|
Contra el devastador
33
1 Ai de tu,
devastador mai devastat,
traïdor encara no traït!
Quan acabaràs de devastar i de trair,
tu seràs el devastat i el traït.
2 Senyor, compadeix-te de nosaltres.
Esperem en tu.
Sigues cada matí
la força del teu poble,
salva'ns a l'hora del perill.
3 Els pobles fugen
quan s'acosta la teva remor,
les nacions es dispersen
quan t'aixeques.
4 La gent es llança sobre el botí
com una plaga de llagosta,
s'hi abraona
com un núvol de saltarel·les.
5 El Senyor és excels,
resideix a les altures;
omple Sió de dret i de justícia
6 i fa segura la teva vida.
Qui és savi i coneix Déu,
té la riquesa que salva:
venerar el Senyor és el seu tresor.
La intervenció del Senyor
7 La gent valenta
s'exclama pels carrers,
els missatgers de pau
ploren amargament:
8 «No passa ningú pels camins,
les rutes són desertes;
han violat l'aliança,
trepitgen els testimonis
i no respecten ningú.»
9 El país està trist i esllanguit,
el Líban és mústic i ressec,
Saron sembla una estepa,
els boscos de Basan i del Carmel
han quedat pelats.
10 «Doncs ara vinc jo —diu el Senyor—,
ara m'alçaré, ara seré enaltit.
11 Concebreu palla i infantareu rostoll;
el vostre propi buf
atiarà el foc que us consumirà.
12 I els altres pobles seran calcinats
com s'abranda l'argelaga
que han tallat.
13 Escolteu, els de lluny, això que he fet,
i els de la vora,
reconeixeu el meu poder.»
14 A Sió els pecadors s'han esfereït,
els injustos tremolen de por:
«Qui de nosaltres pot viure
dins aquest foc que devora?
Qui de nosaltres pot estar-se
a les flames eternes?»
15 El qui obra com cal i diu la veritat,
el qui refusa d'enriquir-se
amb violències,
el qui no es deixa comprar
amb obsequis,
no fa cas de propostes criminals
i acluca els ulls
per no mirar la maldat.
16 Aquest home residirà a les altures,
viurà segur en castells
dalt de les roques.
Tindrà el pa de franc
i l'aigua no li faltarà.
Jerusalem, alliberada
17 Els teus ulls veuran el rei
en la seva esplendor
i contemplaran el país
d'un cap a l'altre.
18 Tot recordant terrors passats, diràs:
«On és ara el qui comptava?
On és el qui cobrava?
On és el qui vigilava
les fortificacions?»
19 No hauràs de veure més
el poble arrogant
de llengua incomprensible,
de parlar ridícul que ningú no entén.
20 Contempla Sió,
la ciutat de les nostres festes!
Els teus ulls veuran Jerusalem,
estatge tranquil, tenda incommovible:
no li arrencaran mai més les estaques
ni en deslligaran una sola corda.
21 El Senyor ens mostrarà
la seva grandesa
en un país de rius i canals
de gran amplada,
on no navegaran vaixells de guerra
ni hi passaran les grans naus.
22 El Senyor ens governa,
el Senyor ens dóna les lleis.
El Senyor és el nostre rei:
és ell qui ens salva.
23 Les cordes pengen
dels teus vaixells, Egipte,
ja no en sostenen els pals,
no es poden desplegar els estendards.
Llavors es repartirà un enorme botí;
fins els coixos es llançaran al pillatge.
24 Cap habitant de Sió no dirà
que està malalt:
al poble que hi viu,
li és perdonada la culpa.
|
