|
Salm
3
1 Pregària del profeta Habacuc. A la tonada de «Xiguionot».
2 Senyor, he sentit a dir
el que havies fet:
m'esglaia, Senyor, la teva obra.
Manifesta-la en el nostre temps,
en el nostre temps fes-la conèixer;
i, si t'enutges,
no t'oblidis de compadir.
3 Des de Teman s'acosta Déu,
el Sant arriba
de la muntanya de Paran. Pausa
La seva glòria cobreix el cel
i la seva majestat omple la terra.
4 La seva resplendor és com el sol,
dos raigs li surten de la mà,
i allà s'amaga el seu poder.
5 La pesta camina al seu davant
i la febre li segueix les petjades.
6 S'atura i pren mides a la terra,
mira, i les nacions s'estremeixen.
Les muntanyes perpètues s'esmicolen,
s'enfonsen els turons antics,
els camins eterns per on passava.
7 He vist esfondrar-se
els campaments de Cuixan
i estremir-se les tendes
del país de Madian.
8 ¿És contra les aigües, Senyor,
contra les aigües abismals,
que tu t'indignes?
¿És contra el mar
que s'encén el teu enuig,
quan avances amb els teus cavalls,
amb els teus carros victoriosos?
9 Treus el teu arc de la funda,
amb la paraula conjures els dards. Pausa
La terra escup les aigües abismals.
10 En veure't, les muntanyes
s'estremeixen,
un diluvi inunda la terra,
bramulen els oceans
i alcen onades fins al cel.
11 El sol i la lluna
s'han quedat al seu palau;
per tota llum, volen les teves fletxes,
llampegueja l'esclat de la teva llança.
12 Indignat, trepitges la terra
i trilles, ple d'enuig, les nacions.
13 Has sortit per salvar el teu poble,
per socórrer el rei que has ungit.
Has esclafat el governant
del casal injust,
n'has descalçat del tot els fonaments. Pausa
14 Has traspassat
amb els seus mateixos dards
els caps dels seus comandants
quan es llançaven, com l'huracà,
per dispersar-nos,
segurs que, en secret,
engolirien l'indefens.
15 Has fet galopar els teus cavalls
pel fons del mar:
s'han apilat les aigües de l'oceà.
16 Se'm remouen les entranyes
quan ho sento;
sempre que en parlen,
em tremolen els llavis,
m'arriba als ossos l'esgarrifança.
Em quedo consternat
esperant el dia del desastre
que caurà sobre el poble
que ens mou guerra.
17 Cert que la figuera no té fruit
ni veiem la collita dels ceps;
l'olivera no ha pensat a produir
i els camps no donen res per a menjar;
no queda cap ovella als corrals
ni cap bou a les estables.
18 Però jo celebraré el Senyor,
feliç de veure que Déu em salva.
19 El Senyor Déu és la meva força,
fa els meus peus lleugers
com els dels cérvols
i m'encamina,
invencible, cap als cims.
Per al mestre de cor.
Amb instruments de corda.
|
