|
Quart discurs d'Elihú
36
1 Elihú va continuar encara i va dir:
Déu fa justícia i salva
2 Tingues paciència i t'instruiré,
encara he de parlar a favor de Déu.
3 Faré servir tots els meus coneixements
per a donar la raó al meu creador.
4 T'asseguro que no diré res de fals:
tens al davant un savi de cap a peus!
5 Déu té el poder i no n'abusa,
és poderós i decideix amb fermesa.
6 No deixa viure l'impiu
i fa justícia als oprimits.
7 No es desentén dels justos;
els posa amb els reis dalt el tron,
els hi fa seure per sempre.
Però ells s'enorgulleixen
8 i, llavors, queden presos en cadenes,
capturats pels lligams de l'aflicció.
9 Déu els mostra el mal que han fet,
la seva culpable prepotència;
10 els fa parar l'orella a la correcció,
els diu que es converteixin de la maldat.
11 Si escolten i obeeixen,
passen els seus dies en el goig,
acaben en pau la seva vida.
12 Però si no escolten, moren amb violència,
expiren sense haver entès res.
13 Aquesta gent de mala fe s'encenen,
no supliquen quan Déu els afligeix.
14 Moren en plena joventut,
acaben la vida en el deshonor.
15 Però Déu salva el pobre amb la pobresa,
li fa parar l'orella amb l'aflicció.
16 També a tu, Déu et sostreia
de l'estretor de l'angoixa
i et portava a un espai de llibertat:
la teva taula era plena de menjar.
17 Ara el mal que has fet t'omple de càstigs,
el judici i la sentència t'aclaparen.
18 No et deixis vèncer per la ràbia,
ni vagis darrere un fort suborn:
19 no te'n sortiràs ni amb or ni amb els teus béns
ni amb tots els recursos de la força.
20 No confiïs en la nit,
perquè els pobles s'hi esfumen!
21 No et decantis cap al mal
preferint-lo a l'aflicció!
Déu és savi i poderós
22 Déu té força i majestat.
¿Qui pot ser mestre com ell?
23 ¿Qui pot dir-li com ha d'obrar?
¿Qui li retraurà un mal fet?
24 Recorda't de lloar les seves obres,
que tots els homes proclamen.
25 Tothom les pot contemplar
ni que les miri de lluny.
26 Déu és gran, inabastable,
no es poden comptar els seus anys.
27 Ell atrau les gotes d'aigua
i, llavors, d'aquesta boira en fa pluja,
28 que els núvols del cel aboquen
i escampen sobre els humans.
29 ¿Qui comprèn que els núvols planin
i que el tro retrunyi a la volta del cel?
30 Ell desplega el seu llampec sobre la mar,
la vesteix de llum fins als peus.
31 Així vetlla sobre els pobles,
dóna menjar en abundància.
32 Amb les mans branda el llampec
i l'envia contra el blanc.
33 El so del tro l'anuncia,
fins i tot els ramats el pressenten.
|
