1 Alguns dels ancians d'Israel vingueren a veure'm i es van asseure davant meu. 2 Llavors el Senyor em va comunicar la seva paraula. Em digué:

3 --Fill d'home, escolta'm. Tots aquests no fan més que pensar en els seus ídols repugnants, tenen sempre al davant allò que els fa caure en la culpa. ¿Puc permetre que em consultin? 4 Parla, doncs, amb ells i digues-los: "Això us fa saber el Senyor, Déu sobirà: Tot home del poble d'Israel que tan sols pensa en els seus ídols i té sempre al davant allò que el fa caure en la culpa, si després encara recorre al profeta per consultar-me, jo mateix, el Senyor, li respondré. Li donaré el que es mereix perquè ve amb la multitud dels seus ídols. 5 Així em vull apoderar del cor del poble d'Israel, tot i que ells s'han allunyat de mi per amor dels seus ídols repugnants."

6 »Per tant, digues a la gent d'Israel: "Això us ordena el Senyor, Déu sobirà: Convertiu-vos, allunyeu-vos dels vostres ídols, aparteu la mirada de totes les vostres abominacions. 7 Perquè qualsevol home del poble d'Israel o dels immigrants que hi resideixen, si s'allunya de mi i només pensa en els seus ídols, tenint sempre al davant allò que el fa caure en la culpa, quan recorri al profeta per consultar-me, jo mateix, el Senyor, li respondré. 8 M'encararé amb aquest home i en faré un cas exemplar: l'exterminaré del meu poble. Així sabreu que jo sóc el Senyor.

9 »Ara bé, si un profeta es deixa enganyar i anuncia alguna cosa, jo, el Senyor, el deixaré en l'engany: aixecaré la mà contra ell i el faré desaparèixer d'enmig d'Israel, el meu poble. 10 Tan culpable serà el qui haurà consultat el profeta com el profeta que li haurà respost: tots dos portaran la seva culpa. 11 No vull que el poble d'Israel s'extraviï mai més lluny de mi i torni a profanar-se amb tantes infidelitats. Vull que sigui el meu poble i jo seré el seu Déu. Ho dic jo, el Senyor, Déu sobirà."

12 El Senyor em va comunicar la seva paraula. Em digué:

13 --Fill d'home, escolta: Posem que un país peca contra mi essent-me infidel i jo aixeco la mà contra ell, faig que se li acabin les reserves de pa, li envio la fam i extermino els seus homes i animals. 14 Si s'hi troben aquests tres homes: Noè, Daniel i Job, tan sols ells, perquè són justos, salvaran la vida. Ho dic jo, el Senyor, Déu sobirà. 15 O bé posem que faig rondar pel país bèsties salvatges que el despoblen fins que es torna una terra desolada per on no passa ningú per por d'aquelles bèsties; 16 jo, el Senyor, Déu sobirà, afirmo i juro que aquests tres homes no salvaran fills ni filles: tan sols ells seran salvats, i el país quedarà desolat. 17 Posem encara que jo faig venir l'espasa contra aquest país, amb l'ordre de travessar-lo, i n'extirpo així homes i animals; 18 jo, el Senyor, Déu sobirà, afirmo i juro que aquests tres homes no salvaran fills ni filles: tan sols ells seran salvats. 19 Posem, finalment, que jo envio la pesta en aquest país i la meva indignació hi escampa la mortaldat fins al punt d'exterminar-ne homes i animals. 20 Si s'hi troben Noè, Daniel i Job, jo, el Senyor, Déu sobirà, afirmo i juro que ells no salvaran fills ni filles: tan sols ells, perquè són justos, salvaran la vida.

21 »Però això us fa saber el Senyor, Déu sobirà: Encara que jo enviï contra Jerusalem els meus quatre flagells malignes —l'espasa, la fam, les bèsties salvatges i la pesta— per exterminar homes i animals, 22 malgrat això, hi deixaré una resta de supervivents, homes i dones. Els faran sortir de la ciutat i vindran cap a vosaltres. Llavors us adonareu de la seva conducta i de les seves maldats i us consolareu del mal que he fet caure sobre Jerusalem, de tot el que he fet contra ella. 23 Sí, quan veureu la seva conducta i les seves maldats, això serà un consol per a vosaltres, perquè llavors sabreu que tot el que li he fet, no ho he pas fet sense raó. Ho dic jo, el Senyor, Déu sobirà.