Societat Bíblica de Catalunya

Antic Testament
Pentateuc
Gènesi
Èxode
Levític
Nombres
Deuteronomi
Llibres profètics
Josuè
Jutges
1r Samuel
2n Samuel
1r Reis
2n Reis
Isaïes
Jeremies
Ezequiel
Osees
Joel
Amós
Abdies
Jonàs
Miquees
Nahum
Habacuc
Sofonies
Ageu
Zecaries
Malaquies
Escrits
Salms
Job
Proverbis
Rut
Càntic
Cohèlet
Lamentacions
Ester
Daniel
Esdres
Nehemies
1r Cròniques
2n Cròniques
Llibres deuterocanònics
Ester grec
Judit
Tobit
1r Macabeus
2n Macabeus
Saviesa
Siràcida
Baruc
Carta Jeremies
Daniel grec
Nou Testament
Mateu
Marc
Lluc
Joan
Fets Apòstols
Romans
1a Corintis
2a Corintis
Gàlates
Efesis
Filipencs
Colossencs
1a Tesalonic.
2a Tesalonic.
1a Timoteu
2a Timoteu
Titus
Filèmon
Hebreus
Jaume
1a Pere
2a Pere
1a Joan
2a Joan
3a Joan
Judes
Apocalipsi


BIBLIJA.net   - La Bíblia a Internet
Buscar Referència     Buscar Paraula
Passatge:   

Menú compacte
 BCI Escollir entre totes les versions   Sobre les versions Ajuda
Idioma

Habacuc 1

Habacuc :Introducció 1 2 3

Habacuc
Títol
1
Presagi revelat al profeta Habacuc.
El profeta demana ajuda al Senyor
Fins quan, Senyor, cridaré auxili
i no m'escoltaràs,
clamaré contra el violent
i no em salvaràs?
Per què em fas veure tanta injustícia?
Per què et mires de lluny l'opressió,
mentre jo he de presenciar
destruccions i violències?
Pertot esclaten processos i baralles.
Les lleis no són respectades
i la justícia no surt vencedora.
El culpable fa condemnar l'innocent:
les sentències es falsegen.
Resposta del Senyor: invasió dels caldeus
«Mireu les nacions, fixeu-vos-hi
i quedareu esbalaïts.
Ara, en el vostre temps, faig una obra
que, si us la conten, no la creureu.
Jo, el Senyor, he posat
en peu de guerra els caldeus,
poble impetuós i sense entranyes,
que recorre el món d'un cap a l'altre
per ocupar territoris que no són seus.
És gent ferotge i temible,
que s'arroga el dret i el predomini.
Els seus cavalls són més ràpids
que els lleopards,
més llestos
que els llops al capvespre.
Els seus cavallers ja cavalquen,
arriben de lluny galopant,
volen com l'àguila
que s'afua damunt la presa.
Tots vénen per rampinyar,
pensant què s'enduran a l'orient;
apleguen captius com grans de sorra.
10 Es riuen dels reis,
es burlen dels qui governen;
es mofen de qualsevol fortalesa:
aixequen terraplens i la prenen.
11 Llavors es tornen insolents fora mida,
culpables de tenir per déu
la seva força.»
Nova súplica del profeta al Senyor
12 Senyor, tu ets des de sempre
el meu Déu sant: no morirem!
¿Els has escollit, Senyor,
per condemnar-nos?
¿Tu, la Roca, els has fet forts
per castigar-nos?
13 Tens els ulls massa purs
perquè suportin el mal,
no poden tolerar tanta opressió.
Doncs, per què et mires de lluny
aquests malvats?
Per què calles, mentre engoleixen
homes millors que no pas ells?
14 Per què tractes els homes
com peixos del mar,
com bestioles que pul·lulen
sense amo?
15 Ells els pesquen
amb l'ham i amb els filats,
els arrepleguen
amb les seves xarxes.
Després ho celebren amb gran alegria:
16 ofereixen sacrificis als filats
i cremen ofrenes
en honor de les xarxes
que els proveeixen de bons menjars,
d'un aliment saborós.
17 ¿Continuaran buidant els seus filats
i assassinant pobles
sense gens de pietat?

Copyright © 1993 Associació Bíblica de Catalunya, Editorial Claret i Societats Bíbliques Unides





Darrera actualització del programa: 7/4/2020