1 Havia fet pacte amb els meus ulls

de no desitjar cap donzella.

2 Quina és la part que Déu dóna des del cel,

l'heretat que el Totpoderós fixa allà dalt?

3 ¿No és el desastre per al malvat,

l'adversitat per als malfactors?

4 ¿No ho veu Déu, per on camino?

¿No compta tots els meus passos?

5 ¿He fet camí amb la mentida?

¿He corregut cap al frau?

6 Que Déu em pesi amb balances justes

i reconeixerà la meva integritat!

7 Si el meu pas s'ha apartat del bon camí,

si el meu cor s'ha deixat endur pels ulls

i m'he tacat les mans,

8 que un altre mengi el que jo he sembrat

i arrenqui de soca-rel els meus plançons!

9 Si el meu cor ha desitjat la dona d'algú,

si l'he espiada a la seva porta,

10 que la meva dona molgui per un altre

i que d'altres dormin amb ella!

11 Això seria un pecat,

un crim castigat pels jutges,

12 un foc de perdició que em devoraria

i que consumiria totes les meves collites!

13 Si he desatès el dret dels servents i les serventes

quan es planyien contra mi,

14 què podria fer quan Déu em judiqués?

Què li respondria quan ell demanés comptes?

15 ¿No ens ha fet Déu a tots iguals?

¿No ens ha teixit en les entranyes d'una mare?

16 ¿M'he tancat als precs dels pobres,

he permès el plor de les viudes?

17 ¿He menjat sol el meu pa

sense compartir-lo amb l'orfe?

18 Li he fet de pare des de la meva joventut.

Des de les entranyes de la mare he estat el seu guia.

19 ¿He vist algú mort de fred sense vestit,

un pobre sense roba per a cobrir-se,

20 i no han acabat beneint-me les seves espatlles,

calentes amb la llana dels meus xais?

21 Si he alçat la mà contra un orfe,

quan veia a favor meu el tribunal,

22 que se'm desllorigui l'espatlla

i el braç se'm trenqui pel colze!

23 El flagell de Déu m'horroritza,

no puc res davant la seva majestat.

24 ¿He posat en l'or la meva confiança,

com si fos allò que em donava seguretat?

25 ¿M'he alegrat per la meva gran fortuna,

pel munt de béns que he pogut guanyar?

26 Si, quan he vist el sol que resplendia

i la lluna que avançava radiant,

27 el meu cor els ha adorat en secret

i la meva mà els ha enviat un petó,

28 també això ho castigaria el meu jutge,

perquè hauria renegat del Déu del cel.

29 ¿M'he alegrat quan el meu enemic queia,

m'he congratulat quan l'ha ferit el mal?

30 La meva boca ni tan sols ha pecat

desitjant-li la mort amb una maledicció.

31 Tots els meus hostes donen testimoni

que s'han atipat de la carn que els repartia.

32 L'estranger no ha fet mai nit a la plaça,

la meva porta ha estat oberta al qui passava.

33 ¿He encobert, com Adam, el meu pecat,

he amagat dins el pit la meva culpa?

34 No em fa cap por l'opinió de la gent,

ni m'espanta el rebuig dels familiars,

ni estic callat sense gosar sortir a la porta.

35 Tant de bo que algú m'escoltés!

Jo signo tot el que he dit!

Que el Totpoderós respongui!

On és l'acta del meu acusador?

36 L'alçaré damunt la meva espatlla,

me la posaré per corona.

37 Li donaré comptes dels meus passos,

m'hi presentaré com un príncep.

38 Si els meus camps m'acusen,

si ploren els seus solcs

39 perquè he menjat de franc els fruits

amb la suor dels qui els conreen,

40 que hi creixin cards en lloc de blat,

i l'herbassar en comptes d'ordi!

Aquí s'acaben les paraules de Job.