|
4
1 »Mentre jo, Nabucodonosor, vivia tranquil a la meva residència, feliç al meu palau,
2 vaig tenir un somni que m'esglaià; estant al llit, les visions que em passaven pel cap m'alarmaren,
3 i vaig ordenar que em portessin tots els savis de Babilònia per donar-me la interpretació del somni.
4 Van venir, doncs, els endevins, els mags, els astròlegs i els qui prediuen el futur, i els vaig contar el meu somni, però ells no me'n saberen donar la interpretació.
5 Finalment es va presentar davant meu Daniel, que segons el nom del meu déu s'anomena Belteixassar i que té l'esperit dels déus sants. Li vaig contar el meu somni i li vaig dir:
6 »--Belteixassar, cap dels endevins, sé que tens l'esperit dels déus sants i que per a tu no hi ha secrets. Escolta, doncs, el somni que he tingut i dóna-me'n la interpretació.
7 Estant al llit, les visions em passaven pel cap i veia això:
»Hi havia un arbre
al bell mig de la terra,
un arbre molt gros.
8 L'arbre va créixer i es va fer fort;
la seva alçada arribava al cel
i es veia d'un cap a l'altre de la terra.
9 Tenia un brancatge magnífic,
i els seus fruits eren tan abundosos
que podien nodrir tothom.
Els animals feréstecs s'acollien
a la seva ombra
i els ocells feien niu
a les seves branques.
Tots els vivents
s'alimentaven d'aquell arbre.
10 »Estant al llit, les visions em passaven pel cap i veia que un dels sants àngels vigilants baixava del cel
11 i cridava amb tota la força:
»"Abateu l'arbre i talleu-li el brancatge,
arrenqueu-li les fulles
i escampeu-ne els fruits.
Que les bèsties fugin de sota l'arbre,
i els ocells, de les seves branques.
12 Però deixeu-li a terra
les arrels amb la soca,
lligada amb cadenes
de ferro i de bronze
enmig de l'herba del camp.
Quedarà xop de rosada
i, com les bèsties,
s'alimentarà d'herba.
13 En lloc d'un enteniment humà
tindrà els instints de les bèsties,
fins que hauran passat set anys.
14 Els àngels vigilants
han decretat la sentència,
els àngels sants ho han decidit,
perquè tots els vivents sàpiguen
que l'Altíssim és l'amo
dels reialmes humans:
els dóna a qui vol,
i enalteix els humils."
15 »Aquest és el somni que jo, el rei Nabucodonosor, vaig tenir.»
El rei va afegir:
--Tu, Belteixassar, dóna'm la interpretació d'aquest somni, perquè cap dels savis del meu regne no ha estat capaç de fer-ho. Tu sí que n'ets capaç, perquè tens l'esperit dels déus sants.
16 Llavors Daniel, que portava el nom de Belteixassar, restà un moment atònit, alarmat en el seu interior. Però el rei va insistir:
--Belteixassar, que no t'alarmin el somni i la seva interpretació.
Belteixassar va respondre:
--Senyor meu, que el somni sigui per als teus adversaris, i la seva interpretació, per als teus enemics!
17 L'arbre que has vist créixer i fer-se fort, tant que la seva alçada arribava al cel i es veia des de tota la terra,
18 que tenia un brancatge magnífic i fruits abundosos que podien nodrir tothom, amb una ombra sota la qual s'acollien els animals feréstecs i amb branques on els ocells feien nius,
19 ets tu, oh rei. T'has fet gran i fort, fins que la teva grandesa ha arribat al cel i el teu domini s'ha estès d'un cap a l'altre de la terra.
20 »Has vist també, oh rei, que un dels sants àngels vigilants baixava del cel i deia: "Abateu l'arbre i destrosseu-lo, però deixeu-li a terra les arrels amb la soca, lligada amb cadenes de ferro i de bronze enmig de l'herba del camp. Quedarà xop de rosada i s'alimentarà com les bèsties del camp, fins que hauran passat set anys."
21 »La interpretació, la decisió de l'Altíssim sobre el rei, el meu senyor, és aquesta:
22 Et trauran d'enmig dels homes i viuràs amb animals feréstecs; t'alimentaran d'herba com els bous i aniràs xop de rosada; així passaran set anys, fins que reconeguis que l'Altíssim és l'amo dels reialmes humans i que els dóna a qui vol.
23 I l'ordre de deixar les arrels amb la soca de l'arbre, vol dir que el regne et serà retornat tan aviat com reconeguis que el Déu del cel és l'únic amo.
24 »Ara, doncs, oh rei, escolta de bon grat el meu consell: salva't dels teus pecats i de les teves culpes fent bones obres i practicant la misericòrdia envers els pobres, si vols que duri la teva felicitat.
25 Tot això va succeir al rei Nabucodonosor.
26 Passats dotze mesos, mentre es passejava per la terrassa del palau reial de Babilònia,
27 el rei va exclamar:
--¿No és aquesta la gran Babilònia que jo he construït com a residència reial? ¿No és obra del meu poder, i glòria de la meva magnificència?
28 El rei tenia encara als llavis aquestes paraules quan va baixar del cel una veu que deia:
--A tu ho dic, rei Nabucodonosor: has perdut la reialesa;
29 et trauran d'enmig dels homes i viuràs amb els animals feréstecs; t'alimentaràs d'herba com els bous, i així passaran set anys, fins que reconeguis que l'Altíssim és l'amo dels reialmes humans i que els dóna a qui vol.
30 En aquell mateix instant es va complir la sentència donada contra Nabucodonosor: va ser tret d'enmig dels homes, menjava herba com els bous i el cos li quedava xop de la rosada; els cabells li van créixer com plomes d'àguila i les ungles se li tornaren com les dels ocells.
31 «Passat el temps predit, jo, Nabucodonosor, vaig alçar els ulls al cel i vaig recobrar el seny. Vaig beneir l'Altíssim, i vaig lloar i glorificar aquell qui viu eternament: el seu imperi s'estén a tots els segles, el seu regne, a totes les generacions.
32 Davant seu tots els habitants del món són no res, i obra com ell vol amb els estols del cel i els habitants de la terra. Ningú no li pot deturar la mà ni pot demanar-li comptes d'allò que fa.
33 »Vaig recobrar el seny
en aquell mateix moment.
Per a glòria del meu regne,
vaig recobrar també
l'honor i la majestat.
Els meus consellers i els meus nobles
em van reclamar;
vaig ser restablert en el meu regne,
i augmentà molt la meva grandesa.
34 »Ara jo, Nabucodonosor, alabo, exalço i glorifico el Rei del cel: totes les seves obres són encertades, són justos els seus camins, i té el poder d'humiliar els homes arrogants.»
|
