1 Després vaig veure en el cel un altre senyal prodigiós, gran i admirable: set àngels que duien set plagues, que són les darreres, perquè amb elles acabaran de complir-se els càstigs de Déu.

2 Vaig veure també com un mar de vidre barrejat amb foc. Tots els qui havien sortit vencedors de la bèstia, de la seva estàtua i de la xifra del seu nom, estaven drets vora aquell mar, amb cítares de Déu a les mans, 3 i cantaven el càntic de Moisès, el servent de Déu, i el càntic de l'Anyell:

5 Tot seguit vaig veure com en el cel s'obria el temple, el tabernacle de l'aliança, 6 i com en sortien els set àngels que duien les set plagues. Anaven vestits de lli blanc i resplendent, amb cenyidors d'or al pit. 7 Un dels quatre vivents els allargà set copes d'or plenes dels càstigs del Déu que viu pels segles dels segles, 8 i la glòria de Déu i el seu poder van omplir el temple d'un núvol de fum. Ningú no hi podia entrar fins que no s'haguessin acabat les set plagues dels set àngels.