi resistien. 25 Ja se separaven, desavinguts entre ells, quan Pau va dir solament això:

--Són ben certes les paraules que l'Esperit Sant adreçà als vostres pares per boca del profeta Isaïes:

28 »Sapigueu-ho, doncs: aquesta salvació de Déu ha estat enviada als pagans; ells sí que escoltaran!

( 29 ) 30 Pau es va quedar dos anys sencers a l'allotjament que havia llogat i rebia tots els qui l'anaven a trobar. 31 Els anunciava el Regne de Déu i els instruïa sobre el Senyor Jesucrist, amb tota valentia i sense cap impediment.