|
Els egipcis no són més que homes
31
1 Ai dels qui baixen a Egipte
a pidolar ajuda!
Esperen que els salvin els cavalls;
confien en els carros de guerra
i en les seves fortes dotacions,
però no alcen els ulls
al Déu sant d'Israel,
no consulten l'oracle del Senyor.
2 Però ell sap prou el que fa:
ha convocat el desastre
i no retira l'amenaça.
S'alçarà contra el partit
dels qui fan el mal
i contra aquells malèfics
a qui es demana socors.
3 Els egipcis són homes, i no déus;
els seus cavalls són de carn i ossos,
no pas esperits.
Quan el Senyor estendrà la mà,
caurà el qui venia a socórrer,
i el qui n'esperava ajuda
rodarà per terra:
tots dos tindran la mateixa fi.
El Senyor protegirà Jerusalem
4 Això m'ha fet saber el Senyor:
«Com el lleó o el seu cadell
grunyen per la presa
i, quan els pastors se'ls atansen,
no els esporugueix la cridòria
ni els acovardeix l'avalot,
jo, el Senyor de l'univers,
faré el mateix
quan baixaré a combatre
a dalt de la muntanya de Sió.»
5 Com un ocell estén les ales
sobre la cria,
el Senyor de l'univers
protegirà Jerusalem.
La protegirà, l'alliberarà,
la rescatarà i la salvarà.
6 Poble d'Israel, heu eixamplat l'abisme que us separa del Senyor. Retorneu a ell!
7 Aquell dia, que llenci cada un de vosaltres els ídols de plata i d'or que les seves mans culpables havien fabricat!
8 Els assiris cauran
sota els cops d'una espasa
que no és d'homes;
una espasa que els devorarà.
Els assiris fugiran,
i els seus millors guerrers
seran sotmesos a treballs forçats.
9 De pànic, desertarà
el rei, la seva roca,
i els alts oficials, acovardits,
abandonaran l'estendard.
Ho diu el Senyor,
que té un foc a Sió,
una fornal a Jerusalem.
|
