|
El Senyor fa justícia al seu poble
63
1 Qui és aquest que ve d'Edom,
país rogenc,
que arriba de Bosrà
amb el vestit vermell?
Duu una roba esplèndida
i avança amb el cap alt,
segur de la seva força.
«Sóc el qui parla de fer justícia,
el qui pledeja per salvar.»
2 Per què, doncs,
és rogenca la teva roba
i duus el vestit
com qui ha trepitjat raïm?
3 «He trepitjat el cup tot sol,
cap poble no m'ha ajudat.
Encès d'indignació i de furor,
els he trepitjat i els he premsat;
em saltaven els esquitxos a la roba
i en porto tacat tot el vestit.
4 Duia al cor el dia de fer justícia,
ha arribat el temps
d'alliberar el meu poble.
5 Mirava cercant qui m'ajudés
i m'he adonat
que ningú no em sostenia.
Però el meu braç
m'ha donat la victòria,
m'ha sostingut la meva indignació.
6 Encès de furor, he trepitjat els pobles,
els ha embriagat el meu enuig:
he escampat per terra la seva sang.»
Súplica del poble penedit
7 Vull recordar els favors del Senyor
i cantar-li lloances
per tot el que ha fet per nosaltres.
Ha revelat la seva gran bondat
per Israel,
la seva misericòrdia
i el seu amor immens.
8 Ell pensava: «Són el meu poble,
són els meus fills:
no en tindré cap desengany.»
I va ser el seu salvador.
9 Tots els seus sofriments,
ell també els sofria;
i l'àngel que l'assisteix els va salvar.
Pel seu amor i per la seva compassió
els va alliberar,
els prenia en braços, els duia a coll
en aquells primers temps.
10 Però ells es rebel·laren
i afligiren el seu esperit sant.
Per això es convertí en el seu enemic
i va combatre contra ells.
11 Llavors el poble es recordà
dels primers temps de Moisès:
«On és ara el qui els va treure
del mar,
amb els pastors del seu ramat?
On és el qui va posar enmig d'ells
el seu esperit sant?
12 Ell acompanyava Moisès
amb el seu braç gloriós,
dividia les aigües davant d'ells
i es feia així un nom etern.
13 Els conduïa pel fons del mar,
sense ensopegar,
com els cavalls per l'estepa
14 o com els animals
quan baixen a la plana.
L'esperit del Senyor els guiava
cap al lloc de repòs.»
Així, Senyor, menaves el teu poble
i et feies un nom gloriós.
15 Guaita, Senyor, des del cel,
mira des de la teva mansió
santa i esplèndida.
Què se n'ha fet, del teu amor ardent
i de les teves proeses?
¿Ja no es commouen per nosaltres
les teves entranyes?
¿S'ha estroncat
la teva misericòrdia?
16 Tu ets el nostre pare,
perquè Abraham no sap qui som
i Jacob no ens ha conegut.
Tu, Senyor, ets el nostre pare;
des de sempre, el teu nom és
«Redemptor nostre».
17 Senyor, per què permets
que ens desviem del teu camí,
que el nostre cor s'endureixi
i no et veneri?
Reconcilia't amb nosaltres,
que som servents teus:
som el poble que tens per heretat.
18 ¿Els enemics no en tenen prou
de dominar el teu poble sant,
que han profanat també
el teu sant temple?
19 Des de fa temps ja no ens governes,
i nosaltres ja no portem el teu nom.
Oh, si esquincessis el cel i baixessis!
Al teu davant
es fondrien les muntanyes!
|
